Consciència Política

Consciència política

El govern valencià ahir va donar l’ordre de tancar els repetidors de TV3 d’Alginet i Llosa deixant sense emissió les comarques de La Ribera i La Costera , açò no és cap novetat, ja que fa dos anys que començaren la lluita contra la llibertat i el dret dels espectadors valencians a veure aquest canal televisiu. Ara fa quasi un any del tancament del repetidor de Xixona deixant a les comarques del sud sense senyal.
Tal vegada no voldrien que la gent sintonitzara anit aquest canal per a que no vegera la pel·lícula Salvador Puig Antic?

El govern valencià i el català van arribar a un acord de reciprocitat segons el qual a Catalunya es podia veure C9 i ací podríem veure TV3; doncs, una vegada més, aquest govern s’ha passat pel “forro” de la butxaca aquest acord tirant la culpa al govern central, “per a variar”.

L’altra notícia que he llegit és que la crisi arriba també al món del ciclisme i que la propera temporada no tindrem La Volta a la Comunitat Valenciana, no sóc jo un amant d’aquest esport, però tampoc ho sóc de la vela o del motor en general, i la pregunta és: per què aquest govern es gasta milions d’euros en esports com la Fórmula 1, Volvo Ocean Race, Copa Amèrica, Open de tennis a Castelló, ajudes per a construir el nou Mestalla ... i deixa que desaparega La Volta en la seua edició número 30?

El ciclisme té un merder espectacular amb el tema del dopatge, però no crec que la millor idea siga deixar-lo morir.

Com sempre passa no tenim consciència política i sols sabem queixar-nos, però quan el mal ja ens afecta, com ara els estudiants al cas Bolonya, No a la guerra ...

Auto-DEFINITS: CARLOS FABRA

A continuació, vos deixe unes frases del president de la Diputació de Castelló que evidencien la seua forma de ser. En referència al muntatge que s’ha fet d’ell mateix i l’anunci del pelat de la loteria de Nadal i al que eixia un número de loteria (de qui es responsabilitza a la parlamentaria de Esquerra Unida per Castelló, Marina Albiol), Fabra va anunciar que ha comprat tota la serie del número en qüestió i que: “Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida si me toca.”

També va fer gala del seu festival del humor particular amb frases com la següent: "¿Sabéis cómo se llama a la web del PSOE?: a robar, a robar, a robar.com” Es curiós que siga ell qui tire en cara als socialistes que són uns lladres, quan està imputat a alguna que altra causa judicial.

Pobres castellonencs, que han de patir a un personatge d’aquesta calaña. Però a la veïna provincia no tot el mon repudia a Fabra, perquè d’altra manera no s’entén que continue al capdavant de la diputació. Hi han moltes persones que pensen que: per a Carlos Fabra, el que faça falta, i així els va.

Desde el lupanar de rica miel.

QUANTUM OF SOLACE

La setmana passada s’estrenà la nova pel.lícula de James Bond, "Quantum of Solace". Després de vore-la, podriem discutir i divagar sobre si és bo que les noves aventures de l’agent 007 s’aparten definitivament del que tradicionalment representava l’agent secret anglés; de si el nou Bond va de cachitas però en realitat és una nenaza sentimental; de si és adeqüat el director que han triat per a filmar esta nova entrega de la saga; o, si sobra acció i escenes inverosímils. Però no vaig a ser jo, o almenys no ho faré ara, el que dedique temps a açò. Donaré regna solta als instints més terrenals i animals i dedicarem este post a la nova xica Bond, la ucraïnesa Olga Kurylenko. La tia va nàixer l’any 1979 i començà la seua vida profesional com a actriu a França. Després, va protagonitzar papers a pelis com "Paris je t'aime" o “Hitman”, fins a convertir-se en una actriu més que famosa amb la seua aparició a “Quantum of Solace”. En fi, ací vos deixe unes fotos de la xica en qüestió per a que gaudiu.

Desde el lupanar de rica miel.

Crissi al Pamesa

Ha arribat el dia en el qual es vega complida la petició via mail, que no m'arribat mai del tio lupin de fer un analisis del cessament del tio Fotis per part del Pamesa, tot esperant que el tio lester, fara les aportacions i correccions que crega oprtunes en forma de comentaris a aquesta entrada o amb una altra entrada.

Be, despres de la tercera jornada de lliga on es va perdre de manera prou clara ( per dir-ho finament ) al palau, ja van començar a apareixer rumors per la ciutat de que el tio LLorente havia perdut la confiança en Katsikaris, per que pel que es veu l'home es del pensar que la plantilla del pamesa es el suficieentment competitiva com per a quedar dins dels 4 primers a la lliga i per a disputar els titols menors ( eurocup i copa). En aquest punt no tinc clar si es LLorente el que ha convençut a la prensa que segueix el pamesa que tenim un gran equip o al reves, pero el cas es que tant els periodistes com el president son d'aquest pensar.

Vaig a fer un analisis de la plantilla que hi havia en aquell moment intentant ser el mes imparcial posible:

1. Pamesa Valencia va començar la temporada amb una plantilla d'once jugadors, que seia un bon numero si nofora per que un d'ells, esta ixint d'una llarga lesió i necessita agafar confiança i no tronara a ser el que era fins a la segona volta ( això si es que algun dia torna a ser el que era)
2. Ens queda per tant deu jugadors que es un numero curt, per que tots els partits hi ha de normal un o dos jugadors que es carregen de faltes rapidament i no poden jugar molts minuts, i normalment algun jugador tindrà un mal dia en el que no fara res bó, quedant-te com a resltat d'açò que molts dies entre 6 o 7 jugadors hauran de resoldre els partits, cosa que no sempre sera posible. Això sense contar que sempre hi ha la possibilitat de que algun jugador tinga una xicoteta lesió, que no el deixe jugar durant una jornada o dos, reduïnt mes encara el numero de jugadors.
3. Si s'analitza la plantilla per posicions, podem vore que a la posició de base tenim un dels bases mes resolutios de la lliga pero que peca en un excés d'individulisme moltes vegades, amb el complement d'un dels que per a misedra un dels 3 millors bases reserves de la acb (per no dir el millor) i d'un jugador que va agradar molt i que ilisiona molt però que despres de un any aproximadament sense jugar, no pot rendir de bones a primeres al màxim nivell ( fent un simil futbolistic, Avdalovic pot ser un gran fixatge d'hivern). Açò hem porta a pensar que la posició de base es la que esta millor coberta d'aquesta plantilla i que esta al mateix nivell o a un nivell superior de les dels grans equips de la lliga ( Nomes cal mirar les parelles de bases de Barça, Unicaja, Tau i Madrid per exemple)
4. Les posicions d'aler i d'escolta son de llarg les pijor cobertes de la plantilla, i segurament de tota la acb. Per a aquestes posicions on el normal es tenir 5 jugadors mes un base que es puga adaptar en determinades circunstancies a jugar de 2, nomes tenim 3 jugadors, un d'ells es un jove de la casa que pareix que pèr fi ha explotat, però que ara caldrà vore si es capaç de mantenir la regularitat durant tota una temporada. També esta Douglas que la temporada pasada va fer una gran temporada, però les dos anteriors va fer temporades prou normaletes, es un bon jugador que ha començat mal la temporada però que ha d'anar a més. I per últim esta Rafa Martinez, un bon jugador, que acabat de fixar, s'ha d'adaptar a la manera de jugar d'aquest club, on ja no es una de les estrelles com a manresa, un jugador que ha d'acabar donant un bon rendiment, pero que també cal tenir en compte que sempre comença les temporades de manera fluixa per a anar cresquent durant la temporada i acabant donant un gran rendiment. Jo trobe a faltar en aquestes posicions un aler del perfil de timinskas, un veterà que sapiga que no va a tindre minuts i que aspiga quan jugue que es el que ha de fer en cada moment i a part un jugador de rotació que puga donar minuts de descans a aquestos tres bons jugadors que tenim encara que no tinga la seua qualitat.
5. Ara analitzarem els pivots, que en el basket de hui en dia les posicions interiors son les mes deteminants d'un equip. Per a ser un equip punter has de tenir dos cincs titulars que competisquen entre ells i un reserva de nivell o tres molt bons que puguen ser els tres titulars (ex: barça: Santiago, Vazquez i Andersen. Tau: Spliter , Macdonald i Barac etc...) mes un molt bon 4 i un jugador de rotació que te complisca en els dos llocs substituïnt als teorics titulars.
6. Al pamesa hi ha un 5 que se suposa que es determinant, pero que ha estat un any xuplant banquillo a la nba, i per tant ha de tornar a agafar el ritme de partits, encara que pareix que últimament s'esta espabilant. Despres tenim a Miralles que es un molt bon jugador per a les 2 posicions interiors ixint des de la banqueta. També tenim a Kuqo que baix el meu entendre es un molt bon jugador, pero per a fer les funcions de terrcerf home gran ( cinc) donant descans a Mialles i Perovic. Per tant la posició de 5 està prou ben coberta en aquestos 3 jugadors. Es en la posició de 4 on hi havia mes deficiencies, començarem la temporada amb el granDikudis, que es l'idol del xicon de ja sebeu qui, per que ha segut capaç de timar al pamesa, no una, no dos, sino tres vegades (paraules literals) i qui ja ha sigut apartat de l'equipper baix rendiment entre altres cosses, i amb Pietrus, que es per a mi un jugador que en esta plantilla fa falta però per a jugar els minuts de la basura, proteguint al altres 4 de lesions i de faltes.
7. Aquesta semana s'ha incorporat a Nielssen, australia el xic, que es un bon 4 encara que irregular i que per a mi seria un bon fijatge si tinguera per davant un altre 4 de mes qualitat.

Per aquestes raons jo pense que la plantilla esta mal confeccionada i que es açò el que ha portat a la crissi o mini crissi que ha acabat en la destitució de Fotis Katsikaris.

NOMENCLÁTOR

A la població valenciana de Nàquera, pertanyent a la comarca del Camp de Turia, han decidit canviar els noms del carrers que encara tenen el nom de personatges relacionats amb el franquisme. Fins ací, una decisió encertada. Ara be, la sorpresa arriva quan escoltem que li van a posar a l’actual carrer de José Antonio Primo de Rivera el nom de Barack Obama. Extreme makeover. Este fet resulta curiós per diversos motius. En primer lloc, el futur president dels USA ha creat moltes expectatives i, suposadament, posarà en marxa polítiques socials que afavoriran als més desprotegits que les que ha implementat George W. Bush.

Però tot açò són expectatives, creències i suposicioins que val, en principi Obama serà un bon tio, negre i demócrata, però això no vol dir que vaja a ser un bon president. Açò ho tindrà que demostrar. Qui diu que per molt bones intencions que tinga, no promou una guerra per a desviar l’atenció pública davant una posible pèrdua de popularitat, o que porte a terme polítiques perjudicials al canvi climàtic, per posar dos exemples. Por cierto, en quant al tema dels matrimonis homosexuals crec que la postura d’Obama no està molt clara.

En fi, que això de posar-li el nom a un carrer d’una persona de la qual no sabem quasi res i la qual té tota la carrera política per davant per a mostrar quines són les seues idees i intencions, em sembla una idea un poc arriscada. Però clar, ser partidari de Barack Obama a la actualitat és políticament correcte i és una cosa a la que coincideixen, alemenys públicament, quasi tots els partits polítics.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...SANTIAGO CALATRAVA

Avui és el dia D, i l´hora H...fins aci ha arrivat!

Les raons per a declarar la mort internetil d´aquest "artista total" són moltes i molt variades, però vaig a intentar restringir-les al terreny on ell mateix legitima el seu treball. Calatrava es defineix a si mateix com a arquitecte i escultor...

Molt poca gent possar-ha en dubte les seues qualitats, però jo vaig a plantejar una esmena a la totalitat.

Partint de la base, que Kant va inaugurar allà per l´any 1790, a la seua famosa "Crítica del Juicio", i es va dessenvolupar al llarg del segle XIX de la mà dels teòrics formalistes de l´Art, Hildreband, Von Marees...un objecte és artistic quan assoleix una "autonomia" tal que es dona les regles a si mateix, i esdevé "consistent" al igual que un organisme viu, es a dir, les relacions entre la part i el tot i viceversa, son arbitraires però necessaries, en eixe cas en particular...

Aquest tipus d´art artistic, en la genial definició d´Ortega i Gasset no va cristalitzar fins les primeres dècades del segle XX, de la mà de les avantguardes constructives: neoplasticisme, suprematisme i purisme.

El canvi que es planteja en el terreny de la forma - i no s´equivoqueu, no hi ha ART SENSE FORMA ... el demés són comentaris a peu de pàgina - és tan enorme i de una trascendència tal, que encara avui en dia es mal-enten. No és tampoc estrany, sabent quin estatut gaudeix l´art a una societat malalta de novetats, i menys, coneguent l´esforç titànic que s´ha de fer per a donar llum a una obra que tinga aquestes caracterítiques breument comentades...es infinitament més fàcil de fer i d´assavorir, una obra, on els criteris formals estan bassats en anal.logies orgàniques, invertint més de 150 anys d´esforç formalitzador i tornant a la mimesi, tan si val si literal o analògica.

Açó en quan a fonament epistemològic...ja seria greu no tenir aquestes consideracions en compte, però el temeta és encara més greu.

Aquesta arquitectura desinhibida, fa gala d´imaginació, quan es evident que manca absolutament d´ella en paraules del sempre lùcid Helio Piñón " imaginació poca, sino ja savia com acabava la festa...i sembla que no era bé", fa un ús pervers de la tècnica, quan empra aquesta no per a fer possible solucions, sino per a mitificar el "fetitx tecnològic", quan quadruplica o quintuplica el pressupost, i quan esdevé complice de polítiques que pretenen possar la ciutat al mapa a cop de talonari, sense importar els recursos, materials i espirituals que s´hipotequen...

Per tot açó, i per moltes més coses, muerte ad-eternam, malgrat que en el fons siga un pobre desgraciat que no pot deixar de fer "CALATRAVES"...

house´s ergo sum

MUERTE A...LA TAUTOLOGIA

La Tautologia és, el que en Lògica s´anomena, FALACIA LÒGICA, es a dir; partim de la premissa, realitzem un raonament circular, arrivant a la premissa exposada i presentem aquest fet, com a prova de la seua veracitat...

És en definitiva l´arma que empren els pseudo-científics, profetes, retors i xafarders de tota "ralea", esgrimint-la com a "argument d´autoritat" per a clavar-nos-la doblada...teniu una prova evident al post anterior "Pare Loring"...aixi que cuidadin.

house´s ergo sum

Padre Loring

Be, després del purgandus populus i el sermó del Arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares (ni porter ni familia de la personatge del "Camera café"), "versus the world" no queda més que seguir la senda que lo nostre sinyor ens ha marcat i ficar en orelles de tots els penintents lectors del bloc aquest les sabies paraules del pare Loring, un predicador jesuïta que fa per arribar al poble, com Snarr I el Guerreador.



Recomane que fiqueu en marxa aquest i s'oblideu de mirar la pantalla, que son fotos, al cap d'una estona estareu salvats del infern... o vos veureu llençats de cap a ell per trencar el ordenador a garrotades.





No te desperdici. Wyoming li fa propaganda.




Anti-aborting.




La Sexta a la carga.

MUERTE A… ELS DEPENDENTS DE LES BOTIGUES DE ROBA

Poseu-se en situació. Entres a una botiga de roba, d’aquelles a les que els venedors són uns tocapilotes, que no et deixen respirar tranquil amb allò de “Le puedo ayudar en algo”, “si quiere alguna talla dígamelo y la busco”. I tu dius la famosa frase “no gracias, estoy mirando” o “vale gracias, ya le aviso”. Açò és soportable si t’ho diuen una vegada, però si es posen pesats i no et deixen tranquil comença a entrar-te mala llet i a unflar-se la vena que dóna gust. I dic tot açò perquè sense anar més lluny, estava jo tan tranquil l’altre dia a “La capital del Túria” intentant fer unes compres mentre es feia l’hora d’entrar al cinema, quan vaig experimentar una vegada més aquesta experiència quasi religiosa.

Doncs be, estava jo tan tranquil tirant de VISA quan vaig entrar a una d’aquestes botigues a les que els venedors són uns niñatos i uns hijos de la fiesta que no saben ni doblar la roba quan te la posen a la bossa, i no digam ja aconsellar-te sobre una peça de roba o una determinada combinació, quan vaig escoltar la famosa frase ¿le puedo ayudar en algo? I jo, “no gràcies”, i vaig continuar mirant. Als dos minuts, me va paréixer que algú em tornava a dir la mateixa frase, i vaig pensar, no serà a mi, quan escolte a un altre capullo, amb una quantitat de gomina per metre quadrat que superava la densitat de població de Singapur, necesita alguna talla? I jo, que començava a mosquejar-me, li conteste molt amablement, “ja t’avisaré si necesite algo, gràcies”. Però, com la cosa anava de record, passats altres dos minuts, ix del magatzem el tercer capullín en discordia i me solta allò de ¿le ayudo en algo? I clar, a la tercera ja no me vaig poder resistir i me vaig desfer del tio d’una forma no tan amable com les anteriors. Almenys vaig aconseguir que ningún altre venedor me dirigira la paraula. I el cas és que vaig trobar una coseta que em va agradar, i vaig pensar, ara de ràbia no me la compre. Al final, l'agafe, me la prove i vaig a la caixa a pagar, i allí no hi havia ningú, i ningú se m’acostava, clar després de la última contestació ja tenien clar que jo no volia que me molestaren. Al final, s’apropà l’encarregat de la caixa i es disposà a cobrar-me, allí ja em vaig relaxar, i vaig pensar que tots no eren igual de torpes. Però este pensament durà pocs segons, exactament fins a que va posar la camisa en qüestió tota arrugada i mal doblada a una bossa. En fi, que els mals pensaments eren acertats, si és que ja ho diuen, pensa mal i acertaràs.

Que se n’ha fet dels venedors profesionals amb extensos coneixements d’allò que venen? Als empresaris del mon de la moda baratera, els resulta més rentable contractar a cuatre mascachapes, pagar-los quatre duros i fer-los fora als pocs mesos d’agafar-los per a treballar. Si és que de vegades val la pena pagar un poc més per roba de més qualitat i per un millor servei.


Després d’açò, no me queda més remei que proclamar públicament la muerte de tots els venedors/dependets de botiguetes de roba, que no saben ni lligar-se els cordons de les sabates, i fer una proposta als amos d’aquestes botigues: Ja posats a tindre gent poc competent, almenys contrateu dones guapes.


Desde el lupanar de rica miel.

Ecologisme in re-acction

Bé,m'agradaria parlar sobre un tema una mica espinós ,ja que es veu que tractar de fer anàlisi de segons quins aspectes es castiga amb la mort .
L'aspecte en qüestió és el de aquest tipus d'ecologistes modernetes que campen pel món deixant un rastre de "buen rollo" ,d' "intelectualitat" i de missatge mesiànic per tot arreu.
Bueno,abans que res diré que no hi ha res pitjor que un tonto dedicado en este mundo;en aquest tipus de sectes ,existeix un tant per cent de persones que saben d'allò que parlen i una inmensa majoria amb idees de cartró pedra dedicades a tocar els ous a tots amb el seu discurs (per damunt del mal i del bé) no gaire diferent al que emprava l'esglèsia fa uns 500 anys.

L'idea més pròxima a ecologia ben entesa,seria la dels indis de nord-amèrica, la dels bosquimanos del kalahari o la dels habitants de l'antic japó.Gent envoltada de natura que vivia nutrint-se d'ella amb tota la seva bellessa i tota la seva crueltat i violència(la filosofia dels samurais no distava massa d'açò).Si ara traslladem aquesta idea al urbanita ,l'ecologia queda en gallumbos.Perquè? Donçs perque l'home modern és un ecologista rasca-lloms,"protestante" fiel a su causa que només entén l'ecologia quan li convé.El currículum de ficades de pota del homo ecologistis és de jutjat de guardia:

-Protestar per la creació d'un detector de neutrins,ja que segons ells era radioactiu,quan un detector de neutrins és més inofensiu que una fotocopiadora.

-Protestar contra les investigacions mèdiques amb animals,quan qualsevol investigació (per petita que siga) està supeditada a consells molt estrictes (hi ha multinacionals que tracten amb animals de forma inadequada,però no són científics els que ho fan).

-Per últim els millors :els anti-taurins amigachos dels animals.Uns subnormals de tomo i lomo que no han vist un bou en la seva punyetera vida ;respecte que a molta gent no li agrade la festa taurina i algunes tradicions prou troglodítiques (tirar una cabra del campanar o matar els bous amb escopetes o dardos),de fet si desaparegeren no pasaria res, i que el món taurí (degut a la seva importancia en l'època franquista ) és ranci i anacrònic en alguns aspectes.Però però no se li pot negar una innegable bellessa .Dir que el toreig és un simple assasinat super-cruel, on es maltracta el bou i punt,és ser un anti-natural per dos aspectes:un perque el toreig surt de un dels instints més bàsics que l'home poseeix:enfrontar-se a la mort , i l'altre és que aquest enfrontament és fa fent ús de la naturalessa del bou.

El bou no és un pijo ecologista que la seva meta és demostrar lo guai que és i follar-se a ties bones, la seva natura consisteix en embestir i morir si cal ( morir o no és un aspecte ètic que el bou no contempla ,perque no és humà) sense importar-li les conseqüències.En les deheses els bous s'enfronten a tot el que es mou pel mayorazgo encara que això els coste la vida. El bou surt a l'arena amb l'idea de matar (no dona la volta i se'n torna cap al corralillo).Un cop dintre de la plaça el que es veu és una lluita a mort,on la missió del torero és estar a prop del bou el màxim possible per a que aquest demostre tota la seva força.Que el bou sofreix dolor és innegable ,la natura també proporciona aquestes coses(també està plena de crueltat) ,però el toreig no busca el sadisme,no és la seva finalitat.En el moment en el que aimal mor ,el públic que entén,aplaudeix la mort d'un animal magnífic que ha mort demostrant tota la seva bellessa.Però segurament els antis,perferirien qe el bou morís a un escorxador (on el degollen després d'haver-lo tingut unes hores en posició vertical) que és una mort molt més "digna".A més ,supose que persones com Lorca,Hemingway,Boadella i Arturo Perez Reverte alguna sensibilitat tenen per a demonitzar-los pel fet de ser amants del mon taurí.

Els profetes de l'ecologisme tenen una contínua contradicció metafísica degut a la seva incapacitat de anàlisi front allò amb que es troben i critiquen el maltractament però es nutreixen d'ell,es tiren les mans al cap amb l'energia nuclear ,però la fan servir a cada moment , adoren la natura però van al solarium per pendre el sòl..... i així una llarga llista.

En definitiva pregonar un ideal heretitzant a tot el que no està d'acord(només hi ha que veure el pollo que monten aquestos allà on van) no dista molt del que feia l'inquisició fa uns anys.

Amén

Orden especial

Seguim amb el Joglars, ells ja feien "Latigasos" abans i millor que nosaltres. Ningú inventa l'aigua tíbia, però sí que la patenta.

Grans desapareguts

Be, com el sector Grognard cinematogràfic del bloc (això es incert, deuria de ser blog -de web log-, bloc es polititzar la paraula!! Juas juas juas) no diu res al respecte, seré jo qui diga que malament va la cosa del cine espanyol si el tío Garci se gasta un pastó en fer una pel·lícula commemorativa del 2 de maig i no va ni el cunyat a veure-la al cinema. Mala cosa, menos mal que encara el entrevistaren en CNN+ i algun lloc més -es de suposar quan es fa promoció de pel·lícula.
Pero be, si de Garci no s'en recorden ni els que li donen els xavos per a que faça (entertaintment) les pelis, de la peli, que venia dijous passat com anell al dit, "Buen viaje, excelencia" dels Joglars, no soles no s'en recorden, sino que a més a més no volen recordar.
Ale pues, uno menos señor.

Jiko kansatsu / Observar accidents

En un lloc molt llunyà pergut per les muntanyes del Himàlaia, tot recte cap a Shangri-la i després a la dreta (per que serà?), es celebra una volta al any el concurs internacional de "les tres millors coses de la vida" o "Die drei Gebote".
En aquestos moments son al Gran Sala de Estar-i-no-ser els quatre finalistes, el abat major que els ha de fer la pregunta i més de docents animals de diversa indole que han arrivat fins al Temple Tonpeck be com a premi al guanyador, o be per a veure tan inusual esdeveniment.
El abat fa la pregunta a Mahmut, el primer dels finalistes...
Silenci en la sala, una cabra rumia.
A -Quines son les tres millors coses de la vida?
M -A veure, per Alà. Una: Que no hi han gais al Iran (y no volverán si van). Dues: Pepinos amb urani i uretra. I tres: Lapidar sense preguntar, que cuando hases pop no hay estop.

A- ...MAL! Fora! Tu, Sharon, diges, Quines son les tres millors coses de la vida?
Rebombori en la sala, Mahmut surt en calçotets al fred hivern del Himàlaia, uno menos, no haber ido. Sharon s'axeca i diu en veu alta.
S- Camps de refugiats. La lextalionis. I: Shabra i Shatila.
A- ...Resposta INCORRECTA! Agraim la brevetat, FORA!

El sector de les mones es fica nerviós.
A- Conan, Quines son les tres millors coses de la vida?
C- Aplastar enemigos, verles destrozados y oír el lamento de sus mujeres*. (*Conan soles parla en castellà).
A- Casi, pero MAL! Fora!

La colla de Noe està excitada, pot ser enguany tampoc tinga guanyador el concurs, els gats miren de reüll als gossos i els ratolins... als monos.

A- A veure, misteriós lector de Latigasos, quines son les tres millors coses de la vida?
M- Rajin the people without mercy. Que fer com fan no siga pecat per a mi però per a ells sí. I els dialecs curts de saliva i llarcs de Lugosi-si.
A- Emperatriz. Tenim guanyador.

HOMENATGE A...EL FOLLONERO

Aquest crac, va visitar diumenge el "Valle de los Caídos", i amb el seu to humorístic habitual va dipositar damunt la tomba de Franco, tres flors amb els colors de la bandera republicana...amb dos collons!
Per aquest fet, avui mateix es publica al diari "El periódico", les amenaces que la Falange li ha dedicat al pobre Jordi...però, ja se sap, que els dictadors i els seus "amigachos" són poc amants del sentit de l´humor...són més partidaris d´apallissar, torturar, assasinar i fer desapareixer...als qui tenen el coratge i la decència de fer-los front.

"Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien dónde y cómo dar la batalla a estos amigos del asesinato y el tiro por la espalda" Falange dixit

En un dia tan assenyalat com avui, VISCA LA REPUBLICA I RE-MUERTE A F. F I TOTS ELS DICTADORS QUE EN EL MÓN HAN SIGUT.
House´s ergo sum

HAPPY BIRTHDAY TO YOU

Hui m’he despertat amb una incertesa, crec que es celebra un aniversari destacat, però no m’en recorde de qué o de qui, jeje. De segur que uns els viuran amb nostalgia i altres amb alegria. Per la meua part sòls tinc que dir una cosa:



RE-MUERTE PER A F.F. y muerte per a tots els seus simpatitzants.


Desde el lupanar de rica miel.