MUERTE A...MANOLO LAMA

Que no se diga que Javier Clemente no és de Bilbao. Els diaris de hui arrepleguen unes declaracions en les que desitjava que el periodista esportiu (per dir algo) de Cuatro i la Cadena Ser, Manolo Lama, haguera mort a l’accident de cotxe que va patir l’any 1987 juntament amb Michael Robinson. No és que jo siga partidari de Clemente, ni com a persona ni com a entrenador de futbol, perquè l’estil de joc que posa en pràctica als seus equips és més amarrategui que el de Cúper. Però en aquest cas, per una vegada i que no servisca de precedent, estic d’acord amb ell. Per mi, el Manolo Lama i tota la pléyade de periodistas esportius de Cuatro s’en poden anar a fer la ma, per traslladar la pitjor "tradició tomatera" al periodisme esportiu. Muerte per a ells perquè van d’entesos en la matèria quan no tenen ni puta idea, el que tenen que fer és narrar els partits i deixar les valoracions tècniques per a la gent que sap.

Seria interesant parlar alguna vegada de la persecució que patia el tio Clemente quan era l'entrenador de la selecció per part de la Cadena Ser. No dic jo que Clemente no s'ho guanyara a pols, però el boicot que li feien és digne del pitjor Giménez Losantos. Però clar, com que la Cadena Ser és d'esquerres, doncs tot està ben fet, no?

Ja que estem posats, i encara que Clemente té el seu mèrit perquè amb els patates de jugadors que tenia a la selecció va ser l'entrenador que més lluny arribà en molts anys, anem a declarar també la muerte virtual de Clemente, per haver sigut el prototip d'entrenador barraquero, per polèmic i per ser el tio que ha posat més defenses a un partit de futbol, fins a 7 defenses al mateix temps (sense contar a Caminero que jugava més avançat però també ha compartit tasques defensives amb altres ilustres centrals).

Desde el lupanar de rica miel.

BOICOT A... ELS PERIODISTES ESPORTIUS

M'havia proposat portar-me be i no fer mala sang en referencia al tema de la gran bambolla en la que ens estan fent creure el gremi dels periodistes en general i els esportius en particular, en relació al moment de forma de l'esport nacional. Per això no havia volgut fer mal despres de les olimpiades i criticar a diestro i siniestro, i havia estat guardant silenci, pero lo de este matí ja ha segut massa.

D'acord que no es normal que un tenista espanyoil guanye el mateix anys dos tornejos de gran slam, i aconseguesca el nuemero un del tenis mundial, tampoc es normal que esguanye la eurocopa de futbol, ni que dos ciclistes espanyols guanyen giro, i tour, i en referencia a les olimpiades també esta molt be haver tret 18 medalles, pero de ahí a la crença popular de que anem a arrasar en tot, creenç¡a alimentada per personatges als que els paguen per escriure en un diari o per ixir en la tele es una cosa que esta molt lluny de ser realitat.

El que este matí li haguen donat el premi princep d'asturies a Rafa Nadal, (o que li'l donaren a Fernando Alonso quan gunya el mundial de F1) es indignant baix el meu punt de vista, per que si per a guanyar el premi princep d'asturies a l'esport els requisits son haver guanyat dos grans slams, i ser numero un en tenis (o haver guanyat un mundial de F1), el tio Rogerio el tindria que haver guanyat 5 anys seguit (el tio schumi 7), i segur que hi ha mes de vint tenistes i mes de 20 pilots de formula 1 amb aquestos merits.

Per acabar si, en el jocs olimpics hem obtés 18 medalles, d'acord que el maxím conseguit mai van ser 22 als jocs de casa i que fins a aquell any nomes vam conseguir 5 medalles en tota l'historia de les olimpiades, pero ara anem a analitzar estes dades amb tranquilitat. Jamaica una illa on viuen 4 (4 millons 700 mil) ha quedat per davant dels que teniem que arrasar en tot al medaller, i Australia una illa on viuen no arriba a 21 millons d'habitants, menys de la meitat d'espanya, ha conseguit 46 medalles, nomes en medalles de bronce ja en tenen casi les mateixes que nosaltres en total (17), aixina es que menos lobos, caperucita i mes faena a fer que per al potencial que tenim esta molt mal distribuit.

Boicot olimpic

Buenas!!!!!! Per estrenar-me en el nostre blog, vom no en un dels meus temes favorits, vaig a fer honor al que diu de mi Hause´s, vaig a començar boicotejant als esportistes espanyols ( millor dit als periodistes que ens volen fer creure que algun esportiste son mes bons del que realment ho son), i tot aço aprofitant el exelent marc de les olimpiades.

Per a començar, ja el primer dia va a carregar el barco un murciano, com no es tracta del gran amic Alejandro Valverde, o mes ben dit la gran esperança blanca dels espanyols en el ciclisme (segons la major part dels periodistes, nomes es lliuren algun que ixen per la tele). Aquest gran ciclista ( i millor persona) que segons tots els diaris ha de guanyar tres o quatre mil tours ( contant el de enguany, que ja l'havia guanyat abans d'ixir de brest, i al final va quedar el que fa nou a mes de 7 minuts de sastre), també, sempre segons la prensa espanyola havia de guanyar, hui, cosa que no han parat de casacar en la ulitma semana (que si el gran favorito, que si els altres 4 han de treballar per a ell, que si el final es ideal per a que guanye ell, i tota ixa serie de cosses), pos be arriba la carrera i quan falte 2o kilometros, es selecciona el grup dels importants, i no s'el veu ni en pintura, i despres d'una remontadeta, que alguns periodistes ja ens la volen vendre com una gran remontada ha quedat el 13, gran logro, ni diploma olimpic, menos mal que tenia que guanyar.

Ja posats també farem referencia a que els altres dos grans favorits, en algun motiu mes que Valverde tot siga dit, del equip espanyol, que eren Oscar Freire (guanyador de tres mundials), i Alberto Contador (guanyador d'un giro i d'un tour), s'havien retirat abans de comançar la ultima volta.

Total que hem aplegat a la última volta i s'ha format un grup de 20 ciclistes, on de la gran esperança blanca ninguna noticia, i han començat l'ascenció al port de montanya (dis-li port de montanya, dis-li a la gran muralla) i menos mal que pasava per allí el unic dels ciclistes espanyols, que segons els periodistes no tenia res a fer i s'ha colat en un grupet de 5 corredors, i ha anat a roda la major part del temps per que havia d'esperar al gran Alejandro, total,que menys mal que faltant 15 quilometres, al tio Samuel li ha pegat per enviar a la merda les ordes d'equip i posar-se a colaborar en els seus dos companys d'escapada, aixì al final ha pogut arribar a l'esprint final en un grupet de 6 i ajudicar-se l'or olimpic. i ara per a finalitzar vos deixe en una foto de l'heroi del dia: