sábado, 9 de agosto de 2008

Boicot olimpic

Buenas!!!!!! Per estrenar-me en el nostre blog, vom no en un dels meus temes favorits, vaig a fer honor al que diu de mi Hause´s, vaig a començar boicotejant als esportistes espanyols ( millor dit als periodistes que ens volen fer creure que algun esportiste son mes bons del que realment ho son), i tot aço aprofitant el exelent marc de les olimpiades.




Per a començar, ja el primer dia va a carregar el barco un murciano, com no es tracta del gran amic Alejandro Valverde, o mes ben dit la gran esperança blanca dels espanyols en el ciclisme (segons la major part dels periodistes, nomes es lliuren algun que ixen per la tele). Aquest gran ciclista ( i millor persona) que segons tots els diaris ha de guanyar tres o quatre mil tours ( contant el de enguany, que ja l'havia guanyat abans d'ixir de brest, i al final va quedar el que fa nou a mes de 7 minuts de sastre), també, sempre segons la prensa espanyola havia de guanyar, hui, cosa que no han parat de casacar en la ulitma semana (que si el gran favorito, que si els altres 4 han de treballar per a ell, que si el final es ideal per a que guanye ell, i tota ixa serie de cosses), pos be arriba la carrera i quan falte 2o kilometros, es selecciona el grup dels importants, i no s'el veu ni en pintura, i despres d'una remontadeta, que alguns periodistes ja ens la volen vendre com una gran remontada ha quedat el 13, gran logro, ni diploma olimpic, menos mal que tenia que guanyar.




Ja posats també farem referencia a que els altres dos grans favorits, en algun motiu mes que Valverde tot siga dit, del equip espanyol, que eren Oscar Freire (guanyador de tres mundials), i Alberto Contador (guanyador d'un giro i d'un tour), s'havien retirat abans de comançar la ultima volta.




Total que hem aplegat a la última volta i s'ha format un grup de 20 ciclistes, on de la gran esperança blanca ninguna noticia, i han començat l'ascenció al port de montanya (dis-li port de montanya, dis-li a la gran muralla) i menos mal que pasava per allí el unic dels ciclistes espanyols, que segons els periodistes no tenia res a fer i s'ha colat en un grupet de 5 corredors, i ha anat a roda la major part del temps per que havia d'esperar al gran Alejandro, total,que menys mal que faltant 15 quilometres, al tio Samuel li ha pegat per enviar a la merda les ordes d'equip i posar-se a colaborar en els seus dos companys d'escapada, aixì al final ha pogut arribar a l'esprint final en un grupet de 6 i ajudicar-se l'or olimpic. i ara per a finalitzar vos deixe en una foto de l'heroi del dia:

4 comentarios:

lupin dijo...

Ahi estem planck-tacions, boicotejant als manipuladors periodistes esportius.
Por cierto, este any és el que arrasem en medalles? El començament no ha estat mal del tot
Un altre por cierto, ja era hora de que t'estrenares al blog bandido, que estaem esperant els teus comentaris com aigüa de maig.

Anónimo dijo...

este any es el que arrasem en medalles pero no tantes com els periodistes esportius es creuen, pero no patiu que això sera un altre article al final de les olimpiades

Látigo Negro dijo...

Menos mal que les olimpíades no les fan els de Cuatro...

Anónimo dijo...

els grans periodistes esportius, cubrint-se de glòria, va el tio micheal phelps i gunaya la seua serie de classificació fent a mes el record olimpic, quedant-se a dos segons, de batre el del mon (el reserva per a esta matinada en la final). titular marca a les 13:05: Micheal Phelps bate el record del mundo. lo dit, ni puta idea