L’última del Consell de la Generalitat.

Que la situació financera de la Generalitat era, és i serà un desastre és sabut per tot el mon, bo, tots menys els nostres governants, que pareix que fins a aquesta setmana no se’n havien adonat, o això és el que semblava pel que deien i feien. Mentre que assistiem a retallades a la majoria de les Comunitats Autònomes, la nostra Comunitat pareixia aliena a la corrent retalladora que domina el panorama nacional (tan sòls es limitava a la supresió dels lliberats sindicals institucionals i a la no cobertura de les baixes a l’administració).

Però ha sigut arribar Mariano a La Moncloa i pareix que s’ha obert la veda a la nostra comunitat. El Molt Honorable President de la Generalitat, Alberto Fabra, anuncia al seu discurs del 1 de gener, un pla amb el que pretén retallar 1.000 milions a l’administració autonòmica. De sobte, desapareixen 40 de les 46 empreses públiques de l’Administració valenciana (sí, ho heu llegit be, de 46 passen a 6). A més, s’anuncia la paralització de la carrera profesional per al personal sanitari (que és l’únic sector al que s’havia aplicat este complement), la supresio dels dies d’asunts propis, l’eliminació de les aportacions als plans de pensions, pujada de l’IRPF i altres impostos, etc.

Però la mesura estrela és la reducció de la jornada dels funcionaris interins a 25 hores setmanals, amb la reducció de salaris corresponent, of course! Clarament es tracta d’un Expèdient de Regulació d’Ocupació encobert, amb la finalitat de reduir el salari d’un important grup de funcionaris durant 2 anys. La gran diferència és que, a tots els ERE’s té lloc obligatoriamente una negociació entre empresari i representants dels treballadors per a intentar atenuar o suavitzar les mesures proposades, procés negociador que a aquest cas no ha existit.

Després de la baixada de sous de l’any passat i la congelació per al present exercici, l’aument del IRPF i el presumible increment de l’IVA, aquesta mesura afecta a un dels sectors que més ha patit la crisi, i no precisament perquè l’haja provocada, si no per les retallades que ha patit.

Aquesta mesura, a banda de ser injusta, és una estafa i una mentida. Fa tan sols 3 setmanes que s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2012 i en ells no es contempla ninguna d’aquestes mesures. Aleshores, qué ha canviat en tres setmanes? Hi ha que recordar que els pressupostos els prepara el Consell i els porta al Parlament per a que els representants dels ciutadans introduixquen esmenes i els aproven o no. És a dir, que fent-ho com ho han fet, han evitat que les mesures passen per Les Corts, lamentable. El que s’anomena un Decretazo.

I clar, és més fàcil retallar als pobres empleats públics que a Calatrava, Ecclestone, Gürtel, Brugal, València C.F., alts càrrecs, cotxes oficials, fastos diversos, salari dels diputats de Les Corts, organitzar l’Administració per a reduir despeses inútils, etc.

Una pregunta, cal comptar amb el Palau de les Arts per a quatre que escolten òpera. I no és que jo tinga res contra “il bel canto”, però crec que hi han coses esencials que estan davant de coses com aquestes.

Ja pare.

Desde el lupanar de rica miel, encenent-me per moments.

Me cague en la mare que ha parit a uns quants.

Me cague en mare que ha parit a Eduardo Zaplana, que començò la era de "despilfarro" a la Comunitat Valenciana.

Me cague en la mare que ha parit a José Luis Olivas, que després de presidir la Generalitat durant quatre dies, ha gestionat Bancaixa de manera deplorable.

Me cague en la mare que ha parit a Francisco Camps, el Beato, per haver continuat i incrementat el "despilfarro" a la Generalitat. Per haver gestionat de manera lamentable la Generalitat i per haver-se beneficiat de la trama Gürtel.

Me cague en la mare que ha parit al PSPV-PSOE, per no ser capaç de fer una oposición de trellat i amb la seua poca lucidesa i manca de liders amb capacitat, ganes d’implicar-se i voluntat de plantar-li cara al PP valencià.

Me cague en la mare que ha parit als periodistes venuts als polítics, per tal d’aferrar-se al poder i a la mamelleta que els dóna diners i conservar així el seu status.

Me cague en la mare que ha parit als sindicalistes que es passen els dies debatint sobre coses inútils que no vana a ningun lloc i no tracten els temes verdaderamente importants per als treballadors.

Me cague en la mare que ha parit als funcionaris que no treballen i que es passen el temps aprofitant-se dels seus privilegis, contribuint així a la mala fama al gremi.

Me cague en la mare que ha parit a tots els que no fem tot el que cal per a que les coses canvien.

Me cague en la mare que ha parit a Walking Dead.

Desde el lupanar de rica miel.

HISTÒRIA DE UN “HURTO”

I dic hurto per què, segons me va informar ahir molt amablement un membre de la Policia Nacional de la Comisaría d’Alzira, el que vaig patir ahir no és una robatori si no que es tracta d’un “Hurto.”

Però recapitulem. Ahir de vesprada alguns graciosos m’obrirren el cotxe quan estava estacionat a un lloc aparentment segur i me furtaren – que dic hurtaren- diverses coses que portava al vehicle. I clar, com que el que me van sustraure ho portava al maleter, no me’n vaig adonar fins a que no vaig arribar a casa. El primer que penses és, m’hauré deixat la motxilla a casa. I puges a casa i allí no està per ningun lloc. I crides a la teua mare per a vore si la motxilla està a sa casa i te diu que allí no hi ha res. I aleshores penses, el cas és que quan he pujat al cotxe he notat una cosa rara que no sé molt be que era, caguenlaputa! I dius, ja està jilipollas, t’han obert el cotxe i les teues coses han volat. Aleshores, la mala llet per no trobar la motxilla se transforma en mala hòstia i ganes de matar als responsables.

Total, que te’n vas cap a la Comisaría de Policia a posar la corresponent denúncia i, davant l’actitud poc amable d’un poli (la empatia brillava per la seua absència), comences a encendre’t per dins i per fora, i te veus plantant-li cara al poli i explicant-li quatre coses.
- Pareix que han forçat la porta del conductor, li dic jo.
I respon ell: - Això ho has pogut fer tu amb la clau al obrir.
- Però so jilipollas, si el cotxe l’òbric amb el comandament a distància i mai s’ha obert posant la clau al pany!

En fi, que decideixc comptar fins a 10, fins a 20, fins a 30, fins a 40... (relaxat lupin, relaxat) i rebaixar un poc el to en vista de que no trauré res en clar, i intente esbrinar quienes són les opcions que tinc en eixa situació.
- Però no van a prendre empremtes dactilars o algo així, que jo veig C.S.I, eh? Que noooooooo, que com és un hurto i no hi ha “força”, no s’investiagrà més, que si troben les meues coses ja m’avisaran.

Com els polis no van a fer res més i, com jo soc fidel lector de novel.les negres i creient-me per un moment Sam Spade, decideixc anar al lugar de los hechos a vore si trobe alguna cosa. I clar, per allí no hi ha ni Cristian, així que després de rebuscar per la zona, repensar les meues teories i no trobar res, me’n vaig cap a casa sense poder llevar-me del damunt la cara de jilipollas. I me console pensant que el proper dia tornaré a la mateixa hora que han tingut lloc el succés esgarrifós i com pille al fill de puta que ho ha fet li pegaré, el degollaré, el mataré, li deformaré la cara a hosties, el penjaré dels ous a una senyal de STOP, li trauré el fetge, mel menjaré per a berenar i després li pixaré la cara.

Resumint, que després d’un cas com aquest se te queda una cara d’idiota que no te la pots llevar del damunt en dos dies. Menys mal que a CUATRO passaven anit La jungla de cristal i me vaig poder relaxar definitivament.

Desde el lupanar de rica miel.

PD 1: De les pensions ja parlarem un altre dia que estiga més relaxat, que també en tinc ganes.

PD 2: En próximas entregas de Latigasos un post sobre el maravilloso y moderno cuerpo de policia.