La Comisió de Pressupostos del Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma de la denominada “Llei Beckham”, que regula el règim fiscal especial per a estrangers no residents, especialment esportistes d’elit asentats al nostre país. La famosa Llei Beckham facilitava que els desplaçats no residents tributaren a un tipus màxim del 24 % de IRPF.
Amb la mesura que entrarà en vigor amb l’arrivada de l’any nou i que no tindrà carácter retroactiu, es pretén que els estrangers no residents que tinguen una retribució superior als 600.000 € anuals, tributen a un tipus màxim de IRPF del 43 %. I clar, davant açò, els clubs de futbol i la Lliga Nacional de Futbol Professional (LNFP) han posat el crit en el cel. Argumenten que aquesta mesura no sòls els va a perjudicar a ells, si no que també ens perjudicarà a tots. Els seus arguments? Doncs que el futbol espanyol contribueix d’una manera important al PIB, que d’aquesta manera la lliga de futbol deixarà de ser competitiva, que aquesta mesura restarà competitivitat als clubs espanyols en Europa…
Des de la LNFP amenacen en convocar una vaga i el seu president, José Luis Astiazarán, califica de “daño irreparable” la reforma de la Llei Beckham. Per un altra banda, el gran president del FC Barcelona i millor persona, el molt volgut per mi –cada dia més- Joan Laporta, ha tornat a fer unes declaracions polèmiques al respecte. Diu Laporta que no entén com s’adopten mesures d’aquest tipus sense consultar als afectats. Dos cosetes al respecte del que diu Joan. La primera, la elaboració de qualsevol llei o reforma de llei que s’adopte en Les Corts Generals, es du a terme pels diferents grups parlamentaris, que representen als ciutadans en funció del vots rebuts a les urnes. I amb la conexió política que té el senyor Laporta, no sé com diu açò. En segon lloc, els afectats per aquesta reforma no són sòls els clubs de futbol. Ho són també tots els espanyols, per què si els galàctics pasen de tributar del 24 % al 43 %, seran més diners que entren a les arques públiques i que es destinaran a la sanitat, la educació, o a pagar les prestacions per desocupació o el deute de l’Estat.
I me pregunte, si jo fóra futbolista de primera divisió, internacional per Espanya i escoltara les paraules del senyor Astiazarán, com me les prendria? Per què el president de la LNFP afirma que la competitivitat dels equips espanyols disminuirà. Si jo fóra Xavi o Casillas o Villa, que tenen a les seues esquenes el títol de Campions de la l’Eurocopa (i recordem que allí jugaven sense jugadors estrangers) pensaria que Astiazarán no ens té en molta consideració. La reflexió és la següent, si guanyem la Eurocopa serà perquè tenim als millors jugadors, per tant, amb pocs estrangers, però bons, els nostres equips seran competitius, i no caldrà que els clubs s’ompliguen de jurgadors mediocres que parlen llengües estrangers, però que pel simple fet de ser estrangers i haver comisions per als diferents representants, venen als nostres equips a no millorar el que hi ha, o el que podria haver si es treballara la pedrera.
Si, amb un poc de sort aquesta mesura afavorirà als jugadors de les categories inferiors, que tindran un accés més fàcil als primers equips, i així la selecció també eixirà guanyant. Per què hem de recordar-li al president de la LNFP, que si hem guanyat la Eurocopa és perquè els nostres jugadors han eixit a l’estranger (Cesc, Reina, Arbeloa, Xavi Alonso, etc.) i han pres responsabilitat i protagonistme als seus equips (Casillas, Villa, Xavi, Iniesta, Sena, etc.); i no perquè la nostra lliga estiga infestada de jugadors foranis.
Amb la mesura que entrarà en vigor amb l’arrivada de l’any nou i que no tindrà carácter retroactiu, es pretén que els estrangers no residents que tinguen una retribució superior als 600.000 € anuals, tributen a un tipus màxim de IRPF del 43 %. I clar, davant açò, els clubs de futbol i la Lliga Nacional de Futbol Professional (LNFP) han posat el crit en el cel. Argumenten que aquesta mesura no sòls els va a perjudicar a ells, si no que també ens perjudicarà a tots. Els seus arguments? Doncs que el futbol espanyol contribueix d’una manera important al PIB, que d’aquesta manera la lliga de futbol deixarà de ser competitiva, que aquesta mesura restarà competitivitat als clubs espanyols en Europa…
Des de la LNFP amenacen en convocar una vaga i el seu president, José Luis Astiazarán, califica de “daño irreparable” la reforma de la Llei Beckham. Per un altra banda, el gran president del FC Barcelona i millor persona, el molt volgut per mi –cada dia més- Joan Laporta, ha tornat a fer unes declaracions polèmiques al respecte. Diu Laporta que no entén com s’adopten mesures d’aquest tipus sense consultar als afectats. Dos cosetes al respecte del que diu Joan. La primera, la elaboració de qualsevol llei o reforma de llei que s’adopte en Les Corts Generals, es du a terme pels diferents grups parlamentaris, que representen als ciutadans en funció del vots rebuts a les urnes. I amb la conexió política que té el senyor Laporta, no sé com diu açò. En segon lloc, els afectats per aquesta reforma no són sòls els clubs de futbol. Ho són també tots els espanyols, per què si els galàctics pasen de tributar del 24 % al 43 %, seran més diners que entren a les arques públiques i que es destinaran a la sanitat, la educació, o a pagar les prestacions per desocupació o el deute de l’Estat.
I me pregunte, si jo fóra futbolista de primera divisió, internacional per Espanya i escoltara les paraules del senyor Astiazarán, com me les prendria? Per què el president de la LNFP afirma que la competitivitat dels equips espanyols disminuirà. Si jo fóra Xavi o Casillas o Villa, que tenen a les seues esquenes el títol de Campions de la l’Eurocopa (i recordem que allí jugaven sense jugadors estrangers) pensaria que Astiazarán no ens té en molta consideració. La reflexió és la següent, si guanyem la Eurocopa serà perquè tenim als millors jugadors, per tant, amb pocs estrangers, però bons, els nostres equips seran competitius, i no caldrà que els clubs s’ompliguen de jurgadors mediocres que parlen llengües estrangers, però que pel simple fet de ser estrangers i haver comisions per als diferents representants, venen als nostres equips a no millorar el que hi ha, o el que podria haver si es treballara la pedrera.
Si, amb un poc de sort aquesta mesura afavorirà als jugadors de les categories inferiors, que tindran un accés més fàcil als primers equips, i així la selecció també eixirà guanyant. Per què hem de recordar-li al president de la LNFP, que si hem guanyat la Eurocopa és perquè els nostres jugadors han eixit a l’estranger (Cesc, Reina, Arbeloa, Xavi Alonso, etc.) i han pres responsabilitat i protagonistme als seus equips (Casillas, Villa, Xavi, Iniesta, Sena, etc.); i no perquè la nostra lliga estiga infestada de jugadors foranis.
I parlant de la reforma fiscal, entrem de ple en la polèmica de si és interessant aumentar els impostos als més rics o no fer-ho amb l’argument de que les grans fortunes són les que creen treball i riquesa al nostre país. És veritat que fan falta persones amb pasta per a que generen inversió i així la economia reprenga la senda de creixement, però no és menys veritat que en l’actual situació de recesió econòmica, el fet de que els més rics tributen poc més que els que menys tenen és una vergonya. Diu el portaveu del PSOE, Juan Antonio Alonso, que tot el mon ha d’apretar-se el cinturó, i és veritat.
Com sempre, s’ha de parlar i trovar una solució equilibrada, aumentar els impostor dels més rics sense perjudicar la inversió, com per exemple amb desgravacions i altres incentius fiscals per als diners que es destinen a inversió productiva.
També ha opinat sobre el tema el coordinador d’Economia i Ocupació del PP, el senyor Cristóbal Montoro. Diu que el règim fiscal especial actual va ser aprovat pel govern del Partit Popular per a captar capital humà d’alta formació i aconseguir així que el país poguera competir amb èxit amb altres països. Molt be me pareix açò, però tal vegada haguera sigut millor compaginar-ho amb el foment de la investigació dels nostres amb programes de beques adequats i justament remunerats, amb mitjans materials i personals, i no provocar que els investigadors dels nostre país tinguen que emigrar a l’estrager per a poder progresar en les seues investigacions perquè al nostre país no es disposen de mitjans suficients.
Per acabar, sòls dir que de segur que una vegada que s’incrementen els impostos es trova una manera nova d’eludir la nova càrrega fiscal, i si no, tiempo al tiempo. Així que no es queixen tant.
Desde el lupanar de rica miel, hostias qué rollo que he soltat.
1 comentario:
Muy buen análisis Lupin, intresante a la par de didáctico... Y esta vez te m'has adelantado tu... je je je Pero como ya tenía programada la entrada de mañana, por una vez y sin que sirva de precedente (o no) repetiremos. Ah! y lo de la LFP es de traca... y las declaraciones de González Pons dan vergüenza ajena... bendito 43%, ¡¡¡quien lo pagara!!!
Publicar un comentario