RECULL DE PREMSA

BODA JAPONESA

Informa la premsa espanyola que un japonés, que s’autoanomena SAL 9000 -en homenatge(¿?) a 2001-, s’ha casat en un personatge virtual. La seua dona és Nene Anegasaki, un personatge del simulador de cites per a la consola Nintendo DS’Love Plus.
La boda va tindre lloc a l’Institut Tecnològic de Tokio i comptà amb l’assistència de convidats reals. Si és que hi ha gent per a tot.


SÍNDROME D’EXCITACIÓ SEXUAL PERMANENT

Açò de la excitació sexual permanent és una malaltia que consisteix, bàsicament, en anar tot el dia calent. Que si, que ja ho sé, que ni malaltia ni hosties, això li passa al més pintat. Però parlant seriosament –si és que es pot abordar este tema amb serietat- la britànica Michelle Thompson de 43 anys, afirma que té 300 orgasmes diaris. Si, ni un, ni dos, ni tres, trescents (encara que crec que la tia se n’ha passat tres pobles, o doscents). I clar, la pobra dona tenia el problema de que ningun tio li aguntava el ritme. Afirma la cachonda Michelle, que este fet quasi arruina la seua vida.
Ara ha trobat a Andrew –que déu ser un calent de la hostia- i la cosa pareix que els funciona. Diu Michelle Thompson: “Podría estar 24 horas al día teniendo sexo y él también. A menudo voy corriendo por toda la calle hasta su casa para acostarnos. Tenemos sexo al menos 10 veces al día”. Ale pues, “ahí es na”.
Mira que el mon està mal repartit, uns pagarien per tindre un orgasme diari, o setmanal i estos dos follen com a conills.

FORAT EN LA SEGURETAT DE LA CASA BLANCA

Una parella es cola a la residència oficial del president dels EE.UU. Barack Obama. Els dos arrivaren sense invitació al primer sopar d’Estat d’Obama i allí que es colaren. Es veu que enrecordant-se de Mecano van entonar allò de: “No me invitó, pero yo fui, tras la esquina espero el momento en que no me miren y meterme dentro. Era mi oportunidad, unos entran otros van saliendo y entre el barullo yo me cuelo dentro”. Xèeeeeeeee, un dels llocs teòricament més segurs, i els dos entren tan tranquils a la festa sense que el Servei Secret els diga res. I clar, una vegada dins, es feren fotos en tokinski, que si en els Marines, que si en el Vicepresident Joe Biden…
I clar, l’esser humà no fa les coses per que sí, les fa per a contar-les. La parella no ha tardat en penjar les fotos en el Facebook. Ale, d’ací a la fama sòls els queda un pas.


Desde el lupanar de rica miel.

ROF

Fa uns dies vaig dedicar un post a posar verds als responsables d’Educació a la Generalitat Valenciana amb motiu del nou reglament que volen implantar a les Escoles Oficials d’Idiomes. Com me n’he pogut assabentar de més fets relatius a tot açò, ara torne a la càrrega, perquè motius per a a criticar-los hi han de sobra.

El nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF), es troba dins d’una serie de mesures encaminades a reduir costos a l’ensenyança. Amb l’establiment d’un número mínim d’alumnes per obrir grup d’un idioma, es pretén reduir costos en professors i demés despeses. Si no s’arriba al mínim d’alumnes per a que es monte un grup, s’estalvien un profesor. Aleshores, els alumnes que, com a conseqüència d’aquesta mesura es queden sense grup, es veuen obligats a presentar-se per lliurre, sense poder assistir a classe ni rebre l’ajuda d’un profesor. Clar, els alumnes que van per lliure reporten uns ingressos nets a la Conselleria, perquè paguen les seues tases d’examen i no fan gasto a la Escola, per tant, quants més hi haja millor. I clar, per a que no protesten molt els alumnes que van per lliure, s’abaixa el nivell de les probes per a tots i ja està, ale, tots a tindre cursos d’idiomes aprovats i amb un nivell de merda.

Després tenim als cabrons dels professors, per sort se salven alguns, que no informen als alumnes de res, es veu que pensen que és un problema d’ells i que no afecta als alumnes. I després, encara va el profesor de torn i te pregunta que si sabeu lo del ROF, doncs clar que ho sabem, ara, no serà per tú, mal parit.

Els professors han proposat solucions alterntives, sense comptar amb els alumens, que es veu que no resultem afectats: incrementar considerablement el preu dels llibres per als alumnes que vagen per lliure per a obligar-los a que es matriculen, no deixar que vagen oients a les classes, etc. Mesures aquestes, que no poden ser més desencertades. Si una persona no vol, o no pot matricular-se, i li dóna la gana matricular-se per lliure i fer les proves sense anar a classe, li tenen que costar més cars els llibre, per què?, perque ho diguen els professors? Doncs d’això res. Si una persona no fa ús de les instalacions de ninguna Escola Oficial d’Idiomes, és llògic que tan sòls pague les tases d’examen i punto (com diria el gran Pedro Cortés).

En fi que pensar en els alumnes no cal. Els professors sòls estan preocupats en que no els lleven places, no siga que a l’any vinent es queden fora, o tinguen que desplaçar-se a treballar més lluny, seran cabrons.

Resumint, que els alumnes eixim perjudicats per totes bandes, tant els matriculats que acudixen religiosament a classe, com els de matrícula lliure. Lamentable, lamentable i més lamentable.


Desde el lupanar de rica miel, més calent que el tio de la tisa.