UNA DE MASCLES

Està produint-se un fet increible al torneig de Wimbledon. Des del dimarts està jugant-se el partit entre el tenista nordameericà John Isner i el francés Nicolas Mahut. Normalment, hi han partits que duren més d’un dia però per què s’ajornen per causes climatològiques, quasi sempre per culpa de la pluja. Però en este cas han tingut que ajornar el partit per què s’han quedat sense llum, i açò és la primera vegada que passa.

Atenció al marcador: 6-4, 3-6, 6-7, 7-6 y 59-59. És a dir, dos jocs guanyats per a cadascú i empat a 59 jocs a l’últim set. Les xifres del partit són de record. Porten jugades més de 10 hores. L’últim set dura ja 426 minuts i 118 jocs. Mai s’havien disputat tants jocs en un partit (163), ni s’havien fet tants aces (193 entre els dos). Isner porta 98 serveis directes i Mahut 95. En fi, xifres espectaculars.

El partit està jugant-se en una pista auxiliar de Wimbledon, reservada per a partits menors, però veient la expectació que està causant, podrien acabar hui el partit a la pista central, que de segur s’ompli de públic.

A vorem com acaba el partit. Però passe el que passe, és per a fer-los un monument als dos.


Desde el lupanar de rica miel.

OPEN 500 DE VALENCIA

Menuda merda de Open 500 de Valencia. Els grandiosos tenistes valencians Ferrero i Ferrer ja han caigut. Juan Carlos Ferrero va caure eliminat a les primeres de canvi pel tenista urugaià Pablo Cuevas, mentre que el tenista de Xàbia s’ha tingut que retirar per una lessió als isquiotibials. Però no patiu, perquè ells tampoc estan molt preocupats.

Perquè a banda de jugadors, els dos tenistes valencians són els organitzadors del torneig, en companyia de la ex tenista Conxita Martínez, i amb la inestimable col.laboració de la Generalitat.

Tot açò me planteja alguns dubtes. En primer lloc, el fet de que dos participants al Open 500 siguen al mateix temps jugadors i organitzadors fa patinar un poc les meues neurones. No sé si aquesta serà una pràctica generalitzada al mon del tenis, però a mi no me pareix molt raonable. En segon lloc, el torneig es disputa –com tots sabreu- a l’última obra magna a València de l’arquitecte Santiago Calatrava, l’Àgora. Aborronat estic de tan magestuós recinte. És a dir, que la Generalitat deixa que el Open 500 es dispute a un edifici públic i que els beneficis vagen a parar a una empresa privada (integrada per Ferrero, Ferrer i Martínez).

Aleshores, estem contribuint entre tots al benefici d’estos tenistes?

Qué siiiiiiiii, ja ho sé, que el Open 500 tindrà un impacte econòmic en la ciutat de València de nosequantsmil euros, però al menys espere que la empresa encarregada d’organitzar l’event pague un lloguer per emprar l’Àgora i els recintes de la Ciutat de les Arts i les Ciencies de València.


Desde el lupanar de rica miel.