RETALL DE PREMSA

A continuació teniu dos noticies que m’han cridat l’atenció al repàs diari de la premsa escrita:

“LA FISCALÍA PIDE DOS AÑOS DE CÁRCEL PARA OLEGUER POR AGREDIR A UN POLICÍA EN 2003.” Resulta que la matinada del 27 de setembre de 2003 es trovava l’exfutbolista del Barça Oleguer Presas amb uns 200 joves més armant escàndol a una bar de Sabadell anomenat “Bemba”. Els veïns cridaren a la policía local, que va ser rebuda amb llançaments de pedres, bosses de fem (plenes) i contenidors pels aires encesos, pel grup de joves entre els que es trovava Oleguer. El local on està el bar Bemba ha patit una notable degradació, passant de ser la seu d’una societat musical a l’any 1920 i un taller d’automòbils, a una desangelada imprenta, per a transformar-se finalment en un café zarrapastros, freqüentat per grups de joves “alternatius” (toma eufemisme). Total, pareix ser que Oleguer, amb una punteria de la que no feia gala quan jugava al Barça, li va pegar una pedrada a un policia, per la que ara el fiscal li demana 2 anys de presó. Ché!!! En lo bon futbolista i millor persona que era este Oleguer. Ha tingut que arrivar Guardiola a la banqueta per a carregar-se a este projecte de futbolista que sols estava al primer equip del Barça per ser català, nacionalista, antisistema i kaleborrokilla. 3 puntos marca per a Guardiola i 0 per a Laporta.

“EL PARLAMENTO EUROPEO BUSCA ACLARAR EL ESTATUTO DE LOS BLOGS.” Si, si, els eurodiputats acordaren ahir obrir un debat per aclarir la responsabilitat dels autors en el contingut dels blogs, a la vista d’un informe de la eurodiputada socialista Marianne Mikko. Així és que cuidadin, cuidadin. Però, del que volen discutir també és dels drets d’autor, exigeixen respecte als creadors en obres derivades o cites. Home clar, ara tindrem que pagar cada vegada que citem a algun escriptor o periodista, el que faltava (esto me huele a la SGAE). Davant d’açò, la única cosa que me queda per dirli a la senyora Mikko és la següent: “VÁYASE USTED A LA MIERDA, A LA MIERDA”. I per a que no diguen, citarem a la font, Fernando Fernan Gómez davant d’un exadmirador que li demanava una dedicatòria a un llibre.



Desde el lupanar de rica miel.