MUERTE A... I RE-MUERTE A...ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

No sé si ja hem mort a este tio al blog, però com més val que sobre, allà vaig. Esta persona és el paradgima del "trepa", de la hipocresia i del cinisme. És un vampir, un xupla-sang, un caradura, i un oportunista.

L'última que ha protagonitzat ha sigut com a conseqüència de la crisi provocada pels mamons dels controladors. Doncs be, davant l'actitud intolerable dels controladors (Pepín, saca los tanques!), ha aprofitat una vegada més per a atacar al Govern i culpabilitzar-lo del caos aeroportuari.

A més, ahir va declarar respecte al Estat d'Alarma decretat pel Govern, que el mateix limita els drets fonamentals dels ciutadans. No sóc jo massa expert en dret, de fet no en tinc ni puta idea, però un home que si sap, i que va tindre algo que vore en la redacció de la Constitució, Gregorio Peces Barba, va tardar pocs minuts a corregir a Gonzalez Pons, en el sentit de que l'Estat d'Alarma no suspén drets fonamentals de les persones, que si suspenen els "Estats de Excepción" i de" Sitio", cosa que segons Peces Barba sap qualsevol estudiant de primer de Dret. En fi, que damunt de mentirós, ignorant.

Probablement açò és el que li fa falta al PSOE, que veus amb autoritat responguen amb claredat als atacs senjse fonament que fan continuament personajillos com González Pons, De Cospedal o
Mariano Rajuà.

Escoltar a este home me provoca mal d'estómac, qué dic, el que me provoca són unes ganes terribles de pegar-li un parell d'hosties ben pegades. Està clar que no faré tal cosa -tot és de boqueta-, però no sé si per què la meua forma d'actuar no és la d'anar pegant mamporros a la gent o per què fins i tot d'açò seria capaç de treure rèdits polítics.

Que li donen.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A ... SALVADOR SOSTRES

Trobar motius per a matar a este mamarratxo no és complicat, tan sòls hi ha que escoltar el que diu o llegir el que escriu. Les seues paraules el qualifiquen com a el que és, un subnormal. Com diria Paquita la del Barrio, este tio és un:

- Animal rastrero.
- Alimaña de dos patas.
- Rata inmunda.
- Escoria de la vida.
- Adefesio mal hecho.
- Espectro del infierno.
- Maldita sabandija.
- Culebra ponzoñosa.
- Desecho de la vida.


Simplement, vaig a deixar ací un post d'una blogger que escriu coses interesants, al que parla del tal SS. Bo, anava a penjar el seu post, però com que el puto blogger este s'acaba de ratllar i no em deixa, posaré l'enllaç i qui tinga ganes que ho mire.

www.madreidiota.blogspot.com

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...MISTER SATÁN

Vaja per davant que fer d’entrenador des de casa és molt fácil, ja ho sé. I que opinar a posteriori també és molt senzill, també ho sé. Però com que l’única cosa que podem fer és opinar i a este blog dic el que pense, doncs vaig a parlar un poquet de la selecció espanyola i, més concretament, del seu seleccionador Vicente Del Bosque.

L’entrenador espanyol, Mr. Satán, s’ha carregat el joc de la selecció. Jo el vinc criticant des de que va agafar l’equip després de la passada Eurocopa, per què no ha apostat decididament pel joc que tan bons resultat ens va donar.

Els jugadors actúen a posicions canviades. Insisteix en posar a Torres en punta, quan es veu clarament que no té ritme de joc. Si ja no m’agrada el joc del “niño”, encara menys si no està en forma. De fet, ahir va millorar el joc de la selecció a partir del moment en que el va substituir Llorente. A més, el fet d’alinear a Torres en punta provoca que el davanter més perillós de cara a porta, David Villa, siga desplaçat a la banda esquerra, on no és tan desequilibrant com quan juga en punta. Al jugar per banda, inicia les carreres molt alluynat de la porteria rival, fet este que fa que es canse més al fer més quilòmetres.

Com que Villa juga per banda esquerra, Iniesta es veu desplaçat a banda dreta, des d’on és menys perillós que per la dreta tirant diagonals i movent-se lliurement. A més, al jugar iniesta per la dreta, Silva ha estat relegat a la banqueta –pareix que ha pagat els plats trencats per la derrota contra Suïssa-.

Després està el tema més calent, el del doble pívot. Mr. Satán s’empenya en jugar amb dos tios (Xabi Alonso i Busquets), fet este que provoca que Xavi jugue més avançat, una posició esta que on no destaca tant. És a dir, tenim probablement al millor centrocampista de creació i el fem actuar a una posició que no és la seua. Muerte a Mr. Satán. A més, es podria suprimir de Xabi Alonso i jugar amb Busquets i Xavi al centre, amb Silva per la dreta i Iniesta per l’esquerra. I davant, a més de David Villa, pot triar entre Cesc, Llorente, Mata o Pedrito.

Tot açò no lleva que els jugadors han arribat cansats al Mundial i que no estan al mateix nivell de l’Eurocopa, però si jugaren en la posició on són capaços de rendir millor, les coses funcionarien molt millor.

El problema és que com que anem guanyant i passant de ronda i Del Bosque no canvia d’idea.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A…EDUARDO GARCÍA SERRANO

El canal de TV Intereconomia no deixa de sorprendren’s. La última ha estat protagonitzada pel terrorista de les ondes, Eduardo García Serrano. Ha protagonitzat la polèmica al voltant de la pàgina web de la Conselleria de Salut del Govern de Catalunya, on s’ofereix educació sexual per als adolescents.

Doncs be, al senyor García Serrano, no li pareix be que s’eduque sexualment a la joventut i li ha dedicat unes parauletes a la Caonsellera de Salut, Marina Geli. “Esta señora es una guarra, una puerca y está fabricando degenerados”. Açò és el que, entre altres coses, ha afirmat Eduardo García sobre la consellera. A més, també li dedica el calificatiu de “zorra repugnante”, “enseñarle a un niño que pueda hacer lo que quiera es esclavizarlo de por vida”.

Este tio de segur que és dels que la seua dona no els se la pot mamar, per què això és de guarres, però en canvi se’n van de putes per a que els facen tot allò que no permeten fer a les seues dones. LAMENTABLE.

El periodista de Intereconomia afirma que vivim en un pais “siniestro”, per prohibir fumar als xiquets i al mateix temps ensenyar-los a “meneársela”. I demana perdó per dir meneársela, ohhhhhhhhhh. El que hauria de fer és demanar perdó per existir.

De moment, el tabac mata, en canvi, el que es preten amb la educació sexual és ensenyar als joves a gaudir del sexe amb seguretat. Lamentable, però tan lamentable és este tio, com lamentable és que una persona amb eixos pensaments tinga veu en un programa televisiu, i que no se’l desautoritze d’inmediat.

De la comparació que fa en la antita Roma…millor no dir res, per què…

En fi, raons sobrades per a matar-lo al nostre blog, no vos pareix?

Ací va el video en les seues paraules:




Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A…JIMMY JUMP

Me conten que Jaume Marquet, conegut pel sobrenom de Jimmy Jump, va protgonitzar el dissabte la enèsima tonteria. Va saltar a l’escenari quan el representant espanyol al Festival d’Eurovisión, Daniel Diges, interpretava el seu tema.

El gilipollas de Jimmy Jump es conegut per saltar al terreny de joc i interrompre així esdevenivents esportius. I clar, una primera vegada pot fer gràcia, però quan es comprova que el tio es dedica quasi professionalment a aquestos menesters, doncs la gràcia que et feia en un primer instant es torna en sentiments negatius contra la seua persona.

El tio és expert en interrompre partits de futbol amb alguna de les seues corregudes per apropar-se a algun jugador i ficar-li una barretina, tirar-li una bandera, donar-li una camisa, etc. Recordem quan a la final de la Eurocopa de 2004 li va llançar a Luis Figo una bandera del Barça, o quan a Messi li va posar una barretina, o quan va interrompre la final de la Champios League de 2007 entre Milan i Liverpool al eixir al camp amb la bandera grega, o quan li entregà a Thierry Henry una camiseta del F.C. Barcelona abans de que fitxara per l’equip blaugrana, etc.

Però es que el tio és un flipat, i orgullos, que té una pàgina web on relata totes les seues gestes, i es dedica a si mateix paraules i frases com “Jimmy Jump conquereix el mon”. Amb un “anglés de Oxford” explica que la seua filosofia de vida es saltar e interrompre esdeveniments de qualsevol tipus, ell és així, no entén la vida sense aquestos “salts”.

I clar, quan salta al terreny de joc i s’apropa a algun jugador, este es queda quiet sense saber molt be que fer i contempla com Jimmy Jump fa allò que pretenia fer, és a dir, cridar l’atenció de qualsevol manera, fins que els guardes de seguretat aconsegueixen traure’l del camp.

En fi, que aquest tio és un impresentable que guanya diners dels seus salts. Per què si no, no s’enten que després de les multes que li posen (1.880 €, 60.001 €…) continue realitzant aquestos salts. El que hauria de fer és saltar a l’infern a vore si així ens deixa en pau d’una vegada.


Desde el lupanar de rica miel.

RE-MUERTE A...MANOLO LAMA

Este Manolo Lama és gilipollas. Per a fer una gracieta i omplir l'informatiu amb alguna noticia, no se li va ocórrer altra cosa que "demostrar que los atléticos son generosos". I per demostrar la seua teoria va reunir a un grup d'aficionats del conjunt espanyol en Hamburg i els va convidar a que donaren diners a un vagabund que estava el pobre passant fred.

I clar, al tio li tiraren bufandes, banderes, mòbils i fins i tot una targeta de crédit. Al final la meravellosa idea de Manolo Lama va sembrar més una broma per al pobre home que altra cosa. i encara haguera pogut ser pitjor, tenint en compte l'estat en el que estan normalment els aficionats dels equips de futbol abans d'una final, és a dir, borratxos perduts. Sort que pillà en gent tranquila.

En fi, que este home hauria de desaparéixer dels programes de televisió per què és més que roin, és horrible i representa el pitjor del periodisme esportiu.



Por cierto, pareix ser que al seu company de Carrusel Deportivo, Paco González se l'han carregat de La Ser per una disputa amb un directiu de la cadena


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A…EDUARDO INDA

Este Eduardo Inda, simulacre de periodista, que no sé molt be per quines raons haurà arribat a la direcció del diari Marca, es dedica a carregar-se entrenadors i jugadors amb les seues columnes i calumnies.

És sabut que des de principi de temporada abandera la campanya per a destituir al tècnic del Reial Madrid, Manuel Pellegrini. Ni tan sòls el deixà fer demèrits, abans de començar ell ja l’havia sentenciat.

Serà que el tècnic xilé no dóna molts titulars, és un home tranquil, que no fa declaracions polèmiques i que es dedica a treballar sense preocupar-li el component mediàtic del seu treball. I açò últim és un error per al director de Marca.

A continuació reproduiré algunes de les perletes que Indra ha soltat al seu últim video-blog:

- “El fútbol es la ciencia más inexacta que hay”. I no serà per què no és una ciència.

- “Pellegrini no es entrenador para el Madrid ni en el mejor de sus sueños”. Doncs mira, en somnis no sé si ho serà, però a la realitat de moment si que ho és.

- “Si como entrenador es discutible, como orador es indiscutible, indiscutiblemente malo”. I ho diu un tio, que tan sòls hi ha que escoltar-lo tres frases per a adonar-se’n de que no lliga les frases ni amb pegamento Imedio. En fi, que s’expresa de pena. Parla com un aficionat, combinant els tòpics i frases futboleres sense trellat amb frases fetes de tot tipus.


Sí, està clar, tots tenim opinió i som lliures d’expresar-la, i en el cas dels periodistes no podria ser menys. Però, una cosa és la opinió que puga donar un aficionat en una bar després de tres cerveses i un altra, la que hauria de donar un periodista a un mitjà de comunicació. Ésta última, hauria d’estar basada en el rigor i en fets contrastats, i no en subnormalitats profundes i en arguments més propis de la barra d’un bar que d’un diari esportiu.

Lamentablement, tots ens queixem, i en raó, dels nostres polítics, però la talla dels peridistes esportius del nostre païs està en consonància amb el nivell dels polítcs espanyols, i com a mostra este Eduardo Inda, terrorista consumat. El que està clar és que la carrera de periodisme no otorga ningun títol ni carnet d’entrenador. El que han de fer alguns periodistes és informar-se be, deixar els comentaris tècnics als experts en la matèria i formular opinions basades en fets contrastables i no amb criteris subjectius vàlids tan sòls per a tertulies amb els amics.


Desde el lupanar de rica miel.

PROBLEMÓN AL CANTO

Ara diuen que hi ha mal rollo entre Cristiano i Higuain, uffff, no sé si podré dormir esta nit. Aconseguirà el diari Marca que destitueixquen a Pellegrini? De segur que sí, sòls és qüestió de temps.

Muerte a la premsa esportiva en general i al diari Marca i al seu director en particular.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A…WILLY TOLEDO

No vaig a dedicar este post a criticar les qualitats interpretatives de Guillermo Toledo. No vull mesclar unes coses en les altres, una cosa és que ens parega millor o pitjor actor i l’altra que critiquem la seua vesant política. Els motius pels quals proclame hui la mort internetil d’aquest actor espanyol són le seues declaracions al respecte de la mort del represaliat cubà Orlando Zapata.

El senyor Toledo ha manifestat en referència als cubans empresonats que "No son simples disidentes ni prisioneros políticos". Respecte a Orlando Zapata ha assenyalat que "este señor, al que se llama disidente, no era más que un delincuente común, que ha sido forzado y manipulado por otras personas parece ser que para ponerse en huelga de hambre y llegar al extremo de dejarse la vida".

Després Willy declara que hi ha una persecució internacional contra el govern cubà i coses per l’estil. Si, si, clar, hi ha una conspiración mundial per atacar al règim cubà. I dic jo, no serà que a Cuba no es respecten els drets humans i, per tant, a tot aquell que té dos dits de front no li semblen be les accions del govern dels germans Castro?

Les pràctiques abusives i totalitaries en un país al que no es respecta la llibertat, la crítica, la diversitat, etc., han fet que es perda definitivament el recolzament a la revolució cubana.

Desde el lupanar de rica miel.

INTERECONOMIA

Els lectors d’aquest blog –que no en seran més de dos o tres- ja coneixen la nostra secció “Muerte a…”. I si, a més són usuaris de Facebook, podrien pensar que el grup “Muerte a Intereconomia” és obra nostra. Però nooooooooooooooooooo, no som nosaltres els responsables. Esta pàgina del Facebook es dedica a posar a parir al canal televisiu i a reproduir alguns dels videos més escandalosos que han retrasmés. El creador d’aquesta pàgina no està molt clar. Des del periòdic “La Gaceta” acusen a “Omnium Digital” de ser la responsable de la pàgina en qüestió, la qual ja ha anunciat accions judicials per la noticia publicada i han negat en tot moment l’acusació.

Des de Intereconomia han presentat una denúncia davant un jutjat d’instrucció de Madrid a la que s’acusa d’un posible delicte d’amenaces al grup “Muerte a Intereconomia” i demanen que es desvetlle la identitat dels que estan darrere del grup. En la denúncia argumenten que: “En dicho grupo se van incorporando comentarios, no ya tan solo vejatorios y calumniosos, sino que van más allá de lo tolerable y permisible, convirtiéndose en un tablón de amenazas a los miembros del Grupo Intereconomía, sus colaboradores e incluso sus tertulianos".

Després de llegir açò, tinc que estar agraït a tots aquells que no llegeixen aquest blog, perque no sé que passaria si tinguerem molts seguidors, ja que després de les “Muertes a…” que hem dedicat a alguns dels col.laboradors dels canal de televisió, estariem engironats més d’algun de nosaltres, jeje

Desde el lupanar de rica miel.

ELS COMENTARISTES GALÀCTICS

Feia temps que no escribia algo al blog i el que més de dol és que el primer post de l'any estiga dedicat a Canal 9, però és que els molt cabrons s'ho mereixen. Tots sabem que Canal 9 és una puta merda, així de clar, tant per estar polititzada a unes cotes inigualables, com per alguns dels programes que emeteix, que són autèntica basura. No és la primera vegada que me queixe obertament en aquest blog de la televisió pública valenciana, però tinc que tornar a fer-ho, no puc resistir-me més.

Ahir vaig presenciar el partit València – Deportivo, corresponent al octaus de final de la Copa del Rei. Un partit que no passarà a la història del futbol. Un ordenat Depor va maniatar al València, que no va trobar la forma de controlar la pilota ni el ritme de partit. De l’encontre res més a dir, ara be, de la retransmisió que va fer Canal 9 hi ha que dir que va ser lamentable. Resulta que des del departament d’esports de la cadena pública, s’ha pensat que els dos experts en futbol més apropiats per a comentar els partits de futbol són dos expresidents del València C. F., Pedro Cortés i Jaume Ortí, els comentaristes galàctis com els anomenen ara.

I direu vosaltres, quins són els mèrits que han portat a estos dos personatges dal cap i casal valencianista a comentar els partits de l’equip dels seus amors? El tema començà en el programa de Radio 9, la Taula Esportiva, programa dedicat als esports de la nostra comunitat, bàsicament al futbol. A este mateix programa hi ha una secció anomenada “L’altra Taula”, espai on a base d’imitacions dels principals personatges del nostre esport, es repassa en clau d’humor l’actualitat esportiva. La veritat és que els tios ho fan be, els personatges de Bonico Ortí, Pedro Cortés, J.B. Soler, i d’alguns jugadors són prou bons.

Doncs be, este precisament és el germen dels dos expresidents com a comentaristas. Com són dos personatges que a L’altra Taula fan gràcia, des de la cadena pública s’ha pensat que són bons per a comentar els partits valencianistes. Abans Canal 9 retransmetia els partits sense ningun expert en la matèria, dedicant-se els periodistes a fer els suposats comentaris experts, i açò era un ruina. Però és que ara el tema no ha millorat, els suposats experts que han buscat són lamentables, i es dediquen a fer comentaris de bar.Com dic, la cosa és horrible. Jo sempre intente buscar una alternativa a Canal 9, però és que ahir era la única cadena que el retransmetia. La pròxima volta, o no veig el partit o ho faig sense veu a la tele, que els donen.


Desde el lupanar de rica miel.

HASTA LA POLLA !!!

Vos pose en situació. A Benifaió hi han dos passos a nivell en la via del tren dins de la població. Des de feia molt de temps es venia reivindicant que substituiren aquestos passos per túnels, posant així fi als embusos de tràfic que continuament es produeixen als voltants i a diversos accidents que han tingut al llarg dels anys.

Ara, després de molt de temps, s’han decidit a fer l’obra. Fins ací tot correcte, ja tocava, ja ho tenien be. Però, clar, les coses es poden fer be, mal o rematadament mal. I adivineu de quina manera s’estan fent aquestes obres. Doncs sí, heu endevinat, s’estan fent rematadament mal.

Vaja per davant que és perfectament normal que unes obres de millora, fastidien un poc al personal, però tot siga per que després les coses estiguen millor, aquestes incomoditats s’han d’aguantar. Però una cosa és aguantar estoicament els lògics inconvenients de tota obra, i un altra que tingam que aguantar la ineficiència d’uns inútils, que no tenen ni puta idea de com s’han de fer les coses.

I és que com be deia aquell, “es de ser inútiles”. Abans de començar tota obra, s’haurien de contemplar tots els posibles problemes que la mateixa causaria i, intentar així donar una solució per a que els perjudicats siguen els menys posible. Això és el que caldria, per què un altra cosa és el que es fa habitualment.

La situació en aquest moment a la estació de Benifaió és la següent: Quan baixes del tren que ve de la capital del Túria, no pots creuar la via per on normalment es venia creuant. I com passes a l’altra banda? O, com accedeixes al parking? Doncs seguint el camino de baldosas amarillas com Dorothy ja vos ho dic jo que no. Has de creuar per l’altra banda, trepitjant vies de tren, fustes trencades, pedres de considerable tamany, i així tota una serie d’entrebancs, que fan complicat el normal trànsit dels vianants.

I direu vosaltres, no serà per a tant, no? Home, doncs si agafes el tren una vegada a la vida, tira que te va, però si agafes el puto tren tots els dies per anar a treballar o estudiar, comences a estar fins a les “balls” d’aquesta colla de subnormals de la pradera amb carnet de tècnics de “nosequé”.

I per acabar de rematar la feina, posen per a ordenar el tràfic de vianants a dos segurates amb jupetí groc, que van indicant per on pots o no pots anar. Ja el que faltava: “lo más próximo a la derecha posible” van dient els tios. A vore si així te trenques una cama o t’esclafa un tren que venia per l’altre costat.

I la cosa no es queda ahí. La mala hostia va en aument quan has de soportar tindre tot el poble en obres pel puto Plan E, que no diré jo que no haja creat llocs de treball i, per tant, haja contribuit a suavitzar un poc la crisi, però és que la cosa ja és inaguantable i ja comença a tocar les pilotes. Carrers tallats, rotondes a meitat fer, direccions prohibides per tot arreu, carrers per asfaltar…

En fi, que com diria Rita Barberà: “Que bonita estan dejando Valencia”, i que ineptes, torpes i patosos que són alguns.


Desde el lupanar de rica miel.

BARÇA - MADRID

Hui és el dia després del clàssic Barça – Madrid i, per tant, tocaria parlar sobre el partit. I tenia pensat escriure algo sobre el tema. Podriem parlar del bon partit tàctic del Reial Madrid –jugant amb la defensa molt avançada i pressionant dalt-, que va provocar que el Barça estiguera incòmode i no realitzara una circulació de pilota tan fluida con ens té acostumbrats, de la tensió del partit…

Però el fet és que hui no tinc ganes. Sòls vull incidir sobre un tema i no es tracta de res que passara dins del terreny de joc. Vull fer referència als entrenadors. Per una vegada, han coincidit en el temps dos entrenadors al Barça i Madrid inteligents, clars, educats, que no busquen el protagonisme, que veuen el futbol de una manera molt clara i que l’expliquen d’una forma més diàfana encara, que intenten que els seus equips practiquen un joc atractiu, que no busquen polèmica, que no van de durs per la vida i que són amics dels futbolistes, però que quan tenen que prendre decisions complicades no els tremola el pols i fan el que creuen que han de fer (i si no que li ho pregunten a Riquelme i Eto’o).

En fi, que són dos entrenadors dels que agraden als futbolistes, dels que s’aprenen coses continuament i dels que contribueixen a la tranquilitat al futbol. Ja estava be d’aguantar a tipejos com Schuster, Van Gaal i cia. Muerte per a tots ells.

Desde el lupanar de rica miel.

PREMI NOBEL

La semana passada es va concedir el Premi Nobel de Literatura 2009 a la escriptora rumano-alemanya Herta Müller. Esta dona, que no dubte jo que no es mereixca el premi, serà molt coneguda al seu barri, però la resta dels mortals no la coneix ni d’oides. I amb açò no vull dir que el premi s’haja d’atorgar a gent coneguda pel gran públic, no, el que vull dir és que hi ha un bon grapat d’autors que es mereixen sobradament el Nobel i que al pas que van, es moriran abans d’aconseguir-lo.

Sense pensar molt me venen a la ment tres casos d’escriptors que estan tots els anys a les quinielas de tot el mon i mai resulten guardonats. Estos són els americans Philip Roth, Cormac McCarthy i Mario Vargas Llosa. No sé si no els afortunats per què són americans i no tenen pèls a la llengua i últimament la moda és concedir el guardó a escriptors europeus i d’esquerres. O és per què són autors que han arribat al gran públic, cosa aquesta que no és ningun pecat sempre que es conserve la qualitat. Ací no entren per tant Don Brawn, Matilde Asensi i tota ixa colla d’autors que busquen el best-seller fàcil i que de vegades fan sentir a qui no ha llegit els seus llibres en un inepte. Por cierto, aprofite per a invocar la muerte a tots aquells que enuncien frases com: “Ie tio, i no has llegit “El Código Da Vinci”, pues no saps el que te perds, està de puta mare". Bueno va, ja pare d’encendrem, ja me relaxe.

Bo, no ho sé, el cas és que per un motiu o un altre, estos i molts altres autors no han aconseguit el premi fins ara. Que tampoc és que passe res si no el reben mai, de fet autors tan il.lustres com Tolstoi, Kafka, Borges, Proust o Joyce es quedaren sense el premi. Però, pareix de justicia que noms tan rellevants de la literatura com aquestos acaben aconseguint el Premi Nobel.

Esta nit es falla el Planeta, la favorita és Ángeles Caso, però també sonen noms com els de Risto Mejide o Javier Sierra, te cagues. A vore a qui li cau la pasta.

Desde el lupanar de rica miel, que me perdone la Müller aquesta per no conéixer la seua literatura, com tampoc conexia la de Jean-Marie Gustave Le Clézio.

COCOCÓ

Pareix ser que a la redacció del diari Levante han anat curts de noticies este estiu, i han decidit centrar-se en “un pueblo de irreductibles galos”, Benifaió, per a ser protagonista de les noticies, i concretament s’han centrat en el seu veí més aclamat, Cococó, l’Astèrix de la Ribera, que gràcies a la fórmula secreta del seu propietari, el Panoràmix local, es resisteix operació darrere operació a perdre la potència del seu cant.

I es que el tema de Cococó no es per a fer broma, es tracta d’un exemplar d’una espècie en perill d’extinció, “la gallina de Chulilla”. El tema és que els veïns han protestat perquè el pollastre els molesta i el seu propietari ha decidit operar-lo per a que no cante. Però el pollastre, com a bon mascle de la Ribera que és, després de dues operacions, es resisteix a perdre el seu cant. La causa és que no se li ha extirpat una suficient part de la membrana fonadora i Cococó ha recuperat en una setmana el cant que tant molesta als veïns, en dos collons!

Aprofitant la importància que el Levante li ha donat a este fet, les autoritats locals podrien demanar a la UNESCO que declare a Cococó Patrimoni de la Humanitat i programar visites guiades a la Torre Musa, la Torre de la Plaça i la casa de Cococó, i a viure del turismo, ole ole!

Els altres protagonistas de l’estiu al diari Levante han sigut els Clavaris de la Divina Aurora, que han fet algunes trastades a Almussafes. Partint de la base de que el que han fet els Clavaris no està ben fet, si no se li haguera donat tanta importancia i tanta presència mediàtica, el fet no haguera passat a majors. Han fet mal, doncs ja estan denunciats, tindran el corresponent judici i si se’ls declara culpables, hauran d’abonar la la sanció que els impose el jutje, i punto.

El cas és que el tema del pollastre s’ha convertit en tot un fulletí, a falta de canción del verano, bona és la telenovela de Cococó. La noticia ha aparegut a diverses cadenes de televisió nacionals, Telecinco, Antena 3 i TVE, hi han videos a internet, fins i tot ha arribat a diaris com "La voz de Galicia" o "Diario de Ibiza". Com diria Jorge Javier, qué fuerte, qué fuerte, qué fuerte.

Ací teniu un enllaç on es pot vore un video sobre Cococó amb opinions de gent de la localitat: http://videos.que.es/informaciondecontenido.php?con=114803

Força Cococó!

Desde el lupanar de rica miel.

ELS PUTOS 420 EUROS

Una vegada més, i ja van unes quantes, es torna a generar controversia davant d’una iniciativa del Govern. En aquest cas per l’aprovació del “Programa Temporal de Protección por Desempleo e Inserción” que facilitarà la cobertura econòmica a parats que esgoten la seua prestació o subsidi i tinguen rentes inferiors al 75 % del Salari Mínim Interprofesional. El Decret Llei aprovat el passat 13 d’agost estableix que els parats per als qual finalitze l’ ajuda per desocupació, anomenat cotidianament “el paro”, tindran la possibilitat de rebre una ajuda de 420 € mensuals sempre que es comprometen a participar en itineraris actius d’inserció i, tot açò, per a evitar el risc d’exclusió social.

Aquesta iniciativa, la de prolongar el temps en que els parats poden rebre ajuda, contribueix a ampliar la protecció social i, en principi, no pareix tindre aspectes negatius si queda clar en finançament dels fons que es destinaran a les ajudes, és a dir, si hi han diners. Però pareix ser que s’ha creat polèmica al voltant de la mesura del Govern. Les oficines d’ocupació estan desbordades de gent que demana informació sobre l’ajuda i els funcionaris que els atenen manifesten que no han sigut informats com cal de l’ajuda i, per tant, no poden dónar tota la informació als parats.

Per tant, el problema no pareix ser l’ajuda en si mateix, sino la informació que s’ha donat o, millor dit, no s’ha donat. Pareix que no s’ha explicat suficientment be el tema i clar, el PP que passava per allí ha aprofitat per a crear polèmica, que no se diga. Una vegada més, una bona iniciativa del Govern es veu entelada per la campanya propagandística del Partit Popular, que s’aprofita de la mala política de comunicació de que està fent gala el Govern de Zapatero. Diuen que si és una mesura improvisada, que no saben el que fan, etc. El cas és que

A mi tota aquesta problemàtica me pareix una soberana tonteria. Buscant a la xarxa i sense esforçar-me molt he trobat tota la informació referent a l’ajuda dels 420 €, esta és la pàgina en qüestió: http://www.ayuda420euros.com/



PD. I que em dieu de la suposada trama d’espionatge que està patint el PP, segons ells, clar està. LAMENTABLE, una vegada més. Muerte per a De Cospedal, marianín i tots els seus.

Desde el lupanar de rica miel.

EL TRIBUNAL ARCHIVA EL CASO CAMPS

QUE BURRAESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!


Viva la justicia, el PP i la mare que els ha parit !!!


A mamar-la



Desde el lupanar de rica miel.

CABRONS

El proper 29 de juliol es cumplirà un any des de que Latigo Negro al crit de “ALEA JACTA EST” anunciava al mon que, per fi, després de molt de parlar-ho, ja teniem blog. Des d’aleshores, hem escrit uns quants posts, un millors i altres pitjors, uns amb trellat i uns altres sense. Hem penjat fotos, videos i hem parlat de tot allò que ens ha donat la gana en cada moment sense censures de nigun tipus. Durant tot este temps, s'hem queixat de quasi tot i de quasi tots, emportant-se la palma la secció "Muerte a...", la més prolífica de totes, amb diferència. Ha hagut moments en que la quantitat d’entrades ha sigut molt alt, però als últims mesos el nivell ha baixat considerablement.

Total, que a vore si per a conmemorar el primer aniversari del nostre blog i per a celebrar els fastos oportuns publiqueu algo cabrons, que esteu fets uns gossos, cabrons, cabrons, cabrons.


Desde el lupanar de rica miel, picant al personal.

MALA PÉCORA

Un altra de videos. Ací podem vore a la Ministra de turisme italiana, Michela Antonia Bambrilla, en un acte amb els Caribinieri a la localitat italiana de Lecco. Ahi està la tia escoltant l'himne italià amb la ma en el cor, i al final no pot resistir la temptació i alça el braç per un segon. En resum, un altra mala pécora del govern de Il Cavaliere que caldria que desapareguera de la terra.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A… PEPÍN BLANCO

Des de que el senyor Látigo Negro creara aquest blog allà pel passat mes de juliol, tenia pendent la muerte d’aquest personatge de la política espanyola. Dedicar-li una “muerte a…” a este tio me feia especial il.lusió. Les raons són múltiples, perquè és un “bocazas” que sempre diu i fa el que no toca, per la seua cara de rata, per estar sempre buscant la polèmica i per ser un dels pitjors polítics que tenim.

Pareixia que des de que va ser anomenat Ministre de Foment es dedicava a treballar i s’havia calmat en les seues declaracions incendiaries. Però, ha sigut obrir-se la campanya electoral i traure tots els polítics el pitjor que porten dins. I clar, Pepín no podia ser menys. Després de la polèmica oberta al voltant de l’ús de l’avió Falcon pel president Zapatero per acudir als mitins electorals, el tio Blanco ha respost amb unes declaracions a les que afirma que l’expresident Aznar compta amb 51 persones encarregades de la seus seguretat que paguem tots. I després d’açò va afirmar: “Y no me parece mal. Yo no lo acuso, simplemente lo digo…” Doncs si no vols acusar tanca la boca i no digues res, capullo, i així a vore si te mosegues la llengua, t’enverines i eixim guanyant tots.

Açò és una mostra més del poc interés que tenen les eleccions al Parlament Europeu i el poc que s’està debatent al voltant dels temes que realment importen per a les eleccions europees. Perquè recordem que aquestes eleccions són importants per que seran els postres representants a Europa els que juntament amb la Comisió i El Consell Europeu dirigiran la política dels europeus en els propers anys.


Desde el lupanar de rica miel.