EDUCACIÓ: PARES I FILLS

"Hace dos meses un alumno de mi hermano (es profesor de medias) le robó una PDA que usaba en el trabajo, confundiendola con una consola de juegos. Al nene lo trancaron, porque había una camara de seguridad. Sólo cuando vio las imágenes lo reconoció. Su mami vino con él y trató de justificar el robo porque según afirmaba ‘’su hijo pensaba que era una consola de juegos” !!!??? (¿que justificación es esa?). Cuando se le dijo que se le iba a expulsar por cierto periodo de tiempo, la madre afirmó que eso era inadmisible porque el robo se había perpetrado en el recreo, Y TECNICAMENTE NO ERAN HORAS LECTIVAS. Entonces mi hermano (que es más listo que el hambre) le dijo, que entonces lo que técnicamente correspondía era una denuncia en el cuartel de la policía nacional por hurto, con el video como prueba y la intervención de los servicios sociales. Así, de mala gana terminaron aceptando la expulsión del centro. Finalmente y como colofón se supo QUE EL PAPI YA LE HABIA COMPRADO EL CARGADOR DE LA PDA (la misma tarde del robo).

Seguro que el nene estará ahora jugando en casa, y su papi y mami diciéndole lo injusto que ha sido el mundo con él, y que él en el fondo tenía razón y que el cabrón de mi hermano no tenía motivos para ponerse así.

¿Que ley puede luchar contra esto?. Mientras sigamos criando una generación de niños mimados y consentidos a los que toleramos todos y disculpamos todas sus chorizadas, no hay nada que hacer. Mientras pensemos que nuestros hijos son unos colegas que vienen a dormir a casa y con los que compartimos la tele y el ADSL, y que la responsabilidad de su educación está en el estado, no hay nada que hacer. "

Ignacio Escolar, "Escolar.net"

La veritat és que este Escolar té més rao que un sant. Un dels principals problemes de la educació a Espanya no està a les aules, sino a casa, en com els pares tracten als fills.

Desde el lupanar de rica miel.

ROF

Fa uns dies vaig dedicar un post a posar verds als responsables d’Educació a la Generalitat Valenciana amb motiu del nou reglament que volen implantar a les Escoles Oficials d’Idiomes. Com me n’he pogut assabentar de més fets relatius a tot açò, ara torne a la càrrega, perquè motius per a a criticar-los hi han de sobra.

El nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF), es troba dins d’una serie de mesures encaminades a reduir costos a l’ensenyança. Amb l’establiment d’un número mínim d’alumnes per obrir grup d’un idioma, es pretén reduir costos en professors i demés despeses. Si no s’arriba al mínim d’alumnes per a que es monte un grup, s’estalvien un profesor. Aleshores, els alumnes que, com a conseqüència d’aquesta mesura es queden sense grup, es veuen obligats a presentar-se per lliurre, sense poder assistir a classe ni rebre l’ajuda d’un profesor. Clar, els alumnes que van per lliure reporten uns ingressos nets a la Conselleria, perquè paguen les seues tases d’examen i no fan gasto a la Escola, per tant, quants més hi haja millor. I clar, per a que no protesten molt els alumnes que van per lliure, s’abaixa el nivell de les probes per a tots i ja està, ale, tots a tindre cursos d’idiomes aprovats i amb un nivell de merda.

Després tenim als cabrons dels professors, per sort se salven alguns, que no informen als alumnes de res, es veu que pensen que és un problema d’ells i que no afecta als alumnes. I després, encara va el profesor de torn i te pregunta que si sabeu lo del ROF, doncs clar que ho sabem, ara, no serà per tú, mal parit.

Els professors han proposat solucions alterntives, sense comptar amb els alumens, que es veu que no resultem afectats: incrementar considerablement el preu dels llibres per als alumnes que vagen per lliure per a obligar-los a que es matriculen, no deixar que vagen oients a les classes, etc. Mesures aquestes, que no poden ser més desencertades. Si una persona no vol, o no pot matricular-se, i li dóna la gana matricular-se per lliure i fer les proves sense anar a classe, li tenen que costar més cars els llibre, per què?, perque ho diguen els professors? Doncs d’això res. Si una persona no fa ús de les instalacions de ninguna Escola Oficial d’Idiomes, és llògic que tan sòls pague les tases d’examen i punto (com diria el gran Pedro Cortés).

En fi que pensar en els alumnes no cal. Els professors sòls estan preocupats en que no els lleven places, no siga que a l’any vinent es queden fora, o tinguen que desplaçar-se a treballar més lluny, seran cabrons.

Resumint, que els alumnes eixim perjudicats per totes bandes, tant els matriculats que acudixen religiosament a classe, com els de matrícula lliure. Lamentable, lamentable i més lamentable.


Desde el lupanar de rica miel, més calent que el tio de la tisa.