Especial ha sigut la final de básquet. Estava clar que els americans ens anaven a guanyar però, almenys, els nostres s’han entregat completament i ens han fet somniar fins al final. Però no vull parlar dels nostres jugadors, sino de l’equip dels EE.UU. i dels àrbitres i directius que dominen el básquet mundial. Perquè, el que no pot ser és que es jugue amb dos reglaments, un per als americans i una altre per a la resta d’equips. Està clar, com a tots els esports, que els equips grans són afavorits un poc pels àrbitres (llògic, si pensem que la covardia és humana), ara be, una altra cosa diferent és que deliberadament es tracte als jugadors americans d’una forma completament diferent de la resta d’equips.
La final ha sigut un clar exemple d’açò que comente, han sigut numerosísimes les ocasions en que els americans han comés passos, faltes no pitades, dobles i zona (hi ha qui tindrà un xaletet de per vida baix de la cistella del pavelló de Beijing). Està clar que a la NBA es juga de forma diferent, molt més físic, on prima per damunt de tot l’espectacle, i allí es permeten més contactes, obrint la ma en quant a passos, dobles i coses similars. Val, a la NBA tenen montat un negoci increíble, amb gran quantitat de pasta, un físic brutal i la relaxació d’algunes normes (és a dir, fan el que els dóna la gana), aconsiguixen un espectacle sensacional. Però, a la resta del mon no és així, per a be o per a mal. I clar, tots volem comptar amb el millor equip als tornejos internacionals, peró s’hauriem de plantejar si per a poder disfrutar dels americans, tenim que concedir-los que juguen com vullguen. Per molt bons que siguen, té que adaptar-se la resta del mon a ells, o ells a la resta del mon? Tenim que baixar-se els pantalons i permetre que juguen amb un reglament diferent al de la resta d’equips?
I que em dieu dels àrbitres, que veuen els passos, les faltes, les dobles, i no les piten. Perquè no poden dir que no ho veuen. A banda, si cap “mandamás” del básquet els amonesta, serà perquè els àrbitres seguixen les seue ordres, no?
Podriem pensar que si els àrbitres hagueren fet cumplir les regles de igual forma als EE.UU. que a nosaltres, ii haguera estat Calderón, haguerem guanyat. Però no sigam il.lusos, els americans ens hagueren guanyat igual. Però, almenys, si ens volen guanyar, que ens guanyen jugant tots amb el mateix reglament, no vos pareix?
I que conste que no he mencionat els controls antidopatge que no se si fan passar al Kobe Bryant i comanyia. (Viva Romay com a comentarista de básquet, mai haguera pensat que tiraria a faltar al capullo d'Andrés Montes.)
Exiliat indignat.
La final ha sigut un clar exemple d’açò que comente, han sigut numerosísimes les ocasions en que els americans han comés passos, faltes no pitades, dobles i zona (hi ha qui tindrà un xaletet de per vida baix de la cistella del pavelló de Beijing). Està clar que a la NBA es juga de forma diferent, molt més físic, on prima per damunt de tot l’espectacle, i allí es permeten més contactes, obrint la ma en quant a passos, dobles i coses similars. Val, a la NBA tenen montat un negoci increíble, amb gran quantitat de pasta, un físic brutal i la relaxació d’algunes normes (és a dir, fan el que els dóna la gana), aconsiguixen un espectacle sensacional. Però, a la resta del mon no és així, per a be o per a mal. I clar, tots volem comptar amb el millor equip als tornejos internacionals, peró s’hauriem de plantejar si per a poder disfrutar dels americans, tenim que concedir-los que juguen com vullguen. Per molt bons que siguen, té que adaptar-se la resta del mon a ells, o ells a la resta del mon? Tenim que baixar-se els pantalons i permetre que juguen amb un reglament diferent al de la resta d’equips?
I que em dieu dels àrbitres, que veuen els passos, les faltes, les dobles, i no les piten. Perquè no poden dir que no ho veuen. A banda, si cap “mandamás” del básquet els amonesta, serà perquè els àrbitres seguixen les seue ordres, no?
Podriem pensar que si els àrbitres hagueren fet cumplir les regles de igual forma als EE.UU. que a nosaltres, ii haguera estat Calderón, haguerem guanyat. Però no sigam il.lusos, els americans ens hagueren guanyat igual. Però, almenys, si ens volen guanyar, que ens guanyen jugant tots amb el mateix reglament, no vos pareix?
I que conste que no he mencionat els controls antidopatge que no se si fan passar al Kobe Bryant i comanyia. (Viva Romay com a comentarista de básquet, mai haguera pensat que tiraria a faltar al capullo d'Andrés Montes.)
Exiliat indignat.
4 comentarios:
Ha merescut la pena matinar. Entre aixó que dius tú, i alguna que no ha entrat que deuria d´haver entrat, i 3 triples que han posa´t estant soless i la el.liminació i que són molt bons ells. Però ha estat ahí. D´aci 2 anys mes. Vengança al pròxim mundobasket que no sé on és.
Jo voldria fer una reflexió sense ser un entes en aquest esport i molt possiblement en ningún altre.
Perque Navarro ha segut un del jugadors menys utilitzats per Aito? No te qualitat o que? Perque en quarts i en semis ha sigut el segon jugador del equip que menys minuts ha tingut? Senyor Aito que volies que hui te guanyara ell el partit?
Es molt facil sentar-se davant una pantalla d'ordinador i criticar al mister però continue pensant que Navarro es un crack encara que no siga espectacular com altres es efectiu i per mi un dels millors jugadors en la seva posició.
Tranquil Kobe podras tornar a USA i no cal que te nacionalitzes italià, es mes dificil guanyar al americans que la cultural leonesa guanye la Champions.
Crec que ja heu descobert el per que jo jno veig basket per la tele, per que totes ixes cosses es veuen de puta mare i damunt les repetixen, i en comentaristes com Romay.........
en els deu minuts mes o menos que he vist de partits dels estats units en totes les oli piades, els pasos d'eixida no els havien pitat cap de vegada, aixina es que en això ja podiem contar, i quan al assunt de les faltes, tots el jugadors de totes les categories posibles, des de la nba fins a la segona zonal on juguen el romani polinya i eixa classe d'equips, s'han convertit en un guarros de por, de manera que el dia que aparega un arbrite valent que pite tot el que veja, el partit s'acabaria a les 2 hores en 100 tirs lliures per equip tirats, i dos minuts de partit disputats, per que a cap dels dos equips li quedaria cap jugador.
Per cert, el gran aito també s'ha cobert de gloria, deixant de banda que navarro no ha segut titular ni ha tingut el pes que deuria de tindre, ixa gran decissió seua de dixar en casa als dos bases que havien jugat el mundial i el europeu, ha fet que ens hem trobat jugant la final per l'or de les olimpiades amb un base de 17 anys, que serà molt bo, pero en el basket una de les cosses que mes te penalitza es ser jove i que teu veguen en la cara, dos aleros tenint que fer de bases per que el tercer base espanyol no esta ni pa jugar a la pentanca, mooooooooooooooooooooooooooooooolt ahí, DON ALEJANDRO
Publicar un comentario