MUERTE A...MANOLO LAMA

Que no se diga que Javier Clemente no és de Bilbao. Els diaris de hui arrepleguen unes declaracions en les que desitjava que el periodista esportiu (per dir algo) de Cuatro i la Cadena Ser, Manolo Lama, haguera mort a l’accident de cotxe que va patir l’any 1987 juntament amb Michael Robinson. No és que jo siga partidari de Clemente, ni com a persona ni com a entrenador de futbol, perquè l’estil de joc que posa en pràctica als seus equips és més amarrategui que el de Cúper. Però en aquest cas, per una vegada i que no servisca de precedent, estic d’acord amb ell. Per mi, el Manolo Lama i tota la pléyade de periodistas esportius de Cuatro s’en poden anar a fer la ma, per traslladar la pitjor "tradició tomatera" al periodisme esportiu. Muerte per a ells perquè van d’entesos en la matèria quan no tenen ni puta idea, el que tenen que fer és narrar els partits i deixar les valoracions tècniques per a la gent que sap.

Seria interesant parlar alguna vegada de la persecució que patia el tio Clemente quan era l'entrenador de la selecció per part de la Cadena Ser. No dic jo que Clemente no s'ho guanyara a pols, però el boicot que li feien és digne del pitjor Giménez Losantos. Però clar, com que la Cadena Ser és d'esquerres, doncs tot està ben fet, no?

Ja que estem posats, i encara que Clemente té el seu mèrit perquè amb els patates de jugadors que tenia a la selecció va ser l'entrenador que més lluny arribà en molts anys, anem a declarar també la muerte virtual de Clemente, per haver sigut el prototip d'entrenador barraquero, per polèmic i per ser el tio que ha posat més defenses a un partit de futbol, fins a 7 defenses al mateix temps (sense contar a Caminero que jugava més avançat però també ha compartit tasques defensives amb altres ilustres centrals).

Desde el lupanar de rica miel.