Aquest empresari de la construcció, internacionalment conegut per tindre un barco més gran que el del rei, per portar en el seu jet privat a la malalta de sensibilitat química, per l’intent de segrest del seu fill i per construir megaurbanitzacions en secarrals on hi ha ni aigua ni res de res, s’ha despenjat aquesta setmana amb unes declaracions a les que afirma que si volen acabar amb la crisi econòmica, que li pregunten a ell. Ell es defineix com a un empresari de la construcció amb més de 50 anys d’experiència, que ha generat una enorme riquesa per al pais. És evident que riquesa ha generat, però per a ell, jo almenys no l’he vist els diumenges a la plaça repartint una part dels seus beneficis entre els ciutadans després de la "misa de niños." Ara diu que ell acaba amb la crisi en 3 mesos, home clar. Qué com? Doncs lliberalitzant el sòl.Ja està ací el mite de que la lliberalització del sòl genera una abaratiment de les vivendes, mentira!!! El excedent de sòl per a posar-lo al mercat no redueix el preu i, fins i tot, en alguns casos el efecte és el contrari. El preu es fixa en funció del producte final al que serveix de soport, i les tensions o rigideses de l’oferta influeixen, de vegades, en sentits contradictoris als habituals, donada la especificitat del mercat inmobiliari.
El que tenen que fer les polítiques públiques de vivenda és establir objectius precisos, tractar de frenar els procesos especulatius, establir un equilibri en el paper dels agents públics i privats en les distintes etapes de producció de l’allotjament i racionalitzar no sols la evolució dels costos derivats de les ajudes públiques, sino que també han de procurar un equilibri raonable entre la vivenda en propietat i la vivenda en lloguer.
Resumint, per aquestes declaracions dignes d’un economista de la Escola de Chicago, propose a Paco “El Pocero” per al Nobel d’Economia d’aquest any, i el doctore honoris causa al nostre blog.
Desde el lupanar de rica miel contra la especulació inmobiliaria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario