CULTURA DE LA DIMISSIÓ

Serà el nostre caràcter, la nostra cultura, la forma de ser, la mentalitat gitana mediterranea que presideix les nostres vides. No sé, el cas és que en aquest pais no dimiteix ningú, ja pots fer una barbaritat, clavar la pata, dir el que vulgues, que ací no passa res.

Tot açò be, com habreu imaginat, per les declaraciones de barra de bar, que va fer l'altre dia l'alcalde de Valladolid. Crec que ja ho he dit alguna vegada, però la opinió al respecte dels "morritos" de Leire Pajín, la puc fer jo amb una cervesa a la ma amb els amics, però no és -o no hauria de ser- pròpia d'un alcalde elegit democràticament.

I, si se t'ha escapat, doncs assumeix la culpa i presenta la dimissió, mamó...


Desde el lupanar de rica miel.

NEIRA

Jesús Neira, el fins ara president de l’Observatori Regional contra la Violencia de Gènere de Madrid, ha sigut condemnat a 10 mesos de retirada de carnet i multa de 1.800 €. A més, haurà de fer treballs per a la comunitat. I és que el passat dimecres el senyor Neira anava fent eses pel centre de Madrid en el seu cotxe. Al fer-li la prova d’alcoholemia, el tio triplicava la tasa d’alcohol. Bo, açò no està be, però li pot passar a qualsevol.

Però el que ha fet Neira en lloc d’admetre la culpa i demanar perdó, ha sigut inventar-se una milonga sobre un medicament per a la epilepsia. I clar, la mentira s’ha descobert de seguida. Els medicaments poden agravar l’efecte de l’alcohol, però no provoquen un aument de la tasa d’alcoholemia.

Esta és una mostra més de la ineptitud del fitxatge galàctic d’Esperanza Aguirre. Podria prendre exemple del president de Nuevas Generaciones del PP, Nacho Uriarte, que fa uns mesos també va donar positiu a un control d’alcoholemia. Éste, al menys, va aceptar la culpa i va demanar perdó.


Açò li ha vingut de perles a Esperanza Aguirre per a carregar-se l’Observatori contra la Violència de Gènere, així mata dos pardals d’un tir


Desde el lupanar de rica miel.

POLÍTICA A PORTUGAL

Hi han polítics amb dignitat? Després de vore el que ha passat a Portugal estos dies, la resposta a aquesta pregunta pareix ser afirmativa. Vos pose en antecedents. El Ministre d’Economia i Innovació, Manuel Pinho, ha presentat la dimissió com a conseqüència d'un gest que va fer en el Parlament dirigit a un diputat comunista. El gest en qüestió va ser la simulació d’unes banyes amb les mans dirigit al portaveu dels comunistas lusos, Bernardino Soares, després de que este el recriminara per un problema laboral surgit a les mines de Aljustrel.

El portaveu comunista va sol.litar la dimissió del ministre, qui es va disculpar d’inmediat i justificà la seua reacció per sentir-se ofés per les acusacions rebudes. Hui divendres, el Primer Ministre portugués, José Sócrates, ha acceptat la dimissió de Manuel Pinho.

Bo, el cas és que tal vegada pareix exagerada la decisió de presentar la dimissió per un gest puntual que pot ser fruit d’una discussió acalorada. En demanar disculpes, com també ha fet, pot ser suficient però l’ex-ministre, adonant-se del greu error comés, ha cregut convenient dimitir.

Mirant el que ha passat en el nostre pais veí, podem adonar-se’n que la comparació és odiosa, ací al nostre país passa justament el contrari, tots els malparits de polítics de totes les orientacions polítiques inculpats per delictes diversos, que s’aferren a la cadira recolçats pels seus partits. I no passa res, a les següents eleccions tornen a ser elegits pels votants com si no haguera passat res. Vaja merda de país. O com diria l’amic Sulo Resmes, vivim a “Un país de imbéciles.” Però que tenim que fer, tenim el que ens mereixquem, per gilipolles.


Desde el lupanar de rica miel.