PLA DE DESIGUALTAT

Llegint la premsa matutina m'ha cridat l'atenció el següent titular: "El sexo del aspirante contará en caso de empate en una oposición". Bueno, qui diu que m'ha cridat l'atenció, diu que m'ha posat d'una mala hostia que te cagues, grrrrrrr!

Resulta que al Pla d'Igualtat de la Conselleria de Justicia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana es pretén que el sexe siga un dels factors determinants per a accedir a una plaça de funcionari en cas d'empat a puntuació. Açò ocorrerà en aquells sectors als que hi haja una "infrarepresentació" d'homes o dones, considerant-se que hi ha aquesta infrarepresentació quan el percentatge d'un dels dos sexes supere el 60 %.

I és que ja estem tocant els ous amb les putes lleis d'igualtat. Resulta que l'Administració és un dels pocs llocs on no hi ha discriminació per motius de sexe. De fet, un servidor sempre ha estat rodejat de dones des de que va entrar a treballar a l'Administració Pública, pel simple fet de que són majoria. En tema de sous tampoc hi ha discriminació possible, perquè dins del mateix grup i categoria professional, tant els homes com les dones cobren el mateix. En quant al fet de que les dones no ocupen llocs de responsabilitat, esta afirmació no és correcta dins de l'Administració. Jo mateix he tingut quasi sempre dones com a caps de departament.

Segons la Honorable Senyora Paula Sánchez de León, Consellera de Justicia i Administracions Públiques, portaveu del Consell i íntima del Molt Honorable, "todas las medidas pretenden garantizar en la práctica la igualdad de oportunidades". peo que igualtat d'oportunitats ni que hosties! Estsà clar que a professions com ATS, auxiliar de clínica, conductors o ingenyiers agrònoms, predomina un sexe sobre l'altre, però açò no és per que le sproves d'accés siguen més complicades per a uns que per als altres o per que hi hagen més traves per a un dels dos sexes.

L'únic motiu que fa que predomine un sexe sobre l'altre és un tema cultural o de mentalitat. Tradicionalment a infermeria predominen les dones, al igual que hi han més agents forestals homes que dones, però este fet es causat per la voluntat de cadascú d'estudiar una carrera o un altra. Total que amb mesures com aquesta en lloc de fomentar la igualtat, s'està afavorint la desigualtat.

Resulta que els principis que regeixen les oposicions a tot l'Estat espanyol són els de igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Amb aquesta mesura es carreguen la igualtat, principi este que ja estava prou perjudicat a l'Administració valenciana per l'aplicació i posada en funcionament del Plan de Esetabilidad.

Imagineu-se que vos curreu unes opos i que acabeu empatant amb una xica i que l'únic motiu pel qual entra ella i no vosaltres és pel fet de comptar amb dos cromosomes XX en lloc de XY. Jo montaria en cólera i...


Desde el lupanar de rica miel.

LA CONSTÀNCIA FETA PERSONA

Si vos dic el nom de Juan Blázquez Román, de segur que no sabeu de qui vos parle. Però, si vos conte el que fa, segurament a més d’algu li sone este nom. Este tio es manifesta tots els matins a la porta del Palau de Justicia de València, la seu del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (al costat del Parterre i la Glorieta), amb una soga al coll de la que penja una pancarta en la que demana un judici per una mala jugada que segons ell li van fer uns advocats.

La pancarta porta el següent missatge: "Yo, Juan Bláquez Román, he construido el edificio de la Avenida antiguo Reino de Valencia, 33. La Señora del Juez Don ------- que es la Jefa del gabinete de abogados y su yerno el abogado Don -------, me han hecho el robo más grande la historia. Dejándonos a mis hijos y a mí, en la ruina más absoluta y negándose el derecho a un juicio. Son más de 30 años pidiendo justicia. Pido un juicio.
Exmo. Sr. Presidente______________. "

El cas és que no sé els anys que porta este tio manifestant-se. Jo el conec a la porta del Palau de Justicia des de l’any 2006, però pareix que el tio porta ja més de 10 anys. El tema és que desconec si el bo de Juan Blázquez té rao i ha sigut víctima d’una injusticia o simplement no té rao, però la constància de la que fa gala es digna d’envejar per a altres facetes de la vida. Altres li diran idiota per demanar una cosa que mai es va a cumplir. El cas és que l’home continua amb la soga al coll i amb la pancarta demanant un judici, de fet, hui mateix l’he tornat a vore, i allí que seguirà fins a que algú li faça cas, cosa esta última que dubte passe algun dia.

Desde el lupanar de rica miel.

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

Si no eren prou els motius per a queixar-se de l’actual Conseller d’Educació, el senyor Alejandro Font de Mora Turón, ara hi ha un altre més que sumar a la llista. La qüestió es centra en les Escoles Oficials d’Idiomes, un tema que m’afecta personalment i sobre el qual tinc que dir algunes coses.

En primer lloc, el nou sistema implantat l’any passat, pel qual s’incrementa el número de cursos al mateix temps que es baixa el nivell d’una forma escandalosa, té com a conseqüència el desànim total dels alumnes que tenen la intenció, a més d’aprovar, d’aprendre. Anem a dir les coses clares, a les classes estem tocant-nos els ous, així de clar, no s’avança, no s’apren una merda, perquè han baixat el nivell i han aumentat el número de cursos. Per tant, s’ha de donar menys temari en un curs més, aleshores, hi ha que repartir la matèria i, en lloc d’avançar, es va enrerre. Si açò va acompanyat d’un professor sense moltes llums, i poc domini de la llengua, les classes es poden convertir en un “anar a passar el rato i a riure’s amb els companys.”

Abans, qui finalitzava els cinc cursos de qualsevol idioma comptava amb un nivell “C 2”. En canvi ara i, a pesar de que es fa un curs més, el nivell “C 2”, sòls es pot aconseguir una vegada s’han fet els sis cursos a la Escola Oficial d’Idiomes, apuntant-se a un centre privat on es podrà preparar i examinar-se per a adquirir aquest nivell. Una mostra més del que s’aposta per la educació pública a tots els nivells. Hi ha que dir que açò no és cosa del senyor Font de Mora, aquesta és una reforma a nivell nacional, per adaptar-se a Europa. I clar, com s’adapta i s’iguala amb la resta, doncs com sempres es fan les coses, baixant el nivell.

Però, entrem ja a criticar al Conseller d’Educació. El tema en qüestió és el borrador del que serà el nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF). La polèmica ve perquè per part de la Conselleria es proposa un número mínim de 35 ó 20 alumnes per a crear un grup d’algun idioma. Aquest fet no presenta problemes en idiomes majoritaris com l’anglés o el francés, però en quant a idiomes menys comuns com puguen ser el rus, l’àrab o el xinés, la cosa pot suposar problemes seriosos. Tots sabem que la matrícula i l’assistència als primers cursos és abundant, peró en la mesura que passen els cursos la gent ja no es matricula per diversos motius, donant-se situacions tals com a que a tercer o quart curs, hi poden haver grups de menys de deu persones. Doncs amb açò és amb el que vol acabar la Conselleria. Imagineu que heu cursat els tres o quatre primers cursos de qualsevol idioma i que una vegada en cinqué no es crea grup perquè no s’arriva al mínim d’alumnes matriculats. Te quedes sense poder continuar amb els estudis de l’idioma.

Però, si el Conseller o la persona il.luminada que ha proposat aquesta mesura, no vol pensar amb els alumnes, que pense en ell mateixa i amb la societat valenciana en general. No sé si el senyor Font de Mora ho sabrà, però la nostra Comunitat basa la seua economia i, per tant, el benestar dels seus ciutadans amb el sector serveis i, principalement, amb el sector turístic. Per una banda es fomenta el turisme com a l’única forma de desenvolupament de la Comunitat Valenciana i, per altra, es posen traves a que els seus ciutadans puguen formar-se. Doncs be, dic jo que per a mantindre un fort sector turístic haurem de comptar amb persones que dominen les llengües extrangeres i puguen ofertar serveis i comunicar-se amb els turistes. A més a més, tenint en compte la vocació emprenedora i exportadora dels empresaris valencians, mal anirem si no disposem de persones que puguen comunicar-se amb la llengua dels països on venem els nostres productes. Si impedim que la població es forme i obtinga qualificacions, tenim poc de futur, d’aquesta manera continuarem al vagó de cola de la Unió Europea.

Diu el Conseller que no va a subvencionar classes particulars, fent referència al reduït número d’alumnes que hi ha a alguns grups. Val, si el problema és la pasta, que pensen en alternatives, ocm per exemple aumentar el preu de la matrícula que actualment és ridícula (serà per diners) i no passaria res si s’incrementara. Ja sé que tampoc es conseguiria molta pasta però, al menys, es podrien millorar les condicions de les aules i els centres, que en alguns casos són lamentables. Si a tot açò li sumem la poca qualificació d’alguns professors, podeu fer-se una idea de com és la situació actual a les Escoles Oficials d’Idiomes a la Comunitat Valenciana.

Un altre punt interessant del borrador del nou reglament, es proposa que tinguen preferència per a matricular-se a anglés, els professors de primària i secundaria. Qué passa, que la resta d’alumnes no tenim dret o qué? Si volen que els profes dominen la llengua de Shakespeare, doncs que en lloc de donar-los cursos de mamonaes per a funcionaris, que prioritzen l’impartició de cursos d’anglés. Del clan dels professors parlarem algun dia d’aquestos, però amb més tranquilitat, que també hi ha molt que dir.

Per finalitzar, afegir una crítica més, en aquesta ocasió per als professors de la Escola Oficial, d’Idiomes, que no ens han informat de tot açò, si ens hem enterat ha sigut per la premsa o per Internet. A algunes EOI han programat accions de protesta, però el que és a la meua, no se’n sap res.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...GLORIA MARÍA TOMÁS Y GARRIDO

El passat 31 de març va tindre lloc, al Paraninf de la Universitat d'Alacant la conferència de la professora Gloria María Tomás y Garrido, dins del V Curs de Ciència i Societat. La tal Gloria María és titular de Bioètica de la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia. A la UA va deleitar als asistents amb una serie d'atacs als homosexuals, als quals tildà, entre altres coses, de malalts i indignes. Les barbaritats que va dir arriben al punt de relacionar la homosexualitat amb un "gatillazo" a la adolescència. També va calificar la masturbació com a "una tonteria", aleshores de tontos en som uns quants (i quantes, que no m’en oblide de vosaltres xiques, je je). També ataca a la bisexualitat, a la que considera un altra perversió.

Be, ací vos deixe el video de la conferència en qüestió per si teniu ganes de droga dura i desitgeu deleitar-vos amb les paraules d’aquesta eminencia, que de segur coneix el clítoris d’oides, i més caldria que es dedicara a buscar-se’l i es deixara de donar classes.

Per tot açò crec els motius per a la seua mort són més que evidents. Mala sort House, me he avançat, és que aquesta tia me posa negre.

Desde el lupanar de rica miel.

RIHANNA

La cantant Rihanna, de 20 anys, natural de Barbados, coneguda internacionalment pel seu èxit “Umbrella”, va rebre el passat 8 de febrer una agresió del seu company sentimental i també cantant Chris Brown, el que va provocar l’absència dels dos en la gala dels Grammy. De seguida els rumors començaren a sonar, i finalment es va saber la noticia. Les fotos de la cantant després de l’agressió són brutals, així és que no hi dubte que el capullo del novio li va pegar un bon curre.

Es va fer públic que el subnormal de Chris Brown s’enfrentava a una multa de 50.000 $. Però la cosa més sorprenent és la informació que ha aparegut hui a la premsa. Resulta que Rihanna ha perdonat al seu novio i estan un altra vegada junts, cosa que demostra la inteligencia de la cantant. No és més idiota perquè no s’entrena. Clar, de segur que el tio l’ha tornada a engatusar, segur que és un tio fenomenal, molt bona persona i que la culpa de que li pegara una somanta d’hosties és d’ella. Si això no falla. Després de tornar amb el seu novio, ara puc dir que la tia és gilipollas amb totes les lletres. Però la cosa de la “agilipollamenta” li ve a Rihanna de familia, perquè ara han eixit unes declaraciones del pare de la cantant a les que afirma que recolza totes les decisions de la seua filla i que sempre estarà al seu costat. Un altra decisió de puta mare, veu com li peguen una pallisa a la seua filla i encara soporta que torne amb el tiparraco de Chris Brown. En fi, si es que a algunes els agrada que les tracten mal, pues ale, encara li passa poc. Así son las cosas y así se las hemos contado.

Desde el lupanar de rica miel.

¿HACIENDA SOMOS TODOS?

Supose que sabreu que el València CF deu pasta als seus futbolistes. Al voltant d’aquest tema, es poden fer molts comentaris. Que si per a la pasta que cobren, no passa res si tarden uns dies en pagar-los, que com qualsevol treballador tenen dret a cobrar en temps i forma, etc.

Però tot açò no m’interessa, la intenció d’aquest post és el de posar verd als clubs de futbol, però per un altre tema, i també a les autoritats que permeten diferents comportaments en funció de qui siga el contribuent. El tema és que els clubs de futbol espanyols, de primera i segona divisió, deuen a Hisenda més de 627 milions d’euros, poca cosa. Ara retrasa’t tu dos dies en el pagament al erari públic i voràs la que te cau. És un altra evidència, una més, de l’actitud de la classe política que, parapetant-se darrere de la idea de que els clubs de futbol representen a una part molt important de la societat i que actuar en la seua contra els comportaria problemes de perdua de popularitat, cosa que comporta menys vots, deixen fer el que els dóna la gana als representants de les societats esportives. Amb aquesta excusa, es realitzen recalificacions de terrenys poc clares, ajudes públiques als clubs i tota una serie de privilegis que no caldria otorgar-los.

A mi els interessos que puguen haver darrere dels clubs me la bufen, qué passa, que no som tots iguals davant la llei i les autoritats? Es veu que no! Fent un simil, és el mateix que el fet de que per part del govern s’ajude a les constructores davant de la crisi. És el que deiem fa temps, si quan guanyaven diners a cabassos no els repartien entre els membres de la societat, perquè collons ara tenim tots que ajudar-los quan les coses no els van be. Cada palo que aguante su vela (amb certs matisos,clar). Doncs permetre que els clubs de futbol mantinguen deutes amb Hisenda sense que els passe res és una discriminació front tots els contribuents. Si han de baixar a 2ª B, doncs que baixen, el problema és d’ells que gestionen de manera horrible els seus clubs. Per tant, muerte per als dirigents dels clubs, muerte per als dirigents polítics i muerte per als aficionats que reclamen aquest tipus d’actuacions per als clubs dels seus amors. Ale!

Desde el lupanar de rica miel.

OBAMA CAMPEÓN

Este matí he pogut veure les declaracions de Zapatero referint-se a la entrada d’Obama en la White House, i al seu primer discurs com a president. "Estoy muy satisfecho; no lo puedo ocultar; estoy muy contento", i açò ho deia amb la seua careta emocionada, nerviós, movent-se, sense poder estar quiet davant de la càmera, el tio pareixia un flan. Ha dit textualment: “Colaborarem intensament amb les polítiques del president Barack Hussein Obama”.

Li ha faltat dir: Per a Barack Obama, el que faça falta!!! Pareix que vaja a ser el mamporrero d’Obama!

Pense que després de la roda de premsa, Zapatero en la intimitat del seu despatx haurà entrat en un éxtasi místic: “Ohhhhhhhhhh, siiiiiiiiiiiiii, uhhhhhhhhhh, ahhhhhhhhhhhh, como me gusta, ohhhhhhhhhhhhhhhhh, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, me corroooooooooooooooo!!! Obama, campeón, negro mío, estoy deseando tener la primera cumbre bilateral USA – España, nuestra primera reunión íntima, no se si podré resistirme o si me derretiré en tu presencia.”

Sols faré un comentari al respecte: Lamentable!!!


Desde el lupanar de rica miel.

PALESTINA-ISRAEL

No soc un expert en el conflicte israelo-palestí, i em fan fástic els integristes de tota "ralea". Però quan veig les imatges de l´asedi israelià al "poble palestí", no puc deixar de sentir-ne certa empatia per aquest...i dic poble palestí i no partidaris de Hamas, que podien anar-se´n a pendre pel sac, malgrat que fins i tot l´horror i la barbàrie que prediquen és "comprensible". Que Hamas llença diariament coets als territoris israelians i assasina colons jueus és un fet innegable i condemnable, i Israel té dret a defensar els seus ciutadans com qualsevol altre estat, però, no és menys cert que el bloqueig israelià a la franja de Gaza, ha deixa´t la població civil en unes condicions infrahumanes i que l´ofensiva israeliana és del tot desproporcionada i fa verosimil el victimisme de Hamas i companyia.

Per si tot açó fos poc, afavoreix els interessos del terrorisme del tio Ben Laden, i alimenta el fanatisme antisemita per tot arreu.

El poble jueu ha patit el que possiblement siga el major genocidi de la historia de la humanitat a mans dels Nazis, però fa fastic sentir a certs representants jueus amagar-se darrere d´aquest per a justificar actituts del tot innaceptables...com si el "nombre de morts" donarà la raó d´una forma macabra a qui els pateix.

Tota forma de terrorisme es condemnable, però, la que probe d´un estat, ho és en dos sentits; pels morts que causa i perque deslegitima el sistema democràtic que l´ampara, que serà tot l´imperfecte que es vullga, però com deia Borges "la democracia es el menos malo de los sistemas".

House´s netejant l´ambient

MUERTE A...L'OPEP

El passat divendres, mentres gran part dels que fan mal estaven visitant les terres on es feien antigament els espaguiti westerns, l'OPEP, o siga l'organització de països exportadors de petroli va anunciar que a partir del dia 1 de novembre, anava a reduïr la producció de petroli amb la finalita de frenar la caiguda del preu, que des del juliol ha fet que es pase de pagar 145 euros per el barril de petroli tipus brent ( de referencia en europa) a 61 o 62 a que es pagava el dia 26 d'octubre.

Esta decissió que podria pareixer justificada per que en el llarg de 3 messos el petroli ha passat a valer la meitat del que valia, baix el meu punt de vista es un motiu mes que suficient per a declarar la mort internetil d'aquestos països, i ara vos explicare el per que:

1. Supose que tots estarem d'acord quan dic que el jeques dels païssos arabs son els ricaxons mes gran del mon gracies al petroli.
2. Imagine que tots coinciderem que aquestos mateixos personatges, als anys 90 ja guanyaven el que no estaba escrit i eren molt rics gracies també al petroli.
3. Ara anem a pegar un miraeta al passat, si visiteu la següent pàgina: http://www.oilnergy.com/1obrent.htm podreu vore com als anys 90, el preu del barril de petroli brent mitja era de 20 euros, i fins i tot l'any 99 va caure fins a valer 10 euros, i esta gent a ixe preu ja guanyaba molta pasta i era molt rica, imagine el que guanyaran ara que han arribat a vendre el barril a mes de 10 voltes aquest preu.
4. Si ens fixem una mica mes en l'evolució del preu, es pot vore com a principis de l'any 99, el preu del petroli va començar un ascens que el va portar en quasi dos anys a valer 30 euros, i es va quedar estabilitzat mes o menys al voltant d'aquest preu des de finals de l'anys 2000 fins a mitjans de l'an 2003
5. Cap al final de l'any 2003, el preu va experimentar una primera pujada meteorica que el va portar a tocar sostre cap a mitjans de l'any 2006 a un preu d'uns 75 euros el barril.
6. A partir d'açí, i durnat mig any va experimentar una xicoteta baixada fins valer sobre 60 euros a principi de l'any 2007, on va començar un pujada impressionant que va acabar portant al preu de 145 euros el barril que ja coneguem d'aquest Juliol

Bé ara caldria preguntar-se si esta gent ja es forava quan el barril valia 20 euros, per que una vegada valia mes d'anem a posar 60 euros, no tripicaben la producció per a frenar, l'ascens del peru, per que no els ineresava, per supost. Jo crec que una cosa es fer-se ric o molt ric, i una altra cosa es abusar del païssos que depenen de tu, com esta fent esta gent des de l'any 2000, amb la finalitat de construir-se 3 mega circuits de carreres, un mon senser d'illes artificials, i tot el que els dona la gana per que allí, a part de petroli, no tenen de res i seu tenen que construir tot tirant de petrodolars.

Supose que este probema te molt mala solució per que com ells tenen el poder fan el que els dona la gana, i punto, que diria qui tots sabem, pero opine que la resta de païssos algo tindria que fer al respecte, pero per si de cas, ja els matem nosaltres, I PUNTO

INDIGNACIÓ

Ja no puc més, estic fins als putos collons de que no hi hagen papereres al poble. Que passa, que sols els veïns de la plaça tenen dret, ja sabem que l'Ajuntament està pobre, però crec que no costaria molt dedicar una partida presupostaria per a quatre papereres. Després el poble està fet una puta merda. Ale, ja està dit.