Jutge únic del futbol

Només vaig a fer un comentari sobre les sancions que eixiren ahir sobre el tema del dit en l'ull. El passat 2 d'Octubre, es a dir, encara no fa ni 4 dies, va un jugador de rugby italià li va fer la mateixa acció a un irlandés en un partit del mundial de rugby, la sanció es va fer pública ahir també, el jugador en qüestió estarà sancionat 15 setmanes sense jugar en cap competició, una sanció igualet de ràpida i de contundent que la de la competició espanyola

MUNDIAL

Despres del resultat del sorteig d'ahir, tot el mon diu que el grup G on Brasil, Portugal i la Costa d'Ívori lluitaran per les dues places que donen accés al octau de final, és el grup de la mort, jo no vaig a dir que no ho siga, però crec que hi ha altres grups on hi ha també tres seleccions capacitades per lluitar per les dos primeres places.

Encara que crec que l'amic Lupin és el més capacitat per a fer un anàlisi futbolistic de la composició dels diferents grups del mundial, i així espere que ho faça i ens il·lustre amb la seua sabiesa, jo pense que hi ha altres grups on pot haver més d'una sorpresa, per a mi lúnic grup on hi ha dos clares favorites es el d'Espanya, que amb Xile, són superiors a les altres dos seleccions, a no ser que Suïssa millore molt el rendiment que va donar en l'eurocopa, cosa posible entrenat-la Ottmar Hitfield, però deixem que siga Lupin qui ens faça vore la llum futbolísticament parlant.

Un altre tema, es que encara que es juga en Àfrica, i molts analístes diuen que els equips africans donaran alguna sorpresa, cal tenir en conter que al juliol a Sudàfrica és ple hivern, i si els comentaristes ahir no posaren la pota, segons ells hi haura sedes on es podria arribar als zero graus, o siga molt de fred, i la resta de seleccions africanes classificades, són més bé païssos càlids, que no sé com seran capaços d'aclimatar-se al fred.

CUATRO

Ahir vaig cometre el gran error de voler veure el sorteig de la fase de grups del pròxim mundial, que es va celebrar a la ciutat sudafricana de Ciutat del Cap, i l'única opcióera vere'l a la cadena televisiva cuatro.

Com era llògic, en un event espotiu d'aquesta cadena, el presentador desplaçat a Ciutat del cap era un dels dos terroristes que presenten les notícies, no se si era Manu Carreño o Manolo Lama, es igual un dels dos, i en el plató en Madrid tenien de comentarista a Jaunma Castaño, acompanyat per el gra Camacho i el Peton este dels collons, que per que es el representant del Niño, es pensa que ha inventat el futbol o alguna cosa semblant, ahh i se m'oblidava el millor de tots el gran Maldini i la seua parabólica.

Durant l'hora i mitja que ho vaig tindre que vore, fins que es va acabar el sorteig, aquestos personatges, sobretot el presentador i el gran Juanma van competir a vore que deia la burrà i la tonteria més gran, valga com a exemple el comentari de Carreño en verue a la presentadora "Monster", que es va treure el comite organitzador de baix la maniga:" Charlize Theron va de rojo eso es que va con la roja, es un signo de que vamos a ganar el mundial", animalades com aquesta, apart del fet que ja em guanyat el mundial sense baixar del autobús, van fer que puga dir que aquest va ser segurament el programa de la televisió que he vist i que m'ha donat mes agonia els seus presentadors.

Però, no contents en això, el nostre amic presentador en els vint minuts que va durar el sorteig real, ens va regalar pifies com que Aguirre, exentrenador de l'atlètic de Madrid i per a qui no ho sàpiga, actual entrenador de Mèxic, el seu pais d'orige, era el seleccionador del Estats units d' Amèrica, quan va ixir la bola de Korea del sud, digue que era Korea del nord, no recorde ara a quin país africà, va dir que era asiatic, etc, etc, o siga un tall d'errades que no tindrien xiquets de secundaria, i en un mica de sort els de primaria tampoc, que fan que arribara a pensar, com podia ser posible que aquest home s'haguera tret la carrera de periodisme.

Sí, a més a més li sumem, que quan el secretari general de la fifa estava explicant el mecanisme del sorteig eels feren el gran comentari:"esto sobra, que lo tenemos todo claro" i es posaren a dir tonteries sense escoltar el que s'explicava, i que despres quan van traure la bola de França, si li va adjudicar directament el grup B, i se li va sortejar la posició que ocupava al grup, però el comentarista de 4 com no havia prestat atenció al l'explicació perquè "esto sobra, que lo tenemos todo claro", va dir dos vegades que sortejarien el grup on aniria França, fins que va caure en el seu error i va fer com si res, en definitiva, que bon que som, si a açò li juntem una pèsima realització, tallant els moments finals i claus de la xicoteta cermonia que es va fer abans, per a posar publicitat, puc dir que la cadena cuatro no va fer ahir res per guanyar-se la audiència, a part es clar, que els presentadors, es mostraren com un verdaders fanàtics de la selecció i no com a periodistes seriosos.

PREMI PRINCEP D'ASTURIES

Este matí s'ha fet public que Josep Guardiola era nomenat candidat per a rebre el premi princep d'asturies. Ja sabeu quina es la meua opinio respecte d'aquest premi quan es dona a un individu en concret, ja ho vaig publicar en un post el setembre pasat, i ara continue pensant el mateix, i este no esta en la meua llista negra, jejeje. Doncs be, ja era hora de que algú posara un poc de seny en aquest asunte, i vaig a posar una declaració de l'afectat que resumeix perfectament la meua opinio sobre aquest premi:

"Lo agradezco de corazon pero es prematuro, que se lo den a otro" i continua diguent:" Yo no llevo ni un año de alto nivel -como entrenador-; cuando tenga 60 años y, si todavía estoy, que me lo den"

MUERTE A...GLORIA MARÍA TOMÁS Y GARRIDO

El passat 31 de març va tindre lloc, al Paraninf de la Universitat d'Alacant la conferència de la professora Gloria María Tomás y Garrido, dins del V Curs de Ciència i Societat. La tal Gloria María és titular de Bioètica de la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia. A la UA va deleitar als asistents amb una serie d'atacs als homosexuals, als quals tildà, entre altres coses, de malalts i indignes. Les barbaritats que va dir arriben al punt de relacionar la homosexualitat amb un "gatillazo" a la adolescència. També va calificar la masturbació com a "una tonteria", aleshores de tontos en som uns quants (i quantes, que no m’en oblide de vosaltres xiques, je je). També ataca a la bisexualitat, a la que considera un altra perversió.

Be, ací vos deixe el video de la conferència en qüestió per si teniu ganes de droga dura i desitgeu deleitar-vos amb les paraules d’aquesta eminencia, que de segur coneix el clítoris d’oides, i més caldria que es dedicara a buscar-se’l i es deixara de donar classes.

Per tot açò crec els motius per a la seua mort són més que evidents. Mala sort House, me he avançat, és que aquesta tia me posa negre.

Desde el lupanar de rica miel.

TOKYO

Ja estem ací, hem tornat vius de Japó. Per descomptat, tenim moltes histories per a contar, el que no vol dir que les contem, haver vingut, cabronen. Però com que tinc una jet lag de la hòstia i no puc dormir, vaig a penjar uns videos per a que es feu una idea del que pot ser agafar el metro a Tokyo un matí qualsevol. És impresionant vore la quantitat de gent que es mou amb el metro a aquesta bestialitat de ciutat. Vamos, que el típic tren de falles quan tornem de la capital del Turia després d’una nit de festa es queda molt lluny. Tingau en compte que aquesta situació es produeix tots els matins. Es curiosa la figura dels "espentadors" que, com el seu nom indica es dediquen a espentar a la gent per a que puga entrar al metro a les hores punta. La cosa resulta curiosa, però imagineu com seria anar en un d'aquests vagons.

Un altra cosa curiosa del transport públic japonés és que a les hores punta hi han vagons de tren reservats per a dones. A les estacions hi han unes pancartes pegades al terra i al vagó que queda davant d'elles una vegada frena el tren, solament poden pujar xiques. El motiu no és un altre que la calentor dels japos. Es veu que hi havien tios que es dediquen a acosar a les colegiales que van amb faldeta. Sí, les típiques dels dibuixos. Doncs els tios es dedicaven a arrimar el moble més que menys, i per això decidiren adoptar aquesta mesura.

Desde el lupanar de rica miel.

VIVA LA VITA!!!

Segur que tots conegueu el cas de la italiana de 38 anys Eluana Englaro, en coma des de l’any 1992, quan va patir un accident de cotxe. Segons el pare d’Eluana, Beppino Englaro, la seua filla sempre havia expresat la voluntat de que se la permetera morir si es produïa un d’aquestos casos. Doncs be, la familia d’Eluana vancomençar una batalla per a que la deixaren morir tranquilament i el tribunal d’Apelació de Milà va autoritzar que es retirara l’alimentació artificial que manté amb vida a Eulana (en vida per dir algo). La decisió va ser confirmada en novembre passat pel Tribunal Suprem italià i el 2 de gener es va traslladar a la xica en qüestió a la Clínica Quiete de Udine, on un equip mèdic format por voluntaris van iniciar ahir la reducció de l’alimentació que la manté amb vida.

Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.

Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.

Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.

Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.

Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A… CONCAPA I AL FORO DE LA FAMILIA

Segons informa hui la premsa, la Confederación Nacional Católica de Padres de Alumnos (CONCAPA) i el Foro de la Famillia, han demanat al Ministeri de Sanitat que retire les campanyes publicitaries que promouen l’ús del preservatiu. El que podien fer és canviar-les, perquè són prou coentes, però això de criticar el foment de l’ús del condó és patètic i lamentable.

Resulta que ahir es va firmar un manifest entre el Ministeri de Sanitat, els farmacèutics i i els fabricants de preservatius per abaratar el preu dels profilàctics. Critiquen des de CONCAPA que Sanitat presenta el preservatiu als joves com a garantia de sexe segur, quan ells aseguren que el condó falla en el 14 % dels casos. Afirmen que els aborts i embaraços no desitjats s’incrementen durant les èpoques en les que es relitzen campanyes publicitaries fomentant l’ús del preservatiu. Mira que són cracks, la cosa més llògica del mon. Acceptant les xifres presentades per la CONCAPA (que de segur que són mentira), són preferibles els percentatges de que falle el condó a no gastar-ne, amb el risc que açò comporta, tant d’embaraços no desitjats, com per a la salut, amb la possibilitat de agafar qualsevol enfermetat de transmisió sexual.

Diuen també a CONCAPA que estes campanyes ensenyen als adolescents una conducta contrària a la moral que profesa una gran part de la societat espanyola. I dic jo, quina moral? La de jugar-se-la cada vegada que téns ganes de donar-li una alegria al cos, i practicar “la caidita de roma”. Clar, ells són partidaris de cascar-se-la en la intimitat fins al matrimoni, i una vegada s’ha passat per la vicaria, a desfogar-se com a conills, i a tindre fills fins a formar un equip de futbol. El que podien fer estos és anar-se’n a prendre pel cul.

Un altre que està ben sonat, el president del Foro de la Familia, Benigno Blanco, afirma que el que es pretén per part de Sanitat és incrementar la venda de preservatius, com si reberen comisió! Home, doncs si el fet de que aumente la venda de preservatius fa disminuir el contagi d’enfermetats i el número de prenyamentes no desitjades, doncs benvingut siga.

Després de tot açò, digueu-me si es mereixen la muerte o no!

Desde el lupanar de rica miel.

REBAIXES

Ja portem una setmana de rebaixes, i les botigues continuen estan més plenes que mai. No si serà per la crisi, que la gent s’ha esperat a comprar-ho tot en rebaixes, o perquè els comerciants, que no han venut roba com els anys anteriors, ofereixen uns descomptes excelents. El cas és que l’assumpte està molt mal, per a poder provar-te alguna coseta has de pegar-te amb tot el mon per a veure qui entra primer al provador. I el pitjor de tot és per a pagar, unes cues per a flipar. I vos ho diu un servidor que, com s’imaginareu, ha caigut en la temptació diverses vegades. Que tenim que fer, sóc débil davant les temptacions de la vida i la targeta va més que menys.

Açò passa a València, però imagineu-se com seran les rebaixes a Milà. Doncs ja vos ho dic jo. Reproduint les paraules d’una italiana afincada al nostre pais, coneguda meua, i de cuyo nombre no quiero acordarme, “aveva molta folla”, que encara que sone mal, significa que allò estava petaisim. Imagineu-se com estarà el quadrilàter de la moda (entre via Montenapoleone, via della spiga, borgospesso i Sant’Andrea) on, por cierto, part dels redactors d’aquest blog han estat, i s’han provat roba, ara això de comprar-ne, va estar més malament, és que quan visitarem la botiga de Gucci, no portaem solt, jeje. De tot açò, com no podia ser d’altra manera, hi han testimonis gràfics, que algun dia eixiran a la llum pública.

Diuen que les cues davant de les botigues a Milà aquest any són increíbles, pareix ser que els italians ha esperat per a comprar a les rebaixes i, sabent com són, de segur que es gasten els seus euros italians comprant de tot. Clar, és comprensible, si a Gucci, qualsevol “trapito” te costa 400 € i ara està rebaixat un 50%, doncs “la oportunidad la pintan calva”. De fet, segur que per allí podem trobar a eixe gran futbolista, i millor persona, anomenat Ivan Helguera, fent una de les seues escapadetes habituals per a comprar roba al pais transalpi.

En fin pilarin, que les rebaixes d’aquest any valen la pena, ara be, un s’ha d’armar de valor i preparar-se per a la dura batalla si pensa anar a comprar.

Desde el lupanar de rica miel.

FERGUSON VS BENÍTEZ: SENILITAT VS SERENITAT

Després de la confrontació que ha tingut Alex Ferguson amb el Reial Madrid pel suposat fitxatge de Cristiano Ronaldo, ara li toca al bo de Rafa Benítez, un entrenador al qui mai estarem prou agraïts els aficionats valencianistes per tot el que ha fet al club dels nostres amors. El senyor Ferguson (per dir algo) es passa la vida despotricant dels àrbitres, de la federació anglesa i del mon en general. Veu conspiracions contra el seu equip en tots els llocs. I clar, com que té un palmarés envejable i ha guanyat tot el que es pot guanyar, no hi ha ningú que li diga res. Fins al moment clar, perquè pareix que Benitez s’ha cansat i l’altre dia va decidir respondre-li, i com es costum en ell, amb dades i arguments objectius.

La estrategia de Ferguson es despotricar tot el que pot i més i fer-se el màrtir, per a que els àrbitres afavoreixquen al seu equip, es dedica a acosar als àrbitres al descans dels partits, i clar, davant d’açò Rafael ha dit prou. El divendres passat, en Sky Televisión, va respondre punt per punt tots els atacs de Sir Alex, però amb calma, tranquilitat i recolçat per les dades que tenia apuntades en una llibreteta que va traure al programa. Així es que no va ser un “calentó”, sino que ho té tot ben pensat, i ha decidit entrar en la lluita de totes totes.

Mentre que el borratxo de Alex Ferguson ataca a tot el mon amb males formes, ha calificat a Benitez de “un hombre enfadado y trastornado”, Rafa es dedica a contestar-li amb arguments, que és el que toca.

El palmarés de Alex Ferguson és envejable, però m’agradaria veure que fa el tio Ferguson amb un equip format per jugadors de l’estil de Carew, Denis Serban, Juanito Sánchez, De los Santos, Mista, Ángulo, Salva Ballesta o Curro Towers. No podem oblidar que amb tios com estos, Rafael va ser capaç de guanyar el campionat de lliga espanyol amb el València.

El que han de fer és llevar-li a Ferguson la botella de whisky del davant a veure si es tranquilitza un poc

Mentre buscava una foto de Rafa Benítez m'he trobat amb açò, i jo com pense en vosaltres, q sou uns calents, he decidit penjar la següent foto. La tia en qüestió és una tal Elsa Benítez, jeje.

Desde el lupanar de rica miel.

Ojo al dato, señores

Estava jo cotillejant per internet a les 8 i 20 del mati les noticies, que dius que fas que no te gites quan tornes de dormir pero be, quan de colp a repent en acb.com me sorpren una noticia que diu que el pivot africà Dikembe mutombo, jove, en projecció va a tornar a jugar a la nba, a houston, tenemos un problema, per a suplir la baixa de Yao.

Pero que vos penseu que el fet que m'ha deixat commocionat es que la criatura te nomes 42 anys, no que va, el fet per al qual no hi han paraules es el següent:

Dikembe Mutombo Mpolondo Mukamba Jean Jacque Wamutombo

Que, qué, en ixe nom com no va a jugar el xic en la nba, jugara en la nba i on faça falta. Ale despres d'açò m'en vaig a dormir un poc, ja ens vegem esta nit.

FANFARRONERIA NACIONALISTA

Tota la vida he admirat als ciclistes i els he considerat poc menys que herois, pel valor que sempre han demostrat dalt de la bicicleta en proves com el Tour de França, la Vuelta a Espanya o el Giro d’Italia. Vore com afronten ports de muntanya com el Tourmalet, l’Alp d’Huez o el mític Mortirolo en ple estiu, baix d’un sol de justicia, mentre tu estàs al sofa de casa, amb l’aire acondicionat, resulta impresionant. Me venen a la ment imatges de les mítiques etapes de muntanya a les que Perico protagonitzava els seus famosos “demarrajes”, acompanyats en alguna que altra ocasió per les no menys famoses “pájaras”; o les cinc victories de Miguel Indurian a la ronda gala. També per al record queden personantges mítics del mon del ciclisme com Claudio Chiapucci (il diavolo), Logan Fignon o Gianni Bugno. Ara pareix que torna Lance Armstrong, a vore si torna a arrasar o que passa.
Però, als últims anys, el ciclisme s’ha vist deslluit pels escàndols de dopatge, amb sancions per a corredors, per a directius i per a equips. El tema del dopatge ha arrivat fins al punt en que fins i tot els corredors amateurs (els que van pels pobles participant en carreres de menor nivell) es prenen substancies per a rendir més dalt de la bicicleta. Evidentment, per sort no tots ho fan, molts altres disfruten dels matins dels diumenges per a eixir en bici i fer esport sense preses. Alguns altres empren la bicicleta com a excusa per anar d’esmorçar pels diferents pobles de la nostra geografía (una pràctica que no està malament del tot).
La veritat és que jo sóc més del Tour de França que de la Volta a Espanya, tal vegada pel major nivell del participants o per l’època de l’any en la que té lloc. El cas és que per unes coses o altres no m’havia percatat que la Vuelta no passa pel Pais Basc. La setmana passada va apareixer la noticia de que els grups del tripartit vasc (PNV, EA, EB) i EHAK rebutxaren al Parlament basc una proposta del PP per a que la propera edició de La Vuelta a España passara por Euskadi, coincidint amb el 30 aniversari de la última vegada que la ronda va passar pel Pais Basc. La proposta del PP va comptar amb el suport del PSE, peró no va ser prou per a tirar-la endavant. I direu, quin va ser el motiu que esgrimiren els partits nacionalistes per a rebutxar la proposta, doncs denegaren la proposta al crit de “esto no es España”.
Aleshores i, seguint el mateix raonament que fan els nacionalistes, l’Athletic de Bilbao, la Reial Societat, l’Alavés i la resta d’equips del Pais Basc, haurien de jugar una lliga separada de la resta del equips nacionals, que en lloc d’anomenar-se Liga BBVA, deuria de dir-se Kutxa. I en básquet, el Tau Vitoria, el Bruesa i companyia, haurien de fer una cosa similar. Home, serien lligues interesants perquè totes les setmanes hi hauria derbis, que emocionant! I segur que els clubs rebrien diners de La Sexta per a retransmetre els partits, segur que si! I clar, l’Athletic i la Reial Societat jugarien Champions League tots els anys, i, fins i tot tindria la possibilitat de jugar-la l’Eibar, te cagues. Ara, que no se si el seu camp cumpleix les mesures UEFA per albergar competicions europees. I en lloc de jugar la Copa del Rei, ells jugarien la “Copa del Lehendakari”. En quant al trofeu pichichi no hi hauria problema, pequè esta guardó rep el nom del mític jugador de l’Athletic Rafael Moreno Aranzadi, anomenat futbolísticament Pichichi, que feia por entre els porters de principis de segle XX. S’hauria de canviar també el nom del trofeu al porter menys golejat, que passaria d’anomenar-se Zamora a Iribar o Zubizarreta. I així, tantes i tantes coses a les altres esferes de la societat que demostren a equivocació que representa aqueste decisió.
Una vegada més, els nacionalistes bascs fent gala d’una tremenda idiotesa perjudiquen clarament a tots els aficionats al ciclisme del Pais Basc. Aupa Patxi!!!

Desde el lupanar de rica miel.

SERÀ PER DINERS !!!

Esta frase típica de qualsevol sopar d’amics o de tertulia cafetera, és la que pareix definir millor al Consell de la Generalitat, encapçalat pel beato Camps. La segona edició del festival MTV Winter de Valencia, que es celebrarà el proper 24 de febrer a la Ciutat de les Arts i les Ciencies, i que compta com a cap de cartell amb el grup escosés Franz Ferdinand, ens va a costar a tots els valencians la marejadora xifra d’un milió d’euros, poca cosa.

No està mal portar a un dels grupos més destacats del rock alternatiu, o indie rock, o com collons es diga, la banda d’Alex Kapranos, però no d’aquesta forma. Per altra banda, el 24 de febrer és dimarts i bon dia, per tant, no tota la gent que vulga anar podrà asistir al concert. Ara, el lloc si que està ben triat, la Ciutat de les Arts i les Ciencies. Per a despilfarrar, quin lloc millor que el paradigma del despilfarro, Calatrava’s house (no se com li sentarà al tio house’s açò de fer broma amb el seu nom i el del seu arquitecte “preferit”, jeje)

La idea de promocionar la ciutat de València com a seu de concerts a nivell internacional és una cosa interesant, ara be, això de fer-ho a costa de tots, en moments de crisi econòmica i tirant de cartera tan descaradament, resulta una decisió complicada d’explicar. Digueu-me demagògic si voleu, però a veure qui li explica a un dels tants i tants parats que colapsen les oficines de l’INEM i del SERVEF, que no hi han diners per a implementar mesures per a paliar els seus problemes econòmics, però en canvi tirem de cartera per a portar a un grup escosés, que per molt bo que siga, la gran majoria de públic no coneix. Ja he comentat abans que la idea no me pareix mala, la promoció d’activitats culturals a la ciutat contribuirà a l’increment futur del turisme i, per tant, serà beneficiós per a tots. De fet, és un concert al que m’agradaria anar. Però les coses es poden fer de moltes maneres, i gastar-se un milió d’euros en un concert no me pareix la més adeqüada. Com sempre el fons és important, però les formes no ho són menys!

De moment l’únic grup confirmat per a l’event és Franz Ferdinand, però si els organitzadors volen cumplir les espectatives de públic, uns 35.000, s’haurà de comptar amb altres artistes capaços d’atraure a tant de públic. En fi, el que deia, serà per diners! i per collons!

Desde el lupanar de rica miel.

Muerte a... el victimisme de màrtir

Per tots es sabuda la gran afició de l'església espanyola a fer-se el màrtir a la mínima que els toquen, no ja les creences, sinó la butxaca. Ara està de moda per part de retors i cristians de pa i calbot el dir que a aquest país existeix una mena de "cristiano-fòbia". I jo dic que desde aquest bloc lo que hi ha no es precisament fòbia al cristià, ni odi, sinó més be fòbia al burro ignorant que pot ser el ésser humà.
Ara resulta que a un jutge que jutgen -redunda mas non abunda- li se ha acudit dir quatre subnormalitats de burro ignorant per fer-se el màrtir i buscar la gracia i el perdó de la seva pròpia colla de acòlits degudament amaestrats. Que si l'altre dia amb el rollo dels crucifixos. Que si me fan un debat en CNN+ i el que representa als cristians sembla, barba i romana de gat mort mediante, tret dels anys 60... amb uns arguments de principi de segle.
Es de lo més absurd que el que més mal fa el que més poder té, se dedique a queixar-se i dir lo poc que el volen, lo mal que el tracten, o en el seu defecte i ja que la JETA ha fet acte de presencia, queixant-se de lo molt que els torturen i cohibixen la seva llibertat -cosa que ni s'ha de fer ni es justificable- pero tú, padre de familia, a matar, assassinar, extorsionar i amenaçar vilment en les zones que controles -o siga, en les zones en les que qui tortura i cohibix la llibertat eres tu-.
Per desgracia açò es un tornar al "si estás con ellos no estás con nosotros". I el creure uns i altres que els romans els han tornat a envair o que els volen tirar als lleons, quant ja fa temps que les tornes es giraren.

Ja ho va dir aquell "quant més màrtirs, menys te fies, que punyalà te fotràn fent-se la moixa"

A fer la ma tot.

Estos sí que saben.

ESTAN LOCOS ESTOS ARGENTINOS

El que li faltava a la selecció argentina de futbol i al pais en general, tindre com a entrenador a Diego Armando MARADONA. Com a jugador ho ha sigut tot, ha aconseguit diversos títols a Espanya, la lliga, la copa i la supercopa amb el Barça, el Scudetto a Italia amb el Nàpols, la Supercopa italiana i la Copa de la UEFA, així com diferents títols amb el Boca Juniors i la selecció argentina. La seua qualitat com a futbolista és innegable, ha sigut un dels futbolistes amb més tècnica individual i que han arrivat més lluny. Val, tot açò és correcte, però no ho és menys que una vegada va deixar el mon del futbol s’ha dedicat a protagonitzar escàndols. Desde la seua adicció a les drogues, que començaren ja a la seua època de jugador a Italia, els internaments en clíniques de desintoxicació, les barbaritats comeses amb el seu representant i amic Guillermo Cóppola, la seua amistat amb Fidel, etc. Inclús va arrivar a disparar amb un rifle als periodistes que esperaven a la porta de sa casa. Per tot açò, ha passat per diversos litigis judicials.

Per una altra banda, no tots els jugadors de futbol són bons entrenadors, o no tenen perquè ser-ho. Una cosa és jugar be, i un altra molt diferent analitzar be el joc, tindre clares les coses i ser capaç de governar un vestuari. Però, si el pelusa no està ni per a governar-se ell mateix, com va a poder dominar un vestuari! Com a futbolista ho ha sigut tot, i ningú li va a ensenyar com s’ha de controlar la pilota o com s’ha de donar una passada, o xutar a porteria, però per a ser bon entrenador fan falta més coses, com saber portar un vestuari, s’ha de ser pedagògic, s’ha de tindre molta ma esquerra, s’ha de saber disposar l’equip al terreny de joc,s’ha d’estudiar als rivals, etc.

En fi, que mirant tot l’historial de Maradona, sembla més una locura i una decisió populista del president de la federació argentina, que una decisió encertada. I si, a tot açò, afegim que de director esportiu va Bilardo (el de “a los coloraos pisalos), doncs allò pot ser tot un polvorí.

Desde el lupanar de rica miel.