IDIOMES....

Tras les exhibions lingüistiques de Asnar i ZP amb l'anglés,,passem a un idioma potencialment més suggerent com és el francés. Si el fà servir Clemente, potser li lleve alguna part de glamour. Comproveu-ho vosaltres mateixos



Que no se´n va molt d' aquest altre video, i sense fer falta traductor.

Ara ja hem fet tard...

...Però l'indi "Patarrajada" encara ens podrà salvar a tots el 10 del 10 del 2010.

ANIVERSARI

Pareix que va ser ahir, i ja fa un any que està en funcionament este blog.

Tambe volem felicitar a un lector habitual d'aquest blog que acaba de ser pare d'una xiqueta molt boniqueta, enhorabona JOSELEXXX !!!

Il amico Berlusconi

Una gran noticia per a elles.

MISS CANDIDATA

Ja en tenim un altra de Berlusconi. Davant les properes eleccions al Parlament Europeu en el mes de juny, el tio Berlusconi vol preparar una llista encapçalada per ell mateix, repleta de gent famosa. I en qui ha pensat, doncs en ballarines, presentadores de TV, actrius i fins i tot, en concursants de Gran hermano.
En fi, que han organitzat una mena de casting, en el que pretenen trobar a la cara perfecta que represente a Italia a Europa. A les candidates es faran preguntes per a demostrar els seues coneixements sobre organitzacions internacionals com el Fons Monetari Internacional o la OTAN. Que es pensaveu, que sòls buscaven una cara bonica, noooooooo, que va!!!

De moment, entre les candidates estan la ballarina Barbara Matera, la ex - concursant de Gran hermano Angela Sozio o la actriz Eleonora Gaggioli (que sona a gallota, no?). En total participaren a este casting unes 30 xiques, en fi, este Berlusconi no deixarà de sorprende'ns mai.

Desde el lupanar de rica miel.

QUEEN’S DAY

Cada 30 d’abril té lloc a Amsterdam el "Queen’s Day”, per a rendir homenatge a la reina holandesa. Bàsicament són 24 de despiporre sin parar. El reclam que hen emprat aquest any són estes fotos, on es poden vore a Obama i Putin, Obama, Sarkozy, Berlusconi i Hillary Clinton. Per descomptat, com no podia ser d’un altra manera, les ambaixades corresponents ja han protestat i s’han retirat els cartells anunciadors. Xeeeeeeeeeeeeeeeeee!, en lo monos que estaven a les fotos!!!

Ale, aneu prenent nota, per al nostre viatget, je je.

Desde el lupanar de rica miel.

INCAPACITAN A UNA JUEZ MANÍACO-DEPRESIVA

Açò és un titular del periòdic Levante de hui mateix. Pareix ser que el Tribunal Suprem ha incapacitat a una magistrada de València. La magistrada en qüestió portava uns anys fent gala d’un comportament extrany i imprevisible, agafant-se numeroses baixes per enfermetat i discutint an abogats i magistrats. Ara, uns anys després, ha eixit la sentència que la incapacita per a exercir, ja que pateix un transtorn bipolar crònic, el que la feia passar d’estats d’eufòria a depresions profundes.
El més graciós és que la magistrada es dedicava a decidir sobre les incapacitats laborals a pesar de patir una enfermetat mental. Fins i tot, va arribar a dictar una sentència sense celebrar el corresponent judici.

Desde el lupanar de rica miel.

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

Si no eren prou els motius per a queixar-se de l’actual Conseller d’Educació, el senyor Alejandro Font de Mora Turón, ara hi ha un altre més que sumar a la llista. La qüestió es centra en les Escoles Oficials d’Idiomes, un tema que m’afecta personalment i sobre el qual tinc que dir algunes coses.

En primer lloc, el nou sistema implantat l’any passat, pel qual s’incrementa el número de cursos al mateix temps que es baixa el nivell d’una forma escandalosa, té com a conseqüència el desànim total dels alumnes que tenen la intenció, a més d’aprovar, d’aprendre. Anem a dir les coses clares, a les classes estem tocant-nos els ous, així de clar, no s’avança, no s’apren una merda, perquè han baixat el nivell i han aumentat el número de cursos. Per tant, s’ha de donar menys temari en un curs més, aleshores, hi ha que repartir la matèria i, en lloc d’avançar, es va enrerre. Si açò va acompanyat d’un professor sense moltes llums, i poc domini de la llengua, les classes es poden convertir en un “anar a passar el rato i a riure’s amb els companys.”

Abans, qui finalitzava els cinc cursos de qualsevol idioma comptava amb un nivell “C 2”. En canvi ara i, a pesar de que es fa un curs més, el nivell “C 2”, sòls es pot aconseguir una vegada s’han fet els sis cursos a la Escola Oficial d’Idiomes, apuntant-se a un centre privat on es podrà preparar i examinar-se per a adquirir aquest nivell. Una mostra més del que s’aposta per la educació pública a tots els nivells. Hi ha que dir que açò no és cosa del senyor Font de Mora, aquesta és una reforma a nivell nacional, per adaptar-se a Europa. I clar, com s’adapta i s’iguala amb la resta, doncs com sempres es fan les coses, baixant el nivell.

Però, entrem ja a criticar al Conseller d’Educació. El tema en qüestió és el borrador del que serà el nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF). La polèmica ve perquè per part de la Conselleria es proposa un número mínim de 35 ó 20 alumnes per a crear un grup d’algun idioma. Aquest fet no presenta problemes en idiomes majoritaris com l’anglés o el francés, però en quant a idiomes menys comuns com puguen ser el rus, l’àrab o el xinés, la cosa pot suposar problemes seriosos. Tots sabem que la matrícula i l’assistència als primers cursos és abundant, peró en la mesura que passen els cursos la gent ja no es matricula per diversos motius, donant-se situacions tals com a que a tercer o quart curs, hi poden haver grups de menys de deu persones. Doncs amb açò és amb el que vol acabar la Conselleria. Imagineu que heu cursat els tres o quatre primers cursos de qualsevol idioma i que una vegada en cinqué no es crea grup perquè no s’arriva al mínim d’alumnes matriculats. Te quedes sense poder continuar amb els estudis de l’idioma.

Però, si el Conseller o la persona il.luminada que ha proposat aquesta mesura, no vol pensar amb els alumnes, que pense en ell mateixa i amb la societat valenciana en general. No sé si el senyor Font de Mora ho sabrà, però la nostra Comunitat basa la seua economia i, per tant, el benestar dels seus ciutadans amb el sector serveis i, principalement, amb el sector turístic. Per una banda es fomenta el turisme com a l’única forma de desenvolupament de la Comunitat Valenciana i, per altra, es posen traves a que els seus ciutadans puguen formar-se. Doncs be, dic jo que per a mantindre un fort sector turístic haurem de comptar amb persones que dominen les llengües extrangeres i puguen ofertar serveis i comunicar-se amb els turistes. A més a més, tenint en compte la vocació emprenedora i exportadora dels empresaris valencians, mal anirem si no disposem de persones que puguen comunicar-se amb la llengua dels països on venem els nostres productes. Si impedim que la població es forme i obtinga qualificacions, tenim poc de futur, d’aquesta manera continuarem al vagó de cola de la Unió Europea.

Diu el Conseller que no va a subvencionar classes particulars, fent referència al reduït número d’alumnes que hi ha a alguns grups. Val, si el problema és la pasta, que pensen en alternatives, ocm per exemple aumentar el preu de la matrícula que actualment és ridícula (serà per diners) i no passaria res si s’incrementara. Ja sé que tampoc es conseguiria molta pasta però, al menys, es podrien millorar les condicions de les aules i els centres, que en alguns casos són lamentables. Si a tot açò li sumem la poca qualificació d’alguns professors, podeu fer-se una idea de com és la situació actual a les Escoles Oficials d’Idiomes a la Comunitat Valenciana.

Un altre punt interessant del borrador del nou reglament, es proposa que tinguen preferència per a matricular-se a anglés, els professors de primària i secundaria. Qué passa, que la resta d’alumnes no tenim dret o qué? Si volen que els profes dominen la llengua de Shakespeare, doncs que en lloc de donar-los cursos de mamonaes per a funcionaris, que prioritzen l’impartició de cursos d’anglés. Del clan dels professors parlarem algun dia d’aquestos, però amb més tranquilitat, que també hi ha molt que dir.

Per finalitzar, afegir una crítica més, en aquesta ocasió per als professors de la Escola Oficial, d’Idiomes, que no ens han informat de tot açò, si ens hem enterat ha sigut per la premsa o per Internet. A algunes EOI han programat accions de protesta, però el que és a la meua, no se’n sap res.


Desde el lupanar de rica miel.

HO TÉ MERESCUT

S’en recordeu del gilipollas que va protagonitzar l’agressió a una menor ecuatoriana a l’octubre de 2007 al metro de Barcelona? Si, el del video que va recórrer totes les televisions durant setmanes. Doncs be, el tio ha sigut comdemnat a 8 mesos de presó, una multa de 360 € per una falta de maltracte, i a indemnitzar a la víctima amb 6.000 €. Ale, encara li passa poc a este subnormal de la pradera.

Aquesta ha sigut la sentència juicial però, com a este blog fem el que volem, propose que pensem la condemna més justa per a este hijo de la fiesta, i duguem a terme una condemna paral.lela. Com que el tio és un racista de merda, jo propose com a condemna penjar-lo de les orelles de la barra d’agafar-se al metro i que li done pel cul una colla de negres portats expresament en vol charter de l’Àfrica subsahariana. I clar, després que li facen un bukkake al damunt.

Desde el lupanar de rica miel.

CALCIOMERCATO: ÚLTIMS FITXATGES

Recentment la cadena americana TV One ha fet una llista de les dones negres més atractives del mon. A la llista figuren ties com la model Iman, la cantant Rihanna, o les actrius Grabielle Union i Kerry Washington. Però anem al que interessa, qui ha guanyat. Doncs la audiència de la cadena nord-americana ha triat per segon any consecutiu com a dona negra més atractiva a l’actriu Halle Berry. Dic jo que la més atractiva no sé si serà, però la elecció no está gens malament. Completen el podi la model Tyra Banks i la cantant Alicia Keys. Per ficar-li “peros” al llistat, dir que podriem incloure a la diosa de ébano, la model Naomi Campbell, que mal del tot tampoc està. En fi, que veient aquesta llista, el que és racista, que per definició és subnormal, a més és gilipollas.

S’haureu donat compte que no m’he referit a les dones negres com afroamericanes o dones de color. Que li donen a lo políticament correcte i a tots aquells que es rasguen les vestidures per tonteries d’aquest estil.

Por cierto, com a últim comentari, que no sé si ve a cuento, dir que el director de casting de La Sexta n’ha tornat a fer una de les seues. El tio ha fitxat per a la seua cadena a la presentadora Kira Miró, que s’incorporarà a l’equip del programa “La Tira”. Que me dieu, és un crack o no és un crack el tio. Li podiem dir “El José Manuel Llaneza de la televisió.”


Desde el lupanar de rica miel.

RIHANNA

La cantant Rihanna, de 20 anys, natural de Barbados, coneguda internacionalment pel seu èxit “Umbrella”, va rebre el passat 8 de febrer una agresió del seu company sentimental i també cantant Chris Brown, el que va provocar l’absència dels dos en la gala dels Grammy. De seguida els rumors començaren a sonar, i finalment es va saber la noticia. Les fotos de la cantant després de l’agressió són brutals, així és que no hi dubte que el capullo del novio li va pegar un bon curre.

Es va fer públic que el subnormal de Chris Brown s’enfrentava a una multa de 50.000 $. Però la cosa més sorprenent és la informació que ha aparegut hui a la premsa. Resulta que Rihanna ha perdonat al seu novio i estan un altra vegada junts, cosa que demostra la inteligencia de la cantant. No és més idiota perquè no s’entrena. Clar, de segur que el tio l’ha tornada a engatusar, segur que és un tio fenomenal, molt bona persona i que la culpa de que li pegara una somanta d’hosties és d’ella. Si això no falla. Després de tornar amb el seu novio, ara puc dir que la tia és gilipollas amb totes les lletres. Però la cosa de la “agilipollamenta” li ve a Rihanna de familia, perquè ara han eixit unes declaraciones del pare de la cantant a les que afirma que recolza totes les decisions de la seua filla i que sempre estarà al seu costat. Un altra decisió de puta mare, veu com li peguen una pallisa a la seua filla i encara soporta que torne amb el tiparraco de Chris Brown. En fi, si es que a algunes els agrada que les tracten mal, pues ale, encara li passa poc. Así son las cosas y así se las hemos contado.

Desde el lupanar de rica miel.

TOKYO

Ja estem ací, hem tornat vius de Japó. Per descomptat, tenim moltes histories per a contar, el que no vol dir que les contem, haver vingut, cabronen. Però com que tinc una jet lag de la hòstia i no puc dormir, vaig a penjar uns videos per a que es feu una idea del que pot ser agafar el metro a Tokyo un matí qualsevol. És impresionant vore la quantitat de gent que es mou amb el metro a aquesta bestialitat de ciutat. Vamos, que el típic tren de falles quan tornem de la capital del Turia després d’una nit de festa es queda molt lluny. Tingau en compte que aquesta situació es produeix tots els matins. Es curiosa la figura dels "espentadors" que, com el seu nom indica es dediquen a espentar a la gent per a que puga entrar al metro a les hores punta. La cosa resulta curiosa, però imagineu com seria anar en un d'aquests vagons.

Un altra cosa curiosa del transport públic japonés és que a les hores punta hi han vagons de tren reservats per a dones. A les estacions hi han unes pancartes pegades al terra i al vagó que queda davant d'elles una vegada frena el tren, solament poden pujar xiques. El motiu no és un altre que la calentor dels japos. Es veu que hi havien tios que es dediquen a acosar a les colegiales que van amb faldeta. Sí, les típiques dels dibuixos. Doncs els tios es dedicaven a arrimar el moble més que menys, i per això decidiren adoptar aquesta mesura.

Desde el lupanar de rica miel.

¿HACIENDA SOMOS TODOS?

Supose que sabreu que el València CF deu pasta als seus futbolistes. Al voltant d’aquest tema, es poden fer molts comentaris. Que si per a la pasta que cobren, no passa res si tarden uns dies en pagar-los, que com qualsevol treballador tenen dret a cobrar en temps i forma, etc.

Però tot açò no m’interessa, la intenció d’aquest post és el de posar verd als clubs de futbol, però per un altre tema, i també a les autoritats que permeten diferents comportaments en funció de qui siga el contribuent. El tema és que els clubs de futbol espanyols, de primera i segona divisió, deuen a Hisenda més de 627 milions d’euros, poca cosa. Ara retrasa’t tu dos dies en el pagament al erari públic i voràs la que te cau. És un altra evidència, una més, de l’actitud de la classe política que, parapetant-se darrere de la idea de que els clubs de futbol representen a una part molt important de la societat i que actuar en la seua contra els comportaria problemes de perdua de popularitat, cosa que comporta menys vots, deixen fer el que els dóna la gana als representants de les societats esportives. Amb aquesta excusa, es realitzen recalificacions de terrenys poc clares, ajudes públiques als clubs i tota una serie de privilegis que no caldria otorgar-los.

A mi els interessos que puguen haver darrere dels clubs me la bufen, qué passa, que no som tots iguals davant la llei i les autoritats? Es veu que no! Fent un simil, és el mateix que el fet de que per part del govern s’ajude a les constructores davant de la crisi. És el que deiem fa temps, si quan guanyaven diners a cabassos no els repartien entre els membres de la societat, perquè collons ara tenim tots que ajudar-los quan les coses no els van be. Cada palo que aguante su vela (amb certs matisos,clar). Doncs permetre que els clubs de futbol mantinguen deutes amb Hisenda sense que els passe res és una discriminació front tots els contribuents. Si han de baixar a 2ª B, doncs que baixen, el problema és d’ells que gestionen de manera horrible els seus clubs. Per tant, muerte per als dirigents dels clubs, muerte per als dirigents polítics i muerte per als aficionats que reclamen aquest tipus d’actuacions per als clubs dels seus amors. Ale!

Desde el lupanar de rica miel.

Oi quin MOLEstar¡¡¡¡¡¡¡¡

Tot per la mole i eixa promesa¡

Amsterdamned!!

Misteri als canals d'Amsterdam.



Amsterdamned, quina por fa.
I si voleu més misteris, cliqueu ací: misteri misteriós i terrorific.

OBAMA CAMPEÓN

Este matí he pogut veure les declaracions de Zapatero referint-se a la entrada d’Obama en la White House, i al seu primer discurs com a president. "Estoy muy satisfecho; no lo puedo ocultar; estoy muy contento", i açò ho deia amb la seua careta emocionada, nerviós, movent-se, sense poder estar quiet davant de la càmera, el tio pareixia un flan. Ha dit textualment: “Colaborarem intensament amb les polítiques del president Barack Hussein Obama”.

Li ha faltat dir: Per a Barack Obama, el que faça falta!!! Pareix que vaja a ser el mamporrero d’Obama!

Pense que després de la roda de premsa, Zapatero en la intimitat del seu despatx haurà entrat en un éxtasi místic: “Ohhhhhhhhhh, siiiiiiiiiiiiii, uhhhhhhhhhh, ahhhhhhhhhhhh, como me gusta, ohhhhhhhhhhhhhhhhh, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, me corroooooooooooooooo!!! Obama, campeón, negro mío, estoy deseando tener la primera cumbre bilateral USA – España, nuestra primera reunión íntima, no se si podré resistirme o si me derretiré en tu presencia.”

Sols faré un comentari al respecte: Lamentable!!!


Desde el lupanar de rica miel.

Plàstic de Mart

I jo que pensava que només érem els homens..........

KATE MOSS: CAP DE SETMANA A FULL

Informa la prensa que la model Kate Moss celebra este cap de setmana el seu 35 aniversari. I com o fa? Doncs amb una marató de festes i excessos de tot tipus. La tia va cumplir anys ahir, però la festa va a durar fins a la matinada de dilluns, quasi res. El dijous passat, la tia Kate va beure un xampany de 660 € la botella, serà per diners! Després d’açò, ahir es va celebrar una festa medieval a la seua mansió londinenca que riu-te tu de la fira medieval de Cocentaina. I, per a rematar la feïna, un multimillonari ha fletat un tren per a continuar la festa este cap de setmana a Paris.

Total, que mirant el plan, algú s’en ve?

Desde el lupanar de rica miel.

TRATA DE ARRANCARLO, CARLOS, TRATA DE ARRANCARLO

El bo de Carlos Sainz ja n’ha fet un altra de les seues. Després de liderar amb certa comoditat el Rally Dakar (que de Dakar té ben poc), ha abandonat la prova al patir un accident que li ha impossibilitat continuar endavant. Pareix ser que s’ha precipitat pe un riu sec prou fondo. Pareix que ell no s’ha fet res de gravetat, però el seu copilot s’ha fastidiat un muscle.

Si repasem la biografia del pilot madrileny, está clar que ha sigut i encara és una gran pilot de rallys. Carlos Sainz, juntament amb el seu co-pilot més famós Luis Moya, ha sigut dues vegades campió del mundial de Rallys amb Toyota, als anys 1990 y 1992. A més, també ha guanyat el campionat espanyol de rallys als anys 1987 i 1988, i ha quedat sub-campió del mundial de rallys en diverses ocasions, així com també ha quedat en tercera posició diverses vegades. Després de deixar el món dels rallys durant una anys, es va reenganxar al Rally Paris Dakar, on ha guanyat diverses etapes i l’any passat va quedar el nové a la general.

El cas és que compta amb una bona trajectoria, ara be, amb el que també compta és amb una mala sort que te cagues, que ens ha fet gaudir a tots de moments divertits i inovblidables, segur que tots recordeu el mític “trata de arrancarlo, carlos, por dios, trata de arrancarlo”, frases famoses que va pronunciar el seu co-pilot Luis Moya a l’última etapa del Rally d’Anglaterra l’any 1998, on va perdre el campionat a 500 metres del final, al trencar-se-li una biela del motor. Qui no s’enrcorda del “me cago en su puta madre” que va soltar Moya tot cabrejat. La veritat és que no és per a menys, perquè la putada va ser bona. També és graciós el video de “ostias la oveja” al que s’enporten per davant una pobra ovelleta que passava per allí. Un altre cas curiós que li ha passat a Carlitos es va produir quan se li va soltar la roda de repost i li va trencar la lluna posterior del cotxe.

Total, que al tio Carlos Sainz el recordarem més pels seus incidents dalt del cotxe que per les seues victories, que no han sigut poques. Ací vos deixe dos de les seues millors actuacions al volant.




Per últim, ací teniu un altre video de rallys, la parodia que feia buenafuente del mític "Difuá trotard", no es de carlitos, però també és molt divertit.



Desde el lupanar de rica miel.

REBAIXES

Ja portem una setmana de rebaixes, i les botigues continuen estan més plenes que mai. No si serà per la crisi, que la gent s’ha esperat a comprar-ho tot en rebaixes, o perquè els comerciants, que no han venut roba com els anys anteriors, ofereixen uns descomptes excelents. El cas és que l’assumpte està molt mal, per a poder provar-te alguna coseta has de pegar-te amb tot el mon per a veure qui entra primer al provador. I el pitjor de tot és per a pagar, unes cues per a flipar. I vos ho diu un servidor que, com s’imaginareu, ha caigut en la temptació diverses vegades. Que tenim que fer, sóc débil davant les temptacions de la vida i la targeta va més que menys.

Açò passa a València, però imagineu-se com seran les rebaixes a Milà. Doncs ja vos ho dic jo. Reproduint les paraules d’una italiana afincada al nostre pais, coneguda meua, i de cuyo nombre no quiero acordarme, “aveva molta folla”, que encara que sone mal, significa que allò estava petaisim. Imagineu-se com estarà el quadrilàter de la moda (entre via Montenapoleone, via della spiga, borgospesso i Sant’Andrea) on, por cierto, part dels redactors d’aquest blog han estat, i s’han provat roba, ara això de comprar-ne, va estar més malament, és que quan visitarem la botiga de Gucci, no portaem solt, jeje. De tot açò, com no podia ser d’altra manera, hi han testimonis gràfics, que algun dia eixiran a la llum pública.

Diuen que les cues davant de les botigues a Milà aquest any són increíbles, pareix ser que els italians ha esperat per a comprar a les rebaixes i, sabent com són, de segur que es gasten els seus euros italians comprant de tot. Clar, és comprensible, si a Gucci, qualsevol “trapito” te costa 400 € i ara està rebaixat un 50%, doncs “la oportunidad la pintan calva”. De fet, segur que per allí podem trobar a eixe gran futbolista, i millor persona, anomenat Ivan Helguera, fent una de les seues escapadetes habituals per a comprar roba al pais transalpi.

En fin pilarin, que les rebaixes d’aquest any valen la pena, ara be, un s’ha d’armar de valor i preparar-se per a la dura batalla si pensa anar a comprar.

Desde el lupanar de rica miel.