EL GRANDIÓS AZNAR

L’expresident del Govern José Maria Aznar acaba de declarar que: “La izquierda ha distorsionado mi imagen hasta límites extremos”. I dic jo, no serà ell mateix qui haurà distorsionat la seua propia imatge? I qui diu distorsionar, diu fer notori el que realment és, un “neocon trasnochado”, en paraules d’un blogger. I com es sol dir, para muestra un botón. Algunes dels fets que el califiquen:

-Ser un dels promotors de la guerra d’Irak, integrant el famós trio de las Azores.

- Les paraules que va pronunciar al Rancho de Bush amb un perfecte accent texà: “Estamos trabajando en ello, y hemos dedicado tiempo ayer por la noche y esta mañana a trabajar en ello, exactamente. Lo que deseamos es, como he dicho antes, que sea una Resolución lo más clara posible y que agrupe el mayor número posible de voluntades del Consejo de Seguridad.He dicho que nuestro compromiso es un compromiso muy activo y también es un compromiso muy activo a la hora de estar forjando esta Resolución. Sabemos bien lo que tenemos entre manos y sabemos bien lo que nos jugamos. Francamente, los que deseamos la paz y la seguridad en el mundo trabajamos por ella con la mejor voluntad de que el mundo no esté sujeto a ningún tipo de chantajes, a ningún tipo de amenazas destructivas por parte de nadie. No pensamos en nuestra comodidad, sino en nuestra responsabilidad. Queremos paz, libertad y prosperidad para todos”.

http://www.losgenoveses.net/Imagen%20y%20sonido/missonidosvirtualestejano.html

- Les declaracions al respecte de l’alcohol al volant. “Déjame que beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás”.

- Les conferencies a la universitat de Georgetown amb eixe perfecte Anglés de Oxford. S’en recordeu d’alló de “by the mors”.

- Les declaracions en contra del canvi climàtic.

- Les declaracions al voltant dels atentats del 11 de març: “Los que idearon estos atentados no están en desiertos remotos ni en montañas lejanas, sean quienes sean”.

- I no podia faltar el gest amb el ditet que fa unes setmanes va dedicar a uns estudiants a la Universitat d’Oviedo.

- Les seues converses en català en la intimitat.


I podriem seguir però bàsicament no tinc ganes.


Desde el lupanar de rica miel.

PERLETES DE DIJOUS

"Si alguna vez me planteara dedicarme a la política, cosa que ahora no hago, me preguntaría qué necesita el país, ¿un líder o un mártir? Si necesita un líder, a lo mejor me lo podría plantear". Joan Laporta

Però no queda ahí la cosa, respecte a Lluís Prenafeta y Macià Alavedra, membres dels governs de Pujol que Garzón ha tancat a la presó de forma preventiva per estar acusat de corrupció, ha manifestat que és una humiliació per a Catalunya.



"A usted le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta".

Paco Camps ahir a les Corts Valencianes, però és que s’ha tornat boig este home?



Desde el lupanar de rica miel.

auto-DEFINITS: PARIS HILTON

"El afeminado Ron es demasiado gay para mí", Paris Hilton sobre Cristiano Ronaldo. Altres perles que recull la premsa, que han manifestat fonts properes a la ex-hereva de l'imperi Hilton: "A ella le gustan los hombres machos y ella veía a Ronaldo como un real afeminado. Pensaba que se reirían de ella si salía con un hombre que se pone flores en el pelo".


Desde el lupanar de rica miel.

FINAL DE COPA

Iñaki Anasagasti: "Ha quedado demostrado que 11 aldeanos pueden jugar contra el mejor equipo del mundo".

Efectivament, ha quedat demostrat, i així els ha anat, serà capullo el tio! La penya com sempre fent política de l'esport.

Desde el lupanar de rica miel.

FRASES FUTBOLERES

Com havia dit, este post està dedica’t a les perles que s’escolten diariament a la premsa esportiva. El mon del futbol està farcit de frases típiques, coses que ningú sap molt be d’on han eixit, però que tots repeteixen a totes hores. Que si “el fútbol es así”, “futbol es futbol”, “jugamos como nunca y perdimos como siempre”, “se juega mejor con diez que con once”, etc.

A continuació tenim una serie de perletes de gent relacionada amb el futbol:


Correré como un negro para mañana vivir como un blanco - Samuel Eto

La cara más negra del fútbol es la de Hasselbaink – Kiko, bien Kiko bien, serà l’humor gadità que jo no l’entenc.

Si estás en el área de penal y no sabes que hacer con la pelota, métela en la red y ya discutiremos las alternativas más tarde - Bill Shankly.

Yo no estoy de acuerdo con que los jugadores no tengan relaciones sexuales antes de los partidos. Mientras que las mujeres sean las que estén arriba. Todo estará bien - Carlos Salvador Bilardo, tu el misionero ni de oides.

El fútbol es un deporte de once contra once en el que siempre gana Alemania – Gary Lineker, això era abans home, des de que Podolski li pega galtaes a Ballack, Alemania ja no és el que era.

Aquí el más tonto hace relojes de madera. Y funcionan - Luis Aragonés, home clar.

Hubo un año que jugué 15 meses – Beckenbauer, des de que jugà un partit amb el muscle fóra del lloc, d’aquest home m’ho crec tot.

Tú, siempre negativo, nunca positivo – Louis Van Gaal, el cap-cuadrat per excel.lència.

No me importaría perder todos los partidos, siempre y cuando ganemos la Liga - Mark Viduka

Pegarle de rabona no es un lujo ni tampoco demostración de calidad, es simplemente como gritar que tu otra pierna no sirve para nada – Borghi, més raó que un sant.

También pasamos malos momentos: un año acabamos segundos - Bill Shankly, sobrao!

Milano o Madrid no me importa, el caso es que me quiero ir a Italia – Möller. Profesor de geografia.

En el fútbol hay que ganar y ganar y ganar y volver a ganar y ganar y ganar... - Luis Aragonés

¿Un rival sin interés atacante? Es como intentar hacer el amor con un árbol - Jorge Valdano, tú a lo teu.

El fútbol no es una cuestion de vida a muerte, es mucho más que eso - Billy Shankly

Dejaría el fútbol para jugar al Cricket si me pagarían lo mismo - Vieri, todo por la pasta.

Rafa, no me jodas – Mejuto González a l'assistent Rafa Guerrero, en un Zaragoza-Barcelona.

En 1969 dejé las mujeres y la bebida, pero fueron los peores veinte minutos de mi vida – George Best, adivineu de que va morir…

Después del pase que te di....como para no meter el gol - El jugador que li va passar el baló a Maradona en el centre del camp per a conseguir el segon gol contra Inglaterra.

Ganar queremos todos, pero solo los mediocres no aspiran a la belleza. Es como pretender elegir entre un imbécil bueno o un inteligente malo - Jorge Valdano

Di Stefano a su portero: no te pido que atajes las que vayan dentro, pero por lo menos no te metas las que vayan fuera

Noventa minuti in Bernabeu son molto longo. Juanito, molto bene!!!

Pisálo, Pisálo. Al enemigo ni agua - Bilardo

If you say black, black, black all day, is very bad. Tomorrow afternoon to see or no to see - Jesús Gil, políglota vocacional.

Con el pito nos los follamos - Benito Floro, d’això es tracta.

Sanchis cúbreme a Secretario - Fernando Hierro. El fitxatge de Secretario pel Madrid és comparable al de Aristizabal pel València.

Antes del partido, me decía: es de carne y hueso, como yo. Luego comprendí que estaba equivocado - Tarcisio Burgnich, el defensa italià encarregat de marcar a Pelé.

"Cuando me aburro miro abajo en la clasificación a ver como va el Everton”, “ El Everton juega tan mal, que si jugasen en el jardín de mi casa correría las cortinas para no verles”, “La ciudad de Liverpool tiene dos grandes equipos: el Liverpool, y los reservas del Liverpool” - Bill Shankly, fent amics.

Gasté un montón de dinero en alcohol, chicas y coches, el resto lo malgaste - George Best, el crack.



Podriem continuar però, de moment, ja està be, pròximament un altra entrega.


Desde el lupanar de rica miel.

RE-MUERTE A…IL CAVALIERE

Com tots sabreu, aquesta setmana s’ha produit un terratrémol de magnitud a la regió italiana dels Abruzos. Les xifres del desastre són espantoses, 278 morts, milers de ferits i aproximadament unes 28.000 persones s’han quedat sense casa. On pitjor és la situació és a l’Aquila, la capital de la regió, la ciutat està completament devastada. I davant d’açò que ha dit el crack de Berlusconi, doncs els ha dit als afectats per la catastropfe que estiguen tranquils, que vegen la situació amb optimisme, que tenen tot el que necesiten, atenció mèdica, medicaments, menjar calent, que és com un cap de setmana de camping!!! Supose que estes declaracions hauran fet poca gràcia als afectats pel terratrémol, ja tenen prou per a que vaja Don Silvio amb les seues gracietes de sempre.

Il Cavaliere, com sempre, cobrint-se de glòria amb les seues declaracions, valent ahí.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...GLORIA MARÍA TOMÁS Y GARRIDO

El passat 31 de març va tindre lloc, al Paraninf de la Universitat d'Alacant la conferència de la professora Gloria María Tomás y Garrido, dins del V Curs de Ciència i Societat. La tal Gloria María és titular de Bioètica de la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia. A la UA va deleitar als asistents amb una serie d'atacs als homosexuals, als quals tildà, entre altres coses, de malalts i indignes. Les barbaritats que va dir arriben al punt de relacionar la homosexualitat amb un "gatillazo" a la adolescència. També va calificar la masturbació com a "una tonteria", aleshores de tontos en som uns quants (i quantes, que no m’en oblide de vosaltres xiques, je je). També ataca a la bisexualitat, a la que considera un altra perversió.

Be, ací vos deixe el video de la conferència en qüestió per si teniu ganes de droga dura i desitgeu deleitar-vos amb les paraules d’aquesta eminencia, que de segur coneix el clítoris d’oides, i més caldria que es dedicara a buscar-se’l i es deixara de donar classes.

Per tot açò crec els motius per a la seua mort són més que evidents. Mala sort House, me he avançat, és que aquesta tia me posa negre.

Desde el lupanar de rica miel.

ES GATO Y ARAÑA...CONFERÈNCIA EPISCOPAL

La Conferència Episcopal Espanyola ha possat en marxa un anunci, per a rebutjar la nova ( i la vella) llei que regula l´abortament. Ho ha fet d´una forma...com diria jo...CABRONA, comparant un "nen", amb un exemplar de lince protegit.

A més a més el tio Ratzinger, s´ha despenjat avui amb unes declaracions a l´Àfrica, on assegura que la SIDA, no es resol amb "condons"( soles en condons nooo!, però farien un gran paper)...aixó és lucidessa i el demés són tonteries!, sino amb un renaixement moral de la sexualitat...ahi queda!. Amen

Nomes afegiré un poema de Benedetti, que ho diu tot:

PAPAM HABEMUS

Tutor de los perdones

condonador de penas

condona las condenas

condena los condones.

House´s fent penitencia pels seus pecats.

NO ME CHILLES QUE NO TE VEO...PP

Al PP de Madrid hi ha muntat un merder polític de "no te menees"...sembla que per ordre de Espe, s´han dut a terme seguiments de certs alts carrecs de l´ajuntament, que com tots sabem és a mans de Gallardón, molt amic de la presidenta de la comunitat i adjunts. S,

ha dut a terme una comissió d´investigació, que és una manera de marejar la perdiu, per a que no s´enterem de res...el PP que conta amb majoria ha fet gal.la de la seua manca de decència política i de tota mena, boicotejant compareixences, impedint l´arribada de documents, i convertint la comissió en un episodi digne d´un folletí de Berlanga.

De la mateixa manera que van fer a la comissió de l´11 M, s´han dedicat a tirar sorra damunt de tot el que es meneja tractat a la oposició, i a la ciutadania com si forem imbècils.

Per si fos poc, desprestigiar les institucions de l´Estat al que diuen servir a boca plena, han passat el "marrón" als seus companys de partit i víctimes de tot el tinglao, demanant-los responsabilitats per fer cas de les informacions del diari El País, que com tots sabem és un niu de rojos resentints que no perden oportunitat de deslegitimar el PP...bla, bla, bla...

En quines mans estem?!, i aci no és molt millor amb la presumta trama de cobrament de comissions per part de Camps i Costa. LAMENTABLE

House´s

IRAN MON AMOUR...

Avui al migdia, he vist a la tele una noticia esgarrifossa ( com els succesos del tio de canal 9 ), les autoritats de l´Iran han permés que una inmigrant que ara viu a Barcelona, i que va ser agredida pel seu nuvi, que va cremar-li la cara amb àcid i la va deixar pràcticament cega, puga tornar a Irán per a "impartir justicia"...el tema és que en aplicació de la Llei del Talió, un codi digne de estar entre el cim de qualsevol civilització, li creme la cara amb àcid al seu ex-nuvi, aixó si anestesiat (que humanitaris...) i li faça perdre la vissió d´un ull, perque en aquestos temetes les dones són "la meitat que els homes", i no els dos com va cremar-li ell...

Ella està tota contenta i ha declarat que no preten venjar-se sino impedir que succesos com aquest tornen a ocòrrer...

Una mostra més de l´estat civilitzatori del pais del tio Mahmud, hereu indigne de l´imperi persa...i companyia.

Sino fes prou fàstic l´orquestració per part gubernamental de la venjança, s´afegeix la discriminació de la dona, que és tractada com a un esser inferior i pot venjar-se però menys...com podeu veure tot un cúmul de disproposits competint pel primer lloc als Oscars de la Barbàrie.

House´s esmolant ganivets per si m´envien al Iman...

HOMENATGE A...EL GRAN WYOMING

Jajaja...ixa és la marxa, possar en evidència la profesionalitat dels grans periodistes de INTERECONOMIA, gran programa i millors persones...

Auto-DEFINITS: EL PARADIGMA DEL PERREO II.

Com que ho vaig prometre ahir i, un mascle de la Ribera no renega de la seua paraula així com així, hui me toca relatar alguns dels fets que passaren anit al sopar. Comencem pel principi, nit de Reis, i el tio Blanc i Negre, Oe! organitzà un soparet, al qual s’apuntarem ràpidament.

Però el més cridaner de la nit no estava a la nostra taula sino a la del costat. Pareix ser que era un sopar d’amigues, no sé si per a celebrar l’aniversari d’alguna d’elles, o simplement perquè era la nit de Reis. El cas és que es posaren fins a les celles d’alcohol. I clar, ja se sap, quan l’alcohol fa el seu efecte, tot va al vol. Les xiques en qüestió començaren a cridar i a cantar, i conforme passaven els minuts els càntics anaven derivant a temes calentets. Aleshores, una d’elles agafà el protgonisme i no el va soltar ja en tota la nit. Porteu-me un micro, porteu-me un micro, cridava la valenta. Però si la cosa que no li feia falta era micròfon, amb la veu que tenia se la escoltava desde l’altra banda del poble! I començà així el repertori de frases que ens feren riure fins a no poder més. Vamos, que pareixia Pepe Reina a la celebració de la victoria de la selecció espanyola de futbol a la passada Eurocopa. Ací vos deixe algunes de les perles que va soltar la tia:

 - Eiii, porte el tenga al revés i se me veuen els llavis!!! Espesial

 - Ei xiques, qué cantaven Sonia i Selena? Ahh si, yo quiero follar, toda la noche…

 - Un altra cançoneta: Quiero, follarme al mundo entero….

 - Jo sóc capaç de fer quatre cubanes al mateix temps, açò no ho dubte, serà per regata!, ni la america’s cup.

 - I la última per a rematar: A mi me posen una polla en la boca i me sobra per a dir Pamplona, tota una declaració d’intencions.

El seu repertori va ser més ampli, però entre que es va diluir amb la cervesa que vaig beure i que no he dormit molt, no me n’enrecorde de més frases célebres. Si algú s’en recorda, que faça comentaris. Igual llegir açò no vos fa molta gràcia, però vos asegure que si haguéreu estat allí encara vos faria mal la panxa de riure.

En fi, que després els tios som uns animals i sempre estem pensant en el mateix (cosa que tampoc és mentira) però elles no es queden molt al darrere.

Desde el lupanar de rica miel, on pareixia que estavem sopant anit.

FANFARRONERIA NACIONALISTA

Tota la vida he admirat als ciclistes i els he considerat poc menys que herois, pel valor que sempre han demostrat dalt de la bicicleta en proves com el Tour de França, la Vuelta a Espanya o el Giro d’Italia. Vore com afronten ports de muntanya com el Tourmalet, l’Alp d’Huez o el mític Mortirolo en ple estiu, baix d’un sol de justicia, mentre tu estàs al sofa de casa, amb l’aire acondicionat, resulta impresionant. Me venen a la ment imatges de les mítiques etapes de muntanya a les que Perico protagonitzava els seus famosos “demarrajes”, acompanyats en alguna que altra ocasió per les no menys famoses “pájaras”; o les cinc victories de Miguel Indurian a la ronda gala. També per al record queden personantges mítics del mon del ciclisme com Claudio Chiapucci (il diavolo), Logan Fignon o Gianni Bugno. Ara pareix que torna Lance Armstrong, a vore si torna a arrasar o que passa.
Però, als últims anys, el ciclisme s’ha vist deslluit pels escàndols de dopatge, amb sancions per a corredors, per a directius i per a equips. El tema del dopatge ha arrivat fins al punt en que fins i tot els corredors amateurs (els que van pels pobles participant en carreres de menor nivell) es prenen substancies per a rendir més dalt de la bicicleta. Evidentment, per sort no tots ho fan, molts altres disfruten dels matins dels diumenges per a eixir en bici i fer esport sense preses. Alguns altres empren la bicicleta com a excusa per anar d’esmorçar pels diferents pobles de la nostra geografía (una pràctica que no està malament del tot).
La veritat és que jo sóc més del Tour de França que de la Volta a Espanya, tal vegada pel major nivell del participants o per l’època de l’any en la que té lloc. El cas és que per unes coses o altres no m’havia percatat que la Vuelta no passa pel Pais Basc. La setmana passada va apareixer la noticia de que els grups del tripartit vasc (PNV, EA, EB) i EHAK rebutxaren al Parlament basc una proposta del PP per a que la propera edició de La Vuelta a España passara por Euskadi, coincidint amb el 30 aniversari de la última vegada que la ronda va passar pel Pais Basc. La proposta del PP va comptar amb el suport del PSE, peró no va ser prou per a tirar-la endavant. I direu, quin va ser el motiu que esgrimiren els partits nacionalistes per a rebutxar la proposta, doncs denegaren la proposta al crit de “esto no es España”.
Aleshores i, seguint el mateix raonament que fan els nacionalistes, l’Athletic de Bilbao, la Reial Societat, l’Alavés i la resta d’equips del Pais Basc, haurien de jugar una lliga separada de la resta del equips nacionals, que en lloc d’anomenar-se Liga BBVA, deuria de dir-se Kutxa. I en básquet, el Tau Vitoria, el Bruesa i companyia, haurien de fer una cosa similar. Home, serien lligues interesants perquè totes les setmanes hi hauria derbis, que emocionant! I segur que els clubs rebrien diners de La Sexta per a retransmetre els partits, segur que si! I clar, l’Athletic i la Reial Societat jugarien Champions League tots els anys, i, fins i tot tindria la possibilitat de jugar-la l’Eibar, te cagues. Ara, que no se si el seu camp cumpleix les mesures UEFA per albergar competicions europees. I en lloc de jugar la Copa del Rei, ells jugarien la “Copa del Lehendakari”. En quant al trofeu pichichi no hi hauria problema, pequè esta guardó rep el nom del mític jugador de l’Athletic Rafael Moreno Aranzadi, anomenat futbolísticament Pichichi, que feia por entre els porters de principis de segle XX. S’hauria de canviar també el nom del trofeu al porter menys golejat, que passaria d’anomenar-se Zamora a Iribar o Zubizarreta. I així, tantes i tantes coses a les altres esferes de la societat que demostren a equivocació que representa aqueste decisió.
Una vegada més, els nacionalistes bascs fent gala d’una tremenda idiotesa perjudiquen clarament a tots els aficionats al ciclisme del Pais Basc. Aupa Patxi!!!

Desde el lupanar de rica miel.

Auto-DEFINITS: EMMA WATSON

De segur que conegueu millor que jo a Emma Charlotte Duerre Watson, l’actriu que encarna a Hermione Granger a la saga de Harry Potter, basada en els llibres de la escritora britànica J.K. Rowling. Doncs be, els rumors de que no tardaria molt en passar de protagonista de pelis per a públic infantil, juvenil o no tan jovenet, a convertir-se en una actriu perreril més del mon cinematogràfic adult, s’estan confinrmant a la carrera.

Primer va ser al seu aniversari on celebrava la majoria d’edat, on es va presentar vestida amb roba interior trasparent. I com ho sabem? Doncs perquè hi han testimonis gràfics, com no podia ser d’altra manera.

Ara, la xiqueta en qüestió, ha afirmat que no tindria ningun inconvenient en despullar-se a una pel.lícula, tot depén del director que es pose darrere de la càmera. “Iría desnuda si Bertolucci me lo pidiera. No tengo pensado quitarme la ropa en pantalla tan pronto, pero entiendo que es parte de mi trabajo.”

Ahí estem, que vagen ensenyant-se rapidet.

Desde el lupanar de rica miel.

Auto-DEFINITS: ERC

Fent un repàs a la premsa diaria resalten noticies com les següents: La desocupació pels núvols, la crisi financera, econòmica i de la construcció en ple esplendor, les hipoteques al alça, les bolses desplomant-se, ETA continua assassinant al personal, atemptats terroristes a la India, aniversari de la Constitució, dimisió de Michel, mort d’Alexis II, el patriarca de l’església Ortodoxa Rusa, la celebració dels 20 anys de la quinta del buitre; i així, tantes i tantes coses importants que ocorren a l’actualitat mundial. Be algunes més importants que altres.

I davant d’açò, qué és el que passa pel cap dels representants d’Esquerra Republicana de Catalunya? Doncs de tot açò no diuen res, perquè la única cosa que pensen i fan són mamonaes. El senador d’ERC, Miquel Bofill, ha instat hui al Govern a prendre les mesures necesaries per a que el Rei reba clases de català, argumentat que és necesari perquè és el cap d’un Estat plurilingüe. Opinen que el Rei i el príncep d’Asturies haurien de parlar català, i que la web de la Casa Reial s’hauria d’editar tant en castellà com en català. Ahi estem, no hi han coses més importants en les que pensar que en la llengua en que s'ha d'expresar el monarca, ai, ai.

En fi, una mostra més que defineix la lucidesa, inteligencia i responsabilitat dels mandataris d’Esquerra


Desde el lupanar de rica miel.

Auto-DEFINITS: CARLOS FABRA

A continuació, vos deixe unes frases del president de la Diputació de Castelló que evidencien la seua forma de ser. En referència al muntatge que s’ha fet d’ell mateix i l’anunci del pelat de la loteria de Nadal i al que eixia un número de loteria (de qui es responsabilitza a la parlamentaria de Esquerra Unida per Castelló, Marina Albiol), Fabra va anunciar que ha comprat tota la serie del número en qüestió i que: “Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida si me toca.”

També va fer gala del seu festival del humor particular amb frases com la següent: "¿Sabéis cómo se llama a la web del PSOE?: a robar, a robar, a robar.com” Es curiós que siga ell qui tire en cara als socialistes que són uns lladres, quan està imputat a alguna que altra causa judicial.

Pobres castellonencs, que han de patir a un personatge d’aquesta calaña. Però a la veïna provincia no tot el mon repudia a Fabra, perquè d’altra manera no s’entén que continue al capdavant de la diputació. Hi han moltes persones que pensen que: per a Carlos Fabra, el que faça falta, i així els va.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...LA TAUTOLOGIA

La Tautologia és, el que en Lògica s´anomena, FALACIA LÒGICA, es a dir; partim de la premissa, realitzem un raonament circular, arrivant a la premissa exposada i presentem aquest fet, com a prova de la seua veracitat...

És en definitiva l´arma que empren els pseudo-científics, profetes, retors i xafarders de tota "ralea", esgrimint-la com a "argument d´autoritat" per a clavar-nos-la doblada...teniu una prova evident al post anterior "Pare Loring"...aixi que cuidadin.

house´s ergo sum

YES, WE CAN

Que no es diga que el lehendakari Ibarretxe no és vasc. Ahir a un encontre amb els empresaris, va dir que el lema que ha presidit la campanya de Barac Obama, el famós “Yes, we can”, va ser inventat per la societat vasca. Xeeeeeeee!!! I jo que em pensava que el van inventar els de Cuatro per a la Eurocopa d’aquest any 2008. Podemos!!! És poc xulo este Ibarretxe.

Desde el lupanar de rica miel.

COLECCIÓN: GRANDES ESTADISTAS

Hui és el dia d'inaugurar una nova secció, la secció grandes estadistas. Ací ens podrem fer resò de declaracions de polítics de tres al cuarto, que tenen una talla política comparable a la destresa natatoria de Moussanbani. Bo, anem al tema. Hui es publica un article al diari italià “Il giornale”, de José María Aznar. Un diari que fou creat per Indro Montanelli a l’any 1974, en oposició a la linea progresista que va prendre el periòdic per al que treballava, “Il Corriere della sera”. A l’any 1977 (bona anyà, por cierto), el tio Montanelli va aceptar el finançament de Silvio Berlusconi, que va passar a controlar el periòdic. Açò és per a que es feu una idea de que precisament comunista no és el diari. Be, doncs Ansar dedica l’article en qüestió a la lloança de l’economista Milton Friedman i a defensar les bondats del mercat. Jose Mari critica les politiques adoptades pel Govern espanyol i les califica com excesivament intervencionistes, a diferència de la política que va implementar ell a la seua època de govern. Critica l’increment de la desocupació a Espanya, i que aquesta és superior a la de països com Alemanya o França. Ohhh, que bo que és este Ansar, acaba de descobrir una cosa que ningú no conexia. El nostre país, a diferència d’altres com Alemanya és intensiu en ma d’obra, traducció, que per a fer un producte s’empleen més treballadors. Conseqüència, que quan l’economia creix aumenta la ocupació en major proporció, però en èpoques de ralentització del creixement o de recesió, l’atur també s’incrementa més. Açò és així al nostre país durant tota la vida, així és que no vinga ara xemari i afirme que ell ha sigut el gran creador d’ocupació a Espanya.

I quines són les causes d’aquest fet, doncs la baixa productivitat en comparació amb altres països desenvolupats i la importància que el sector serveis té al nostre país, així com la composició del mateix. La nostra societat està dominada per la construcció, l’hosteleria i per activitats d’oci, subsectors aquestos als que és molt complicat un increment de la productivitat (peró no imposible). Açò requereix inversió pública i també un canvi de mentalitat dels empresaris, que estan governats per la mentalitat que vaig anomenar a un altre post com “la mentalitat gitana mediterranea”. Bàsicament hi han dues formes per a eixir de la crisi, i como muestra un botón. Davant la important crisi del petroli dels anys 1973 i 1979, la industria castellonenca va apostar per la inversió i per la renovació del seu teixit productiu. Resultat, Castelló ha gaudit durant molts anys de plena ocupació, induida per una important industria taulellera i química. En canvi, devant la mateixa crisi, al sector textil a la Vall d’Albaida apostaren per reduir despeses, acomiadament de treballadors i per l’economia sumergida i el mercat negre. Así les luce el pelo, el resultat ha sigut que el sector viu a una crisi permanent, i el pitjor de tot, de la que no hi han perspectivas d’eixir.

I ací tornem a les paraules de Txemari, que defensa la total llibertat de mercat, la desregulació i la lliberalització absoluta. Si alguna cosa hem aprés de la història econòmica, és que l’Estat ha d’intervindre a l’Economia enfatitzant les coses positives del mercat, atemperant el cicle econòmic i tractant de posar solució als aspectes negatius del mercat. Si açò no es du a terme, qué passa? Que sectors com el de la construcció, després d’un aument desmesurat entren en caiguda lliure, amb totes les implicacions que suposa per a la resta de l’economia. Però clar, el gran estadista (i millor persona) Jose María Aznar no pensa el mateix. Així és que, encara que ja se li va donar la corresponent muerte per part de house’s, jo, per si de cas reviscola, me’l torne a carregar.

Desde el lupanar de rica miel.

GOD SAVE THE QUEEN

Aquest matí no he pogut perquè tenia feïna, però no puc resistir més i ho vaig a fer ara. Tranquils, res trascendental, simplement comentar les declaracions que arreplega la periodista Pilar Urbano al seu llibre sobre la Reina Sofia. Algunes d’aquestes perles són les següents:
En referència als homosexuals diu que “Si estas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho, o no, según las leyes de su país: pero que a eso no le llamen matrimonio, porque no lo es. (…) Puedo comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual, pero ¿que se sientan orgullosos por ser gays? ¿Que se suban a una carroza y salgan en manifestaciones? Si todos los que no somos gays saliéramos en manifestación… colapsaríamos el tráfico”
Sobre l’abortament i la eutanasia pensa que “En absoluto” (…) “La vida y la muerte no están en nuestras manos”.
Sobre la religió manté que “Se ha de enseñar religión en los colegios, al menos hasta cierta edad. Los niños necesitan una explicación del origen del mundo y de la vida”.
I la última, sobre la violència de gènere afirma que “Ha ocurrido siempre. Ahora se informa más y con todo detalle. En cierto modo, se provoca un contagio, se dan ideas que otros imitan. Los que son propensos tienen un filón en esas noticias”.

Després d’escoltar aquestes reflexions reials, molta gent s’ha sorprés. Però, que es pensaven, que teniem una monarquia d’esquerres, o qué!!! Tal vegada, el que caldria preguntar-se seria si els membres de la Corona tindrien que permanéixer callats o, per contra, seria positiu que es manifestaren al voltant dels temes importants de la societat espanyola.

Si comparem la Nostra Corona amb altres monarquies (léase la del Regne Unit o la de Mónaco), les diferències són més que evidents, però una destaca per damunt de les altres. Està clar que les families reials de Mónaco i d’Anglaterra són un putiferio. I no és que la d’ací no ho siga, pero "Bob es muy discreto y no dice nada", almenys porten el puterio amb més discreció. Tal vegada, aquest siga el motiu pel qual gran part del poble espanyol es mostre partidari de la monarquia, o almenys diga allò de “Yo no soy monárquico, soy "juancarlista” (gran paraula esta).

Una cosa está clara, si la Monarquia espanyola fóra com la anglesa, estaria molt més qüestionada del que ho està a l’actualitat. Tenint en compte açò, que la monarquia és una institución anacrònica a totes llums, que va ser imposada al nostre païs i que les funcions del cap de l’Estat són molt reduïdes, el que caldria dir-li a sa Majestat la Reina d’Espanya seria la famosa frase del seu maridito “porque no te callas”!!! Ara la Casa Reial ha desmentit les declaraciones que arreplega Pilar Urbano al seu llibre. Una cosa està clara, tota aquesta polèmica beneficiarà les vendes del llibre.

Després de tot açò, sols hi ha una manera d’acabar: VISCA LA REPÚBLICA!!!


Desde el lupanar de rica miel.