Qui té la culpa d’aquesta situació? La té el Govern? La tenen els bancs? La tenen els mercats? La tenen els especuladors? La tenen tots ells, però no sòls ells. Anem per parts. El Govern té gran part de culpa per no vore o no voler vore el que s’ens venia al damunt, i per voler retrasar les mesures més impopulars, causant com a resultat que ara les decisions i mesures han de ser més dràstiques i més doloroses.
Els bancs tenen part de culpa per adquirir i distribuir productes tòxics sense saber o no voler saber que ho eren i per prestar diners sense les degudes garanties. Com a conseqüència, molta gent que se les prometia molt feliç amb el seu pis de 30 milions, el seu cotxe nou i la seua nòmina de 1.200 €, ara les passa putes per a que el banc no li lleve el pis. Ací cal recordar una frase de Mark Twain respecte als banquers, “Un banquero es un señor que nos presta un paraguas cuando hace sol y nos lo exige cuando empieza a llover”.
Els mercats tenen culpa per distribuir productes tòxics sabent que ho eren amb la connivència de les agencies de calificació. Però recordem que els mercats no són màquines ni fantasmes ni gent vinguda d’altres planetes, els mercats estan formats per persones.
Els especuladors, tenen culpa per ser uns depravats que busquen els beneficis inmediats a tota costa i caiga qui caiga. Però bo, açò no és nou de hui, els especuladors existeixen des de l’inici dels temps. I no sòls s’especula amb productes financers, o tinc que recordar totes aquelles persones que han comprat un pis o dos o un terreny amb la intenció de revendre’l al poc de temps per un preu superior al que l’han adquirit.
Però si de repartir culpa és tracta, hem d’incloure’ns nosaltres també. O és que algú ens obligava a comprar pisos de merda en pobles de merda a 30 kilòmetres de la capital, o pisos de 50 o 60 milions de pessetes en les ciutats? I tot açò sabent de sobra que el valor real d’aquestos pisos no era ni la meitat del que es pagava per ells. Tampoc ens obligava ningú a comprar-nos un 4x4, o un Audi o un BMW cobrant una nòmina de 1.100 €.
I algú dirà, és que la vivenda és un be de primera necessitat i no hi havien pisos més barats, el mercat marcava eixos preus. Si, és posible que els preus foren aquestos, però si no es pot comprar un pis de 40 milions, per què no comprar-ne un de 30 o de 25. I per què no decantar-se pel lloguer? I si tampoc es pot, per què no compartir pis fins a que pugues comprar-te’n un? I per què en lloc de comprar-se Audi’s, BMW’s o 4x4 no ens cómprarem un utilitari? I si no es pot, doncs per que no comprar-se una moto o anem en autobús o tren que és més barat.
El que hem fet gala als últims anys ha sigut d’una irresponsabilitat màxima, com tot anava be, doncs ale, serà per diners, me compre un terreny o un pis i el revenc al poc de temps per un 20 % més del seu valor, i la bombolla va aumentant. I tots a viure per damunt de les seues possibilitats, ajudats pels dinerets fresquets i baratets dels “generosos” bancs. Quede clar que açò és licit, però ara no tirem la culpa als altres o tan sòls als altres.
Cadascú és lliure de fer el que vulga amb els seus diners, faltaria més. Però, ara que les coses van mal, eixos que tiraven els diners i no es paraven a reflexionar sobre el futur, exigeixen solucions als governants. I sí, ho han de fer, però tampoc estaria de més que pensaren en com han arrivat a aquesta situació, al menys per a que en el futur no tornen a comportar-se igual.
Els bancs tenen part de culpa per adquirir i distribuir productes tòxics sense saber o no voler saber que ho eren i per prestar diners sense les degudes garanties. Com a conseqüència, molta gent que se les prometia molt feliç amb el seu pis de 30 milions, el seu cotxe nou i la seua nòmina de 1.200 €, ara les passa putes per a que el banc no li lleve el pis. Ací cal recordar una frase de Mark Twain respecte als banquers, “Un banquero es un señor que nos presta un paraguas cuando hace sol y nos lo exige cuando empieza a llover”.
Els mercats tenen culpa per distribuir productes tòxics sabent que ho eren amb la connivència de les agencies de calificació. Però recordem que els mercats no són màquines ni fantasmes ni gent vinguda d’altres planetes, els mercats estan formats per persones.
Els especuladors, tenen culpa per ser uns depravats que busquen els beneficis inmediats a tota costa i caiga qui caiga. Però bo, açò no és nou de hui, els especuladors existeixen des de l’inici dels temps. I no sòls s’especula amb productes financers, o tinc que recordar totes aquelles persones que han comprat un pis o dos o un terreny amb la intenció de revendre’l al poc de temps per un preu superior al que l’han adquirit.
Però si de repartir culpa és tracta, hem d’incloure’ns nosaltres també. O és que algú ens obligava a comprar pisos de merda en pobles de merda a 30 kilòmetres de la capital, o pisos de 50 o 60 milions de pessetes en les ciutats? I tot açò sabent de sobra que el valor real d’aquestos pisos no era ni la meitat del que es pagava per ells. Tampoc ens obligava ningú a comprar-nos un 4x4, o un Audi o un BMW cobrant una nòmina de 1.100 €.
I algú dirà, és que la vivenda és un be de primera necessitat i no hi havien pisos més barats, el mercat marcava eixos preus. Si, és posible que els preus foren aquestos, però si no es pot comprar un pis de 40 milions, per què no comprar-ne un de 30 o de 25. I per què no decantar-se pel lloguer? I si tampoc es pot, per què no compartir pis fins a que pugues comprar-te’n un? I per què en lloc de comprar-se Audi’s, BMW’s o 4x4 no ens cómprarem un utilitari? I si no es pot, doncs per que no comprar-se una moto o anem en autobús o tren que és més barat.
El que hem fet gala als últims anys ha sigut d’una irresponsabilitat màxima, com tot anava be, doncs ale, serà per diners, me compre un terreny o un pis i el revenc al poc de temps per un 20 % més del seu valor, i la bombolla va aumentant. I tots a viure per damunt de les seues possibilitats, ajudats pels dinerets fresquets i baratets dels “generosos” bancs. Quede clar que açò és licit, però ara no tirem la culpa als altres o tan sòls als altres.
Cadascú és lliure de fer el que vulga amb els seus diners, faltaria més. Però, ara que les coses van mal, eixos que tiraven els diners i no es paraven a reflexionar sobre el futur, exigeixen solucions als governants. I sí, ho han de fer, però tampoc estaria de més que pensaren en com han arrivat a aquesta situació, al menys per a que en el futur no tornen a comportar-se igual.
Desde el lupanar de rica miel.
