S’ha acabat la Copa Confederacions i és hora de fer balanç. Brasil ha sigut la guanyadora, i els EE.UU. i Sudáfrica han eixit molt reforçades. D’Itàlia millor no direm res. Però, centrant-nos en la nostra selecció, hi ha que dir que la participació de la dels nostres ha deixat prou que desitjar. Quan ha arrivat l’hora de la veritat no han sabut guanyar, no vos sona açó de algo, de quan eren entrenadors Clemente, el de la gorra o Camacho. Anem com a favorits per que tenim un equip molt bo, però quan hi ha que guanyar no se sap competir i un equip notablement inferior és capaç de guanyar-nos. Si, direu, total per un partit que les va eixir malament, doncs no, no es tracta sòls d’un partit.
Encara que la premsa i el propi Vicente Del Bosque afirmen que la selecció no ha canviat la forma de jugar, jo pense que idependentment de que guanye o perda, ha canviat substancialment el plantejament de l’equip. Val que no han estat Iniesta i Senna per lessió (i això es nota molt), però és que els jugadors escollits que a suplir-los impliquen un canvi clar de sistema.
Com millor ens va anar a la Eurocopa va ser amb 4 ó 5 tios de toc al centre del camp amb tal llibertat de moviments, sense interiors. Quan es juntaven Silva, Iniesta, Xavi i Cesc o Cazorla, l’equip era imparable, tornaven bojos a qualsevol equip, inclosos Italia i Alemanya. Ningun equip pot posar en pràctica un marcatge individual a 3 ó 4 jugadors al centre del camp. Açò reforçat per dos laterals amb molt de recorregut, capaços d’arribar a la linea de fons i centrar i crear perill a l’àrea contrària.
Però ara, Del Bosque ha optat per jugar amb un interior esquerrà, Riera, i un fals interior dretà, Cesc (a l’estil de Zidane en el Reial Madrid). Per primera, açò descompensa l’equip i per segona, fa més previsible a la selecció. Riera pot ser un bon jugador, de fet ho és, però no deixa de ser un interior i, per tant, més fácil de marcar que homes de l’estil d’Iniesta, Silva o Cazorla. Al jugar d’aquesta forma l’equip es descompensa i a més, es fa més previsible el seu atac.
Esperem que este sistema siga conseqüència de les baixes i es recupere l’anterior quan estiguen tots. Un servidor ha intentat fer-li aquesta pregunta a Vicente Del Bosque en la entrevista digital que va fer al diari El País el passat divendres, però per mala sort no va entrar la pregunta, així que haurem d’esperar als propers partits per a comprobar-ho.
I que hem dieu de la decisió de jugar els últims minuts del partit contra els USA amb Piqué de davanter centre, tenint un canvi disponible i gent com Llorente i Güiza a la banqueta, que dic jo sabran més que el defensa del Barça de rematar i marcar gols, no?
PD. De Sergio Ramos millor no en parlarem, sols dir que a este tio li fa falta que l’agafe un entrenador de l’estil de Capello o Ranieri per a que li rebaixe els fums i es centre al camp.
Desde el lupanar de rica miel.
Encara que la premsa i el propi Vicente Del Bosque afirmen que la selecció no ha canviat la forma de jugar, jo pense que idependentment de que guanye o perda, ha canviat substancialment el plantejament de l’equip. Val que no han estat Iniesta i Senna per lessió (i això es nota molt), però és que els jugadors escollits que a suplir-los impliquen un canvi clar de sistema.
Com millor ens va anar a la Eurocopa va ser amb 4 ó 5 tios de toc al centre del camp amb tal llibertat de moviments, sense interiors. Quan es juntaven Silva, Iniesta, Xavi i Cesc o Cazorla, l’equip era imparable, tornaven bojos a qualsevol equip, inclosos Italia i Alemanya. Ningun equip pot posar en pràctica un marcatge individual a 3 ó 4 jugadors al centre del camp. Açò reforçat per dos laterals amb molt de recorregut, capaços d’arribar a la linea de fons i centrar i crear perill a l’àrea contrària.
Però ara, Del Bosque ha optat per jugar amb un interior esquerrà, Riera, i un fals interior dretà, Cesc (a l’estil de Zidane en el Reial Madrid). Per primera, açò descompensa l’equip i per segona, fa més previsible a la selecció. Riera pot ser un bon jugador, de fet ho és, però no deixa de ser un interior i, per tant, més fácil de marcar que homes de l’estil d’Iniesta, Silva o Cazorla. Al jugar d’aquesta forma l’equip es descompensa i a més, es fa més previsible el seu atac.
Esperem que este sistema siga conseqüència de les baixes i es recupere l’anterior quan estiguen tots. Un servidor ha intentat fer-li aquesta pregunta a Vicente Del Bosque en la entrevista digital que va fer al diari El País el passat divendres, però per mala sort no va entrar la pregunta, així que haurem d’esperar als propers partits per a comprobar-ho.
I que hem dieu de la decisió de jugar els últims minuts del partit contra els USA amb Piqué de davanter centre, tenint un canvi disponible i gent com Llorente i Güiza a la banqueta, que dic jo sabran més que el defensa del Barça de rematar i marcar gols, no?
PD. De Sergio Ramos millor no en parlarem, sols dir que a este tio li fa falta que l’agafe un entrenador de l’estil de Capello o Ranieri per a que li rebaixe els fums i es centre al camp.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario