POLÒNIA

Els amics de Polònia tenen alguns videos realment bons, ací va una mostra del que Rita i el Beato tramen per al Cabanyal.

Desde el lupanar de rica miel.

BICHOS Y CIA.

El dimecres passat penjarem un video al que es podia vore al president dels Estats Units, Barack Obama, matant una mosca mentre un periodista li feia una entrevista a la Casa Blanca. La única cosa destacable de tot açò és l'habilitat del president nordamericà per a desfer-se de la pesada mosca. Doncs si algú pensava que un fet tan simple i natural com el de matar una mosca no podria tindre ningun aspecte negatiu, estava equivocat.

Un grup de defensa dels animals ha criticat al president dels USA per matar la famosa mosca. El grup en qüestió s'anomena "Pueblo por el Tratamiento Ético de los Animales" (PETA), i ha anunciat que enviarà un caçamosques al president Obama per a que les agafe i després les allibere. Atenció al que diuen els membres d'aquest grup: "Apoyamos la conmiseración hasta con los animales más pequeños y menos simpáticos." Mira que són gilipolles, de segur que són gent que viu al camp redojada de panderoles, mosques, rates, serracames i altres bichos d'aquest calibre, mira que són "marranos".

Si és que hi ha gent per a tot, en lloc de preocupar-se per coses més importants, perden el temps en bobaes com aquestes.

Desde el lupanar de rica miel.

NO ES CRUEL SI SE GOLPEA DIRECTAMENTE AL CRÁNEO

De segur que tots tenim en ment les cruels imatges de les matances de foques que any darrere any es produeixen a països com Noruega o Canadà. Doncs be, la Unió Europea està tramitant un procediment per a vetar el comerç de productes derivats de les foques. El passat divendres, els membres del Comité de Representants Permanents (COREPER), que és el comité de representants permanents dels Estats membres en la Unió, en definitiva, els que s’encarreguen de preparar les reunions del Consell Europeu, van acordar que el tema es tracte al Parlament Europeu els propers 21 i 22 d’abril.
Respecte al tema, supose que aquesta decisió és un tipus de mesura per a forçar a que els països que duen a terme aquest tipus de matances es replantegen la seua postura. El cas és que no tinc molt clar que aquesta siga la mesura adecuada, però al menys és una decisió que trascendirà a la opinió pública i de segur que té conseqüències, ja vorem quines!
Però, el que més crida l’atenció de tot açò és com s’han defensat els canadencs. Atenció a la frase: “No es cruel si se golpea directamente al cráneo”, en referència a la forma de matar a les foques amb el “hakapik” (pal acabat en forma de ganxo). Jo no vaig a fer ningun comentari respecte a aquesta frase, perquè tots aquells que me venen a la ment implicarien pena de presó. No me puc contindre, a més de un li diria esta frase a lo Harry Callahan mentre està en terra i jo tinc el hakapik en alt fins a que es cague de por, tranquils, no direm noms.
Per acabar, la última de les autoritats canadenques, afirmen que les matances de foques formen part del patrimoni cultural del país, pues ale, que s’en vagen ells i la seua cultura a fer la mà!


Desde el lupanar de rica miel.

Padre Loring

Be, després del purgandus populus i el sermó del Arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares (ni porter ni familia de la personatge del "Camera café"), "versus the world" no queda més que seguir la senda que lo nostre sinyor ens ha marcat i ficar en orelles de tots els penintents lectors del bloc aquest les sabies paraules del pare Loring, un predicador jesuïta que fa per arribar al poble, com Snarr I el Guerreador.



Recomane que fiqueu en marxa aquest i s'oblideu de mirar la pantalla, que son fotos, al cap d'una estona estareu salvats del infern... o vos veureu llençats de cap a ell per trencar el ordenador a garrotades.





No te desperdici. Wyoming li fa propaganda.




Anti-aborting.




La Sexta a la carga.

POBRETS ANIMALETS

Tal vegada per que estic llegint un llibre al que es tracten els cavalls amb molta admiració, amor i respecte, m’ha cridat l’atenció una noticia que recull hui el diari “El País”. El tema en qüestio és que al Jutjat de lo Penal número 2 de Toledo comença el procés contra tres persones acusades de cremar a 12 cavalls. La cosa seria de risa, sino és perquè sis dels animalets van morir i els altres sis acabaren amb tot el cos abrasat. Pareix ser que els tres acusats, picaors ells, donaren l’ordre a tres colombians per a que acabaren amb els cavalls de la competència, d’un tal Galan, i així acaparar totes les corregudes de la temporada. El dia de autos, coincidiren a la mateixa correguda Sergio Galan i els germans Domecq, picaors també. Els sicaris colombians, es confundiren i seguiren el camió on anaven els animals dels Domecq en lloc dels de Galan. Total, que s’equivocaren i van cremar els animals de qui no tocava, menuda chapuza. Els animals no van poder intervindre en 60 corregudes a la temporada taurina 2001, amb la conseqüent pèrdua econòmica que va suposar per als seus propietaris. Però el pitjor de tot és el fet d’atacar uns animals indefensos mentre estaven tancats a un camió. Els responsables materials i els que donaren l’ordre de fer-ho es mereixen, a banda d’una sanció econòmica exemplar, estar tancats una temporadeta a veure si es passen les ganes de tornar-ho a fer.

Relacionat amb açò, l’altre dia també va aparéixer una noticia a la prensa, a la que es comentava que un subnormal de la pradera, que portava un gos al maleter del seu cotxe, en veure que el pobre gos va vomitar dins l’automòbil, el va agafar amb una corda al cotxe i el va portar arrastrant fins a que la Guardia Civil el va parar. Imagineu-vos com van quedar les pobres pates del gos. I dic jo, deu ser fotut que un gos tire les papilles al maleter del teu cotxe, i deu donar prou ràbia, però si tens un gos serà per que t’agrada i, per tant, caldria tractar-lo amb més cura, i si decideixes portar-lo al maleter i te vomita allí, doncs t’aguantes, com diria “Gos Cornut”, no haber ido, no tingues un gos i punto, que nigú t’obliga a tindre’l. Però si el tens, sigues responsable i a cuidar-lo te toca, mala sort. I cumplir en tot, cuidar que no orine els cotxes ni les cases, que no deixe mones davant la porta d’una casa, que no lladre a les 5 del matí, etc. Resumint, els pobres animalets no tenen la culpa, al fi i al cap, són animals i no tenen la capacitat de valorar si una cosa està ben feta o no, els culpables del que fan els animals domèstics són els seus propietaris, que en molts casos no respecten a les persones i que no entenen que no a tot el mon li agraden els animals i que encara que t’agraden, no volem viure importunats dia i nit pels animalets.

Desde el lupanar de rica miel.