DAVID VILLA

Anem a analitzar el tema de David Villa. En primer lloc, que Villa és un dels millors davanters del panorama futbolístic mundial és evident, sòls hi ha que vore les seues xifres anotadores en els quatre últims anys, tant en el València com en la selecció espanyola. Un altre fet de sobra conegut són els problemes econòmics que arrastra el València C.F, agreujats considerablement per la horrible gestió realitzada per Juan Bautista Soler, un dels pitjors presidents que han passat pel club.

La necessitat d’obtindre liquiditat per a poder fer front als inminents pagaments que el València ha de fer, és notòria. I clar, la forma més ràpida d’obtindre dinerets és la venda dels futbolistes que compten amb un bon cartell al mercat. S’ha parlat de que més de la meitat de futbolistes de l’equip tenen penjat el cartell de transferibles (Villa, Mata, Silva, Marchena, Albiol, Vicente, Moretti, Miguel, Renan, etc.) Per algú d’aquestos futbolistes, com per exemple Vicentin, no farà ofertes ni sa puta mare, normal. Però per altres, com és el cas de Silva, Villa i Mata, alguns dels clubs europeus més importants estan interessats en la seua contractació.

I clar, mundialment coneguts els problemes financers del club, tots fan ofertes a la baixa pels seus jugadors, amb la intenció d’aprofitar-se’n de les necessitats econòmicques del València. Cosa normal, jo faria igual, és el mercat i ahí prevaleix la llei de la selva, com dirien al meu poble, “qui més puga que arrape”. Si algú té culpa d’açò són els gestors del club, si dones una imatge de inestabilitat, de lluites internes i de problemes econòmics, la única cosa que en podràs traure serà otorgar als altres clubs poder en la negociació pels futbolistes. Ara, jo me pregunte una cosa, tots el consellers del València tenen empreses en les quals guanyen diners "a punta pala”, en canvi, quan es tracta de València, pareix que perden totes les habilitats empresarials, gran incògnita esta.

Doncs en això estavem, en la venda dels millors futbolistes de l’equip a preus inferiors dels que s’en podria traure per ells. Però en això ha arrivat Manuel Llorente a la presidència del club de Mestalla i les coses han canviat radicalment. En primer lloc, ha declarat intransferibles a jugadors importants como David Silva i Juan Mata. Per altra banda, ha endurit la postura del club en les negociacions per Villa amb el Reial Madrid, deixant finalment al jugador al València si no arriva una oferta marejant pel futbolista. La explicació del nou president és que pese als problemes económics que atravesa el club, desfer-se dels seus millors futbolistes no és la solució per a superar la crisi, sino fer un equip potent que guanye títols, cree il.lusió en la afició i genere beneficis. Aplicant les teories d’empresa, desfer-se dels actius no és la millor manera d’afrontar una sitaució difícil, les crisis es superen en inversió i clar, un poc d’austeritat en les despeses. Ara be, la pregunta és si la entitat valencianista es pot endeutar més encara.

En fi, que la postura de Llorente si no serveix per a que es queden al club els futbolistes més potents, si que servirà per a traure un millor preu pels mateixos, i per a que l’afició valencianista estiga contenta amb el president que li ha dit no al Madrid (ací el que no es consola és per que no vol)

En quant a Villa, ara diu que està passant-ho molt mal a la Copa de Confederacions per la incertesa pel seu futur (pobret animalet). Home, ja m’agradaria “disfrutar” d’eixa incertesa cobrant el que cobra Villa. I si vol solucionar la incertesa ho té fácil, que diga publicament en quin equip vol jugar la propera temporada i punto. Que vol quedar-se, que ho diga, tan fácil com això, de segur que la afició no deixaria que es venera al jugador si este diu que vol acabar la seua vida esportiva al València i que vo lser la rata penada de l’escut valencianista. Si, com es probable, vol anar-se’n al Madrid o a l’equip que siga, tan sòls té que dir-ho públicament: Senyors, la meua etapa a València ha finalitzat. Però clar, és més fácil ser el pobret màrtir que ha tingut que anar-se’n per a salvar al club. Si vol anar a un club més gran, on cobre més diners i tinga la possibilitat de guanyar més títols, cosa perfectament comprensible, doncs que siga valent i ho diga i de segur que la seua incertesa s’acaba de seguida.

PD. Italia té mereixcut de sobra tot el que li passa, amb els jugadors que té, i la merda de futbol que fa, a vore si aprenen i canvien la forma de jugar. Encara que pensant-ho be, açò és impsible, com deia fa poc, no sé qui, "ser italià no és una nacionalitat, és una professió". Continuaran igual.

Desde el lupanar de rica miel.