HOMENATGE A… CLINT EASTWOOD

Els homenatges a aquest blog estan molt cars, però un dels que teniem pendent és el del director i actor Clint Eastwood, l’últim dels classics. Fa temps que volia fer-ho, però el cas és que la causa per la qual vaig a dedicar-li unes frases (moltes menys de les que es mereix), no és un altra que un conat de discusió que he tingut hui. Al final de tot, ens piquem per qualsevol cosa. M’han definit al tio Eastwood com a un “derechito viejecito”, apel.lant a la seua edat i a la seua condició de suposat home conservador. Respecte a l’edat, cal dir que a l’aspecte físic es troba prou be per als 78 que té, i en quant a la edat cerebral, de segur que guanya a qualsevol persona més jove al Braintraining. En quant a la política es refereix, dic lo de suposat conservador perquè encara que el propi Clint haja sigut alcalde de la ciutat de Carmel pel partit republicà, el meu pensar és que hui per hui, el tio va prou per lliure. Al menys, és el que demostra a les seues pel.lícules.

Ja voldrien molts directors dels suposats progres (que es dediquen a fer pel.lícules que ni sa mare entén, amb la intenció de demostrar les seues bones intencions davant la vida i les persones), tindre la sensibilitat i la lucidesa per a tractar temes com la eutanasia, les relaciones intergeneracionals o, per a triar les bandes sonores, els colors, la situació de la càmera a les diferents escenes, etc. que té el senyor Eastwood. Al final, tot es mescla, cinema i política. Però a mi, la única cosa que m’interessa de Clint Eastwood són les seues pel.lícules.

Vaja per davant que encara no he vist les seues últimes dos pel.lícules, “Gran Torino” i “Changelling”, cal destacar que pelis com “Sin Perdón”, “Los puentes de Madison”, “Medianoche en el jardín del bien y del mal”, “Million Dollar Baby”, “Mystic River”, “Banderas de nuestros padres” o “Cartas desde Iwo Jima” són pel.lícules excepcionals.

Ale, ja m’he quedat a gust. No, se m'oblidava, aquest post va dedicat a Spike Lee, que va acusar de republicà i racista al bo de Clint.


Desde el lupanar de rica miel, desitjant (per pur egoisme) llarga vida a Clint Eastwood.

VIVA LA VITA!!!

Segur que tots conegueu el cas de la italiana de 38 anys Eluana Englaro, en coma des de l’any 1992, quan va patir un accident de cotxe. Segons el pare d’Eluana, Beppino Englaro, la seua filla sempre havia expresat la voluntat de que se la permetera morir si es produïa un d’aquestos casos. Doncs be, la familia d’Eluana vancomençar una batalla per a que la deixaren morir tranquilament i el tribunal d’Apelació de Milà va autoritzar que es retirara l’alimentació artificial que manté amb vida a Eulana (en vida per dir algo). La decisió va ser confirmada en novembre passat pel Tribunal Suprem italià i el 2 de gener es va traslladar a la xica en qüestió a la Clínica Quiete de Udine, on un equip mèdic format por voluntaris van iniciar ahir la reducció de l’alimentació que la manté amb vida.

Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.

Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.

Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.

Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.

Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.

Desde el lupanar de rica miel.