Farà alguna cosa més d’un mes, es va fer públic que a Paul Newman (Shaker Heights, Ohio, 1925) li havia sigut diagnosticat un càncer de pulmó i els metges li havien donat dues setmanes de vida. Davant d’açò, el tio Newman va decidir retirar-se per a descansar en pau amb els seus. El senyor Newman va estudiar la carrera d’Economia abans d’ingressar a la escola d’interpretació de Yale allà pel 1951. Després d’açò es va dedicar completament al món del sèptim art, protagonitzant numeroses grans pel.lícules, tals com “La gata sobre el tejado de zinc” (Richard Brooks, 1958), “El buscavidas” (Robert Rossen, 1961), “Cortina rasgada” (Alfred Hitchcock, 1966), “Dos hombres y un destino” (George Roy Hill, 1969), “El golpe” (George Roy Hill, 19743) i moltíssimes altres. La veritat és que este home ens ha fet passar estones boníssimes al davant de la pantalla. Qui no s’en recorda de la mítica escena en la que es menjava 50 ous en una hora a la pel.lícula “La leyenda del indomable” (Stuart Rosenberg, 1967), o de les memorables partides de billar que jugaven ell i “el gordo” al Buscavidas.
Però, més enllà de les facultats interpretatives, i dels seus atributs físics, que deixarem per a les xiques, una de les coses a destacar d’aquest amant de l’automobilisme, és la seua capacitat per a saber envellir, i no tan sòls en l’aspecte físic. El cas és que, poc a poc, ha anat abandonant el mon del cinema, no abans de deixar-nos una excel.lent interpretació a la seva última pel.lícula, “Camino a la perdición” (Sam Mendes, 2002). El tio continua casat des de 1958 amb la seua dona, la també actriu Joanne Woodward, sense protagonitzar escàndols amb la prensa del cor, ni amb altres dones. Tampoc direm que el senyor Newman haja sigut un sant, supose que les seus histories extramatrimonials haurà tingut, però, al menys, no ha sigut una persona caracteritzada pels escàndols i les excentricitats, com altres estrelletes que amb molt menys es creuen els reis del mambo i que són “les mares de déus” del cinema internacional, muerte per a elles.
Ara als 83 anys, els metges li han donat dues setmanes de vida, a causa d’un càncer pulmonar. En fi, aquesta puta malaltia s’enporta a un gran del cinema, així com també a un gran del mon del futbol, Sir Bobby Robson, que també anuncià aquest estiu que estava a punt de palmar-la per culpa d’aquesta mortífera malaltia. El record a Robson estarà més complicat, en canvi, a Newman el continuarem veient a les seues pel.lícules. A veure si la vida d’aquestes dos persones servix d’exemple a altres entrenadors i actors de cinema, que tan sòls viuen de les excentricitats i de l’escàndol permanent.
Des del lupanar de rica miel fart de personatges que diuen saber i no veuen més enllà dels seus nassos.
Però, més enllà de les facultats interpretatives, i dels seus atributs físics, que deixarem per a les xiques, una de les coses a destacar d’aquest amant de l’automobilisme, és la seua capacitat per a saber envellir, i no tan sòls en l’aspecte físic. El cas és que, poc a poc, ha anat abandonant el mon del cinema, no abans de deixar-nos una excel.lent interpretació a la seva última pel.lícula, “Camino a la perdición” (Sam Mendes, 2002). El tio continua casat des de 1958 amb la seua dona, la també actriu Joanne Woodward, sense protagonitzar escàndols amb la prensa del cor, ni amb altres dones. Tampoc direm que el senyor Newman haja sigut un sant, supose que les seus histories extramatrimonials haurà tingut, però, al menys, no ha sigut una persona caracteritzada pels escàndols i les excentricitats, com altres estrelletes que amb molt menys es creuen els reis del mambo i que són “les mares de déus” del cinema internacional, muerte per a elles.
Ara als 83 anys, els metges li han donat dues setmanes de vida, a causa d’un càncer pulmonar. En fi, aquesta puta malaltia s’enporta a un gran del cinema, així com també a un gran del mon del futbol, Sir Bobby Robson, que també anuncià aquest estiu que estava a punt de palmar-la per culpa d’aquesta mortífera malaltia. El record a Robson estarà més complicat, en canvi, a Newman el continuarem veient a les seues pel.lícules. A veure si la vida d’aquestes dos persones servix d’exemple a altres entrenadors i actors de cinema, que tan sòls viuen de les excentricitats i de l’escàndol permanent.
Des del lupanar de rica miel fart de personatges que diuen saber i no veuen més enllà dels seus nassos.
1 comentario:
Un merescut homenatge a aquest monstre.Chapeau per a mister Newman.........un "metòdic" de l'actuació a la pantalla.
Publicar un comentario