Com que volia comprovar de primera ma les bones referències que tenia de Unai Emery i, com que el panorama per al dissabte no deparava gran cosa, vamos, res d sexo, drogas i rock & roll, vaig decidir acompanyar a Mestalla al binomi format per Blanc i Negre Oe! i cunyao. Aprofitant la coyuntura me vaig emportar al mascle per a que es desvirgara a les lides mestallenses. La veritat és que el mascle disfrutà com un xiquet, el tio no defraudà, ens va deleitar amb alguns dels seus crit més habituals, allò de “alcornoc”, “dumbo” i un seguit d’expresions d’aquest nivell, ens serviren de banda sonora per al partit.
I que es trobarem a Mestalla, doncs com sempre una gran quantitat d’entesos en futbol, gent que lo més paregut a una pilota que a vist a la seua vida ha sigut el cap d'Andrés Montes. I ahí estavem nosaltres quatre escoltant les barbaritats del personal. En fi, com he dit, les coses habituals que podem trobar a les grades de Mestalla.
En quant al partit, tinc que dir que es presentava amb prou dubtes per la recent debacle del Bernabeu, les posibles eixides i arrivades de futbolistas i la no convocatòria de Timo i Ximo (que podien formar perfectament parella a lo Pixie i Dixie, Tom i Jerry o, considerant la guapura d’un i la gràcia de l’altre, millor los hermanos Calatrava). Després de guanyar amb certa comoditat, de segur que el lamentable gremi dels periodistes esportius llança les campanes al vol i propaguen als quatre vents que este any anem a guanyar-ho tot. D’això res. Com a primer partit de lliga que és i, considerant que la plantilla no està tancada, el partit de dissabte era important per aconseguir els tres primer punts, començar la temporada amb ànims renovats i agafar confiança. Però per açò i per a poc més. Per al que si que pot servir és per a veure les intensions de l’entrenador per a la nova temporada i, en aquest sentit, vaig eixir de Mestalla amb certa esperança. No se com ens anirà la campanya però, almenys, les sensacions són bones, després de moltes temporades pareix que torne el fútbol a Mestalla. Ahir es va poder contemplar un equip amb criteri jugant la pilota, que en tot moment i des de totes les posicions del camp intentava tocar el baló i no pegar les habituals pilotades per a que es mataren els davanters, al mateix temps que presionaven al rival i s'entregaven al màxim. I és que es nota que si un entrenador dóna confiança als seus jugadors, éstos intentes fer més coses que en cas contrari. Ahí tenim la primera gran diferència entre el faraonito i Emery. Amb Quique, Albiol pareixia que sòls sabia pegar pilotades, en canvi ara, s’atreveix a demanar el baló en defensa i traure’l jugat, tot un avanç. Ahir es veiren a Mestalla jugades del València de 15 i 20 tocs sense perdre la pilota, tampoc vaig a dir es tracta del Dream Team de Cruyff, però per a començar i com a declaració d’intencions, la cosa no pinta mal. També tinc que dir que jugar a favor de marcador sempre és més fácil, i de segur que el tio Unai té molts defectes i moltes coses a millorar, com es va veure a la Supercopa contra el Reial Madrid, però de moment el funcionament de l’equip no me va desagradar del tot.
TO BE COTINUED…
Exiliat alacantí a la recerca de la excel.lència futbolística.
I que es trobarem a Mestalla, doncs com sempre una gran quantitat d’entesos en futbol, gent que lo més paregut a una pilota que a vist a la seua vida ha sigut el cap d'Andrés Montes. I ahí estavem nosaltres quatre escoltant les barbaritats del personal. En fi, com he dit, les coses habituals que podem trobar a les grades de Mestalla.
En quant al partit, tinc que dir que es presentava amb prou dubtes per la recent debacle del Bernabeu, les posibles eixides i arrivades de futbolistas i la no convocatòria de Timo i Ximo (que podien formar perfectament parella a lo Pixie i Dixie, Tom i Jerry o, considerant la guapura d’un i la gràcia de l’altre, millor los hermanos Calatrava). Després de guanyar amb certa comoditat, de segur que el lamentable gremi dels periodistes esportius llança les campanes al vol i propaguen als quatre vents que este any anem a guanyar-ho tot. D’això res. Com a primer partit de lliga que és i, considerant que la plantilla no està tancada, el partit de dissabte era important per aconseguir els tres primer punts, començar la temporada amb ànims renovats i agafar confiança. Però per açò i per a poc més. Per al que si que pot servir és per a veure les intensions de l’entrenador per a la nova temporada i, en aquest sentit, vaig eixir de Mestalla amb certa esperança. No se com ens anirà la campanya però, almenys, les sensacions són bones, després de moltes temporades pareix que torne el fútbol a Mestalla. Ahir es va poder contemplar un equip amb criteri jugant la pilota, que en tot moment i des de totes les posicions del camp intentava tocar el baló i no pegar les habituals pilotades per a que es mataren els davanters, al mateix temps que presionaven al rival i s'entregaven al màxim. I és que es nota que si un entrenador dóna confiança als seus jugadors, éstos intentes fer més coses que en cas contrari. Ahí tenim la primera gran diferència entre el faraonito i Emery. Amb Quique, Albiol pareixia que sòls sabia pegar pilotades, en canvi ara, s’atreveix a demanar el baló en defensa i traure’l jugat, tot un avanç. Ahir es veiren a Mestalla jugades del València de 15 i 20 tocs sense perdre la pilota, tampoc vaig a dir es tracta del Dream Team de Cruyff, però per a començar i com a declaració d’intencions, la cosa no pinta mal. També tinc que dir que jugar a favor de marcador sempre és més fácil, i de segur que el tio Unai té molts defectes i moltes coses a millorar, com es va veure a la Supercopa contra el Reial Madrid, però de moment el funcionament de l’equip no me va desagradar del tot.
TO BE COTINUED…
Exiliat alacantí a la recerca de la excel.lència futbolística.
1 comentario:
dumbo era Angulo,,,clar i Alcornoc??
Publicar un comentario