Desde el lupanar de rica miel.
Mostrando entradas con la etiqueta aborronat estic. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta aborronat estic. Mostrar todas las entradas
viernes, 20 de mayo de 2011
martes, 19 de octubre de 2010
VICTORIA SECRET
Atents a la publicitat de Victoria Secret:
¿Estás buscando un disfraz para Halloween pero te resistes a sentirte sexy? ¿Quieres aprovechar una fiesta de disfraces para lucir el cuerpo que llevas meses machando en el gimnasio? Estás de suerte. Victoria's Secret, la firma de lencería por excelencia presenta algunas propuestas con las que te convertirás en la reina de cualquier fiesta.
Ale, si alguna vol ficar-se algun d’aquestos modelets jo li’l regale. Ara, un requisit, la xica ha d’estar igual o més bona que la model de Victoria, jejeje!!!
miércoles, 22 de septiembre de 2010
SUCCÉS ESGARRIFÓS A CIENPOZUELOS
La policía interroga al responsable de la muete de dos ancianos al olvidarlos en la furgoneta de la residencia.
Poli: Dígame, ¿qué estaba haciendo ayer a las 11.00 h?
Luismi: Pues a esa hora más o menos, llevaba yo en mi Citroen C-15 a dos ancianos a la residencia, de la cual soy director.
Poli: ¿Y qué pasó?
Luismi: Pues mire usted, al final no puede completar el trayecto por causas de fuerza mayor.
Poli: ¿Podría ser más preciso?
Luismi: Bueno, pues resulta que recibí una llamada al teléfono móvil y decidí estacionar para atenderla sin incumplir la normativa de tráfico. Así que me bajé del vehículo para hablar por teléfono. Y resulta que era mi cuñao –el marido de mi hermana- el Jose, que estaba tomándose una cervecita en una terraza de una calle próxima a donde yo me encontraba, que si quería acompañarle. Y claro, pienso yo, con el calor que hace y yo tengo que estar aquí con el aire acondicionado estropeao y mi cuñao (que está en paro desde hace cuatro meses) tomando unas cañitas.
Poli: Y claro, al bar que se fue.
Luismi: Pues pensé, tampoco pasa nada porque deje unos minutitos a estos dos ancianos –que tienen demencia senil y van en silla de ruedas- en la furgoneta y le haga compañía a mi buen cuñao. Así que dejé estacionada la furgoneta con los dos ancianos dentro y acudí raudo y veloz al encuentro del Jose.
Poli: Y, ¿qué pasó en el bar?
Luismi: Pues nada, que la primera caña nos llevó a la segunda, y la segunda a la tercera y…Al final no sé cuantas fueron, el caso es que de allí decidimos cambiar de bar para continuar con un aperitivo antes de comer. Fuimos al bar de José Enrique, un amiguete del barrio, y allí continuamos bebiendo. Nuestro amigo José Enrique nos sacó unos vinitos a los cuales no nos pudimos negar.
Poli: Continúe por favor
Luismi: Pues de los vinos pasamos a la comida, al orujo y a un pacharán casero que tiene mi amigo para clientes especiales. En fin, que ya en un estado de embriaguez considerable decidimos ir a un club del barrio a tomar unos cubatillas y a ver si nos tocaban un poco los huevecillos, porque con la cogorza que llevábamos tampoco estábamos para mayores alegrías.
De allí salimos ya muy tarde, con un hambre de cojones, y nos fuimos a comer unas hamburguesas.
Poli: ¿Y cuándo fue consciente de que se había olvidado de los ancianos en la furgoneta?
Luismi: Pues a eso de las 22.00 h, cuando mi cuñao me llevó a por la furgo después de zamparnos una hamburguesas con patatas.
Poli: ¿Y qué hicieron entonces?
Luismi: Cuando me despedí del Jose me acordé de los ancianos y abrí rápidamente la furgoneta, pero ya era demasiado tarde…
Com diria una que conec: Hay que joderse…
Desde el lupanar de rica miel.
Poli: Dígame, ¿qué estaba haciendo ayer a las 11.00 h?
Luismi: Pues a esa hora más o menos, llevaba yo en mi Citroen C-15 a dos ancianos a la residencia, de la cual soy director.
Poli: ¿Y qué pasó?
Luismi: Pues mire usted, al final no puede completar el trayecto por causas de fuerza mayor.
Poli: ¿Podría ser más preciso?
Luismi: Bueno, pues resulta que recibí una llamada al teléfono móvil y decidí estacionar para atenderla sin incumplir la normativa de tráfico. Así que me bajé del vehículo para hablar por teléfono. Y resulta que era mi cuñao –el marido de mi hermana- el Jose, que estaba tomándose una cervecita en una terraza de una calle próxima a donde yo me encontraba, que si quería acompañarle. Y claro, pienso yo, con el calor que hace y yo tengo que estar aquí con el aire acondicionado estropeao y mi cuñao (que está en paro desde hace cuatro meses) tomando unas cañitas.
Poli: Y claro, al bar que se fue.
Luismi: Pues pensé, tampoco pasa nada porque deje unos minutitos a estos dos ancianos –que tienen demencia senil y van en silla de ruedas- en la furgoneta y le haga compañía a mi buen cuñao. Así que dejé estacionada la furgoneta con los dos ancianos dentro y acudí raudo y veloz al encuentro del Jose.
Poli: Y, ¿qué pasó en el bar?
Luismi: Pues nada, que la primera caña nos llevó a la segunda, y la segunda a la tercera y…Al final no sé cuantas fueron, el caso es que de allí decidimos cambiar de bar para continuar con un aperitivo antes de comer. Fuimos al bar de José Enrique, un amiguete del barrio, y allí continuamos bebiendo. Nuestro amigo José Enrique nos sacó unos vinitos a los cuales no nos pudimos negar.
Poli: Continúe por favor
Luismi: Pues de los vinos pasamos a la comida, al orujo y a un pacharán casero que tiene mi amigo para clientes especiales. En fin, que ya en un estado de embriaguez considerable decidimos ir a un club del barrio a tomar unos cubatillas y a ver si nos tocaban un poco los huevecillos, porque con la cogorza que llevábamos tampoco estábamos para mayores alegrías.
De allí salimos ya muy tarde, con un hambre de cojones, y nos fuimos a comer unas hamburguesas.
Poli: ¿Y cuándo fue consciente de que se había olvidado de los ancianos en la furgoneta?
Luismi: Pues a eso de las 22.00 h, cuando mi cuñao me llevó a por la furgo después de zamparnos una hamburguesas con patatas.
Poli: ¿Y qué hicieron entonces?
Luismi: Cuando me despedí del Jose me acordé de los ancianos y abrí rápidamente la furgoneta, pero ya era demasiado tarde…
Com diria una que conec: Hay que joderse…
Desde el lupanar de rica miel.
martes, 13 de julio de 2010
jueves, 24 de junio de 2010
UNA DE MASCLES
Està produint-se un fet increible al torneig de Wimbledon. Des del dimarts està jugant-se el partit entre el tenista nordameericà John Isner i el francés Nicolas Mahut. Normalment, hi han partits que duren més d’un dia però per què s’ajornen per causes climatològiques, quasi sempre per culpa de la pluja. Però en este cas han tingut que ajornar el partit per què s’han quedat sense llum, i açò és la primera vegada que passa.
Atenció al marcador: 6-4, 3-6, 6-7, 7-6 y 59-59. És a dir, dos jocs guanyats per a cadascú i empat a 59 jocs a l’últim set. Les xifres del partit són de record. Porten jugades més de 10 hores. L’últim set dura ja 426 minuts i 118 jocs. Mai s’havien disputat tants jocs en un partit (163), ni s’havien fet tants aces (193 entre els dos). Isner porta 98 serveis directes i Mahut 95. En fi, xifres espectaculars.
El partit està jugant-se en una pista auxiliar de Wimbledon, reservada per a partits menors, però veient la expectació que està causant, podrien acabar hui el partit a la pista central, que de segur s’ompli de públic.
A vorem com acaba el partit. Però passe el que passe, és per a fer-los un monument als dos.
Desde el lupanar de rica miel.
Atenció al marcador: 6-4, 3-6, 6-7, 7-6 y 59-59. És a dir, dos jocs guanyats per a cadascú i empat a 59 jocs a l’últim set. Les xifres del partit són de record. Porten jugades més de 10 hores. L’últim set dura ja 426 minuts i 118 jocs. Mai s’havien disputat tants jocs en un partit (163), ni s’havien fet tants aces (193 entre els dos). Isner porta 98 serveis directes i Mahut 95. En fi, xifres espectaculars.
El partit està jugant-se en una pista auxiliar de Wimbledon, reservada per a partits menors, però veient la expectació que està causant, podrien acabar hui el partit a la pista central, que de segur s’ompli de públic.
A vorem com acaba el partit. Però passe el que passe, és per a fer-los un monument als dos.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 11 de junio de 2010
QUÉ BURRAAAAAAAAAAAAAAAAAES !!!
En mi doble condición de hombre y católico...
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 3 de junio de 2010
CRISIS? WHAT CRISIS? II
En el mon de la empresa hi ha un concepte que s’anomena “Fons de comerç”, que representa el valor inmaterial de la empresa, considerant factors com la clientela, el prestigi, i altres conceptes no cuantificables. I direu, qué collons té que vore tot açò amb el títol del post? Doncs ara ho explique, tranquilitat.
Estos dies s’ha donat a conéixer la xifra que rebrà cada jugador de la selecció espanyola de futbol si aconseguiex guanyar el mundial. La quantia puja a 600.000 €, una burrada.
En primer lloc, mai he entés be el concepte de les primes als futbolistes. El tema consisteix en que per fer el seu treball, és a dir, jugar i intentar guanyar, a més del que cobren reben un estímul adicional. Els futbolistes que van a la selecció no cobren, al menys no en conceptes materials. Però si recordem el concepte de Fons de comerç aplicable a les empreses, podem fer una analogia amb els futbolistes. No cobren diners, però si fan be el seu treball, i la selecció arriba lluny en el mundial, aquestos futbolistes es revaloritzen en el mercat i de segur voran incrementat en poc de temps el seu sou.
Per un altra banda, amb “el tijeretazo” que ens han pegat a alguns, si ens tenim que apretar el cinturó, no pareix lògic que els nostres futbolistes reben estes quantitas tan elevades. Recordem que estem en temps de crisi, encara que per a uns més que per a altres, com es comprova clarament.
Un altra consideració a fer al respecte, és d’on ixen els diners de les primes de la selecció espanyola. En aquest punt s’ha de remarcar que els recursos de les federacions esportives provenen en part de subvencions públiques i que els pressupostos Generals de l’Estat atorguen una quantitat a este tipus d’entitats.
Tenint tot açò en compte, és més que discutible que els futbolistes de la selcció reben primes i damunt que estes siguen d’unes quantitats tan elevades. El cinturó se l’haurem d’apretar tots, no? No tan sols uns quant. Si s’han de pujar els impostos als més rics, be està que es comence pels futbolistes, persones que en poc més de 20 anyets tenen diners per a aburrir-se.
Estos dies s’ha donat a conéixer la xifra que rebrà cada jugador de la selecció espanyola de futbol si aconseguiex guanyar el mundial. La quantia puja a 600.000 €, una burrada.
En primer lloc, mai he entés be el concepte de les primes als futbolistes. El tema consisteix en que per fer el seu treball, és a dir, jugar i intentar guanyar, a més del que cobren reben un estímul adicional. Els futbolistes que van a la selecció no cobren, al menys no en conceptes materials. Però si recordem el concepte de Fons de comerç aplicable a les empreses, podem fer una analogia amb els futbolistes. No cobren diners, però si fan be el seu treball, i la selecció arriba lluny en el mundial, aquestos futbolistes es revaloritzen en el mercat i de segur voran incrementat en poc de temps el seu sou.
Per un altra banda, amb “el tijeretazo” que ens han pegat a alguns, si ens tenim que apretar el cinturó, no pareix lògic que els nostres futbolistes reben estes quantitas tan elevades. Recordem que estem en temps de crisi, encara que per a uns més que per a altres, com es comprova clarament.
Un altra consideració a fer al respecte, és d’on ixen els diners de les primes de la selecció espanyola. En aquest punt s’ha de remarcar que els recursos de les federacions esportives provenen en part de subvencions públiques i que els pressupostos Generals de l’Estat atorguen una quantitat a este tipus d’entitats.
Tenint tot açò en compte, és més que discutible que els futbolistes de la selcció reben primes i damunt que estes siguen d’unes quantitats tan elevades. El cinturó se l’haurem d’apretar tots, no? No tan sols uns quant. Si s’han de pujar els impostos als més rics, be està que es comence pels futbolistes, persones que en poc més de 20 anyets tenen diners per a aburrir-se.
Està clar que la crisi és per a alguns. És extrany que no s'alcen veus en contra de les primes als futbolistes, tenint en compte el nivell de desocupació.
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 2 de junio de 2010
CRISIS? WHAT CRISIS?
Ningú diria que atravesem la pitjor crisi mundial des de la Gran Depresió dels anys 30’ del segle XX. Des de Apple afirmen que han venut dos milions de Ipad, i encara no està a la venda en tots els països…I l’aparatet en qüestió val més de 400 pavos, quasi res!!!
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 12 de mayo de 2010
SUPERSARKO
El periodista nordamericà Jonathan Alter ha escrit un llibre sobre Obama que es publicarà el proper 18 de maig. A una part del llibre pretén abordar de qué parlen les primeres dames quan estan soles. I ací és son ha sonat l’alarma. Segons afirma el periodista, Michelle Obama li ha contat que Carla Bruni li va explicar que ella i el seu supermaridito Sarko van fer esperar a un Cap d’Estat mentre practicaven sexe. La Bruni li diria algo així:
"Si, si, pues nosotros hicimos esperar a un Jefe de Estado porque estábamos pegando un polvo de la hostia. Es que mi maridito es un campeón y yo (que tempoco me gusta ni na) no quería desaprovechar la ocasión y explotar el morbo de hacerlo antes de reunirnos con persona tan importante"
Que ja m’imagine jo a Sarko arrivant a la recepció del Cap d’Estat amb els pels de punta, el vestit tot arrugat i la mirada desencaixada.
- Vamos Bruni, el jefe de Estado nos espera
- Ummmm, y no te provoca esto un morbo especial.
- ¿Morbo? Por morbo no me sale nada. No puedo entretenerme, tengo que estar en plenas condiciones para atender mis obligaciones políticas.
- Y que mejor que un polvote rapidito para afrontar la recepción en plenas facultades y totalmente relajado.
- Ummmmm, Bruni, Bruni, sabes que si me lo dices tocando la guitarra no me puedo resistir. (Com diriem en la Ribera, estic aborronat)
- Pues va a ser que ya te tengo convencido- diu la Bruni mentre toca la guitarra i fa gestos insinuants a Sarko.
De sobte, SuperSarko es baixa els pantalons i es tira damunt de la Bruni enviant la guitarra i el romanticisme a mamar.
- Oh, oh, Nico, estás hecho todo un hombretón. Si ya sabia yo que si te tocaba la fibra sensible eras capaz hasta de dejar plantado a un Jefe de Estado. Si, si, si…Por detrás que me gusta más!!!
En sentir a la Bruni dir “Jefe de Estado” el cervell de SuperSarko fa la següent associació: recepción Jefe de Estado-prensa-cámaras-flashes-televisiones-protagonismo
Protagonismo, protagonismo, protagonismo…S’ha bloquejat, el cervell li ha fet perla. La paraula “protagonismo” li provoca un orgasme inmediat i brutal. Total, que la Bruni es queda a dos veles i acaba masturbant-se amb la guitarra.
Així podria haver anat la història, o no. També és probable que tot siga una estrategia del periodista per a vendre més llibres. Ja està especulant-se sobre qui va ser el Cap d’Estat i al Daily Mail (un periòdic rigurós i que tracta temes realment importnts, jejeje) afirmen que va ser la Reina Isabel II. Serà veritat o no? No ho sabem i el cas és que tampoc ens importa.
Desde el lupanar de rica miel.
"Si, si, pues nosotros hicimos esperar a un Jefe de Estado porque estábamos pegando un polvo de la hostia. Es que mi maridito es un campeón y yo (que tempoco me gusta ni na) no quería desaprovechar la ocasión y explotar el morbo de hacerlo antes de reunirnos con persona tan importante"
Que ja m’imagine jo a Sarko arrivant a la recepció del Cap d’Estat amb els pels de punta, el vestit tot arrugat i la mirada desencaixada.
- Vamos Bruni, el jefe de Estado nos espera
- Ummmm, y no te provoca esto un morbo especial.
- ¿Morbo? Por morbo no me sale nada. No puedo entretenerme, tengo que estar en plenas condiciones para atender mis obligaciones políticas.
- Y que mejor que un polvote rapidito para afrontar la recepción en plenas facultades y totalmente relajado.
- Ummmmm, Bruni, Bruni, sabes que si me lo dices tocando la guitarra no me puedo resistir. (Com diriem en la Ribera, estic aborronat)
- Pues va a ser que ya te tengo convencido- diu la Bruni mentre toca la guitarra i fa gestos insinuants a Sarko.
De sobte, SuperSarko es baixa els pantalons i es tira damunt de la Bruni enviant la guitarra i el romanticisme a mamar.
- Oh, oh, Nico, estás hecho todo un hombretón. Si ya sabia yo que si te tocaba la fibra sensible eras capaz hasta de dejar plantado a un Jefe de Estado. Si, si, si…Por detrás que me gusta más!!!
En sentir a la Bruni dir “Jefe de Estado” el cervell de SuperSarko fa la següent associació: recepción Jefe de Estado-prensa-cámaras-flashes-televisiones-protagonismo
Protagonismo, protagonismo, protagonismo…S’ha bloquejat, el cervell li ha fet perla. La paraula “protagonismo” li provoca un orgasme inmediat i brutal. Total, que la Bruni es queda a dos veles i acaba masturbant-se amb la guitarra.
Així podria haver anat la història, o no. També és probable que tot siga una estrategia del periodista per a vendre més llibres. Ja està especulant-se sobre qui va ser el Cap d’Estat i al Daily Mail (un periòdic rigurós i que tracta temes realment importnts, jejeje) afirmen que va ser la Reina Isabel II. Serà veritat o no? No ho sabem i el cas és que tampoc ens importa.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 7 de mayo de 2010
POLÒNIA
Els amics de Polònia tenen alguns videos realment bons, ací va una mostra del que Rita i el Beato tramen per al Cabanyal.
Desde el lupanar de rica miel.
domingo, 21 de marzo de 2010
viernes, 13 de noviembre de 2009
PERLETES DE DIJOUS
"Si alguna vez me planteara dedicarme a la política, cosa que ahora no hago, me preguntaría qué necesita el país, ¿un líder o un mártir? Si necesita un líder, a lo mejor me lo podría plantear". Joan Laporta
Però no queda ahí la cosa, respecte a Lluís Prenafeta y Macià Alavedra, membres dels governs de Pujol que Garzón ha tancat a la presó de forma preventiva per estar acusat de corrupció, ha manifestat que és una humiliació per a Catalunya.
"A usted le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta".
Paco Camps ahir a les Corts Valencianes, però és que s’ha tornat boig este home?
Desde el lupanar de rica miel.
Però no queda ahí la cosa, respecte a Lluís Prenafeta y Macià Alavedra, membres dels governs de Pujol que Garzón ha tancat a la presó de forma preventiva per estar acusat de corrupció, ha manifestat que és una humiliació per a Catalunya.
"A usted le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta".
Paco Camps ahir a les Corts Valencianes, però és que s’ha tornat boig este home?
Desde el lupanar de rica miel.
martes, 10 de noviembre de 2009
CRUYFF NOU ENTRENA A LA SELECCIÓ CATALANA
Johan Cruyff és nou entrenador de la selecció catalana de futbol, i clar, aborronats estan tots amb el fet de que l'entrenador del Dream Team dirigeixca ara a la selecció dels seus amors. Total, per a jugar un partit amistòs en Nadal, que és la única cosa per a la que valen estes "seleecions". Ah, i per a que s'aborronen nacionalment tots units.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 6 de noviembre de 2009
OPEN 500 DE VALENCIA
Menuda merda de Open 500 de Valencia. Els grandiosos tenistes valencians Ferrero i Ferrer ja han caigut. Juan Carlos Ferrero va caure eliminat a les primeres de canvi pel tenista urugaià Pablo Cuevas, mentre que el tenista de Xàbia s’ha tingut que retirar per una lessió als isquiotibials. Però no patiu, perquè ells tampoc estan molt preocupats.
Perquè a banda de jugadors, els dos tenistes valencians són els organitzadors del torneig, en companyia de la ex tenista Conxita Martínez, i amb la inestimable col.laboració de la Generalitat.
Tot açò me planteja alguns dubtes. En primer lloc, el fet de que dos participants al Open 500 siguen al mateix temps jugadors i organitzadors fa patinar un poc les meues neurones. No sé si aquesta serà una pràctica generalitzada al mon del tenis, però a mi no me pareix molt raonable. En segon lloc, el torneig es disputa –com tots sabreu- a l’última obra magna a València de l’arquitecte Santiago Calatrava, l’Àgora. Aborronat estic de tan magestuós recinte. És a dir, que la Generalitat deixa que el Open 500 es dispute a un edifici públic i que els beneficis vagen a parar a una empresa privada (integrada per Ferrero, Ferrer i Martínez).
Aleshores, estem contribuint entre tots al benefici d’estos tenistes?
Qué siiiiiiiii, ja ho sé, que el Open 500 tindrà un impacte econòmic en la ciutat de València de nosequantsmil euros, però al menys espere que la empresa encarregada d’organitzar l’event pague un lloguer per emprar l’Àgora i els recintes de la Ciutat de les Arts i les Ciencies de València.
Desde el lupanar de rica miel.
Perquè a banda de jugadors, els dos tenistes valencians són els organitzadors del torneig, en companyia de la ex tenista Conxita Martínez, i amb la inestimable col.laboració de la Generalitat.
Tot açò me planteja alguns dubtes. En primer lloc, el fet de que dos participants al Open 500 siguen al mateix temps jugadors i organitzadors fa patinar un poc les meues neurones. No sé si aquesta serà una pràctica generalitzada al mon del tenis, però a mi no me pareix molt raonable. En segon lloc, el torneig es disputa –com tots sabreu- a l’última obra magna a València de l’arquitecte Santiago Calatrava, l’Àgora. Aborronat estic de tan magestuós recinte. És a dir, que la Generalitat deixa que el Open 500 es dispute a un edifici públic i que els beneficis vagen a parar a una empresa privada (integrada per Ferrero, Ferrer i Martínez).
Aleshores, estem contribuint entre tots al benefici d’estos tenistes?
Qué siiiiiiiii, ja ho sé, que el Open 500 tindrà un impacte econòmic en la ciutat de València de nosequantsmil euros, però al menys espere que la empresa encarregada d’organitzar l’event pague un lloguer per emprar l’Àgora i els recintes de la Ciutat de les Arts i les Ciencies de València.
Desde el lupanar de rica miel.
domingo, 1 de noviembre de 2009
VIVA LA ERUDICIÓN
És açò una mostra del tòpic de que la bellesa està renyida amb la inteligència? Qué collons, de tontos hi han guapos i lletjos, però en aquest cas els ha tocat a les guapes
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 7 de octubre de 2009
ROGER DE FLOR AL PALAU
Arriva el 9 d’ctubre, el dia de tots els valencians i l'aborronamenta arriva a les nostres cases en forma de polèmica. Demà dia 9 anava a interpretar-se al Palau de la Música l’òpera Roger de Flor, del mestre Ruperto Chapí. Però clar, l’obra de Chapí conté alusions a Catalunya (gran pecat este) i va ser modificada per a “evitar crispacions”. Els hereus de Chapí anunciaren accions judicials en cas de que el llibret original fóra modificat i, aleshores, es va concelar l’obra i tot arreglat.
Ara s’anuncia per part de la Presidenta del Palau de la Música, Maria Irene Baneyto, que la òpera es recuperarà en juliol de 2010 en la seua versió original, és a dir, en italià. I així que ningú s’entere de les alusions a Catalunya.
Crec jo que ja serien menys les alusions a Catalunya i que el que s’ha fet és crear un problema on no hi havia res. De tot açò també va parlar el genial Groucho Marx, afirmant que: "Un acto político es dar una solución equivocada a un problema inexistente”, ale ahí queda.
Desde el lupanar de rica miel.
Ara s’anuncia per part de la Presidenta del Palau de la Música, Maria Irene Baneyto, que la òpera es recuperarà en juliol de 2010 en la seua versió original, és a dir, en italià. I així que ningú s’entere de les alusions a Catalunya.
Crec jo que ja serien menys les alusions a Catalunya i que el que s’ha fet és crear un problema on no hi havia res. De tot açò també va parlar el genial Groucho Marx, afirmant que: "Un acto político es dar una solución equivocada a un problema inexistente”, ale ahí queda.
Desde el lupanar de rica miel.
martes, 29 de septiembre de 2009
WALLANDER
Després de 7 anys sense l’inpector Kurt Wallander, el 9 d’octubre, el dia de tots els valencians (aborronat estic), arriba a les nostres llibreries l’últim llibre de Henning Mankell, El hombre inquieto.
Henning Mankell, autor de numeroses novel.les de ficció, és a més un dels dramaturgs més coneguts de Suècia. L’escriptor, reparteix el seu temps entre el seu pais natal i Mozambique, on dirigeix el Teatre Nacional de Maputo. A nivell internacional, Mankell és conegut per la saga protagonitzada per l’inspector Kurt Wallander.
Wallander és inspector de policia de la localitat de Ystad, en el sud de Suècia. Està separat de la seua dona, té una filla, amb la que no aconsegueix tindre una bona comunicació. Amb son pare tampoc s’entén molt be. Kurt és un tio despistat, torpe, enamorat de l’òpera, melancòlic, amant de la natura, perdut en mig d’una societat moderna que no entén i un poc borratxo.
Les aventurers de l’inspector Wallander han sigut traduïdes a 37 idiomes i han sigut adaptades al cinema i a la TV.
Després de que Mankell ens deixara orfes fa 7 anys a tos els enamorats de Wallander, arriba ara la onzena novel.la protagonitzada per l’inspector suec. La nova novel.la ens mostra a un Wallander que ja és avi, i que s’enfronta a la desaparició dels sogres de la seua filla Linda. A més, a la novel.la Kurt patirà un problema afegit, la pèrdua de memoria. Esperem amb expectació poder llegir-la i comprobar si és tan bona que les anteriors.
Este és l'inici de la novel.la “La vida del inspector Kurt Wallander ha cambiado: no sólo se ha comprado una casa en el campo -un sueño que llevaba tiempo acariciando- y por fin tiene un perro, sino que su hija Linda, que ya trabaja como policía en Ystad, lo ha convertido hace poco en abuelo de una niña".
Desde el lupanar de rica miel, esperant amb ganes l’arribada del dia de tots els valencians.
Henning Mankell, autor de numeroses novel.les de ficció, és a més un dels dramaturgs més coneguts de Suècia. L’escriptor, reparteix el seu temps entre el seu pais natal i Mozambique, on dirigeix el Teatre Nacional de Maputo. A nivell internacional, Mankell és conegut per la saga protagonitzada per l’inspector Kurt Wallander.
Wallander és inspector de policia de la localitat de Ystad, en el sud de Suècia. Està separat de la seua dona, té una filla, amb la que no aconsegueix tindre una bona comunicació. Amb son pare tampoc s’entén molt be. Kurt és un tio despistat, torpe, enamorat de l’òpera, melancòlic, amant de la natura, perdut en mig d’una societat moderna que no entén i un poc borratxo.
Les aventurers de l’inspector Wallander han sigut traduïdes a 37 idiomes i han sigut adaptades al cinema i a la TV.
Després de que Mankell ens deixara orfes fa 7 anys a tos els enamorats de Wallander, arriba ara la onzena novel.la protagonitzada per l’inspector suec. La nova novel.la ens mostra a un Wallander que ja és avi, i que s’enfronta a la desaparició dels sogres de la seua filla Linda. A més, a la novel.la Kurt patirà un problema afegit, la pèrdua de memoria. Esperem amb expectació poder llegir-la i comprobar si és tan bona que les anteriors.
Este és l'inici de la novel.la “La vida del inspector Kurt Wallander ha cambiado: no sólo se ha comprado una casa en el campo -un sueño que llevaba tiempo acariciando- y por fin tiene un perro, sino que su hija Linda, que ya trabaja como policía en Ystad, lo ha convertido hace poco en abuelo de una niña".
Desde el lupanar de rica miel, esperant amb ganes l’arribada del dia de tots els valencians.
martes, 2 de junio de 2009
viernes, 29 de mayo de 2009
GLADIATOR
Es conegut que alguns entrenadors dels mes diversos esports empren música, videos o qualsevol altre recurs per a motivar els seus jugadors davant partits importants. Alguns motiven als seus jugadors amb frases solemnes, amb palmadetes al pit abans d’eixir al terreny de joc, o altres com l’ex-entrenador del Betis Paco Chaparro, el "Mick Jagger de Triana”, motivava als seus jugadors amb la cançó “Resistiré” del Dúo Dinámico. Ara s’ha conegut que Pep Guardiola va utilitzar abans de la final al Olimpic de Roma un video amb escenes de la pel.lícula “Gladiator” de Russell Crowe. On havien cares dels gladiadors, al video hi havien accions de tots els jugadors del Barça, gols d’Etoo, parades de Victor Valdés, jugades d’Iniesta o Xavi, etc. Al mateix temps es podia escoltar l’aria "nessun dorma" del acte final de l’òpera Turandot, de Giacomo Puccini.
Ja m’imagine a tots “aborronats” (paraula esta que no és molt coneguda fora de la Ribera) en finalitzar el video. Bueno, tots no, de segur que Henry estava pensant en Carla Bruni o algun altra compatriota seua. Diuen que en encendre els llums alguns jugadors ploraven, i altres cridaven com a bojos.
El cas és que no sé si el citat video va contribuir a la victòria, el cas és que el resultat va ser just, va guanyar el millor.
Ja m’imagine a tots “aborronats” (paraula esta que no és molt coneguda fora de la Ribera) en finalitzar el video. Bueno, tots no, de segur que Henry estava pensant en Carla Bruni o algun altra compatriota seua. Diuen que en encendre els llums alguns jugadors ploraven, i altres cridaven com a bojos.
El cas és que no sé si el citat video va contribuir a la victòria, el cas és que el resultat va ser just, va guanyar el millor.
Desde el lupanar de rica miel.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
