RE-MUERTE A...CARLOS FABRA

El tio Fabra, des de la diputació de Castelló, ha editat un llibre on es nega el cop militar de l´any 1936 a mans dels Nacionals, que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i acava amb el govern legítim de la República, d´un coronel anomenat José Luis Lapeña Carrasco (1929-2005), on s´afirma que la dictadura franquista va crear "un régimen de justicia, paz, orden y armonia para todos los españoles...Así, mientras "la conciencia religiosa" dio "razón y sentido a toda una generación de jóvenes" que fueron "a la muerte alegremente por su fe" (los franquistas), la "exaltación revolucionaria" produjo en el otro bando "un espíritu de lucha y una tenacidad dignos de mejor causa.

Amen.

House´s passant revista als revisionistes

HOMENATGE A...VICENT FERRER

Com tots sabeu, Vicent Ferrer és un esser humà excepcional. L´any 1952 va decidir anar a la India a fer més suportable el dolor i sofriment dels més dessafavorits, en base al sistema de castes hindú...i les autoritats indies el van expulsar al cap d´uns anys perque estava convertint-se en una "amenaça"..., la companyia de Jesús de la que formava part, no va recolzar-lo en eixos durs moments i després de tornar a la India, gràcies a les gestions de la familia Gandhi, va decidir penjar els habits i crear la fundació que porta el seu nom.

A través d´aquesta fundació més de 2700 pobles reben ajudes per a la millora de les seues condicions de vida i al voltant de 2,5 milions de persones tenen una existència més digna.

El que sempre m´ha sorprés d´ell ha sigut la lucidessa que ha demostrat per afrontar el problema de la fam més absoluta...no amb "caritat cristiana" sino donant peu a projectes on es reconeix la dignitat humana per principi, i es faciliten les eines per al dessenvolupament social i econòmic de les comunitats, intentant aconseguir de forma gradual "autonomia"...eixe és el seu miracle.

Ara, està entre la vida i la mort a causa d´una embolia i el seu futur és incert...però és innegable que els seus 89 anys de vida han permés a molts i molts "esser" i no només "sobreviure".

HO TÉ MERESCUT

S’en recordeu del gilipollas que va protagonitzar l’agressió a una menor ecuatoriana a l’octubre de 2007 al metro de Barcelona? Si, el del video que va recórrer totes les televisions durant setmanes. Doncs be, el tio ha sigut comdemnat a 8 mesos de presó, una multa de 360 € per una falta de maltracte, i a indemnitzar a la víctima amb 6.000 €. Ale, encara li passa poc a este subnormal de la pradera.

Aquesta ha sigut la sentència juicial però, com a este blog fem el que volem, propose que pensem la condemna més justa per a este hijo de la fiesta, i duguem a terme una condemna paral.lela. Com que el tio és un racista de merda, jo propose com a condemna penjar-lo de les orelles de la barra d’agafar-se al metro i que li done pel cul una colla de negres portats expresament en vol charter de l’Àfrica subsahariana. I clar, després que li facen un bukkake al damunt.

Desde el lupanar de rica miel.

ES GATO Y ARAÑA...CONFERÈNCIA EPISCOPAL

La Conferència Episcopal Espanyola ha possat en marxa un anunci, per a rebutjar la nova ( i la vella) llei que regula l´abortament. Ho ha fet d´una forma...com diria jo...CABRONA, comparant un "nen", amb un exemplar de lince protegit.

A més a més el tio Ratzinger, s´ha despenjat avui amb unes declaracions a l´Àfrica, on assegura que la SIDA, no es resol amb "condons"( soles en condons nooo!, però farien un gran paper)...aixó és lucidessa i el demés són tonteries!, sino amb un renaixement moral de la sexualitat...ahi queda!. Amen

Nomes afegiré un poema de Benedetti, que ho diu tot:

PAPAM HABEMUS

Tutor de los perdones

condonador de penas

condona las condenas

condena los condones.

House´s fent penitencia pels seus pecats.

FELICITATS

Després del post d’ahir i per a que no ens acuseu de que sempre estem pensant en ties, mamelles i culs (acusacions que clarament són certes) la entrada de hui no té res a vore en tot açò. Este post preten ser un homenatge a l’escriptor Francisco Ayala, que hui fa 103 anys, quasi res, és de 1906. Imagineu tot el que haurà vist i viscut el tio. Imagine que li quedaran pocs anys de vida, però per sort tenim la seua obra literària per a poder gaudir de totes les seues vivencies. El tio ha escrit moltísimes novel.les i assajos, ha creat alguna que altra revista i és membre de la Real Academia, entre altres coses. La seua vida ha transcorregut entre el nostre pais i diversos països d’Amèrica, on va tindre que exiliar-se després de la Guerra Civil. Ha estat, entre altres llocs, a Argentina, Puerto Rico, Brasil i Nova York.

No vaig a extendrem molt, perquè no sóc un expert en Francisco Ayala, de fet, sòls he llegit d’ell alguna novel.la curta. Però el cas és que a l’edat de 103 conserva una gran lucidesa, que es pot comprovar a les numeroses entrevistes que aquestos dies apareixen a la premsa amb motiu del seu aniversari.

I quin és el seu secret? Doncs el tio diu que és la mel (en pren tots els dies). Però preguntat per aquesta qüestió afirma també que algo té a vore el whisky. Estes paraules d’Ayala me reconforten, si la longevitat està relacionada amb el whisky, ja tenim algo guanyat, jeje.

Por cierto, el senyor Ayala té perfil a Facebook i jo ja m’he fet fan seu.


Desde el lupanar de rica miel.

CALCIOMERCATO: ÚLTIMS FITXATGES

Recentment la cadena americana TV One ha fet una llista de les dones negres més atractives del mon. A la llista figuren ties com la model Iman, la cantant Rihanna, o les actrius Grabielle Union i Kerry Washington. Però anem al que interessa, qui ha guanyat. Doncs la audiència de la cadena nord-americana ha triat per segon any consecutiu com a dona negra més atractiva a l’actriu Halle Berry. Dic jo que la més atractiva no sé si serà, però la elecció no está gens malament. Completen el podi la model Tyra Banks i la cantant Alicia Keys. Per ficar-li “peros” al llistat, dir que podriem incloure a la diosa de ébano, la model Naomi Campbell, que mal del tot tampoc està. En fi, que veient aquesta llista, el que és racista, que per definició és subnormal, a més és gilipollas.

S’haureu donat compte que no m’he referit a les dones negres com afroamericanes o dones de color. Que li donen a lo políticament correcte i a tots aquells que es rasguen les vestidures per tonteries d’aquest estil.

Por cierto, com a últim comentari, que no sé si ve a cuento, dir que el director de casting de La Sexta n’ha tornat a fer una de les seues. El tio ha fitxat per a la seua cadena a la presentadora Kira Miró, que s’incorporarà a l’equip del programa “La Tira”. Que me dieu, és un crack o no és un crack el tio. Li podiem dir “El José Manuel Llaneza de la televisió.”


Desde el lupanar de rica miel.

URBI ET ORBE

PROCESO DE BEATIFICACIÓN DE UNA NUEVA SANTA MUY MILAGROSA Y MADRILEÑA

El Exmo. y Rvmo. Sr. D. Antonio María Rouco Varela, está reuniendo pruebas para envíar a Roma.

1.- MILAGROSAMENTE llegó a ser presidenta de la CAM.
2.- MILAGROSAMENTE se salvó de un accidente de helicóptero.
3.- MILAGROSAMENTE salió ilesa de sanguinarios terroristas en Bombay.
4.- MILAGROSAMENTE saldrá limpia de una acusación de espionaje.

COLABORA EN SU BEATIFICACIÓN

Desde el lupanar de rica miel, de camí cap a l'infern.

A PROPÒSIT DE CLINT...

Comparteixo, paraula per paraula l´homenatge més que merescut a Clint Eastwood, com molt bé ha dit Lupin, l´últim dels clàssics...

I aprofitant el raonament Lupinià, diré...que l´art és de tant més qualitat quan menys "conceptual" és, a no ser que parlem de la conceptualitat sense concepte Kantiana, per tant tots aquells que pretenen jutjar les obres d´art des d´un punt de vista conceptual perverteixen el fonament estètic i amb més motiu visual del cinema i redueixen alló que és estrictament cinematogràfic a apunt costumbrista, en un exercici d´ignorància impròpi de persones alfabetitzades al S. XXI.

En quan a les filies polítiques del tio Clint, diré que el seu cinema destila més progressisme, que qualsevol dels mites cinematogràfics "conceptuals", i jutjar el seu cinema amb una òptica ètico-política és un exercici d´autodefinits per part dels objetors,...que no tenen ni !puta idea, ni de cinema, ni d´ètica!...

House´s èticament incorrecte

HOMENATGE A… CLINT EASTWOOD

Els homenatges a aquest blog estan molt cars, però un dels que teniem pendent és el del director i actor Clint Eastwood, l’últim dels classics. Fa temps que volia fer-ho, però el cas és que la causa per la qual vaig a dedicar-li unes frases (moltes menys de les que es mereix), no és un altra que un conat de discusió que he tingut hui. Al final de tot, ens piquem per qualsevol cosa. M’han definit al tio Eastwood com a un “derechito viejecito”, apel.lant a la seua edat i a la seua condició de suposat home conservador. Respecte a l’edat, cal dir que a l’aspecte físic es troba prou be per als 78 que té, i en quant a la edat cerebral, de segur que guanya a qualsevol persona més jove al Braintraining. En quant a la política es refereix, dic lo de suposat conservador perquè encara que el propi Clint haja sigut alcalde de la ciutat de Carmel pel partit republicà, el meu pensar és que hui per hui, el tio va prou per lliure. Al menys, és el que demostra a les seues pel.lícules.

Ja voldrien molts directors dels suposats progres (que es dediquen a fer pel.lícules que ni sa mare entén, amb la intenció de demostrar les seues bones intencions davant la vida i les persones), tindre la sensibilitat i la lucidesa per a tractar temes com la eutanasia, les relaciones intergeneracionals o, per a triar les bandes sonores, els colors, la situació de la càmera a les diferents escenes, etc. que té el senyor Eastwood. Al final, tot es mescla, cinema i política. Però a mi, la única cosa que m’interessa de Clint Eastwood són les seues pel.lícules.

Vaja per davant que encara no he vist les seues últimes dos pel.lícules, “Gran Torino” i “Changelling”, cal destacar que pelis com “Sin Perdón”, “Los puentes de Madison”, “Medianoche en el jardín del bien y del mal”, “Million Dollar Baby”, “Mystic River”, “Banderas de nuestros padres” o “Cartas desde Iwo Jima” són pel.lícules excepcionals.

Ale, ja m’he quedat a gust. No, se m'oblidava, aquest post va dedicat a Spike Lee, que va acusar de republicà i racista al bo de Clint.


Desde el lupanar de rica miel, desitjant (per pur egoisme) llarga vida a Clint Eastwood.

¿CHORREO? Nooooooooooo, que va!

Després de la jornada de Champions League d’ahir, he decidit comentar unes cosetes al respecte. Començarem pel Reial Madrid, però tranquils, hi haurà per a tots:

- Ai amic Boluda (que amb eixe cognom podries ser del poble) està clar que la llengua no té os! No sé si les declaracions del tio Boluda tenien la intenció d' intimidar als jugadors del Liverpool (por cierto, quasi ho aconsegueix, sòls li faltaren uns quants gols per a aconseguir-ho, jeje) o la de tranquilitzar a l’afició madridista. Pero, perquè no deixem que de les coses esportives parlen els que han de parlar, entrenadors i jugadors. Be, els jugadors millor que es callen, perquè per al que tenen que dir! Ah, i Mijatovic que es dedique a engordar per a morir i prou (per molt mal que li sente al nostre amic Mirko), perquè dic jo que alguna responsabilitat tindrà en la confecció del planter madridista, no?


- Ai Juande, que sobrevalorat que estàs des de que passares pel Sevilla! Sense oblidar-nos de que els jugadors del Reial Madrid no estagueren a l’altura del partit d’ahir, el que està clar és que no hi ha color entre Rafa Benítez i Juande Ramos, sòls cal mirar el plantejament que cadascú d’ells va fer. La pregunta és, quanta videos haurà vist Benitez del Reial Madrid d'aquesta temporada? De segur que tenia el partit més estudiat que Juande. El Liverpool va eixir a pel partit des del primer minut. En canvi, el Madrid, no sé a que va eixir. Tenint en compte que necesitava guanyar, en lloc d’eixir a per el partit, va eixir a vore-les vindre, supose que esperant que el Liverpool dominara i ells eixir a la contra. Al menys, això es despren de l’equip que va traure que, por cierto, penós. Sabent que l’equip anglès compta amb un dels centres del camp més poderosos (Gerard, Mascherano i cia), en lloc de buscar les bandes, l’equip es va dedicar a atacar al Liverpool pel centre. I clar, així és molt fácil fer la pressió, sempre es donaven accions de dos contra un, el que propiciava recuperacions de pilota molt ràpides.


- Ai, com deixant treballar a un bon entrenador arriben els resultats! Menció especial per al Vila-Real, el fet de que un equip d’una ciutat de menys de 60.000 habitants arribe a octaus de final de la Champions League, és una cosa a destacar. Està clar que compta amb molts jugadors excepcionals, Diego López (un dels millors porters del panorama futbolístic actual), Marcos Sena, Giuseppe Rossi i tants altres, però guanyar a casa del Panathinaikos no és cosa fácil, encara que l’equip Grec no siga un dels més forts d’Europa, a casa apreten molt amb l’ajuda dels seus aficionats.


- Ai Platini, a vore si com a directiu de la UEFA demostres la mateixa qualitat que com a jugador! Per a finalitzar, dedicarem unes paraules a Michel Platini, el president de la UEFA. Ahir es trobava presenciant a Atenes el partit del Vila-real. Per tant, va comprovar de primera ma, com els aficionats grecs encenien bengales, i no poques, i com feren la ma tot el que pugueren i més amb el laser als jugadors de l’equip castellonenc. Espere que açò acabe amb una sanció, que més enllà de ser econòmica, caldria que consistira en el tancament de l’estadi del Panthinaikos. Si volen jugar a Europa, cal que respecten unes normes i, si estan per civilitzar, doncs que no juguen i punto, com diria Cortés.


Desde el lupanar de rica miel.

NO ME CHILLES QUE NO TE VEO...PP

Al PP de Madrid hi ha muntat un merder polític de "no te menees"...sembla que per ordre de Espe, s´han dut a terme seguiments de certs alts carrecs de l´ajuntament, que com tots sabem és a mans de Gallardón, molt amic de la presidenta de la comunitat i adjunts. S,

ha dut a terme una comissió d´investigació, que és una manera de marejar la perdiu, per a que no s´enterem de res...el PP que conta amb majoria ha fet gal.la de la seua manca de decència política i de tota mena, boicotejant compareixences, impedint l´arribada de documents, i convertint la comissió en un episodi digne d´un folletí de Berlanga.

De la mateixa manera que van fer a la comissió de l´11 M, s´han dedicat a tirar sorra damunt de tot el que es meneja tractat a la oposició, i a la ciutadania com si forem imbècils.

Per si fos poc, desprestigiar les institucions de l´Estat al que diuen servir a boca plena, han passat el "marrón" als seus companys de partit i víctimes de tot el tinglao, demanant-los responsabilitats per fer cas de les informacions del diari El País, que com tots sabem és un niu de rojos resentints que no perden oportunitat de deslegitimar el PP...bla, bla, bla...

En quines mans estem?!, i aci no és molt millor amb la presumta trama de cobrament de comissions per part de Camps i Costa. LAMENTABLE

House´s

Rubianes Solamente

IRAN MON AMOUR...

Avui al migdia, he vist a la tele una noticia esgarrifossa ( com els succesos del tio de canal 9 ), les autoritats de l´Iran han permés que una inmigrant que ara viu a Barcelona, i que va ser agredida pel seu nuvi, que va cremar-li la cara amb àcid i la va deixar pràcticament cega, puga tornar a Irán per a "impartir justicia"...el tema és que en aplicació de la Llei del Talió, un codi digne de estar entre el cim de qualsevol civilització, li creme la cara amb àcid al seu ex-nuvi, aixó si anestesiat (que humanitaris...) i li faça perdre la vissió d´un ull, perque en aquestos temetes les dones són "la meitat que els homes", i no els dos com va cremar-li ell...

Ella està tota contenta i ha declarat que no preten venjar-se sino impedir que succesos com aquest tornen a ocòrrer...

Una mostra més de l´estat civilitzatori del pais del tio Mahmud, hereu indigne de l´imperi persa...i companyia.

Sino fes prou fàstic l´orquestració per part gubernamental de la venjança, s´afegeix la discriminació de la dona, que és tractada com a un esser inferior i pot venjar-se però menys...com podeu veure tot un cúmul de disproposits competint pel primer lloc als Oscars de la Barbàrie.

House´s esmolant ganivets per si m´envien al Iman...

RIHANNA

La cantant Rihanna, de 20 anys, natural de Barbados, coneguda internacionalment pel seu èxit “Umbrella”, va rebre el passat 8 de febrer una agresió del seu company sentimental i també cantant Chris Brown, el que va provocar l’absència dels dos en la gala dels Grammy. De seguida els rumors començaren a sonar, i finalment es va saber la noticia. Les fotos de la cantant després de l’agressió són brutals, així és que no hi dubte que el capullo del novio li va pegar un bon curre.

Es va fer públic que el subnormal de Chris Brown s’enfrentava a una multa de 50.000 $. Però la cosa més sorprenent és la informació que ha aparegut hui a la premsa. Resulta que Rihanna ha perdonat al seu novio i estan un altra vegada junts, cosa que demostra la inteligencia de la cantant. No és més idiota perquè no s’entrena. Clar, de segur que el tio l’ha tornada a engatusar, segur que és un tio fenomenal, molt bona persona i que la culpa de que li pegara una somanta d’hosties és d’ella. Si això no falla. Després de tornar amb el seu novio, ara puc dir que la tia és gilipollas amb totes les lletres. Però la cosa de la “agilipollamenta” li ve a Rihanna de familia, perquè ara han eixit unes declaraciones del pare de la cantant a les que afirma que recolza totes les decisions de la seua filla i que sempre estarà al seu costat. Un altra decisió de puta mare, veu com li peguen una pallisa a la seua filla i encara soporta que torne amb el tiparraco de Chris Brown. En fi, si es que a algunes els agrada que les tracten mal, pues ale, encara li passa poc. Así son las cosas y así se las hemos contado.

Desde el lupanar de rica miel.

TOKYO

Ja estem ací, hem tornat vius de Japó. Per descomptat, tenim moltes histories per a contar, el que no vol dir que les contem, haver vingut, cabronen. Però com que tinc una jet lag de la hòstia i no puc dormir, vaig a penjar uns videos per a que es feu una idea del que pot ser agafar el metro a Tokyo un matí qualsevol. És impresionant vore la quantitat de gent que es mou amb el metro a aquesta bestialitat de ciutat. Vamos, que el típic tren de falles quan tornem de la capital del Turia després d’una nit de festa es queda molt lluny. Tingau en compte que aquesta situació es produeix tots els matins. Es curiosa la figura dels "espentadors" que, com el seu nom indica es dediquen a espentar a la gent per a que puga entrar al metro a les hores punta. La cosa resulta curiosa, però imagineu com seria anar en un d'aquests vagons.

Un altra cosa curiosa del transport públic japonés és que a les hores punta hi han vagons de tren reservats per a dones. A les estacions hi han unes pancartes pegades al terra i al vagó que queda davant d'elles una vegada frena el tren, solament poden pujar xiques. El motiu no és un altre que la calentor dels japos. Es veu que hi havien tios que es dediquen a acosar a les colegiales que van amb faldeta. Sí, les típiques dels dibuixos. Doncs els tios es dedicaven a arrimar el moble més que menys, i per això decidiren adoptar aquesta mesura.

Desde el lupanar de rica miel.