VIOLÈNCIA POLICIAL

Reconec que jo sóc dels que sempre havia pensat que en manifestacins i concentracions, a vegades, és complicat per a la policia discernir qui va a protegir i posar pau i qui va a fer mal i, per tant, és “normal” que s’escape algun colp per a qui no busca cacau.

Bo, açò ho pensava fins a ahir, perquè el que vaig vore a València és vergonyós, uns policies que provocaren als manifestants, xiquets la majoria d’ells (hi havia que vore les cares de por que tenien, donaven llàstima).

Sí, val que els estudiants no havien demanat permís per a manifestar-se, sí, val que estaven a la vía pública, però no és veritat que la policia ha d’intentar pacificar, calmar i reduïr a la gent, respectant el principi de proporcionalitat? És a dir, no val que pel simple fet de protestar es posen a repartir sense mirar pèl.

En els primers moments de la vesprada els estudiants no manifestaren ninguna actitud violenta, de fet, quan els policies els deien que pujaren a la vorera ells pujaven, quan els policies els deien que deixaren un passadís per a que passara la gent, els estudiants deixaven un passadís.

Per contra, els policies –sense neurones- mostraren des del primer moment una actitud xulesca, provocadora, violenta, agressiva i prepotent. Que una mare volia protegir al seu fill, doncs la mare a terra i el fill al furgó policial. Que els estudiants estaven dalt la vorera, doncs venia la policia corrent i emprenia a porraes en ells. No cal reduïr, calmar, tranquilitzar, no home no, primer pega i després pregunta, bo, al menys hagueren preguntat, encara que haguera sigut després. Alli carregà tot el mon, periodistes de Radio Nacional, vianants que anaven tan tranquils passejant, estudiants, pares, mares, xiquets, professors, alumnes, tot el mon, no s’escapà ni el “tato”. De fet jo vaig ser testimoni de com, en un carrer allunyat, on no hi havia perill algun, sis policies, dic 6 policies, estaven pegant-li a un xiquet indefens que la única cosa que feia era fugir, en ningun moment es revelà ni li plantà cara als policies.

Com a exemple d’uns i d’altres posaré un cas que vaig viure en primera persona. Així, després de rebre infinitats d’agressions, un xic va agafar una cadira d’una cafeteria de la plaça de l’Ajuntament amb l’intenció de tirar-li-la als policies, doncs be, quan els altres estudiants el van vore, el van convéncer per a que deixara la cadira a terra i un altre estudiant la va tornar a la cafeteria. Esta és l’actitud que tenien la gran majoria dels manifestants d’ahir.

En canvi, els policies empraen la tàctica d’acorralar als xiquets i, una vegada acorralats, en lloc de reduir-los pacíficament, com és la seua obligació, començaven a colpejar-los amb les porrres i les pilotes de goma, quina vergonya!

I per a rematar-ho, les dclaracions del Cap Superior de la Policia. En primer lloc, tractant als manifestants d’enemics. I després diguent falsetats com la següent: “En todo momento hemos intentado reconducir a los manifestantes ilegales por la vía pacífica”. Com diuen en el meu poble, “mentira i merda”. De fet, va ser la policia la que va provocar els altercats amb la seua actitud xulesca i provocadora i amb l´ús abusiu de la violència,

Sí, ja ho sé, que després hi hagueren llançaments de botelles i contenedors cremats, però açò va ser molt després i ja se sap que quan passen estes coses apareixen els de sempre per a rebentar-ho tot. Però ja vos dic, la provocació va córrer a càrrec de la policia. Bo, la provocació, la intimidació, les patades, les porrades, les pilotaes de goma. En fi, que es van comportar de manera indecent, més propia del blanc i negre, de l'època franquista, que del segle XXI.

Espere que les coses no passen a pitjor, o sí, ja no sé el que vull.

Ací vos deixe unes fotos, no són molt bones, però representen el meu punt de vista a peu de carrer.









Un afegit: Observant a la policia com l’he pogut observar de molt a prop, tinc que dir que són inútils. No saben fer la seua feina, no saben inmovilitzar i controlar a la gent, no saben ni tan sòls utilitzar la porra. En fi, que a la carència de neurones acompanyen una inutilitat tremenda en la seua feina. Estem bons si ens tenen que salvar ells d’algun perill.


Desde el lupanar de rica miel, indignat és dir poc.

La nostra tele....

Aquest article està hui al diari "El País", trobe que es força interessant:

Vale que en la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), también conocida como Canal 9, trabajen 1.800 personas, más gente que en Telecinco, Antena 3 y la Sexta juntos, más personal que en Canal Sur (1.680 empleados) o Telemadrid (1.200). Vale que una plantilla tan amplia en una comunidad gobernada por el PP no haya podido destapar una sola exclusiva sobre el caso Gurtel. Vale que la audiencia de octubre se sitúe en un 5,8%, la más baja de los grandes canales autonómicos junto a Telemadrid. Y que vaya cayendo en picado: 11,9% en 2009 y un 8% en el mismo mes del año anterior. (Para algunos sindicatos de la compañía pública, como Intersindical ese descenso se debe a la pérdida de credibilidad que se ha granjeado por el “no seguimiento” del Caso Gurtel. La dirección de la empresa, sin embargo, cree que se informó de forma ecuánime y achaca la caída a la eclosión de los canales de Televisión Digital Terrestre (TDT) y al poco presupuesto que tienen para hacer una parrilla de calidad). Proseguimos: vale que según un informe elaborado por Hacienda a petición del juez Antonio Pedreira, el canal gastase en cubrir la visita del Papa a Valencia en 2006 casi 15 millones de euros (14.713.940,75). Vale que Canal 9 comprase el año pasado los derechos de la Fórmula 1 por una cifra que la dirección se niega a desvelar y retransmita las carreras a la misma hora en que se puede ver por La Sexta. Vale que el ente deba 1.099 millones de euros a los bancos y cien millones a sus proveedores. Y que las compañías que le prestan servicio tarden en cobrar dos años. Vale. Pero… ¿hasta cuándo puede prolongarse una situación así?

Los primeros que aseguran querer cambiarla son sus propios gestores. “Tenemos una plantilla ciclópea, pero a la hora de la verdad, cuesta hacer programas de producción propia”, indica un directivo que solicita el anonimato. “Hay un montón de gente que ocupa oficios que ya no existen, como los montadores de magneto, que es como si en un periódico tuvieras linotipistas. Y como no se quieren reconvertir, tienes que contratar a gente. Entre los turnos, las bajas por enfermedad y losmoscosos (días de libre disposición), nos resulta muy difícil disponer de un equipo estable de 35 personas para montar un programa. Las bajas justificadas nos cuestan cuatro millones de euros al año, casi un 5% de los 97 millones que nos asigna la Generalitat como presupuesto. Tenemos picos de absentismo de hasta el 14%, que suelen coincidir con las vacaciones escolares de junio, el puente de la Constitución, la Semana Santa. Aquí se ha comprado la paz social con convenios colectivos muy buenos. Ha sido culpa de los directivos, los sindicatos y los gerentes. No hay ningún responsable, pero lo son todos en general. Mientras ha habido dinero, no pasaba nada, pero ahora…”.

Canal 9 compró en 2010 los derechos de la Fórmula 1 por una cifra que la dirección se niega a desvelar

Tras diez entrevistas efectuadas el jueves en el Mercado Central solo dos personas mostraron una opinión favorable al Canal 9. Un ciudadano decía: “Han confundido la cultura valenciana con lo chabacano”. Otro lamentó que se use principalmente para difundir “propaganda institucional”. Un cuarto asumía y justificaba la supuesta parcialidad –“Si aquí manda el PP es lógico que tenga su influencia en la tele” –, aunque se quejaba de la “mezcla de valenciano y catalán” que se emplea en el canal. Y varias personas se quejaron del coste que acarrea. La dirección, sin embargo, sostiene que en los últimos dos años ha aplicado una “economía de guerra” mediante la cual ha recortado gastos en un 40%. “Hemos ahorrado de todo, menos en personal: fotocopiadoras, coches, teléfonos, móviles… Y, sobre todo, en contenidos. Pero el gasto en nóminas ocupa el 85% de nuestro presupuesto. Y hoy en día, una empresa que gaste en personal más del 25% empieza a tener problemas”, señala José López Jaraba, director de Canal 9.

El candidato presidencial del PP, Mariano Rajoy, ha prometido esta semana promover una ley para privatizar canales autonómicos. Pero ni los sindicatos consultados ni la dirección de la empresa creen que eso vaya a ser posible. Primero, porque no sería rentable. Y segundo, porque dudan de que ninguna de las autonomías históricas vaya a desprenderse de sus teles. Pero, aunque no se llegue a la privatización, los trabajadores temen un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) después de las elecciones generales. “El problema es que el ERE no sería la peor noticia de todas”, explica Jaume Muñoz, miembro del comité de empresa por la organización Intersindical. “Porque el ERE nos permitiría negociar. Pero lo que tememos es que quieran hacer una criba y se quieran quitar de en medio a los críticos”. Y con esta declaración entramos de lleno en la idiosincrasia de Canal 9: “Aquí”, continúa Muñoz, “las cosas se han hecho como en otros sitios, pero a lo bruto. Hasta hace poco teníamos un secretario general, Vicente Sanz, que era el que verdaderamente hacía y deshacía en la tele. Había sido antiguo presidente provincial del PP en Valencia. Y lo echaron en 1994 del puesto político cuando se difundieron unas conversaciones en las que decía que él estaba en política para forrarse. De allí lo pusieron de mandamás en la tele hasta que ahora lo tuvieron que despedir tras ser acusado por tres trabajadoras de acoso sexual. Pero durante todos estos años ha contratado a quien él quiso y con el sueldo que quiso. De tal forma que el sindicato mayoritario hasta esta semana en que ha habido elecciones era uno, el USO, en el que él confeccionaba las listas. Por eso tememos que ahora hagan una criba selectiva”.

“Tenemos una plantilla ciclópea, pero cuesta hacer programas de producción propia”,
indica un directivo

El hacha llegará. Lo único que no se sabe es cuándo, con qué fuerza ni a cuánta gente va a afectar. Pero ni los trabajadores más optimistas se plantean que no vaya a haber despidos. Para los directivos de Canal 9 la solución estaría en una palabra que en boca de ellos adquiere poderes casi mágicos: la “externalización” de servicios. “Así se compite hoy en día”, indica un miembro de cúpula de Canal 9. “Por eso Tele 5 puede permitirse tener solo 400 empleados. Porque la productora Atlas trabaja para ellos. Ese es el modelo que rige también en Baleares, Canarias o Aragón, donde tienen externalizados hasta los informativos. Es como si en tu periódico los fotógrafos pertenecieran a otra empresa, como Prosegur. Aquí los informativos seguiríamos haciéndolos nosotros, pero la mayor parte de los servicios, como el departamento de publicidad, lo contrataríamos fuera. La gente confunde externalización con privatización y no es lo mismo”.

Con la externalización la dirección asegura que pagaría “hasta cuatro veces menos” por el mismo servicio. Pero la plantilla perdería buena parte de su poder adquisitivo. El sindicalista Jaume Muñoz, sin embargo, piensa que ya queda muy poco por externalizar en Canal 9 y que lo que hay que hacer es administrar bien los recursos propios. Entonces, si ya hay gran parte del trabajo que se contrata a otras empresas ¿cómo ocupan su tiempo laboral los 1.800 empleados? “Es un tema delicado”, asume Muñoz. “Los profesionales de Canal 9 son los mejores. Pero hay una incompetencia manifiesta por parte de los cargos para asignar tareas. Por ejemplo, han contratado a la tertuliana de La Noria Isabel Durán para moderar un programa de debate. Y también se han traído a Fernando Quintela, que venía de dirigir Intereconomía. Ese dinero se podía haber ahorrado empleando a nuestra gente”.

Los sindicatos, por supuesto, creen que es posible y necesaria una televisión pública bien gestionada. El director de Canal 9, también lo ve así. Pero indica que hay que modificar un modelo “obsoleto”. “La solución no la tenemos los gestores, sino los partidos políticos de la Comunidad”, señala López Jaraba. “Ellos son quienes tienen que llegar a un acuerdo, como acaban de hacer en Galicia, para aprobar una ley que permita modernizarnos y financiarnos de forma apropiada”.

Mientras tanto, a esperar. Los valencianos podrán matar el tiempo de incertidumbre viendo los debates moderados por Isabel Durán o las carreras de Fórmula 1 retransmitidas a la misma hora que La Sexta.

Tres cosas que no suelen decirse

F. PEREGIL, VALENCIA

Primera. El catedrático valenciano de Historia e Instituciones Económicas Jordi Palafox señala que cuando se habla sobre el endeudamiento de Canal 9 hay un rasgo que no siempre se recuerda: “La valenciana es de las pocas televisiones que han tenido capacidad para endeudarse por sí misma porque contaba con el aval de la Generalitat. Pero lo que se ha hecho en otras autonomías es inyectar dinero a sus canales directamente, absorber sus deudas. Con lo cual, los gastos de las autonómicas no varían tanto de unas a otras”.

Tal afirmación la suscribe por completo el director de Canal 9, José López Jaraba, quien asegura que sobre él pesa el “baldón mediático” de los 1.099 euros que deben a los bancos. La televisión catalana, con una audiencia (13,7) que supera más del doble a la de Canal 9, posee 2.700 trabajadores y un gasto anual de unos 600 millones de euros, seis veces más que Canal 9. “Y nadie cuestiona en Cataluña la necesidad de tener un buen canal autonómico. Aunque ahora que se están cerrando quirófanos allí, por primera vez sienten que parte de los ciudadanos critican su presupuesto”, indica un directivo de Canal 9.

El “baldón mediático” valenciano de los 1.099 millones se eliminaría en cuanto Hacienda asumiera la deuda. “Pero en ese momento, el déficit de la Comunidad se dispararía y la Generalitat tendría un problema con el Estado”, recuerda José Ignacio Pastor, vicepresidente por el PSOE en el consejo de administración del ente desde 2003 hasta 2011.

Segunda. La segunda cuestión que no suele recordarse, según Jordi Palafox, es que cuando la oposición achaca los malos resultados de las elecciones a la manipulación que se ejerce en el canal autonómico, a menudo no se recuerda su baja audiencia. “Eso es verdad, pero solo en parte”, admite José Ignacio Pastor. “Porque aunque la audiencia ahora es escasa, hace cuatro años era mucho mayor. Y además, el PP diseñó una estrategia muy clara: se centraron en atender los gustos de las poblaciones menores de 10.000 habitantes y de la gente mayor de 65 años. Y electoralmente, sacó provecho de ese diseño”.

Tercera. Canal 9 fue fundado en 1989 bajo el Gobierno del socialista Joan Lerma, quien gobernó en la Comunidad Valenciana hasta 1995. ¿Todos los males sobre parcialidad o mala gestión provienen de los 16 años de Gobierno autonómico del PP? “El PSOE también tiene su parte de culpa”, reconoce José Ignacio Pastor. “Pensó que iba a gobernar siempre y no creó los mecanismos para construir una televisión más neutral, no preparó una televisión de ciudadanos más libres”.

Jutge únic del futbol

Només vaig a fer un comentari sobre les sancions que eixiren ahir sobre el tema del dit en l'ull. El passat 2 d'Octubre, es a dir, encara no fa ni 4 dies, va un jugador de rugby italià li va fer la mateixa acció a un irlandés en un partit del mundial de rugby, la sanció es va fer pública ahir també, el jugador en qüestió estarà sancionat 15 setmanes sense jugar en cap competició, una sanció igualet de ràpida i de contundent que la de la competició espanyola

De futbol en general

Començant per el més recent, que es el partit d'anit, no vaig a parlar de les diferents polèmiques que hi hagueren, com diu gaurdiola, les imatges estan ahí, només vaig a comentar les cosses que, des de la meua ignorància del futbol em paregueren lamentables:

1.- L'actitud de Mou a la roda de prensa, cadascú que opine el que vullga d'aquest personatge.

2.- Les declaracions de Iker, sobre l'entrada de maçarcelo:

"Habrán hecho una entrada y se habrán tirado al suelo como siempre".

Açò que vol dir, que els jugadors del Madrid ja no tenen personalitat i han de seguir al peu de la lletra el que diga Mou, jo no se a vosaltres, però a mi m'ha defraudat molt apuntant-se al carro de Mou.

3.- El que em pareix pijor de tot açò, es que guardiola te tota la raó quan diu que un dia acabaran mal les cosses, i que serà culpa de tots, del Madrid i del Barça, del jugadors dels entrenadors i de les directives, de tots.

Una vegada he fet tres puntalitzacions sobre la supercopa, vaig al tema que m'ha portat a escriuré esta entrada, que no és un altre que la vaga dels futbolistes. Ahir es podia llegir en alguns comics que diuen que són diaris esportius, la noticia que l'AFE vol impedir que es juger el dilluns el trofeu Joan Gamper, argumentant que la vaga es prolonga de divendres a dilluns, es a dir, des de que el divendres comença el primer partit de segona divisó fins que el dilluns s'acaba el darrer de primera, açò m'ha fet pensar:

1.- Si es suposa que ara els clubs són empresses, el jugadors són treballadors igual que la resta de treballadors de l'estat, no? Més ben pagats, però treballadors al fi i al cap.

2.- Per tant com a treballadors tenen tot el dret del mon a fer vaga, aleshores jo em pregunte, els donaran 3 dies de baixà de la SS i els llevaran el corresponent al sou d'eixos tres dies com farien en qualsevol treballador de l'estat?

3.- Com que els futbolistes són treballadors i tenen dret a fer vaga, també tenen el dret a no fer vaga com la resta de treballadors, que pasa si els futbolistes del Barça decideixen fer vaga el diumengue i no el dilluns? L'AFE els obligaria a no jugar el gamper? Aleshores seria un sindicat terrorista, que no seria digne d'un estat democratic, pense jo, encara que puc estar equivocat.

4.- De moment per a la segona jornada també hi ha vaga, i el divendres 28 el Barça juga la supercopa d'europa contra l'Oporto, que pasa tampoc la podria jugar? Rubiales va dir que la vaga només afectava a la lliga, i no a les competicions europees, però ara per a intentar que no es juge el Gamper diu que no es pot jugar cap de partit entre el divendres i el dilluns, que pasa que ara el Gamper forma part de la lliga i jo no m'enterat? o es que li donen la volta als seus arguments segons més els convinga?

No sé com acabarà el tema de la vaga, però em pareix, que al igual que cada vegada que hi ha un "Classic" en este tema no s'esta donant una bona imatge

De diaris va l'assunt

No se si recordareu, però en un sopar no fa moltes setmanes, vam estar parlant de diaris, i més concretament del diari esportiu català "El mundo deportivo".

En aquesta conversa, entre d'altres moltes cosses que es van parlar, l'escritor més productiu d'aquest blog ( encara que darrerament està en hores baixes) Lupin va posar damunt la taula que si la possibilitat de que aquest diari fóra propietat del diari "El mundo" publicat a madrid, com ve va dir ell " en aquest nom podria ser", i vam quedar que ja ho investigariem en internet.

Doncs bé, ja se que han passat uns quants dies, però al final ho he buscat en internet i el que he trobat és el següent:

EL MUNDO DEPORTIVO

El Mundo Deportivo és el diari de premsa esportiva del Grupo Godó. Va néixer l'1 de febrer del 1906,^[2] primer com a setmanari i el 1929 com a diari. És la publicació esportiva més antiga que encara s'edita a l'estat espanyol i la segona més antiga del món, tot just després de la italiana Gazzetta dello Sport fundada el 1896.^[3]

Es publica a Barcelona en llengua castellana, amb el FC Barcelona com a club de referència, i a Madrid, essent allà un diari especialitzat per als aficionats de l'Atlético de Madrid. També edita edicions especials per al País Basc a Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

El seu primer director fou el pioner de la premsa esportiva Narcís Masferrer, i el primer propietari Jaume Grau. El van seguir al capdevant del diari el seu fill Ricard Grau, Josep Torrents, José Luís Lasplazas, Juan José Castillo, Manuel Tarín i Santi Nolla, que n'és l'actual director. Ricard Grau va vendre les seves participacions a l'amo de Tele/eXprés, Jaume Castells i aquest, uns anys després les vengué a Carlos Godó Valls, propietari deLa Vanguardia.

EL MUNDO

El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid. Té un suplement per aCatalunya i una edició per les Illes Balears, dirigida per Agustín Pery. Fou publicat per primera vegada el 1989 i fou fundat per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González.

Va aparèixer per primera vegada el 23 d'octubre de 1989 i va ser fundat per Alfonso de Sales, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga, Juan González i Melcior Miralles. Seguint l'estela de l'anterior periòdic dirigit per Pedro J. Ramírez, Diario 16, El Mundo ha dedicat des de sempre importants esforços a la investigació periodística. En este sentit, van desvelar els escàndols de corrupció del govern de Felipe González, com el cas Ibercorp i el terrorisme d'Estat del GAL.

Aquestes dates em porten a pensar que el mundo no es ni el creador ni el propietari ni res semblant del mundo deportivo, no se vosaltres que opineu.

CARMEN DE MAIRENA A LES ELECCIONS CATALANES

Carmen de Mairena es presenta a les eleccions catalanes, estes són algunes de les seues propostes:

- Follódromos: "Equipamentos públicos para jóvenes para poder practicar sexo sin las

incomodidades del coche y sin tener que ir a casa de la suegra".

- Huertos ecológicos: "Plantaciones de marihuana de rotondas y descampados".

- Olimpiadas de bar: "Competiciones de billar, futbolín y cartas".

- Que el barrio chino de Barcelona sea declarado Patrimonio de la Humanidad de la Unesco.

- Colocar ventiladores gigantes en Lleida para deshacer la niebla.

- Recuperar las figuras de las "majorettes" en los Ayuntamientos.

- Que los Mossos lleven barretina.

- Enviar una misión a Marte llena de productos catalanes.

- Construir aeropuertos para Ovnis por si los extraterrestres quieren visitar Cataluña.

I per a acabar, dos frases que ha soltat la tia:

- "Como soy una mujer madura me he puesto en el coño una cerradura".

- "Viva Tarragona, que me deja el chocho como una mona".

Desde el lupanar de rica miel.

Pla Confiança i política municipal

"Si Benifaió millora avancem tots, obrim un camí cap a una millora de carrers i avinguts necessària baix una inversió de la Generalitat que supera els 460.000 euros". Amb aquestes paraules, agafades d'una notícia a l'adreça de internet de l'ajuntament de Benifaió, descrivia l'alcaldessa del poble el "macro projecte urbanístic de repavimentació, asfaltat i millora de les voreres del poble el dia 4 de novembre en la presentació en societat del projecte.

Com tots sabeu, aquestes obres de millora han afectat alguns dels carrers en la zona del poble on jo vist, entre ells la meva avinguda, que va ser asfaltada entre el dijous per la vesprada i el divendres de matí.

Fins ací tot bé, més o menys, el pla confiança de la generalitat ve a ser el mateix que el "plan E" de ZP, els d'una banda política, critiquen el que fan els de l'altre costat, etc... en resum, allò a que ens tenen acostumats els nostres polítics.

La meva sorpresa ve quan ahir dissabte observe l'aparició d'alguns clotets en la zona reasfaltada, en un principi no li vaig donar molta importància per que vaig pensar que ho havien fet els treballadors, de la mateixa manera que apartaven la capa d'asfalt de dalt les clavegueres o les tapes d'ono. Però avui diumenge, he arribat a contar fins a deu clotets en l'asfalt només en el tram d'avinguda on visc jo, cosa que em fa pensar que no es una cosa que facen els treballadors per a destapar alguna tapa que s'haja de quedar destapada, sinó que s'han fet les obres tan mal que en menys de 78 hores ja han aparegut aquests desperfectes i també hi ha ja un pi que ha començat a alçar el carrer.

Per tant, açò hem porta a pensar que si el degradament dels carrers afectats per les obres continua amb aquest ritme en menys de mig any els carrers estaran molt pitjor de com estaven la setmana passada abans de la realització de les obres de "millora", i jo em pregunte, això no és tirar més de la mitat dels diners que costen les obres en una època de crisis? No sé quin serà el resultat final d'aquesta millora del poble però no tinc cap confiança en ella, ja vos aniré informant.

Aquest fet, em porta a escriu-re sobre un altre tema, que pot ser delicat, sobre el qual ja volia escriu-re la setmana passada, i que te a veure en la política municipal, més ben dit en la política de la policia municipal. Resulta que tornava jo de collir Kaki el dimecres de la setmana passada cap a les 5 i quart de la vesprada i després de baixar el pont del carrer Picassent i fer el carrer d'espioca, o carrer corbella de tota la vida per anar cap a la placeta de l'estació i pel costat de la via del tren cap a ma casa, quan vaig arribar al cantó del carrer Vicent Marí em para un policia i hem diu que no puc passar que he d'agafar el carrer vicent marí per anar pel carrer i tornar al pont on jo estava primer, per que el carrer de San Carles estava tallat fins que s'en anaren tots els xiquets del col·legi, i jo li vaig dir, però si vaig per ahí torné al lloc d'on vinc, a lo qual ell molt educadament, cosa que per a ser sincers em va sorprende prou al ser un policia del poble em va contestar "ya lo sé, pero yo cumplo ordenes, es por los niños que se tiran sin mirar", total que em va costar pegar la volta i fer mil cinc-cents mitres per a recorrer els cinc-cents metres que havia de fer.

Amb açò no vullc dir que no s'haja de protegir el xiquets, tot el contrari, el que passa és que crec que la manera en com es fa actualment presenta alguns problemes:

- El primer és que degut a les modificacions que es feren en la circulació del poble fa uns quants anys, a instancia d'un suposat estudi encomanat per la policia municipal, actualment, la major part dels carrers del poble s'on d'una sola direcció i moltes vegades, per a anar d'una part del poble a una altra només tens una o dues alternatives i si es talla al trànsit una d'elles pel motiu que siga moltes vegades et trobes que has de pegar una volta innecessària per arribar al teu destí.

- A continuació si no es deixa circular per el carrer del col·legi i els xiquets s'acostumbren a creuar sense por per que no ve ningú, que t'assegura que tres carrers més enllà el xiquet no creuarà sense mirar provocant igualment un accident.

Aquesta mateixa situació també es dona al col·legui Santa Barbara, lloc on també els carrers tenen una única direcció i et quedes una altravegada sense alternatives per anar al centre del poble.

Crec que si el que es vol és proteguir als xiquets hi han altres maneres de fer-ho, per que sense anar mé lluny, quan nosaltres anavem a l'escola no es tallaven els carrers, no sé, crec que el que hauria de fer la policia és donar xarraders sobre seguretat vial als col·legis i concienciar als pares de les criatures que els ensenyen a creuar els carrers, o a cas nosaltres quan teniem 5 o 6 anys no anavem sols pels carrers i miràvem abans de creuar, simplement es que crec que les cosses es podrien fer d'una altra manera

PÉREZ REVERTE

Pareix que Arturo Pérez Reverte torna a estar en el centre de la polèmica per un comentari que va fer en Twitter sobre les llagrimetes de l'ex-ministre Moratinos. Ací teniu l'enllaç de la noticia: http://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/26/perez-reverte-llego-insulto/750839.html

Sense tindre res que vore amb açò, havia pensat reproduir la columna de diumenge de Pérez Reverte, així és que ahí va:

LOS MOROS DE LA PROFESORA

Te lo voy a explicar en corto, chaval. Sin irnos por las ramas.Esa maestra, profesora, docente o como quieras llamarla, es imbécil. Tonta del culo, vaya. En el mejor de los casos «suponiendo que no prevarique a sabiendas, prisionera del qué dirán», une a su ignorancia el triste afán de lo políticamente correcto. La cuestión no es que te haya reprendido en clase de Historia por utilizar la palabra moros al hablar de la Reconquista, y exija que la sustituyas por andalusíes, magrebíes, norteafricanos o musulmanes. Lo grave es que a una profesora así le encomienden la educación histórica de chicos de ambos sexos de catorce o quince años. Que la visión de España y lo español que muchachos de tu generación tengan el resto de su vida dependa de cantamañanas como ésa. Tienes dos opciones. La primera, que desaconsejo, es tu suicidio escolar. Mañana, en clase, dile que no tiene ni puta idea de moros, ni de Historia, ni de lengua española, ni de la madre que la parió. Te quedarás a gusto, desde luego; y las churris te pondrán ojitos por chulo y por malote. Pero en lo que se refiere a esa asignatura y al curso, puedes ir dándote por jodido. Así que lo aconsejable es no complicarte la vida. Ésa es la opción que recomiendo.

Tu maestra, por muy estúpida que sea, tiene la sartén por el mango. Así que traga, colega, mientras no haya otro remedio; que ya tendrás ocasión, en el futuro «todos pasan tarde o temprano por delante de la escopeta» de ajustar cuentas, real o figuradamente. Así que agacha las orejas y llama a los moros como a ella le salga del chichi. Paciencia y barajar. Por lo demás, duerme tranquilo. Por muy maestra que sea, eres tú quien tiene razón. No ella. En primer lugar, porque el habla la determinan quienes la usan. Y no hay nadie en España, en conversación normal, excepto que sea político o sea gilipollas «a menudo se trata de un político que además es gilipollas», que no llame moros a los moros. Ellos nos llaman a los cristianos arumes o rumís, y nada malo hay en ello. Lo despectivo no está en las palabras, sino en la intención con que éstas se utilizan. La buena o mala leche del usuario. Lo que va, por ejemplo, de decir español a decir español de mierda. La palabra moro, que tiene diversas acepciones en el diccionario de la Real Academia, pero ninguna es peyorativa, se usa generalmente para nombrar al individuo natural del norte de África que profesa la religión de Mahoma; y es fundamental para identificar a los musulmanes que habitaron en España desde el siglo VIII hasta el XV. Desterrarla de nuestra lengua sería mutilar a ésta de una antiquísima tradición con múltiples significados: desde las fiestas de moros y cristianos de Levante hasta el apellido Matamoros, y mil ejemplos más. Así que ya lo sabes. Fuera de clase, usa moro sin cortarte un pelo. Como español, estás en tu derecho. Aparte del habla usual, te respaldan millones de presencias de esa palabra en textos escritos.

Originalmente se refiere a los naturales de la antigua región norteafricana de Mauretania, que invadieron la península ibérica en tiempos de los visigodos. Viene del latín maurus, nada menos, y se usa con diversos sentidos. Caballo moro, por ejemplo, se aplica a uno de pelaje negro. En la acepción no bautizado se extiende incluso a cosas «vino moro» o personas de otros lugares «los moros de Filipinas». Hasta Gonzalo de Berceo aplicaba la palabra a los romanos de la Antigüedad para oponerlos a judíos y a cristianos. De manera que basta echar cuentas: la primera aparición en un texto escrito data de hace exactamente mil ochenta y dos años, y después se usa en abundancia. «Castellos de fronteras de mauros», dice el testamento de Ramiro I, en 1061. Por no hablar de su continuo uso en el Poema de Mío Cid, escrito a mediados del siglo XII: «Los moros yazen muertos, de bivos pocos veo; los moros e las moras vender non los podremos». Y de ahí en adelante, ni te cuento. «Las moras no se dejan ver de ningún moro ni turco», escribió Cervantes en el Quijote. La palabra moro está tan vinculada a nuestra historia, nuestra sociedad, nuestra geografía, nuestra literatura, que raro es el texto, relación, documento jurídico antiguo u obra literaria clásica española donde no figura. También la usaron Góngora, Quevedo, Calderón, Lope de Vega y Moratín, entre otros autores innumerables. Y tan vinculada está a lo que fuimos y somos, y a lo que seremos, que sin ella sería imposible explicar este lugar, antiquísima plaza pública cruce de pueblos, naciones y lenguas, al que llamamos España. Imagínate, en consecuencia, la imbécil osadía de tu profesora. El atrevimiento inaudito de pretender cargarse de un plumazo, por el artículo catorce y porque a ella le suena mal, toda esa compleja tradición y toda esa memoria.

Desde el lupanar de rica miel.

CRISIS, WHAT CRISIS? III

Inmerses en plena crisi totes les Administracions i endeutades com estan totes fins a les celles, totes ??? Noooooo, l’Ajuntament de València pareix que és alié a la crisi mundial. Dic jo q ha d’estar totalment sanejat i amb un superávit de collons, per què d’altra manera no s’entén que l’Ajuntament de Rita pague un creuer per a la Fallera Major de València i la seua cort d’Honor valorat en 32.000 €

Es tracta d’un creuer pel Mediterrani que partirà de València el proper 31 d’agost i durarà fins al 7 de setembre, passant per Eivissa, Tunisia, Nàpols, Livorno i Montercarlo. Com es veu, un viatge caracteritzat pel patiment.

Desconec quin és el motiu del viatge. Però el que si sé és la poca vergonya que té Rita i els membres de la corporació local, per què inmersos com estem en plena crisi, amb tots els governs retallant despeses per totes bandes, reduint els sous dels funcionaris, congelant les pensions, i va ella i no se li ocorre un altra cosa que pagar-li un creuer a la Fallera Major al crit de SERÀ PER DINERS i AÇÒ HO PAGUE JO.

Que diu Rita Barberà, “yo me cago en la puta crisi, pa mis falleras lo mejor” (i ja ficats a vore si me tire a la Fallera Major.


Desde el lupanar de rica miel.

CRISIS? WHAT CRISIS? II

En el mon de la empresa hi ha un concepte que s’anomena “Fons de comerç”, que representa el valor inmaterial de la empresa, considerant factors com la clientela, el prestigi, i altres conceptes no cuantificables. I direu, qué collons té que vore tot açò amb el títol del post? Doncs ara ho explique, tranquilitat.

Estos dies s’ha donat a conéixer la xifra que rebrà cada jugador de la selecció espanyola de futbol si aconseguiex guanyar el mundial. La quantia puja a 600.000 €, una burrada.

En primer lloc, mai he entés be el concepte de les primes als futbolistes. El tema consisteix en que per fer el seu treball, és a dir, jugar i intentar guanyar, a més del que cobren reben un estímul adicional. Els futbolistes que van a la selecció no cobren, al menys no en conceptes materials. Però si recordem el concepte de Fons de comerç aplicable a les empreses, podem fer una analogia amb els futbolistes. No cobren diners, però si fan be el seu treball, i la selecció arriba lluny en el mundial, aquestos futbolistes es revaloritzen en el mercat i de segur voran incrementat en poc de temps el seu sou.

Per un altra banda, amb “el tijeretazo” que ens han pegat a alguns, si ens tenim que apretar el cinturó, no pareix lògic que els nostres futbolistes reben estes quantitas tan elevades. Recordem que estem en temps de crisi, encara que per a uns més que per a altres, com es comprova clarament.

Un altra consideració a fer al respecte, és d’on ixen els diners de les primes de la selecció espanyola. En aquest punt s’ha de remarcar que els recursos de les federacions esportives provenen en part de subvencions públiques i que els pressupostos Generals de l’Estat atorguen una quantitat a este tipus d’entitats.

Tenint tot açò en compte, és més que discutible que els futbolistes de la selcció reben primes i damunt que estes siguen d’unes quantitats tan elevades. El cinturó se l’haurem d’apretar tots, no? No tan sols uns quant. Si s’han de pujar els impostos als més rics, be està que es comence pels futbolistes, persones que en poc més de 20 anyets tenen diners per a aburrir-se.

Està clar que la crisi és per a alguns. És extrany que no s'alcen veus en contra de les primes als futbolistes, tenint en compte el nivell de desocupació.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A ... JUANMA CASTAÑO

Este personatge "periodista" de la Cadena Ser, Cuatro i Canal + i dic "periodista" perquè no te la carrera de periodisme, va estudiar dret a l'universitat d'Oviedo però no la va acabar, es creu un gracioset més de la "caverna mediata madrilenya".

L'ultima tonteria que va dir es " Para que Villa no juegue en un grande como el Barça o el Madrid vale la pena que juegue en el Sporting". SENSE COMENTARIS, ELL SOLS SE DESCALIFICA.

A.T.C

Vaig a parlar avui de l'altre gran debat que te dividida a tota espanya, a part de l'expulsió de CR9, i que ha provocat la divisó de pobles en dues mitats amb grans manifestacions a favor i en conta del famós cementiri nuclear. ("Almacén Transitorio Centralizado")

Ja fa uns quants dies que aquest tema apareix a les noticies, i jo que com sabeu els que hem conegeu se m'unfla la vena fàcil cada vegada que veig les noticies acabe per explotar i encendrem en flama.

Anem a posar-se en antecedents, avui en dia, la vida ha progressat molt hem millorat moltíssim el nivell de la qualitat de vida i açò ha sigut en gran part gracies als avenços tecnològics que ens han permés tenir una gran evolució, per a que ens entegam, avui en dia la vida és molt més comoda que al segle XV, al segle XIII i que a principis del segle XX.

La cara amable d'aquest progrés, és que la gent vius més i millor, hem tingut un gran increment de l'esperança de vida i hem augmentat la qualitat d'aquesta. La cara dolenta és que açò implica un consum energètic, energia doncs que cal produir.

Jo no estic massa posat en el tema de la producció d'energia, però que jo sàpiga les principals fonts d'energia són el petroli, els embassaments i les centrals nuclears, a més de l'energia que s'obté de les fonts renovables, que darrerament estan al alça al mon en general i a Espanya en particular.

Es sabut que Espanya és capdavantera al món en la producció d'energia eòlica i solar, però malgrat tot, a dia d'avuí no podem passar sense l'energia nuclear.

Les centrals nuclears generen un residu radioactiu que cal tractar. En general, aquest residus es dipositen a una piscina que es troba a la central nuclear on s'ha generat l'energia on romanen per un temps que pot ser indefinit, el que és sol fer a la resta de països és deixar els residus a les piscines durant 10 anys, durant aquest període disminueix la radiació emesa pels residus i aleshores es transporta a un cementiri nuclear centralitzat.

Fins al moment a Espanya el que és feia era deixar els residus a les piscines de les centrals nuclears, perquè aquestes foren dissenyades per a tenir una vida de 25 anys, i per tant les piscines es van dissenyar amb la mateixa vida útil. La situació en la qual ens trobem ara és que passats aquests 25 anys, el país encara no esta preparat per a obtenir tota l'energia que ens fa falta apagant les centrals nuclears, açò implica que van a continuar generant residus, però les piscines estan apunt de saturar-se, d'ací la necessitat de l'A.T. C.

Açò ha creat una gran controvèrsia enfrontant la societat, entre partidaris i detractors del cementiri, però el que ha de quedar clar, és que mentre necessitem abastir-mos de l'energia nuclear, aquesta és una instal·lació necessària i que, per tant, s'haurà de dur a terme en algun lloc. A no ser que es tanquen les 8 centrals nuclears que hi ha a espanya, però a les hores no es generaria la suficient quantitat d'energia i ens costaria viure com als països de la gran majoria del continent africà on hi ha llum artificial a les principals ciutats en el millor dels cassos.

Aquest article ha estat provocat per una entrevista que ha fet Manuel Fuentes, al programa els matins de Catalunya Radio, on entrevistava a un enginyer industrial expert en energia nuclear i al portaveu de la plataforma anti cementiri nuclear, on cadascú s'enrocava en els seus arguments per a defensar la seua postura i aportaven més bé poques solucions, però aquesta espècie de tertúlia, la comentaré en una altra entrada algun dia d'aquests, si algú està interessat en sentir-la, la pot trobar a http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=408179

J.J Santos

TOTS SON IGUALS

Potser Laporta siga un impressentable, que ho és, que es dedica a fer una barreja de política i esport, cada vegada menys esport i més política, amb no sé jo quina finalitat, ni si li ixera bé o malament. Però alguna cosa de raó si que té en referir-se a certs suposats "periodistes" de la capital de l'estat de la manera que ho fa.

Vos pose en situació. A Ucraïna, encara que siga un país independent lña major part de la gent continua parlant en rus i no en la seva llengua propia, i als periodistes se'ls va fer extrany que Guardiola contestara preguntes tant en català com en castellà, amb la qual cosa li van preguntar al entrenador del barça per que ho feia, pregunta a la qual va respondre: "som un país en una llengua, i els que la parlem, com jo, que surtim fora la gastem", val una explicació com una altra i ja està, li feren la següent pregunta i succesives fins que s'acaba la roda de prensa, "vamos lo normal" quan un fa rodes de prensa.

Per el que he pogut saber en la tele i en alguna radio i en internet, el més detacat del partit d'ahir a Kiev per al diari espanyol de tirada nacional "El Mundo" són aquestes declaracions de Pep, i avui titulava en portada "Guardiola, otro caso de orgullo catalán", supose o al menys espere que en l'interior diguera alguna cosa referent al partit d'ahir.

Com açò m'he posat a investigar-ho a les 9 de la nit no he pogut vore el diari del dia, ni tampoc el que posava en la web del diari pel matí referent al F.C. Barcelona pero a les nou de la nit, a la secció d'esports d'aquest diari hi han: 3 articles al voltant de Messi, sobre la falta que marca, i el fet que es lesionara, uin article que arreplega unes declaracions politiques que ha fet el president del Barça esta vesprada, un sobre el previ del dervi amb l'espanyol, dos articles al voltant de la declaració que va fer ahir Guardiola al voltant de la llengua i un foro titulat: "¿le parece bien la actitud de Guardiola?" i que si entres dins es fa la següent pregunta: "¿Le parece bien que Guardiola utilice la Champions para realizar una reivindicación nacionalista?" Com si el entrenador del Barça li haguera pagat al periodista ucraïnes per a poder fer una declarfació a favor del català en una roda de prensa de la Champions.

En fi, que em pareix un miqueta excessiu el tractament d'aquest diari, on per cert parlar del partit del equip o del magnífic gol que va fer Xavi en el seu partit numero 100 en Champios on tot l'equip va fer 55 passes i van participar tots el jugadors del equip excepte Valdes i Piqué, no cal, però clar "con el mundo hemos topao....."

CUATRO

Ahir vaig cometre el gran error de voler veure el sorteig de la fase de grups del pròxim mundial, que es va celebrar a la ciutat sudafricana de Ciutat del Cap, i l'única opcióera vere'l a la cadena televisiva cuatro.

Com era llògic, en un event espotiu d'aquesta cadena, el presentador desplaçat a Ciutat del cap era un dels dos terroristes que presenten les notícies, no se si era Manu Carreño o Manolo Lama, es igual un dels dos, i en el plató en Madrid tenien de comentarista a Jaunma Castaño, acompanyat per el gra Camacho i el Peton este dels collons, que per que es el representant del Niño, es pensa que ha inventat el futbol o alguna cosa semblant, ahh i se m'oblidava el millor de tots el gran Maldini i la seua parabólica.

Durant l'hora i mitja que ho vaig tindre que vore, fins que es va acabar el sorteig, aquestos personatges, sobretot el presentador i el gran Juanma van competir a vore que deia la burrà i la tonteria més gran, valga com a exemple el comentari de Carreño en verue a la presentadora "Monster", que es va treure el comite organitzador de baix la maniga:" Charlize Theron va de rojo eso es que va con la roja, es un signo de que vamos a ganar el mundial", animalades com aquesta, apart del fet que ja em guanyat el mundial sense baixar del autobús, van fer que puga dir que aquest va ser segurament el programa de la televisió que he vist i que m'ha donat mes agonia els seus presentadors.

Però, no contents en això, el nostre amic presentador en els vint minuts que va durar el sorteig real, ens va regalar pifies com que Aguirre, exentrenador de l'atlètic de Madrid i per a qui no ho sàpiga, actual entrenador de Mèxic, el seu pais d'orige, era el seleccionador del Estats units d' Amèrica, quan va ixir la bola de Korea del sud, digue que era Korea del nord, no recorde ara a quin país africà, va dir que era asiatic, etc, etc, o siga un tall d'errades que no tindrien xiquets de secundaria, i en un mica de sort els de primaria tampoc, que fan que arribara a pensar, com podia ser posible que aquest home s'haguera tret la carrera de periodisme.

Sí, a més a més li sumem, que quan el secretari general de la fifa estava explicant el mecanisme del sorteig eels feren el gran comentari:"esto sobra, que lo tenemos todo claro" i es posaren a dir tonteries sense escoltar el que s'explicava, i que despres quan van traure la bola de França, si li va adjudicar directament el grup B, i se li va sortejar la posició que ocupava al grup, però el comentarista de 4 com no havia prestat atenció al l'explicació perquè "esto sobra, que lo tenemos todo claro", va dir dos vegades que sortejarien el grup on aniria França, fins que va caure en el seu error i va fer com si res, en definitiva, que bon que som, si a açò li juntem una pèsima realització, tallant els moments finals i claus de la xicoteta cermonia que es va fer abans, per a posar publicitat, puc dir que la cadena cuatro no va fer ahir res per guanyar-se la audiència, a part es clar, que els presentadors, es mostraren com un verdaders fanàtics de la selecció i no com a periodistes seriosos.

"NIVELAZO" a la lliga de futbol profesional

Repasant els diaris d'este matí he trobat diversos articles on es criticava l'actuació de làrbrit d'ahir al Màlaga Barça, des de el punt de vista barcelonista, jo no vaig a entrar en dir res de l'àrbritatge, per que no se que va passar, ara hi ha un article que m'ha cridat l'atenció:

"El árbitro confundió a Messi con Chygrynskiy y a Abidal con Touré"

"Para empezar, en el capítulo de sustituciones hace constar que en el minuto 55 Gerard Piqué Bernabéu entró por Lionel Messi Cuccitini, cuando en realidad todo el mundo, menos él, claro, vio como Piqué entraba en el terreno de juego sustituyendo a Chygrynskiy quien, dicho sea de paso, mucho mucho no se parece a Messi...Pero es que, además, en el capítulo de sanciones hace constar que "En el minuto 30 el jugador (22) Eric Abidal fue amonestado por el siguiente motivo: protestar, de forma ostensible, una decisión mía". También todo el mundo pudo ver que la tarjeta por protestar se la mostró a Touré y no a Abidal..."

Jo no se com va el tema de l'acta en el futbol, pero sera facil apuntar el número de cada jugador, i no fixar-se en el seu aspecte físic

IRÁN FASHION WEEK...

El régimen iraní lanza una campaña para determinar cómo se debe ofertar la moda en las tiendas
La policía iraní ha enviado circulares a las tiendas de Teherán para advertir que se inhiban de tener maniquíes femeninos sin cubrir la cabeza ni ocultar las formas, según informa la cadena BBC.

"Usar maniquíes femeninos que exponen sus curvas y con las cabezas sin sus hijab (pañuelo islámico) queda prohibido", recoge el comunicado difundido por la agencia iraní IRNA. Es una nueva campaña de las patrullas iraníes de la moral, la primera desde la reelección como presidente de la República Islámica de Mahmud Ahmadineyad. Por lo general, estas restricciones suelen llegar en verano pero esta vez los ultraconservadores se han empeñado en determinar cómo deben vestir sus ciudadanos también en invierno.
Las grandes firmas internacionales de ropa y complementos abandonaron Irán a raíz de la revolución islámica de 1979. El nuevo régimen ahuyentó a los inversores e impuso un estilo austero que convirtió cualquier objeto de moda en contrarrevolucionario. Las mujeres tuvieron que cubrirse las formas del cuerpo y el pelo con batas y pañuelos oscuros. Al concluir la guerra con Irak, el cambio generacional que llevó a Mohamed Jatamí a la presidencia volvió a llenar las calles de color y esa pequeña innovación se vivió como un signo de una mayor apertura social, informa Ángeles Espinosa.

EL PAIS. 23-09-2009

House´s el ímpio

Deed of Gift

A instancia del tio Lupin, vaig a intentar explicar la historia de per que la ciutat de València ha deixat de ser la sede de la celebració de la pròxima America's Cup, encara que es un tema en el que jo no estic massa possat i m'ha costat bastant documentar-me i no se si el que acabaré fent es liar mes al personal, que serà lo mes fàcil.

Tota aquesta història es remonta a Juliol de l'any 2007, poques hores després de que L'Alinghi, que com tots sabem no es el cotxe de blanc i negre oé, si no el vaixell que representa a la Societat Náutica de Ginebra (ciutat de Suïssa, no la Ginebra del rei Artur) guanyara la 32 edició de
l' America's cup el Club Nàutic Espanyol de Vela (CNEV) vai incriure al "Desafio Español" per a la edició número 33 de la America's cup.

Per el que he pogut trobar en un dels pocs articles que s'han publicat al llarg d'aquestos do anys de batalla judicial aquesta va ser una decissió pressa a intancies de les autoritats, es a dir Gobern Generalitat i Ajuntament de València ( que son les que formen el conegut consorci), pero en aquest article no especifica si va ser una, dos o les 3 institucions les que van pendre aquesta decissió, el cas es que el "Desafio español" va ser el primer equip en incriure's per a la nova edició del torneig i que per tant passava a ser el "Challenger of Record"

Per a aquells que no estiguen possats al tema les ventatges que te ser "Challenger of Record" son que ell i el defensor del titol, o siga L'Alinghi decideixen com ha de ser la nova edició del torneig, es a dir, el format de la competició, el tipus d'embarcació a utilitzar etc..... la única cosa en la qual no interve en la decissió es en la tria del lloc on es disputarà, que ho tria el defensor, i per tant com vos podeu imaginar tots els equips punters estiguen interessats a ser "Challenger of Record". Total que els repressentants de la Societat Nàutica de Ginebra (SNG) i els del CNEV van acordar i van signar el protocol de la 33 America's cup.

El Deed of Gift són les regles històriques de la competició que es van dipossitar a la Cort Suprema de Nova York quan aquesta es va crear i de d' aleshores aquesta te jurisdicció en totes les disputes de la competició. El Golden Gate Yatch Club en representació de l'embarcació BMW Oracle va denunciar a la SNG davant d'un tribunal de primera instancia de Nova York per entendre que el protocol que ells dos havien establert no contava amb dades bàsiques com el lloc, la data de celebració i les dimensions dels vaixells de la pròxima edició per el que segons ells aquest protocol no proporcionava cap oportunitat d'una competició justa i equitativa.

També van denunciar que el CNEV no era un legítim primer desafiant per que aquest club havia estat creat per la federació espanyola de vela amb la única intenció de ser el "Challenger of Record" i per tant no era un club com a tal, no tenia seu ni socis ni res de res, i que en aquestes condicions la SNG no el tenia que haver acceptat com a primer desafiant. Aquesta querella es basa una de les normes del Deed of Gift que diu que el primer desafiant deu organitzar com a mínim una regata al any.

Durant el messos que van anar passant es va modificar el protocol en un intent inútil de que es retirara la demanda, la sentencia de la qual havia de ser al octubre de 2007. Quan aquesta es va fer pública li donava la raó al demandant.

El Deed of Gift estableix que en un cas com aquest en el que algún desafiant denuncia al defensor del titol i surt com a guanyador, la següent edició de la competició ha de ser al cap de deu messos de coneguda la sentència, per a donar temps als equips per a dissenyar i contruir-se les embarcacions en les que competiran, al millor de tres regates i amb embarcacions multicasc.

La SNG va recorrir aquesta sentència, cosa que va parar el conter d'aquestos messos, i al cap d'un temps el jutge va acceptar aquest recurs donant-los ara la raó, però el GGYC va recorrir davant la cort suprema de Nova York que el passat 6 d' Abril va emetre la sentencia última i no recurrible en la qual donava la raó al GGYC, i per tant la competició hauria de ser enfrontament directe amb multicasc.

Despres la batalla judicial encara ha tingut uns xicotets enfrontaments que es van produir quan l'Alinghi va anunciar que L'enfrontament tindria lloc al Maig del 2010 a Valencia, el BMW-Oracle ho va denunciar a Nova York, per que aquesta data estava fora del termini de deu messos, i els van donar la raó.

Total que com que la pròxima edició es celebrara al mes de febrer el sindicat Alinghi ha decidit que aquesta es farà al emirat Àrab de Ras el Jaima per que en aquesta època de l'any te millors condicions nàutiques que València.

Pd: Ahir hi havia una noticia en un diari que dia que la SNG en el cas de guanyar no li donaran un tracte preferencial a valencia per a ser la següent seu.

LOS MACARRAS DE LA MORAL...PP

Com podeu comprovar quan enxegueu la televisió, el PP (partit alternativa de govern), ha començat una campanya de desprestigi del govern i sobretot, i el que és més greu, de les institucions, denunciant que són víctimes d´una cacera de bruixes...bla, bla, bla...i afirmant que vivim a un estat policial, ahi és na!.

En lloc de fer front als nombrossos escàndols de corrupció a dintre del partit, van tirant balons fora per a aparèixer com a víctimes, quan són (almenys alguns...) sospitosos d´haver fet actes delictius, per aixó estan imputats, com ho estava el molt honorable Camps, qui gràcies al seu amic, jutge en cap de la investigació i a una interpretació sesgada del delicte pel que se´l podia jutjar se´n ha eixit de rosetes...

Us deixe una lletra de Serrat, força apropiada per a possar de manifest la ralea d´alguns dirigents populars...

Sin prisa pero sin pausa,como el "calabobos",desde la más tierna infancia preparan el cebo:"Si no te comes la sopa te llevará el coco...""Los tocamientos impuros te dejarán ciego...".Y te acosan de por vida azuzando el miedo, pescando en el río turbio del pecado y la virtud, vendiendo gato por liebre a costa de un credo que fabrica platos rotos que acabas pagando tú. Son la salsa de la farsa. El meollo, del mal rollo. La mecha de la sospecha. La llama de la jindama. Son el alma de la alarma, del recelo y del canguelo. Los chulapos del gazapo. Los macarras de la moral. Anunciando apocalipsis van de salvadores y si les dejas te pierdes infaliblemente. Manipulan nuestros sueños y nuestros temores, sabedores de que el miedo nunca es inocente. Hay que seguirlas a ciegas y serles devoto. Creerles a pies juntillas y darles la razón que: "El que no se quede quieto no sale en la foto...""Quien se sale del rebaño,destierro y excomunión". Sin prisa pero sin pausa, esos carcamales organizan sus cruzadas contra el hombre libre más o menos responsable de todos los males porque piensan por su cuenta. Sueñan y lo dicen. Si no fueran tan temibles nos darían risa. Si no fueran tan dañinos nos darían lástima. Porque como los fantasmas, sin pausa y sin prisa, no son nada si les quitas la sábana.

Los Macarras de la Moral (Sombras de la China) Joan Manuel Serrat

EL SABIO DE HORTALEZA

Després de sentir l’última eixida de to de Luis Aragonés emulant el mític “a la mierda” de Fernan Gómez, sols puc demanar-li que es jubile definitivament i deixe d’aperèixer als mitjans de comunicació fent el ridícul. He de reconéixer que este tio sempre m’ha caigut be, no és que m’haja entusiasmat mai el joc que han practicat els seus equips (excepte la selecció espanyola campeona d’Europa), peró sempre m’ha agradat com amb jugadors poc mediàtics ha armat equips competitius. Tal vegada, sempre l’han perdut les formes, però qui li manaria a un senyor de quasi 70 anys iniciar una aventura d’aquestes.

De poder passar a la història com l’entrenador de la millor selecció espanyola de tots el temps, a recordar-lo com a un abuelo amb mala llet, un binguero i un maleducat. Però no és Aragonés un cas aïllat, el mon està ple de gent que no sap deixar na cosa en el moment oportú. I també de gent que no sap aguantar quan està a punt d’aconseguir alguna cosa important.

Me ve a la ment Zinedine Zidane, un dels millor futbolistas de tots els temps, que va vore empanyada la seua imatge al seu últim partit. Pareixia que les coses li eixirien perfectes, anuncia la seua retirada per a quan finalitze el mundial, arriba a la final amb la seua selecció, llança un penalt a l’estil “panenka” que pocs futbolistas estan capicitats per a realitzar i menys a una final d’un mundial, i damunt el marca avançant al seu equip al marcador. Però no, va caure amb la provocació de l’assassí de Materazzi i plasss, cabotà, tarjeta roja i al carrer deixant al seu equip amb deu. Després d’açò penalts i Italia guanyadora.

En fi, del que podia haver sigut al que finalment va ser hi ha una diferència evident.






Desde el lupanar de rica miel, a punt de volar cap a Amsterdam.