martes, 6 de enero de 2009

Auto-DEFINITS: EL PARADIGMA DEL PERREO II.

Com que ho vaig prometre ahir i, un mascle de la Ribera no renega de la seua paraula així com així, hui me toca relatar alguns dels fets que passaren anit al sopar. Comencem pel principi, nit de Reis, i el tio Blanc i Negre, Oe! organitzà un soparet, al qual s’apuntarem ràpidament.

Però el més cridaner de la nit no estava a la nostra taula sino a la del costat. Pareix ser que era un sopar d’amigues, no sé si per a celebrar l’aniversari d’alguna d’elles, o simplement perquè era la nit de Reis. El cas és que es posaren fins a les celles d’alcohol. I clar, ja se sap, quan l’alcohol fa el seu efecte, tot va al vol. Les xiques en qüestió començaren a cridar i a cantar, i conforme passaven els minuts els càntics anaven derivant a temes calentets. Aleshores, una d’elles agafà el protgonisme i no el va soltar ja en tota la nit. Porteu-me un micro, porteu-me un micro, cridava la valenta. Però si la cosa que no li feia falta era micròfon, amb la veu que tenia se la escoltava desde l’altra banda del poble! I començà així el repertori de frases que ens feren riure fins a no poder més. Vamos, que pareixia Pepe Reina a la celebració de la victoria de la selecció espanyola de futbol a la passada Eurocopa. Ací vos deixe algunes de les perles que va soltar la tia:

 - Eiii, porte el tenga al revés i se me veuen els llavis!!! Espesial


 -
Ei xiques, qué cantaven Sonia i Selena? Ahh si, yo quiero follar, toda la noche…

 - Un altra cançoneta:
Quiero, follarme al mundo entero….

 - Jo sóc capaç de fer quatre cubanes al mateix temps, açò no ho dubte, serà per regata!, ni la america’s cup.

 - I la última per a rematar: A mi me posen una polla en la boca i me sobra per a dir Pamplona, tota una declaració d’intencions.

El seu repertori va ser més ampli, però entre que es va diluir amb la cervesa que vaig beure i que no he dormit molt, no me n’enrecorde de més frases célebres. Si algú s’en recorda, que faça comentaris. Igual llegir açò no vos fa molta gràcia, però vos asegure que si haguéreu estat allí encara vos faria mal la panxa de riure.

En fi, que després els tios som uns animals i sempre estem pensant en el mateix (cosa que tampoc és mentira) però elles no es queden molt al darrere.

Desde el lupanar de rica miel, on pareixia que estavem sopant anit.

1 comentario:

Lester Minador-Frappé dijo...

També paradigmatic va ser:
Volem que "mos" la mame un "abuelo" mellat.