Deu xics del poble són atacats per un exercit despiadat perfectament armat i organitzat amb una tàctica digna de grans estrategs de la història mundial com Eisenhower, Patton o Aníbal (el del Equipo A, res del cartagines eixe amic dels elefants). En primer lloc, ens han vist arribar a la cala, de la que no era fácil eixir amb rapidesa i, una vegada allí, rodejats de penyasegats, ens han acorralat, i han desplegat la seua arma més mortífera: “VERÍ DEL QUINZE”, resultant afectades dos persones de l’equip.
I total, el nostre enemic ha utilitzar la vella, però no per aquest motiu poc efectiva, tàctica de: “Passa al piset… i voràs.” En un primer moment ens han encandilat amb els seus encants i, una vegada estavem confiats, ZAS. En fi, que estavem pensant si entrar o no al aigüa quant, davant del crit de “ANEM A LA PLATAFORMA: VA O QUÉ” de la capitana “Carmele San Laurent”, no s’ho hem pensat dues vegades i a l’aigüa que s’hem tirat (que és la única cosa que ens tirarem aquesta setmana, bo, i la propera també), que no se diga que no som uns mascles de la Ribera. Si, amics, el cas és que a una distància que, segons la policia i els organitzadors oscilava entre 100 i 500 metres de la costa, hi havia un plataforma aquàtica amb trampolí inclòs i, clar, cap a ella que se n’hem anat nadant.
La penya ha anat arribant, quan hem comprovat que un dels seus membres amb més capacitat de patiment, ha pujat “hecho unos zorros”, com dirien els castellans (és que me mola aquesta expresió). I clar, la histèria col.lectiva s’ha apoderat del grup, la gent s’ha posat a pensar amb tàctiques i estratègies per a evadir l’enemic i tornar vius a casa. Que si és millor anar per aci, doncs jo opine que és preferible rodejar la plataforma, que si fem la tàctica tsunami (gran aportació aquesta). I allí que ens trovem cavilant que fem, assetjats pel temut enemic, que nos vos penseu que era un tauró blanc, una bandada de piranyes, o una cèl.lula dorment d' Al Qaeda, que al crit de hamala, hamala, pensava fer volar pels aires la puta plataformeta, no, no, l’enemic en quesito era, ni més ni menys que MEDUSES (jellyfish en anglés, te cagues). Millor dit, cries de medusa, perqué mira que eren petites les cabrones, ara, això si, hi havien a cabassos. Total, que tampoc era per a tant, però clar jo sóc un irresponsable i un temerari marí acreditat, i allí estava la gent histèrica perduda. Al final, hem tornat nadant sense majors problemas.
Però, clar, que no es diga que els mascles de la Ribera s’anaven a acovardir per unes putes medusetes, i allà que hem tornat, con dos cojones. Esta vegada la atacada ha sigut un membre femení del grup, aleshores el nerviosisme s’ha tornat a apoderar del personal, la sang al 10. En aquesta ocasió s’ha arrivat a demanar consell per a superar la situació a un súbdit de “LA PÉRFIDA ALBIÓN” que, amparat amb la millor tradició piratera de Sir Francis Drake, també ha dit la seua. Al final, hem tornat i ens hem dirigit cap a la posta sanitaria per a que remediaren un poc els picors provocats per les meduses.
I total, el nostre enemic ha utilitzar la vella, però no per aquest motiu poc efectiva, tàctica de: “Passa al piset… i voràs.” En un primer moment ens han encandilat amb els seus encants i, una vegada estavem confiats, ZAS. En fi, que estavem pensant si entrar o no al aigüa quant, davant del crit de “ANEM A LA PLATAFORMA: VA O QUÉ” de la capitana “Carmele San Laurent”, no s’ho hem pensat dues vegades i a l’aigüa que s’hem tirat (que és la única cosa que ens tirarem aquesta setmana, bo, i la propera també), que no se diga que no som uns mascles de la Ribera. Si, amics, el cas és que a una distància que, segons la policia i els organitzadors oscilava entre 100 i 500 metres de la costa, hi havia un plataforma aquàtica amb trampolí inclòs i, clar, cap a ella que se n’hem anat nadant.
La penya ha anat arribant, quan hem comprovat que un dels seus membres amb més capacitat de patiment, ha pujat “hecho unos zorros”, com dirien els castellans (és que me mola aquesta expresió). I clar, la histèria col.lectiva s’ha apoderat del grup, la gent s’ha posat a pensar amb tàctiques i estratègies per a evadir l’enemic i tornar vius a casa. Que si és millor anar per aci, doncs jo opine que és preferible rodejar la plataforma, que si fem la tàctica tsunami (gran aportació aquesta). I allí que ens trovem cavilant que fem, assetjats pel temut enemic, que nos vos penseu que era un tauró blanc, una bandada de piranyes, o una cèl.lula dorment d' Al Qaeda, que al crit de hamala, hamala, pensava fer volar pels aires la puta plataformeta, no, no, l’enemic en quesito era, ni més ni menys que MEDUSES (jellyfish en anglés, te cagues). Millor dit, cries de medusa, perqué mira que eren petites les cabrones, ara, això si, hi havien a cabassos. Total, que tampoc era per a tant, però clar jo sóc un irresponsable i un temerari marí acreditat, i allí estava la gent histèrica perduda. Al final, hem tornat nadant sense majors problemas.
Però, clar, que no es diga que els mascles de la Ribera s’anaven a acovardir per unes putes medusetes, i allà que hem tornat, con dos cojones. Esta vegada la atacada ha sigut un membre femení del grup, aleshores el nerviosisme s’ha tornat a apoderar del personal, la sang al 10. En aquesta ocasió s’ha arrivat a demanar consell per a superar la situació a un súbdit de “LA PÉRFIDA ALBIÓN” que, amparat amb la millor tradició piratera de Sir Francis Drake, també ha dit la seua. Al final, hem tornat i ens hem dirigit cap a la posta sanitaria per a que remediaren un poc els picors provocats per les meduses.
Res més, ací s’acaba aquesta crònica d’un dia de platja, ameniçat per corsaris, pirates, i més històries per a no dormir, si és que no estem per a eixir de casa !!!
Exiliat a punt de tornar a continuar fent mal per terres alacantines.
Exiliat a punt de tornar a continuar fent mal per terres alacantines.
2 comentarios:
No, si Carmele es més de Prada.
Les pobres medusetes no s'han pogut resistir.
Be, afinat te vec en lo del aigua es lo únic a lo que s'hem tirat. Encara que algun que altre pegarà un glopet de més per sic al alguna cosa per via oral.
bé, no és consol, però millor tirar-se a l´aigua que a les roques.
gran crònica.
Publicar un comentario