Pla Confiança i política municipal

"Si Benifaió millora avancem tots, obrim un camí cap a una millora de carrers i avinguts necessària baix una inversió de la Generalitat que supera els 460.000 euros". Amb aquestes paraules, agafades d'una notícia a l'adreça de internet de l'ajuntament de Benifaió, descrivia l'alcaldessa del poble el "macro projecte urbanístic de repavimentació, asfaltat i millora de les voreres del poble el dia 4 de novembre en la presentació en societat del projecte.

Com tots sabeu, aquestes obres de millora han afectat alguns dels carrers en la zona del poble on jo vist, entre ells la meva avinguda, que va ser asfaltada entre el dijous per la vesprada i el divendres de matí.

Fins ací tot bé, més o menys, el pla confiança de la generalitat ve a ser el mateix que el "plan E" de ZP, els d'una banda política, critiquen el que fan els de l'altre costat, etc... en resum, allò a que ens tenen acostumats els nostres polítics.

La meva sorpresa ve quan ahir dissabte observe l'aparició d'alguns clotets en la zona reasfaltada, en un principi no li vaig donar molta importància per que vaig pensar que ho havien fet els treballadors, de la mateixa manera que apartaven la capa d'asfalt de dalt les clavegueres o les tapes d'ono. Però avui diumenge, he arribat a contar fins a deu clotets en l'asfalt només en el tram d'avinguda on visc jo, cosa que em fa pensar que no es una cosa que facen els treballadors per a destapar alguna tapa que s'haja de quedar destapada, sinó que s'han fet les obres tan mal que en menys de 78 hores ja han aparegut aquests desperfectes i també hi ha ja un pi que ha començat a alçar el carrer.

Per tant, açò hem porta a pensar que si el degradament dels carrers afectats per les obres continua amb aquest ritme en menys de mig any els carrers estaran molt pitjor de com estaven la setmana passada abans de la realització de les obres de "millora", i jo em pregunte, això no és tirar més de la mitat dels diners que costen les obres en una època de crisis? No sé quin serà el resultat final d'aquesta millora del poble però no tinc cap confiança en ella, ja vos aniré informant.

Aquest fet, em porta a escriu-re sobre un altre tema, que pot ser delicat, sobre el qual ja volia escriu-re la setmana passada, i que te a veure en la política municipal, més ben dit en la política de la policia municipal. Resulta que tornava jo de collir Kaki el dimecres de la setmana passada cap a les 5 i quart de la vesprada i després de baixar el pont del carrer Picassent i fer el carrer d'espioca, o carrer corbella de tota la vida per anar cap a la placeta de l'estació i pel costat de la via del tren cap a ma casa, quan vaig arribar al cantó del carrer Vicent Marí em para un policia i hem diu que no puc passar que he d'agafar el carrer vicent marí per anar pel carrer i tornar al pont on jo estava primer, per que el carrer de San Carles estava tallat fins que s'en anaren tots els xiquets del col·legi, i jo li vaig dir, però si vaig per ahí torné al lloc d'on vinc, a lo qual ell molt educadament, cosa que per a ser sincers em va sorprende prou al ser un policia del poble em va contestar "ya lo sé, pero yo cumplo ordenes, es por los niños que se tiran sin mirar", total que em va costar pegar la volta i fer mil cinc-cents mitres per a recorrer els cinc-cents metres que havia de fer.

Amb açò no vullc dir que no s'haja de protegir el xiquets, tot el contrari, el que passa és que crec que la manera en com es fa actualment presenta alguns problemes:

- El primer és que degut a les modificacions que es feren en la circulació del poble fa uns quants anys, a instancia d'un suposat estudi encomanat per la policia municipal, actualment, la major part dels carrers del poble s'on d'una sola direcció i moltes vegades, per a anar d'una part del poble a una altra només tens una o dues alternatives i si es talla al trànsit una d'elles pel motiu que siga moltes vegades et trobes que has de pegar una volta innecessària per arribar al teu destí.

- A continuació si no es deixa circular per el carrer del col·legi i els xiquets s'acostumbren a creuar sense por per que no ve ningú, que t'assegura que tres carrers més enllà el xiquet no creuarà sense mirar provocant igualment un accident.

Aquesta mateixa situació també es dona al col·legui Santa Barbara, lloc on també els carrers tenen una única direcció i et quedes una altravegada sense alternatives per anar al centre del poble.

Crec que si el que es vol és proteguir als xiquets hi han altres maneres de fer-ho, per que sense anar mé lluny, quan nosaltres anavem a l'escola no es tallaven els carrers, no sé, crec que el que hauria de fer la policia és donar xarraders sobre seguretat vial als col·legis i concienciar als pares de les criatures que els ensenyen a creuar els carrers, o a cas nosaltres quan teniem 5 o 6 anys no anavem sols pels carrers i miràvem abans de creuar, simplement es que crec que les cosses es podrien fer d'una altra manera

TOTS SON IGUALS

Potser Laporta siga un impressentable, que ho és, que es dedica a fer una barreja de política i esport, cada vegada menys esport i més política, amb no sé jo quina finalitat, ni si li ixera bé o malament. Però alguna cosa de raó si que té en referir-se a certs suposats "periodistes" de la capital de l'estat de la manera que ho fa.

Vos pose en situació. A Ucraïna, encara que siga un país independent lña major part de la gent continua parlant en rus i no en la seva llengua propia, i als periodistes se'ls va fer extrany que Guardiola contestara preguntes tant en català com en castellà, amb la qual cosa li van preguntar al entrenador del barça per que ho feia, pregunta a la qual va respondre: "som un país en una llengua, i els que la parlem, com jo, que surtim fora la gastem", val una explicació com una altra i ja està, li feren la següent pregunta i succesives fins que s'acaba la roda de prensa, "vamos lo normal" quan un fa rodes de prensa.

Per el que he pogut saber en la tele i en alguna radio i en internet, el més detacat del partit d'ahir a Kiev per al diari espanyol de tirada nacional "El Mundo" són aquestes declaracions de Pep, i avui titulava en portada "Guardiola, otro caso de orgullo catalán", supose o al menys espere que en l'interior diguera alguna cosa referent al partit d'ahir.

Com açò m'he posat a investigar-ho a les 9 de la nit no he pogut vore el diari del dia, ni tampoc el que posava en la web del diari pel matí referent al F.C. Barcelona pero a les nou de la nit, a la secció d'esports d'aquest diari hi han: 3 articles al voltant de Messi, sobre la falta que marca, i el fet que es lesionara, uin article que arreplega unes declaracions politiques que ha fet el president del Barça esta vesprada, un sobre el previ del dervi amb l'espanyol, dos articles al voltant de la declaració que va fer ahir Guardiola al voltant de la llengua i un foro titulat: "¿le parece bien la actitud de Guardiola?" i que si entres dins es fa la següent pregunta: "¿Le parece bien que Guardiola utilice la Champions para realizar una reivindicación nacionalista?" Com si el entrenador del Barça li haguera pagat al periodista ucraïnes per a poder fer una declarfació a favor del català en una roda de prensa de la Champions.

En fi, que em pareix un miqueta excessiu el tractament d'aquest diari, on per cert parlar del partit del equip o del magnífic gol que va fer Xavi en el seu partit numero 100 en Champios on tot l'equip va fer 55 passes i van participar tots el jugadors del equip excepte Valdes i Piqué, no cal, però clar "con el mundo hemos topao....."

Trajes para todos

PUTIFERIO NAVAL

La semana pasada vaig sentir una noticia que me va indignar i que vaig amenaçar de posar-la al blog, aquesta era que la diputació i l'ajuntament de valencia estaven indignats per que el gobern espanyol no volia aportar diners al consorci de la copa américa ( mes coneguda com America's cup) per a fer front al pagament de 20 millons d'euros per a que valencia fora sede de dos prerregates de la pròxima edició. Aquestes prerregastes, haurien de ser "multicascos" o siga que podira participar l'equip que volgues. Cal matissar que el govern va dir que era convenient esperar-se a que ixira la sentencia judicial del litigi pendent a Nova York, que tenint el conter l'ambit de crissi mundial caldria negociar el preu a la baixa, i que caldria negociar en ACM ( que per qui no ho sapiga es la empressa que porta el event) que aquestos diners actuaren a la vegada com un senyal de cara la propera edició, com una mena de entrada.

A mitat d'esta semana la tia troglodita va fer una roda de prensa on diguent que havien arribat a un acord en ACM i entre la diputació i l'Ajuntament de valencia pagarien el canon que ara era de 18 millions d'euros, també va aprofitar per a tirar puntadetes al gobern de veus com no era tan car, estic indignada en vosaltres etc.....

Arribats a este punt cal fer dos matissacions:

- La primera es que de l'anterior edició entre l'ajuntament de València i la diputació li deuen 24 milions d'euros al gobern, m'explique el consorci de l' America's Cup que es qui realment paaga a ACM esta format per 3 entitas, Lajuntament , la Diputació i el Gobern, en l'anterior edició es va acordar que cada part posaria una quantitat de diners, la que fora, total que quan arriba el moment de pagar, ni la Diputació ni l'Ajuntament pogeren posar tota la pasta que els tocava i el gobern per a que es pogueren celebrar les regates va posar 18 milions d'euros que deuria haver posat la Diputació i 6 que li pertocaven a l'Ajuntament, i que encara no li han tornat.

- la segona es que en els temps actuals que corren crec jo que podrien enviar la America's Cup a pendre pel cul, gastar-sed ixos diners en crear llocs de treball, per exemple millorant les infraestructures de la comunitat que deixen molt que dessitjar, i si els 4 ricaxons que es vorien beneficiats per la disputa de la regata volen que es celebre que posen ells la pasta que al fi i al cap ells son els que la van a guanyar quan es dispute.

Doncs be, avui mirant un poc la actualitat d'internet a la página web del marca ( gran diari i millors persones) he vist una noticia prou interesant: " El juez da la razón a Oracle i anula el club nautico español", llegint la noiticia sencera les conseqüencies d'aquesta sentencia son que la próxima edició se la jugaran els suïssos e els americans, nomes, en unes dates que decidiran els yankis, asixò si el lloc el decidira el tio Bertalleri. Total que la próxima edició no tindra dos prerregates per les quals hem pagat 18 milions d'euros entre tots els valencians, espre que encara no s'haja fet efectiu el pagament o que al menys ens tornen la pasta. Ale ahí queda aixó

Consciència Política

Consciència política

El govern valencià ahir va donar l’ordre de tancar els repetidors de TV3 d’Alginet i Llosa deixant sense emissió les comarques de La Ribera i La Costera , açò no és cap novetat, ja que fa dos anys que començaren la lluita contra la llibertat i el dret dels espectadors valencians a veure aquest canal televisiu. Ara fa quasi un any del tancament del repetidor de Xixona deixant a les comarques del sud sense senyal.
Tal vegada no voldrien que la gent sintonitzara anit aquest canal per a que no vegera la pel·lícula Salvador Puig Antic?

El govern valencià i el català van arribar a un acord de reciprocitat segons el qual a Catalunya es podia veure C9 i ací podríem veure TV3; doncs, una vegada més, aquest govern s’ha passat pel “forro” de la butxaca aquest acord tirant la culpa al govern central, “per a variar”.

L’altra notícia que he llegit és que la crisi arriba també al món del ciclisme i que la propera temporada no tindrem La Volta a la Comunitat Valenciana, no sóc jo un amant d’aquest esport, però tampoc ho sóc de la vela o del motor en general, i la pregunta és: per què aquest govern es gasta milions d’euros en esports com la Fórmula 1, Volvo Ocean Race, Copa Amèrica, Open de tennis a Castelló, ajudes per a construir el nou Mestalla ... i deixa que desaparega La Volta en la seua edició número 30?

El ciclisme té un merder espectacular amb el tema del dopatge, però no crec que la millor idea siga deixar-lo morir.

Com sempre passa no tenim consciència política i sols sabem queixar-nos, però quan el mal ja ens afecta, com ara els estudiants al cas Bolonya, No a la guerra ...

MUERTE A...L'OPEP

El passat divendres, mentres gran part dels que fan mal estaven visitant les terres on es feien antigament els espaguiti westerns, l'OPEP, o siga l'organització de països exportadors de petroli va anunciar que a partir del dia 1 de novembre, anava a reduïr la producció de petroli amb la finalita de frenar la caiguda del preu, que des del juliol ha fet que es pase de pagar 145 euros per el barril de petroli tipus brent ( de referencia en europa) a 61 o 62 a que es pagava el dia 26 d'octubre.

Esta decissió que podria pareixer justificada per que en el llarg de 3 messos el petroli ha passat a valer la meitat del que valia, baix el meu punt de vista es un motiu mes que suficient per a declarar la mort internetil d'aquestos països, i ara vos explicare el per que:

1. Supose que tots estarem d'acord quan dic que el jeques dels païssos arabs son els ricaxons mes gran del mon gracies al petroli.
2. Imagine que tots coinciderem que aquestos mateixos personatges, als anys 90 ja guanyaven el que no estaba escrit i eren molt rics gracies també al petroli.
3. Ara anem a pegar un miraeta al passat, si visiteu la següent pàgina: http://www.oilnergy.com/1obrent.htm podreu vore com als anys 90, el preu del barril de petroli brent mitja era de 20 euros, i fins i tot l'any 99 va caure fins a valer 10 euros, i esta gent a ixe preu ja guanyaba molta pasta i era molt rica, imagine el que guanyaran ara que han arribat a vendre el barril a mes de 10 voltes aquest preu.
4. Si ens fixem una mica mes en l'evolució del preu, es pot vore com a principis de l'any 99, el preu del petroli va començar un ascens que el va portar en quasi dos anys a valer 30 euros, i es va quedar estabilitzat mes o menys al voltant d'aquest preu des de finals de l'anys 2000 fins a mitjans de l'an 2003
5. Cap al final de l'any 2003, el preu va experimentar una primera pujada meteorica que el va portar a tocar sostre cap a mitjans de l'any 2006 a un preu d'uns 75 euros el barril.
6. A partir d'açí, i durnat mig any va experimentar una xicoteta baixada fins valer sobre 60 euros a principi de l'any 2007, on va començar un pujada impressionant que va acabar portant al preu de 145 euros el barril que ja coneguem d'aquest Juliol

Bé ara caldria preguntar-se si esta gent ja es forava quan el barril valia 20 euros, per que una vegada valia mes d'anem a posar 60 euros, no tripicaben la producció per a frenar, l'ascens del peru, per que no els ineresava, per supost. Jo crec que una cosa es fer-se ric o molt ric, i una altra cosa es abusar del païssos que depenen de tu, com esta fent esta gent des de l'any 2000, amb la finalitat de construir-se 3 mega circuits de carreres, un mon senser d'illes artificials, i tot el que els dona la gana per que allí, a part de petroli, no tenen de res i seu tenen que construir tot tirant de petrodolars.

Supose que este probema te molt mala solució per que com ells tenen el poder fan el que els dona la gana, i punto, que diria qui tots sabem, pero opine que la resta de païssos algo tindria que fer al respecte, pero per si de cas, ja els matem nosaltres, I PUNTO

MUERTE A ... 'Blackberry Fountain'

Muerte a este tiparraco per anar de gracioset traduint-se el seu cognom al angles i dient-se Fountain of Blackberry encara que ahir en el ple de les Corts li rectificaren i li digueren 'Blackberry Fountain'.

El tema dona una miqueta de asco i comença a cansar però el tio Paco Fields te que portar un traductor darrere tot el sant dia perque te un nivell d'angles d'anar per casa o menos.

Per aço i per a que ens posem les piles en el tema muertes que per cert crec que Rita i el seus amics no estan encara en esta secció.

El Camarote de los Hermanos P.P. AUTO-DEFINITS

" Mañana tengo el coñazo del desfile... en fin, un plan apasionante"

Mariano Desfilaes.

Diàlegs curts de saliva i llargs de Lugosi (I)

BL. Ei Banki, está jodio esto del Caucaso.
BKM. Es un caucaso pérdido. Lo ideal sería ni puto caucaso.
BL. Normal, tu no tienes mis seductores"ojicos austro-hungaros". Al huerto mis ojicos llevarían al Putines. !!!!!Lleva Putines y no va descaaaaalso¡¡¡¡¡¡¡¡
BKM. Pedazo copla.

MUERTE A ...LUIS DIAZ ALPERI

L'alcalde d'Alacant diu que la Llei no l'obliga a retirar els honors a Franco
Alacant conserva encara el títol de Fill Predilecte atorgat a Franco l'any 1940. La Plataforma de Iniciativas Ciudadanas (PIC) ha presentat més de 25.000 firmes per retirar aquest títol al dictador, i per exigir la neteja de símbols feixistes a la ciutat, d'acord amb la nova Llei de la Memòria Històrica. Però l'alcalde del PP Luis Díaz Alperi (El Peris d'Alacant), es nega rotundament a desvincular-se del franquisme, evidenciant la poca vergonya que encara tenen alguns polítics que no amaguen les seues simpaties per la dictadura feixista.

Espere que el meu amic exiliat li dedique unes paraules o un segon muerte a este personatge

MUERTE A...CARLOS FABRA

Aquesta nit m’he despertat sobresaltat a les quatre de la matinada i, pensant quin era el motiu d’aquet desfici, he arribat a la conclusió de que no era altre que el fet de no haver dedicat la secció muerte a…, al president de la Diputació de Castelló. No passa res, açò té fácil solució, hui 31 d’agost de 2008, declare públicament la mort virtual de Carlos Fabra. Que perquè, doncs per ser un cacique a la vieja usanza, per fer el que li dona la gana amb diners públics, per tindre acollonat al tot el panorama judicial, el juí en el qual ell és l'acusat, ja va per l'octau jutge, els set anteriors demanaren el trasllat, i perque tots els anys li toca la loteria (de segur que no és per a blanquejar diners, no!!!). Per tot açò, i per portar ulleres de sol dia i nit MUERTE.

Exiliat alacantí amb llàstima pels castellonencs.

MUERTE A... SARAH PALIN

I direu, qui és aquesta? Doncs la futura vicepresidenta dels EE.UU. en cas de que guanye les eleccions a la Casa Blanca el candidat republicà John McCain. Esperem que açò no passe, però a aquell pais pot passar qualsevol cosa, fins i tot, que hi haja tongo a les eleccions, no cal recordar exemples, veritat? La Sarah Palin esta, de 44 anys, és la governadora d’Alaska i està casada amb un esquimal. A més a més, és militant antiabortista, socia de l’Associació Nacional del Rifle i, per descomptat, recolza que el creacionisme s’ensenye a les escoles. De jove va participar a concursos de bellesa, quedant segona en Miss Alaska 1984. I quines van ser les seues primeres parales quan es va coneixer la seua candidatura?: "A qué collons es dediquen els vicepresidents?" Mel Sarah. Per tot açò MUERTE!!! a ella i a McCain i, en general, a tots els neocons.

Exiliat alacantí de matansa nocturna.

MUERTE A... JUAN COTINO

Aquest estiu s’ha posat en marxa una iniciativa per part de la Conselleria de Benestar Social, amb el seu conseller Juan Cotino al capdavant, consistent en facilitar un “bautisme de busseig” a persones discapacitades en diverses platjes de la Comunitat Valenciana. La iniciativa, que per a nosaltres pot resultar banal, possibilita que persones amb discapacitat puguen practicar una activitat que abans tan sòls podien somniar. Fins ací tot correcte, ara be, el fet de que el senyor Cotino es faça la foto amb discapacitats a la platja de la Malvarrosa i aparega a Canal 9 dient lo bueno que somos i la cantidad de políticas de igualdad y de integración que llevamos a cabo, me pareix prou menyspreable. Seguint el mateix patró, per exemple el Ministre de Treball Celestino Corbacho tindria que fer-se la foto amb cadascuna de les persones que rep la prestació per estar desocupada. S’imagineu a Corbacho venint al poble a fer-se la foto amb algun treballador de la Cooperativa?
La veritat és que l’actuació del Conseller de Benestar Social i abans Director de la Policia i Conseller d’Agricultura, és a dir, fer política amb les persones menys afavorides, està al mateix nivell que fer política amb les víctimes de terrorisme, no vos pareix. En fi, per aquesta actitud barriobajera, chabacana, pedestre, arrabalera, i, en definitva, lamentable, MUERTE!!!
Després d’açò, me plante en les morts de Consellers i altres membres del Consell i la Generalitat Valenciana, perquè com que estic dins i els conec be, no acabaria mai, i tindria que fer un blog dedicat exclusivament a estes muertes. Però, clar, com que sóc fácil de picar, a la mínima que feu popopo, tornaré a fer-ho.

Exiliat alacantí des de les entranyes de la bèstia.

ESCAPARATE NACIONAL

Com que sou uns cràpules, uns vividors i uns calents, i sempre esteu parlant de mamelles i culs, jeje, este comentari el podia subscriure algú que jo conec, vaig a retornar la serietat al blog parlant de política i temes econòmics. El tema pot ser aborrit, però com que ací, de moment no hi ha censura, vaig a quedar-me a gust. Si vos pareix aborrit i pesat, doncs passeu de llegir-ho i punto. Del que volia parlar és d’un tema que ara que s’han acabat els jocs olímpics, i els polítics estan a punt de tornar de vacances, tornarà al “ojo del huracán” i sobre el que començaran a enredrar els uns i els altres, les balances fiscals i el sistema de finançament de les autonomies.

Comencem parlant del sistema de finançament que tenim desde l’aprovació de la Constitució Espanyola al 1978. Hi han dos tipus de Comunitats Autònomes, les de Règim Comú, i les de Règim Foral, Pais Vasc i Navarra, que es financen, respectivament, pel sistema foral de “CONCIERTO” i “CONVENIO” econòmic. Aquesta diferenciació entre Comunitats Autònomes no obeïx a raons econòmiques, sino a motius polítics i històrics, meccc, el primer craso error. En qué consistixen estos dos sistemes? A les CC.AA. de Règim General, l’Estat recauda diners a través d’uns impostos de la seua propietat i després destina un percentatge a les CC.AA. A més, les autonomies compten amb una serie d’impostos cedits per part de l’Estat. En canvi, les Comunitats del Pais Vasc i Navarra es financen mitjançant un sistema singular de règim foral, a través del qual tots els impostos bàsics son gestionats, recaudats i disenyats, amb certes restriccions armonitzadores, per la Comunitat Foral. A banda, el Territori Foral abona anualment al Govern Central una quantitat anomenada “Cupo”, com a compensació per les despeses que manté l’Estat al citat territori, i com a contribució a la solidaritat entre regions.

Aquest és el sistema que va eixir de l’Estat de les autonomies, a partir del qual s’han fet diverses reformes, l’última l’any 2002, amb el denominat “Modelo Zaplana”. Doncs si, el guardabosques del oso Yogui, va ser qui s’apoderà del model elaborat pel seu Fidel escuder Vicente Martínez Pujalte, i ràpidament involucrà a Jordi Pujol en el projecte per a fer pinya i intentar implicar a la resta de les CC.AA i a l’Estat.

Ara que ja hem analitzat breument l’actual sistema de finançament, és hora de parlar del famós concepte, que últimament està en boca de tots, que no és un altre que el de Balança Fiscal. Doncs be, la Balança Fiscal d’una Comunitat Autònoma és la diferència entre els impostos pagats per aquesta comunitat i els serveis, inversions i transferències que rep. Per pura llògica, les regions més riques tendiran al déficit fiscal, paguen més del que reben, i les regions més pobres tendiran a comptar amb un excedent fiscal. És tan sencill com que qui més guanya més ha de pagar. Açò és el que cap esperar d’un sistema fiscal progresiu i d’una correcta redistribució de la renda mitjançant les despeses públiques.

Ara be, les balances fiscals són una eina perillosa i de difícil maneig que, segons en mans de qui estiga pot ser utilitzada per a manipular les conclusions que de ella es vulguen extraure. No hi ha un únic model de balança fiscal, de fet, des de l’any 1960, s’han fet 36 estimacions de balances fiscals, com així admet el Govern al seu Informe de presentació de les Balances Fiscals de 15.07.2008. Si, perque este Govern és l’únic que s’ha atrevit a fer públiques les balances fiscals, obrint així la caixa dels trons. De fet, no han publicat una sola balança, sino sis deferents, elaborades amb metodologies dispars. I és que la confecció d’una balança fiscal és un fet prou conflictiu i que no aconseguix posar d’acord als economistes, cosa esta última també prou fácil.
La cosa més important de les balances fiscals és la seua interpretació per a poder extraure conclusions correctes. I com be apunta la ex presidenta de l’Institut Nacional d’Estadístic, Carmen Alcaide, el punt de partida conistix en que no són les Comunitats Autònomes les que tributen, sino que ho fan les persones (físiques i jurídiques), és a dir, els contribuents. En aquest sentit, les balances fiscals són el resultat de la suma territorialitzada de les relacions fiscals entre les persones, distribuides per tot el territori nacional, i la Hisenda Pública. Per tant, són els ciutadans els que contribuixen i els que reben els béns, serveis i transferències, i no els territoris.

La dada més important que s’ha de treure de les balances fiscals és si un ciutadà, amb una determinada renda, soporta la mateixa pressió fiscal independentment del lloc al que tinga la seua residència. Si açò es cumplix, podem dir que el sistema de finançament garantix els principis d’equitat i solidaritat. Per contra, si no es cumplix, aleshores el sistema fiscal falla en els seus principis, be per la via del ingressos o per la de les despeses.

D’altra banda, hauriem de posar en dubte o, almenys, en “cuarentena” els estudis sobre balances fiscals, perquè hi han una serie d’ingressos i despeses que no són territorialitzables. Així, per exemple, els ingressos procedents d’impostos directes (aquells que graven la generació de renda, com l’impost de societats o el IRPF) s’imputen en base al domicili fiscal. Aleshores, les grans empreses que tenen filials per tota la geografia, generen riquesa a més d’una comunitat. Per contra, als estudis es contabilitzen tots els ingressos on té el seu domicili fiscal, que sol ser a Madrid, Barcelona o el Pais Vasc. Si parlem d’impostos indirectes (aquells que graven el consum, com per exemple l’IVA), també hi han errors, perquè si per exemple jo compre un llibre per Internet a casadellibro.com, que té el seu domicili fiscal a Madrid, l’ingrés no es fa on té el domicili fiscal la companyia, sino que l’import el pague jo al poble.

Per la banda de les despeses també es produixen una serie d’errors. Per exemple, la construcció de la unitat de cremats del hospital La Fe de València, s’ha d’imputar sols a València o a tot l’Estat? tenint en compte que allí s’atenen pacients d’altres territoris. Les obres del AVE que travessen Castilla La Mancha, s’han d’imputar sols a eixa Comunitat, o també a València, Alacant o Castelló, que és on acaba la línea? (bo, on acabarà algun dia). I així podriem continuar amb molts més exemples, per tant, és evident que no està clara del tot la contabilització dels ingressos i de les despeses.

Tenim que ser conscients de que el sistema de fiançament espanyol està basat en un concepte d’Espanya com a nació i no en un sistema federal com el model Alemany, amb qui alguns pretenen comparar-lo. D’acord amb la Constitució, el sistema fiscal està basat en un principi de solidaritat, i intentar que les balances fiscals estiguen equilibrades trencaria aquesta solidaritat i aniria en contra de la Cosntitució. Un altra cosa és que es pretenga canviar el concepte. Per tant, la primera cosa que té que fer el PSOE és aclarir quin model vol, que no diguen que són federalistes per a guanyar vots del ala més radical del partit i després públicament mantinguent un dicurs diferent per a recaptar als votants que estan més prop del centre. Que s’aclarixquen d’una punyetera vegada. Una qüestió ben diferent és la reforma de l’actual sistema de finançament, ja que amb l’intens procés d’inmigració dels últims anys la distribució de la població espanyola ha canviat dràsticament, i el sistema utilitza l’any 1999 com a any base de referència per a fer els càlculs de trasferències de l’Estat a les Comunitats Autònomes i, per tant, la població ha de ser un factor amb major ponderació en el càlcul.

La conclusió de tot açò és que ja hi ha prou de llançar-se dards enverinats entre els polítics i de tractar d’inculcar als ciutadans la idea que paguen més que els altres i que són ells els que estan mantenint a l’Estat, per a reclamar més finançament, quan aquesta és una cosa que no està tan clara. Per tant, reforma del sistema de finançament, SI, però res de preses, amenaces i intents intimidatoris dels polítics posant el canvi de model de finançament com a condició “sine qua non” per a l’aprovació dels Presupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009. Que prenguen nota Rajoy, Puigcercós, Mas, Antoni Castells i la resta de fauna que conforma el nostre panorama polític.

Tranquils, per a compensar esta gallofa infumable promet que la pròxima entrada serà amb fotos de ties o similars.

Exiliat alacantí hasta los webs de polítics mediocres.