Hui és el dia després del clàssic Barça – Madrid i, per tant, tocaria parlar sobre el partit. I tenia pensat escriure algo sobre el tema. Podriem parlar del bon partit tàctic del Reial Madrid –jugant amb la defensa molt avançada i pressionant dalt-, que va provocar que el Barça estiguera incòmode i no realitzara una circulació de pilota tan fluida con ens té acostumbrats, de la tensió del partit…
Però el fet és que hui no tinc ganes. Sòls vull incidir sobre un tema i no es tracta de res que passara dins del terreny de joc. Vull fer referència als entrenadors. Per una vegada, han coincidit en el temps dos entrenadors al Barça i Madrid inteligents, clars, educats, que no busquen el protagonisme, que veuen el futbol de una manera molt clara i que l’expliquen d’una forma més diàfana encara, que intenten que els seus equips practiquen un joc atractiu, que no busquen polèmica, que no van de durs per la vida i que són amics dels futbolistes, però que quan tenen que prendre decisions complicades no els tremola el pols i fan el que creuen que han de fer (i si no que li ho pregunten a Riquelme i Eto’o).
En fi, que són dos entrenadors dels que agraden als futbolistes, dels que s’aprenen coses continuament i dels que contribueixen a la tranquilitat al futbol. Ja estava be d’aguantar a tipejos com Schuster, Van Gaal i cia. Muerte per a tots ells.
Desde el lupanar de rica miel.
Però el fet és que hui no tinc ganes. Sòls vull incidir sobre un tema i no es tracta de res que passara dins del terreny de joc. Vull fer referència als entrenadors. Per una vegada, han coincidit en el temps dos entrenadors al Barça i Madrid inteligents, clars, educats, que no busquen el protagonisme, que veuen el futbol de una manera molt clara i que l’expliquen d’una forma més diàfana encara, que intenten que els seus equips practiquen un joc atractiu, que no busquen polèmica, que no van de durs per la vida i que són amics dels futbolistes, però que quan tenen que prendre decisions complicades no els tremola el pols i fan el que creuen que han de fer (i si no que li ho pregunten a Riquelme i Eto’o).
En fi, que són dos entrenadors dels que agraden als futbolistes, dels que s’aprenen coses continuament i dels que contribueixen a la tranquilitat al futbol. Ja estava be d’aguantar a tipejos com Schuster, Van Gaal i cia. Muerte per a tots ells.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario