FRAGA IRIBARNE

Manuel Fraga Iribarne, Ministre d’Informació i Turisme durant la dictadura franquista, fundador d’Alianza Popular, “pare” de la Constitució, president de la Xunta de Galicia i famós entre altres coses per banyar-se a Palomares després de l’accident del bombarder nord-americà a l’any 1966; no deixarà mai de sorprendrens. Recentment, a una entrevista a “El Faro de Vigo” ha desvetllat que li va donar carabasses a la mismísima Ava Gardner.

És a dir, més de la meitat del mon morint-se per l’actriu de Carolina del Nord i Don Manuel (hostiassss pareix Lopera), diu que va rebutxar la invitació de la Gardner per a prendre unes copes. Afirma que la consciència i la obligació moral estaven per davant. I clar, a Ava Gardner no li va sentar molt be tot açò, a una festa que va tindre lloc uns dies després, va vore arribar a Fraga i s’en va anar.

Continua la entrevista Fraga Iribarne dient que podria haver tingut éxit amb altres dones com Carmen Sevilla, Anita Ekberg, Audrey Hepburn o Elke Sommer, però que va evitar caure en els braços d’aquestes actrius obligat per les seues conviccions. Xèeeeeeee mira tu, el tio Fraga “haguera” pogut ser tot un piuer, però l’amor per la seua dona era més gran que les seues “temptacions braguetils”.

Clar, també és facil dir tot açò després de 40 anys, ningú li va dir que és mentira. No sé jo si el que diu Fraga serà veritat o no, però el cas és que davant de dones com Audrey Hepburn, per ficar un exemple al atzar, seria difícil haver-se resistit, per moltes conviccions que una persona tinga. Jo, per si de cas, vaig deixar de banda fa molts anys tota la conciència i les obligacions morals, no siga que un dia me trobe amb Scarlett Johansson i les putes conviccions me van a impedir fer que s’enamore de mi, jejeje.


Desde el lupanar de rica miel.

GRANS CAGAES II

Esta setmana ha tingut lloc un altra d’aquestes males passades que es juguen els micròfons oberts als polítics. Primer va ser al Congres dels Diputats allò de Trillo de “manda huevos”. Després allò que li deia Jordi Sevilla a Zapatero referint-se als coneixements sobre economia que necesitava, dient-li allò de que “lo que necesitas ú son dos tardes”.

La última va tindre lloc l’altre dia al ple de les Corts Valencianes, on no estava el president Francesc Camps, que es trobava a Boston firmant l’acord pel qual Alacant serà el port d’eixida de la Volvo Ocean’s Race durant les properes tres edicions. La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, lluia una camiseta a la que baix d’una foto de Francesc Camps es podia llegir: “Wanted. Only alive”. Vaja per davant que les Corts Valencianes no me pareixen el lloc indicat per fer estes reivindicacions, al menys, d’aquesta manera. La cosa hauria de ser un poc més seriosa, i criticar d’un altra forma, lo de la camiseta si vol, que s’ho guarde per al carrer.

En el descans havien pactat la Presidenta i Mónica Oltra que la diputada es llevaria la camiseta i que Milagrosa li donaria la paraula per a que s’explicara. Però, en reanudar-se la sessió, la Presidenta va anar directa a tirar a la diputada malgrat l’acord al que havien arribat. Total, que la va amonestar i finalment l’expulsà. El tema greu és que la Presidenta va pendre aquesta decisió seguint les ordres del portaveu adjunt del Partit Popular Rafael Maluenda, qui moments abans havia rebut les instruccions del portaveu del seu grup, el pobret Ricardo Costa. I dic lo de pobret per que l’altre dia va declarar que té dificultats econòmiques per arrivar a final de mes.

I com sabem tot açò, doncs per que la Presidenta es va deixar el microfon obert, i tot va quedar enregistrat. El tal Maluenda li va dir: "Contraorden, le haces las tres amonestaciones. La llamas al orden por primera vez, la llamas al orden por segunda vez y...” Després d’açò, s’inicia el ple i Milagrosa crida al ordre a la diputada de Compromís. Ésta decideix quedar-se, i a continuació rep tres amonestacions per part de la Presidenta i és expulsada.

Està clar que les Corts Valencianes tenen un Reglament que la seua Presidenta ha de fer cumplir, però no a instàncies d’un grup parlamentari, encara que eixe siga el PP. Un altre fet lamentable més al que ens tenen acostumbrats els polítics de la nostra terreta. Al final, els ha eixit mal la jugada, perquè amb tot açò s’ha maginificat l’incident, i el que podria haver-se quedat en una simple anècdota, té pinta de convertir-se en un escàndol més.

Per acabar, ací teniu un video amb algunes de les males passades que els han jugat els microfons als grans estadistes que ens governen.


Políticos y micrófonos abiertos


Desde el lupanar de rica miel.