Mostrando entradas con la etiqueta re-muerte a.... Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta re-muerte a.... Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de diciembre de 2010

MUERTE A... I RE-MUERTE A...ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

No sé si ja hem mort a este tio al blog, però com més val que sobre, allà vaig. Esta persona és el paradgima del "trepa", de la hipocresia i del cinisme. És un vampir, un xupla-sang, un caradura, i un oportunista.
L'última que ha protagonitzat ha sigut com a conseqüència de la crisi provocada pels mamons dels controladors. Doncs be, davant l'actitud intolerable dels controladors (Pepín, saca los tanques!), ha aprofitat una vegada més per a atacar al Govern i culpabilitzar-lo del caos aeroportuari.
A més, ahir va declarar respecte al Estat d'Alarma decretat pel Govern, que el mateix limita els drets fonamentals dels ciutadans. No sóc jo massa expert en dret, de fet no en tinc ni puta idea, però un home que si sap, i que va tindre algo que vore en la redacció de la Constitució, Gregorio Peces Barba, va tardar pocs minuts a corregir a Gonzalez Pons, en el sentit de que l'Estat d'Alarma no suspén drets fonamentals de les persones, que si suspenen els "Estats de Excepción" i de" Sitio", cosa que segons Peces Barba sap qualsevol estudiant de primer de Dret. En fi, que damunt de mentirós, ignorant.
Probablement açò és el que li fa falta al PSOE, que veus amb autoritat responguen amb claredat als atacs senjse fonament que fan continuament personajillos com González Pons, De Cospedal o
Mariano Rajuà.
Escoltar a este home me provoca mal d'estómac, qué dic, el que me provoca són unes ganes terribles de pegar-li un parell d'hosties ben pegades. Està clar que no faré tal cosa -tot és de boqueta-, però no sé si per què la meua forma d'actuar no és la d'anar pegant mamporros a la gent o per què fins i tot d'açò seria capaç de treure rèdits polítics.
Que li donen.

Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 13 de mayo de 2010

RE-MUERTE A...MANOLO LAMA

Este Manolo Lama és gilipollas. Per a fer una gracieta i omplir l'informatiu amb alguna noticia, no se li va ocórrer altra cosa que "demostrar que los atléticos son generosos". I per demostrar la seua teoria va reunir a un grup d'aficionats del conjunt espanyol en Hamburg i els va convidar a que donaren diners a un vagabund que estava el pobre passant fred.

I clar, al tio li tiraren bufandes, banderes, mòbils i fins i tot una targeta de crédit. Al final la meravellosa idea de Manolo Lama va sembrar més una broma per al pobre home que altra cosa. i encara haguera pogut ser pitjor, tenint en compte l'estat en el que estan normalment els aficionats dels equips de futbol abans d'una final, és a dir, borratxos perduts. Sort que pillà en gent tranquila.

En fi, que este home hauria de desaparéixer dels programes de televisió per què és més que roin, és horrible i representa el pitjor del periodisme esportiu.



Por cierto, pareix ser que al seu company de Carrusel Deportivo, Paco González se l'han carregat de La Ser per una disputa amb un directiu de la cadena


Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 25 de marzo de 2010

MARIANO - MARIONETA


“ETA y Zapatero no son adversarios sino que son aliados potenciales…Se trata que ETA se haga presente en los ayuntamientos y en las instituciones del País Vasco, y una segunda parte en las elecciones generales, donde ETA devolvería el favor a Zapatero para ayudarle a ganar las elecciones”. Estes són les declaracions que ha fet esta setmana Jaime Mayor Oreja

Son aliados potenciales porque ambos buscan una España debilitada… hay muchos signos que indican que estamos en la segunda parte del proceso de resolución de conflictos”. Diu Oreja que el Govern i ETA estan negociant, però clar, no aporta prova alguna.

Hauriem de recordar-li al senyor Mayor que el Govern d’Aznar, quan ell era Ministre de l’Interior, es va sentar amb representant de la banda terrorista a Suïsa, i que el mateix Aznar anomenama per aquell temp a ETA Movimiento de Liberación Nacional. Ai, qué curta és la memòria d’alguns, cosa que es demostra després a les eleccions. A més, cóm pot posar en dubte l’actual política anti-terrorista del Govern, quan s’estan produïnt més detencions d’etarres que mai?

Fins i tot, Pedro J, -el més gran dels conspiradors- ha afirmat que no té informacions al respecte de la posible negociació entre el Govern i ETA.

I que diu Rajuà de tot açò, doncs que Mayor Oreja va ser un gran ministre i que té un gran coneixement sobre la política antiterrorista i, per tant, hi ha que escoltar-lo quan parla sobre el tema. LAMENTABLE.

Per altra banda, tenim a la gran lideresa, la presidenta de la Comunitat de Madrid, que continua guanyant-li terreny a Rajoy. Ara amb el tema del IVA, però abans amb els bous, i la propera setmana segur que es torna a traure algun altre tema per a estar en el “candelero”. Serà inútil este Rajoy, que no es dóna compte de que la presidenta de la Comunitat de Madrid li està guanyant terreny i està invaent territori que no li correspon.

Esperem que la crisi i altres errors del Govern no provoquen que el PP guanye les properes eleccions generals, perque tindrem com a president a Mariano-marioneta, que es dedica a vore-les passar i no té criteri propi. Tot açò si Espe no se’l carrega i acaba ella com a candidata a les eleccions, ja no m’extranya res en este partit.


I per si no hi havia prou, qui faltava per crear polèmica? Doncs si, el gran estadista i millor persona, el Rei “Jose Mari I de España”. I sobre qué ha opinat ara monsieur Aznar? Ha parlat sobre la reforma sanitaria d’Obama. I qué ha dit? Doncs ha fet notar que la inmensa majoria de la opinió pública americana està en contra de la reforma sanitaria. Reforma que, cal recordar, amplia la cobertura sanitaria a 32 milions de ciutadans. Persones que fins ara no tenen accés a la sanitat si no disposen d’assegurança privada.

Ansar es fa resò de la opinió dels que estan en contra als Estats Units, “la salud pública es una responsabilidad individual de cada persona”. En fi, noves declaracions que demostren els grans coneixements de té Aznar de política internacional, així no m’extranya que done classes a la Universitat de Georgetown.


Desde el lupanar de rica miel.

lunes, 15 de marzo de 2010

EL GRANDIÓS AZNAR


L’expresident del Govern José Maria Aznar acaba de declarar que: “La izquierda ha distorsionado mi imagen hasta límites extremos”. I dic jo, no serà ell mateix qui haurà distorsionat la seua propia imatge? I qui diu distorsionar, diu fer notori el que realment és, un “neocon trasnochado”, en paraules d’un blogger. I com es sol dir, para muestra un botón. Algunes dels fets que el califiquen:

-Ser un dels promotors de la guerra d’Irak, integrant el famós trio de las Azores.

- Les paraules que va pronunciar al Rancho de Bush amb un perfecte accent texà: “Estamos trabajando en ello, y hemos dedicado tiempo ayer por la noche y esta mañana a trabajar en ello, exactamente. Lo que deseamos es, como he dicho antes, que sea una Resolución lo más clara posible y que agrupe el mayor número posible de voluntades del Consejo de Seguridad.He dicho que nuestro compromiso es un compromiso muy activo y también es un compromiso muy activo a la hora de estar forjando esta Resolución. Sabemos bien lo que tenemos entre manos y sabemos bien lo que nos jugamos. Francamente, los que deseamos la paz y la seguridad en el mundo trabajamos por ella con la mejor voluntad de que el mundo no esté sujeto a ningún tipo de chantajes, a ningún tipo de amenazas destructivas por parte de nadie. No pensamos en nuestra comodidad, sino en nuestra responsabilidad. Queremos paz, libertad y prosperidad para todos”.
- Les declaracions al respecte de l’alcohol al volant. “Déjame que beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás”.

- Les conferencies a la universitat de Georgetown amb eixe perfecte Anglés de Oxford. S’en recordeu d’alló de “by the mors”.

- Les declaracions en contra del canvi climàtic.

- Les declaracions al voltant dels atentats del 11 de març: “Los que idearon estos atentados no están en desiertos remotos ni en montañas lejanas, sean quienes sean”.

- I no podia faltar el gest amb el ditet que fa unes setmanes va dedicar a uns estudiants a la Universitat d’Oviedo.

- Les seues converses en català en la intimitat.


I podriem seguir però bàsicament no tinc ganes.


Desde el lupanar de rica miel.

viernes, 19 de febrero de 2010

XÈEEEEEE, QUIN DIT MÉS BONICO QUE TINC, MIREU-LO !!!



Doncs sí, ací tenim a tot un expresident saludant al respetable al finalitzar una conferència a la Universitat d'Oviedo. Uns joves intentaren rebentar l'acte en el que eixa eminència -eixe gran estadista- i en este cas no diré i millor persona, donava una conferència a la que parlava entre altres temes de la crisi econcòmica. Bo, doncs a la seua eixida Josemari va decidir alçar el ditet i dedicar este gest als joves que s'oposaven a la seua presència a la universitat. En fi, el senyor Aznar una vegada més LAMENTABLE.


Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 27 de agosto de 2009

ELS PUTOS 420 EUROS

Una vegada més, i ja van unes quantes, es torna a generar controversia davant d’una iniciativa del Govern. En aquest cas per l’aprovació del “Programa Temporal de Protección por Desempleo e Inserción” que facilitarà la cobertura econòmica a parats que esgoten la seua prestació o subsidi i tinguen rentes inferiors al 75 % del Salari Mínim Interprofesional. El Decret Llei aprovat el passat 13 d’agost estableix que els parats per als qual finalitze l’ ajuda per desocupació, anomenat cotidianament “el paro”, tindran la possibilitat de rebre una ajuda de 420 € mensuals sempre que es comprometen a participar en itineraris actius d’inserció i, tot açò, per a evitar el risc d’exclusió social.

Aquesta iniciativa, la de prolongar el temps en que els parats poden rebre ajuda, contribueix a ampliar la protecció social i, en principi, no pareix tindre aspectes negatius si queda clar en finançament dels fons que es destinaran a les ajudes, és a dir, si hi han diners. Però pareix ser que s’ha creat polèmica al voltant de la mesura del Govern. Les oficines d’ocupació estan desbordades de gent que demana informació sobre l’ajuda i els funcionaris que els atenen manifesten que no han sigut informats com cal de l’ajuda i, per tant, no poden dónar tota la informació als parats.

Per tant, el problema no pareix ser l’ajuda en si mateix, sino la informació que s’ha donat o, millor dit, no s’ha donat. Pareix que no s’ha explicat suficientment be el tema i clar, el PP que passava per allí ha aprofitat per a crear polèmica, que no se diga. Una vegada més, una bona iniciativa del Govern es veu entelada per la campanya propagandística del Partit Popular, que s’aprofita de la mala política de comunicació de que està fent gala el Govern de Zapatero. Diuen que si és una mesura improvisada, que no saben el que fan, etc. El cas és que

A mi tota aquesta problemàtica me pareix una soberana tonteria. Buscant a la xarxa i sense esforçar-me molt he trobat tota la informació referent a l’ajuda dels 420 €, esta és la pàgina en qüestió: http://www.ayuda420euros.com/



PD. I que em dieu de la suposada trama d’espionatge que està patint el PP, segons ells, clar està. LAMENTABLE, una vegada més. Muerte per a De Cospedal, marianín i tots els seus.

Desde el lupanar de rica miel.

lunes, 20 de abril de 2009

MUERTE I RE-MUERTE...SERÀ PER DINERS


El "diari" sensacionalista britànic "News of the World", ha fet públic aquest cap de setmana l´intent del pare de Rubina Ali, una dels xiquets protagonistes de l´oscaritzada "Slumdog Millonaire", de vendre-la per vora 300.000 euros, a una supossada familia musulmana...

Ara el pare se´n desdiu de tot i nega les informacions del rotatiu britànic.

En aquesta història és difícil dir que fa més fastic:

.Si l´star system de Hollywood que premia la pel-licula que ens conciencia del patiment als suburbis de Bombay, però que pel que sembla, aixó no serveix per fer arribar beneficis a la familia de Rubina?...

.El pare de la xiqueta que negocia el preu final alegant que com que és una "xiqueta d´oscar", aixó ha de repercutir en el mateix com a plusvalia...

.El diari sensacionalista que es fa passar per una familia adinerada i penja l´espasa de Damocles damunt d´un pare que viu amb els seus fills a la més absoluta de les miseries...propiciant la temptació, i que ara denuncia el joc com a perverssió moral...


En definitiva tot un cúmul de disproposits, que com passa massa vegades acaven pagant els infants...espesial

House´s a favor del darwinisme...

jueves, 9 de abril de 2009

RE-MUERTE A…IL CAVALIERE






Com tots sabreu, aquesta setmana s’ha produit un terratrémol de magnitud a la regió italiana dels Abruzos. Les xifres del desastre són espantoses, 278 morts, milers de ferits i aproximadament unes 28.000 persones s’han quedat sense casa. On pitjor és la situació és a l’Aquila, la capital de la regió, la ciutat està completament devastada. I davant d’açò que ha dit el crack de Berlusconi, doncs els ha dit als afectats per la catastropfe que estiguen tranquils, que vegen la situació amb optimisme, que tenen tot el que necesiten, atenció mèdica, medicaments, menjar calent, que és com un cap de setmana de camping!!! Supose que estes declaracions hauran fet poca gràcia als afectats pel terratrémol, ja tenen prou per a que vaja Don Silvio amb les seues gracietes de sempre.

Il Cavaliere, com sempre, cobrint-se de glòria amb les seues declaracions, valent ahí.


Desde el lupanar de rica miel.

domingo, 29 de marzo de 2009

UN ALTRA VEGADA

Una vagada més, torna a aparéixer Carlos Fabra a la premsa i clar, es torna a meréixer la mort al nostre blog. Ara be, com que estic fins als nasos de matar-lo, rematar-lo i tornar-lo a rematar, i no tinc ganes de perdre més temps en aquest personatge, i aprofitant que Javier Marias dedica la seua columna a “El Pais Dominical” al president de la Diputació de Castelló, me limitaré a reproduir l’article de Marías, que de segur supera el que puga dir jo sobre el tema. D’aquesta manera deixarem que parle sobre Fabra a un ilustre de los lletres espanyoles que sempre té el ganivet esmolat i sempre fa gala d’una col.leció excepcional de dards enverinats. L’article en qüestio fa referència al grau de gent col.locada pel senyor Fabra i per extensió (açò ho dic jo) a l’alt número d’asesors que té en nòmina el govern valencià

IN SINFÍN DE NO SÉ QUÉ

En Castellón hay un señor con permanente cara de pocos amigos y gran papada que sale a menudo en los periódicos. Lo que más recordarán ustedes, sin embargo, es que siempre lleva gafas negras esté donde esté, en un interior o en el exterior, sea de radiante día o de tenebrosa noche. Lo cierto es que estamos hartos de encontrárnoslo en la prensa y nunca le hemos visto la mirada. A menos que tenga unos ojos muy delicados o hirientemente bizcos o padezca fotofobia, la impresión que da es que por nada del mundo quiere que conozcamos eso, su mirada. O tal vez carezca de ella, es posible: hay personas que, aun con ojos, es como si no los tuvieran, porque éstos jamás miran de frente o son inexpresivos, velados o sosos hasta hacerse impenetrables, o anularse.
El individuo en cuestión, no obstante, tiene nombre y cargo: se llama Carlos Fabra y es el Presidente de la Diputación de Castellón y un pez gordo del Partido Popular. Suele aparecer en los diarios asociados principalmente a dineros inexplicables o inexplicados. No he seguido con atención sus aparentes turbiedades, pero, puesto que no está entre rejas ni ha sido destituido, sino que mantiene su flamante poder y con ostentación lo ejerce en su feudo, supongo que nunca se han hallado pruebas de que haya cometido delitos ni irregularidades. Indicios sí parece haber, dada la reiteración de su presencia, pero la cosa no debe de haber llegado más lejos. Hace unas semanas volvimos a toparnos con su cara de pocos amigos y su gran papada y sus gafas. Lo de “pocos amigos” es, desde luego, la conocida expresión figurada, porque sin duda los adquiere a patadas, a tenor de la grabación que ha emitido la SER. En ella se lo oye hablar desenfadada y jactanciosamente con un miembro de su partido, poco antes de las últimas elecciones municipales. “Ni sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años”, afirma ufano. Y cita, entre las entidades en las que ha “colocado” a tantos, la propia Diputación, en la que tiene contratados a más de treinta “asesores”, el Hospital Provincial, el Instituto de Promoción Cerámica (sic), la Escuela Taurina (sic), el complejo socioeducativo (?) de Penyeta Roja y el Puerto de Castellón. Y añade que en esos y otros sitios tan necesarios y fundamentales, se puede “colocar a un sinfín de gente, asesores, secretarios, directores generales, subdirectores, subsecretarios, asesores de los consejeros, directores territoriales, secretarias de no sé qué… Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo, que lo tengáis muy claro”. A continuación pone un ejemplo, “una tontería”: “Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana”. (Como habla un poco en plan indio, no se entiende si la madre quiere meter a su vástago o si es ella la que ansía ir a la escuela.) “Está muy difícil”, prosigue Fabra. “No hace falta, Fabra llama a Baila y Baila mete en ese colegio y esa señora es un voto agradecido”. (Algo más sabemos ahora del hombre sin mirada: que se refiere a sí mismo en tercera persona, como algunos futbolistas y folklóricas, no precisamente los más listos. En cuanto a “Baila”, explica María Fabra en su crónica de este diario, se trata del entonces Director Territorial de Educación en Castellón y ahora Director General de Centros Docentes de la Generalitat Valenciana.)
Lo primero que uno se pregunta es por qué ese Baila no dejó entrar a la primera a la madre, si valían ella o su vástago, y se responde que porque no se lo había ordenado aún Fabra, que controla hasta las tonterías. Lo del voto agradecido o cautivo se explica por sí solo, lo único es que suena mucho a caciquismo y a tráfico de influencias. Pero de esta conversación tan iluminadora lo decisivo es la expresión “secretarias de no sé qué”, al final de una retahíla (“un sinfín”) de cargos semiimaginarios. Yo estoy convencido de que Fabra no es el único político español –en modo alguno– que “coloca” a gente superflua sin ton ni son, tan sólo para contentarla y darle un sueldo por figurar y asegurarse su voto futuro. Es más, se hace preciso saber cuántas personas innecesarias están así sufragadas por el Estado (que incluye Comunidades, Ayuntamientos y Diputaciones) y por qué éste mantiene con los impuestos de todos a una parte privilegiada de la población que no sirve para nada. ¿“Asesores de los consejeros”? Me imagino que también habrá consejeros de los asesores, y asesores de los subdirectores, y consejeros de los subsecretarios, y secretarias “de no sé qué” para cada uno de ellos, en Castellón y en otras partes. Las palabras un poco sioux de Fabra son mucho más importantes de lo que parecen en primera instancia. Lo que revelan es que el Estado no nos brinda a los ciudadanos lo que necesitamos y basta, sino que utiliza nuestro dinero para crearles empleos fantasmales a unos cuantos –“a un sinfín”, a todas luces–, que maldita la falta que nos hacen. No sé lo que les parece a ustedes, pero yo lo veo como una monumental estafa, me ponga o no las gafas negras, que al fin y al cabo también tengo.
Desde el lupanar de rica miel.

domingo, 22 de marzo de 2009

RE-MUERTE A...CARLOS FABRA


El tio Fabra, des de la diputació de Castelló, ha editat un llibre on es nega el cop militar de l´any 1936 a mans dels Nacionals, que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i acava amb el govern legítim de la República, d´un coronel anomenat José Luis Lapeña Carrasco (1929-2005), on s´afirma que la dictadura franquista va crear "un régimen de justicia, paz, orden y armonia para todos los españoles...Así, mientras "la conciencia religiosa" dio "razón y sentido a toda una generación de jóvenes" que fueron "a la muerte alegremente por su fe" (los franquistas), la "exaltación revolucionaria" produjo en el otro bando "un espíritu de lucha y una tenacidad dignos de mejor causa.

Amen.
House´s passant revista als revisionistes

viernes, 16 de enero de 2009

RE-MUERTE A...CONSELL D´ADMINISTRACIÓ DEL MADRID

Com us vaig anunciar el 9 de Desembre de l´any passat, l´assemblea de la casa blanca, havia segut una vergonya, deixant que entraren un grapat de hooligans amb el consentiment de Calderón per a que boicotejaren les intervencions crítiques amb la seua gestió al front del Real Madrid.
Doncs be, aquesta setmana segons informa Marca ( gran diari i millors periodistes...), el tio Caderón va "colar" a uns quants coneguts, que no eren ni socis ni compromissaris per a que votaren a favor seu, i així poder traure endavant els comptes de la temporada anterior i el pressupost d´aquesta...ahi queda.
Per a que després diguen que matem "més que menys..." es que s´ho mereixen...
House´s fent neteja

sábado, 29 de noviembre de 2008

Auto-DEFINITS: CARLOS FABRA

A continuació, vos deixe unes frases del president de la Diputació de Castelló que evidencien la seua forma de ser. En referència al muntatge que s’ha fet d’ell mateix i l’anunci del pelat de la loteria de Nadal i al que eixia un número de loteria (de qui es responsabilitza a la parlamentaria de Esquerra Unida per Castelló, Marina Albiol), Fabra va anunciar que ha comprat tota la serie del número en qüestió i que: “Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida si me toca.”

També va fer gala del seu festival del humor particular amb frases com la següent: "¿Sabéis cómo se llama a la web del PSOE?: a robar, a robar, a robar.com” Es curiós que siga ell qui tire en cara als socialistes que són uns lladres, quan està imputat a alguna que altra causa judicial.

Pobres castellonencs, que han de patir a un personatge d’aquesta calaña. Però a la veïna provincia no tot el mon repudia a Fabra, perquè d’altra manera no s’entén que continue al capdavant de la diputació. Hi han moltes persones que pensen que: per a Carlos Fabra, el que faça falta, i així els va.

Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 20 de noviembre de 2008

HOMENATGE A...EL FOLLONERO



Aquest crac, va visitar diumenge el "Valle de los Caídos", i amb el seu to humorístic habitual va dipositar damunt la tomba de Franco, tres flors amb els colors de la bandera republicana...amb dos collons!
Per aquest fet, avui mateix es publica al diari "El periódico", les amenaces que la Falange li ha dedicat al pobre Jordi...però, ja se sap, que els dictadors i els seus "amigachos" són poc amants del sentit de l´humor...són més partidaris d´apallissar, torturar, assasinar i fer desapareixer...als qui tenen el coratge i la decència de fer-los front.


"Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien dónde y cómo dar la batalla a estos amigos del asesinato y el tiro por la espalda" Falange dixit


En un dia tan assenyalat com avui, VISCA LA REPUBLICA I RE-MUERTE A F. F I TOTS ELS DICTADORS QUE EN EL MÓN HAN SIGUT.
House´s ergo sum

HAPPY BIRTHDAY TO YOU

Hui m’he despertat amb una incertesa, crec que es celebra un aniversari destacat, però no m’en recorde de qué o de qui, jeje. De segur que uns els viuran amb nostalgia i altres amb alegria. Per la meua part sòls tinc que dir una cosa:



RE-MUERTE PER A F.F. y muerte per a tots els seus simpatitzants.


Desde el lupanar de rica miel.

viernes, 14 de noviembre de 2008

RE-MUERTE A...ANSAR


El tio Txemari, gran ex-president i millor persona, que provoca vergonya aliena cada volta que obri la boca, ha tornat avui a cobrir-se de gloria a un article al diari conservador francés Le Figaro, anomenat "Lo que le debemos a George w. Bush".
Ansar afirma que Bush, va assolir amb "lealtad y valentía", les seues responsabilitats per a fer avançar "causas nobles y justas"...i està convençut de que la història li farà justícia...
Com podeu comprovar el tio Ansar des que ha deixat les tasques de president del govern, viu al seu propi mon, alié a totes aquelles coses que puguen ennegrir la seua visió de la realitat, pressoner del seu propi ego, amb la creença absoluta que ha sigut elegit per a metes més altes, malgrat que nosaltres "españolitos de a pie" no hem sabut valorar les seues grans fites històriques a l´alçada de Felip II, Carles I...com es veu purs deliris.
Que la història farà justicia a Bush (amb B de BURROOOOOOOOOOOOOO, més que BURRO), és un fet innegable, ja ha passat a ella com el president més inepte en qualsevol sentit que hagen conegut i patit els EE.UU i la resta de la humanitat, per a desgràcia i vergonya de tants i tants nord-americans de bé.
Per sort, ara ja és fora de la Casa Blanca, malgrat que el traspàs de poders es produirà al Gener, i ell i la seu panda de neo-cons han tornat al lloc d´on no deurien haver sortit mai "la caverna"...
Per totes aquestes raons i per defensar allò indefensable, proclame ad eternam, la mort d´Ansar i de tota la colla de llepaculs que el defensen. AMEN
house´s ergo sum

martes, 11 de noviembre de 2008

RE-MUERTE A...LOSANTOS, MOA I VIDAL


L´altre dia al programa Salvados, que presenta Jordi Èvole, més conegut per tots, com el "Follonero", van entrevistar Jiménez Losantos aprofitant la presentació d´un llibre anomenat "Por qué dejé de ser de izquierdas", de un tal Javier Somalo y Mario Noya...que no se qui son, però "dime con quien andas, y te diré quien eres..."
Doncs bé, la presentació amenitzada per Losantos, Pio Moa i César Vidal no va tenir desperdici...perque tota ella ho era...
El gran César Vidal, va començar dient que "el bien, la verdad, la justicia y si se me apura la belleza...rara vez han transitado los caminos de la izquierda..." ahi queda.
Aquest tiparraco que va d´intel.lectual, fa gala d´un Platonisme acrític, quan identifica totes aquestes qualitats com a un tot, com si fos impossible, ser un gran escriptor, posem per cas, i amic de dictadors de qualsevol signe...
A més a més, recupera un mite que a estes altures ja fa olor a naftalina, mitjançant el qual s´identifica, o millor es qualifica en funció de la filia política, les activitats, obres... a les persones. No perdre més temps argumentant lo sectari, reaccionari i obertament anti-il.lustrat d´aquestes opinions; però el que resulta preocupant és la cada volta més extesa costum de sesgar les informacions i tirar cap a casa, deixant de banda l´esperit crític.
Que aquest extrem esdevinga, un signe identificatori dels sectors més retrògads de la dreta, és quasi-natural, el que ja no em sembla de rebut és que per a desacreditar-los, s´empren les mateixes tàctiques.
A RIO REVUELTO GANANCIA DE PESCADORES...Y PÉRDIDA DE PECES!!!
house´s ergo sum

viernes, 7 de noviembre de 2008

RE-MUERTE A...PIO MOA

A la Universitat San Pablo CEU de Madrid s’inaugrà ahir el tercer congrés sobre la Guerra Civil i la República amb el títol: L’altra memoria. I de que va tot açò? Doncs de fer propaganda del franquisme, d’insultar al jutje Baltasar Garzón i d’atacar la Llei de la Memoria Històrica. Entre els personatges asistents es trobaven animalets com Pio Moa i l’historiador Stanley G. Payne, qui manté, donant-li la volta a la truita, que els que provocaren la guerra van ser el PCE i el PSOE. A més a més, manté que el règim dels vencedors intentà els primers 30 anys la coexistència pacífica. Home clar, i on estan totes les persones asassinades per ordre del tio paco? Coexistint pacíficament amb els seus avantpassats? El que no està d'acord és que és un roig sense posibilitat de curació, la cosa més normal del mon és que si són els teus els que estan al govern, provoques un alçament per a que governen els altres i ordenen afussellar-te. Total, la vida al revés, este Pio Moa i cia. es dediquen a reinventar la història i contar el que a ells els interesa. Per tot açò, i per eixir a un programa de Libertad Digital diguent barbaritats d’aquesta índole i, com que aquest senyor ja va ser mort per house’s a aquest blog, proclame públicament la re-muerte de Pio Moa. I ja que estem, inaugure la secció re-muerte, dedicada a tots els personatges als que ja se’ls ha dedicat la secció muerte a…, però continuen fent mèrits pe a ser mereixedors d’una altra muerte.

Desde el lupanar de rica miel.