Davant la interessant reflexió feta per l’amic Sulo Resmes al seu blog (http://tcbup.blogspot.com/2009/12/respect-my-pussy.html) al voltant de la polèmica suscitada per un article de Enrique Lynch al diari El Pais el passat dia 8, no puc deixar passar la ocasió sense dir algo al respecte.
He de criticar la corrent del suposat feminisme que busca la confrontació amb el sexe oposat, i que en lloc de perseguir que s’igualen els drets entre dones i homes, pareix que el que vulgua és passar per damunt del sexe masculí.
En qüestió de sexes i igualtat de drets no es tracta de buscar rivals o guanyadors i perdedors. La cosa va més en el sentit de que tots som iguals i, per tant, tots hem de tindre els mateixos drets i obligacions. Per tant, eixa actitud revenjista, que preten deixar en evidència al sexe masculí, és totalment errònia.
Si analitzem els termes feminisme i masclisme al diccionari ens trobem clares diferencies:
He de criticar la corrent del suposat feminisme que busca la confrontació amb el sexe oposat, i que en lloc de perseguir que s’igualen els drets entre dones i homes, pareix que el que vulgua és passar per damunt del sexe masculí.
En qüestió de sexes i igualtat de drets no es tracta de buscar rivals o guanyadors i perdedors. La cosa va més en el sentit de que tots som iguals i, per tant, tots hem de tindre els mateixos drets i obligacions. Per tant, eixa actitud revenjista, que preten deixar en evidència al sexe masculí, és totalment errònia.
Si analitzem els termes feminisme i masclisme al diccionari ens trobem clares diferencies:
Feminismo: 1. m. Doctrina social favorable a la mujer, a quien concede capacidad y derechos reservados antes a los hombres. 2. m. Movimiento que exige para las mujeres iguales derechos que para los hombres.
Machismo: 1. m. Actitud de prepotencia de los varones respecto de las mujeres.
A la vista del que posa al diccionari, veiem com la paraula feminisme té una connotació positiva -igualtat de drets- mentre que la paraula masclisme té un clar significat negatiu -prepotència dels homes davant les dones-. Aleshores, hi hauria que inventar un terme (no sé si ja existeix) per a designar l’actitud de prepotència de les dones cap als homes.
Val, ja ho sé, que davant de situacions en les que les dones estan discriminades són correctes polítiques de discriminació positiva per a subsanar eixa discriminació. Però és que de vegades s’en passen. Fins i tot, en certes convocatories per a entrar a l’Administració Pública s’afoveix a les dones pel fet del seu sexe, quan precisament a la Administració Pública les dones no estan desafavorides.
Com be diu Sulo, si algunes de les mesures que s’estan prenent, s’adoptaren en el sentit contrari, els sectors feministes posarien el crit en el cel. Una cosa es afavorir la igualtat de drets i un altra passar per damunt del sexe masculí. Estes actituds no contribueixen a crear entre els homes la consciència de la igualtat de sexes.
Desde el lupanar de rica miel.
