Ayer el diablo estuvo aquí. Todavía huele a azufre!!!
Massa temps porta en funcionament el blog i encara no haviem matat a Bush, tranquils problema solucionat. Pensant raons m’en venen moltes al cap, per ser un inepte, per posar la por en el cos a la gent amb l’amenaça terrorista que justifica guerres per a guanyar eleccions, per les mentides de les armes de destrucció masiva, per passar-se pel forro les resolucions de la ONU, etc. Però, repasant les noticies d’actualitat he trobat un altre motiu. Resulta que el govern nord-americà ha decidit intervindre per a rescatar a les dos majors empreses hipotecàries dels USA, “Fannie Mae” i “Freddie Mac”. Encara que pareix que la bolsa s’ho ha pres molt be, jo pose en dubte aquesta mesura presa pel govern Bush. Hem de recordar que, encara que aquestes dos megaempreses al seu dia van ser públiques, avui són dos empreses privades com qualsevol altra. Per tant, perquè el tio Bush ha d’acudir al seu rescat amb diners de tots? Açò no quadra masa, resulta que el govern del pais que abandera el lliberalisme econòmic i el fonamentalisme de mercat, ara posa en pràctica una intervenció en la economia(¿?)
Açò d’ajudar una empresa té els seus riscos, si jo se que si les coses me van mal, va a vindre el papa Estat i me va a tirar una maneta, puc arriscar-me tot el que vulga perquè no passa res. Quan tot va be, els beneficis són per a mi, però quan les coses van mal, ai ai ai, ajudeu a la meua empresa que estem molt necesitats (vos sona açò de Martinsa?). El anomenat risc moral (o moral hazard com diuen ells). Resumint, que el que passa és que es privatitzen els beneficis i es socialitzen les pèrdues, de puta mare sollana!
Exiliat alacantí a punt de deixar de ser-ho.
Açò d’ajudar una empresa té els seus riscos, si jo se que si les coses me van mal, va a vindre el papa Estat i me va a tirar una maneta, puc arriscar-me tot el que vulga perquè no passa res. Quan tot va be, els beneficis són per a mi, però quan les coses van mal, ai ai ai, ajudeu a la meua empresa que estem molt necesitats (vos sona açò de Martinsa?). El anomenat risc moral (o moral hazard com diuen ells). Resumint, que el que passa és que es privatitzen els beneficis i es socialitzen les pèrdues, de puta mare sollana!
Exiliat alacantí a punt de deixar de ser-ho.
5 comentarios:
Muerte a Bush, pare, fill i tambe a Arnold Schwarzenegger senador i actor
Perdona, has dit actor?
Si fora per mi, seria el sujetador de Lolo Ferrari
Perfecte...com se nota que has estudiat ADE, jajaja ES PRIVATITZEN ELS BENEFICIS I ES SOCIALITZEN LES PERDUES...GRAN VERITAT.
Ie, no digues molt fort això de que he estudiat ADE, que això pot ser un demèrit
Publicar un comentario