A foc!!!

Conmemorant que han ficat la primera pedra en el barranc del Tramusser per a que la barrancà vaja en modo "turista de viaje organizado", ací va una petita resposta a lo de Candy Candy eixa.

A martellaes? No li demaneu una cubana.

Ranking de luxe.

UN ALTRA VEGADA

Una vagada més, torna a aparéixer Carlos Fabra a la premsa i clar, es torna a meréixer la mort al nostre blog. Ara be, com que estic fins als nasos de matar-lo, rematar-lo i tornar-lo a rematar, i no tinc ganes de perdre més temps en aquest personatge, i aprofitant que Javier Marias dedica la seua columna a “El Pais Dominical” al president de la Diputació de Castelló, me limitaré a reproduir l’article de Marías, que de segur supera el que puga dir jo sobre el tema. D’aquesta manera deixarem que parle sobre Fabra a un ilustre de los lletres espanyoles que sempre té el ganivet esmolat i sempre fa gala d’una col.leció excepcional de dards enverinats. L’article en qüestio fa referència al grau de gent col.locada pel senyor Fabra i per extensió (açò ho dic jo) a l’alt número d’asesors que té en nòmina el govern valencià

IN SINFÍN DE NO SÉ QUÉ

En Castellón hay un señor con permanente cara de pocos amigos y gran papada que sale a menudo en los periódicos. Lo que más recordarán ustedes, sin embargo, es que siempre lleva gafas negras esté donde esté, en un interior o en el exterior, sea de radiante día o de tenebrosa noche. Lo cierto es que estamos hartos de encontrárnoslo en la prensa y nunca le hemos visto la mirada. A menos que tenga unos ojos muy delicados o hirientemente bizcos o padezca fotofobia, la impresión que da es que por nada del mundo quiere que conozcamos eso, su mirada. O tal vez carezca de ella, es posible: hay personas que, aun con ojos, es como si no los tuvieran, porque éstos jamás miran de frente o son inexpresivos, velados o sosos hasta hacerse impenetrables, o anularse.
El individuo en cuestión, no obstante, tiene nombre y cargo: se llama Carlos Fabra y es el Presidente de la Diputación de Castellón y un pez gordo del Partido Popular. Suele aparecer en los diarios asociados principalmente a dineros inexplicables o inexplicados. No he seguido con atención sus aparentes turbiedades, pero, puesto que no está entre rejas ni ha sido destituido, sino que mantiene su flamante poder y con ostentación lo ejerce en su feudo, supongo que nunca se han hallado pruebas de que haya cometido delitos ni irregularidades. Indicios sí parece haber, dada la reiteración de su presencia, pero la cosa no debe de haber llegado más lejos. Hace unas semanas volvimos a toparnos con su cara de pocos amigos y su gran papada y sus gafas. Lo de “pocos amigos” es, desde luego, la conocida expresión figurada, porque sin duda los adquiere a patadas, a tenor de la grabación que ha emitido la SER. En ella se lo oye hablar desenfadada y jactanciosamente con un miembro de su partido, poco antes de las últimas elecciones municipales. “Ni sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años”, afirma ufano. Y cita, entre las entidades en las que ha “colocado” a tantos, la propia Diputación, en la que tiene contratados a más de treinta “asesores”, el Hospital Provincial, el Instituto de Promoción Cerámica (sic), la Escuela Taurina (sic), el complejo socioeducativo (?) de Penyeta Roja y el Puerto de Castellón. Y añade que en esos y otros sitios tan necesarios y fundamentales, se puede “colocar a un sinfín de gente, asesores, secretarios, directores generales, subdirectores, subsecretarios, asesores de los consejeros, directores territoriales, secretarias de no sé qué… Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo, que lo tengáis muy claro”. A continuación pone un ejemplo, “una tontería”: “Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana”. (Como habla un poco en plan indio, no se entiende si la madre quiere meter a su vástago o si es ella la que ansía ir a la escuela.) “Está muy difícil”, prosigue Fabra. “No hace falta, Fabra llama a Baila y Baila mete en ese colegio y esa señora es un voto agradecido”. (Algo más sabemos ahora del hombre sin mirada: que se refiere a sí mismo en tercera persona, como algunos futbolistas y folklóricas, no precisamente los más listos. En cuanto a “Baila”, explica María Fabra en su crónica de este diario, se trata del entonces Director Territorial de Educación en Castellón y ahora Director General de Centros Docentes de la Generalitat Valenciana.)
Lo primero que uno se pregunta es por qué ese Baila no dejó entrar a la primera a la madre, si valían ella o su vástago, y se responde que porque no se lo había ordenado aún Fabra, que controla hasta las tonterías. Lo del voto agradecido o cautivo se explica por sí solo, lo único es que suena mucho a caciquismo y a tráfico de influencias. Pero de esta conversación tan iluminadora lo decisivo es la expresión “secretarias de no sé qué”, al final de una retahíla (“un sinfín”) de cargos semiimaginarios. Yo estoy convencido de que Fabra no es el único político español –en modo alguno– que “coloca” a gente superflua sin ton ni son, tan sólo para contentarla y darle un sueldo por figurar y asegurarse su voto futuro. Es más, se hace preciso saber cuántas personas innecesarias están así sufragadas por el Estado (que incluye Comunidades, Ayuntamientos y Diputaciones) y por qué éste mantiene con los impuestos de todos a una parte privilegiada de la población que no sirve para nada. ¿“Asesores de los consejeros”? Me imagino que también habrá consejeros de los asesores, y asesores de los subdirectores, y consejeros de los subsecretarios, y secretarias “de no sé qué” para cada uno de ellos, en Castellón y en otras partes. Las palabras un poco sioux de Fabra son mucho más importantes de lo que parecen en primera instancia. Lo que revelan es que el Estado no nos brinda a los ciudadanos lo que necesitamos y basta, sino que utiliza nuestro dinero para crearles empleos fantasmales a unos cuantos –“a un sinfín”, a todas luces–, que maldita la falta que nos hacen. No sé lo que les parece a ustedes, pero yo lo veo como una monumental estafa, me ponga o no las gafas negras, que al fin y al cabo también tengo.

Desde el lupanar de rica miel.

CANDY CANDY

Hui mateix he rebut un correu que podriem incloure a la categoría de porno-asquerós. El tema anava d’un video al que es veia un tio ficant-li-la pel melic a una tia de 300 kg. de pes. Jo l’he vist i clar, de seguida l’he reenviat, no he pogut resistir la temptació de compartir-lo amb alguns de vosaltres.

Però, no tenint prou amb açò, he decidit investigar sobre el tema i compartir els meus descobriments amb la humanitat. La web d'on s’ha tret el video en qüestió és: www.exoticbbw.com. Allí podem trobar a Candy, una tia gorda de 300 kg, bisexual, que apereix nua practicant sexe o algo paregut, a diverses fotos i videos. El tema és per a vomitar, de veritat. A continuació, teniu la biografia de Candy. Està en anglés, però s’enten prou be i no tinc ganes de traduir-la

Candy's Biography

Age: 36Birthday: September 18, 1972

Astrology Sign: Virgo

Relationship Status: Taken but still loves to flirt!

Height: 5' 1"

Weight: 420lbs

Hip/Belly Measurement: 76"

Bra Size: 48DD

Favorite Foods: Fried Chicken, Mashed Potatoes and Gravy, Steak (RARE), Cheese Burger and French Fries, Chinese Buffet, Lasagna, Spaghetti and Meat Balls, Hard Tacos, Cake, Pie, Chocolate, Cookies, Peach Cobbler, Strawberry Rubarb Pie, Fried Turkey, Turkey Dressing, Pizza

Favorite Cake: Chocolate Chocolate Chunk with Chocolate Ganosh, Coconut Cake, Carrot Cake, German Chocolate Cake, Red Velvet Cake

Favorite Pie: Chocolate Pecan Pie, Coconut Cream Pie, Chocolate Silk Pie

Sexual Orientation: Bisexual

Favorite Position: Doggy Style, On my side, Spooning, Me on top

Sexual Fantasy: I have been fantasizing lately about being able to visit my online lovers in their dreams, pleasuring them over and over in the night.

Atenció a l’última de les seues postures preferides, “me on top”, que supose que serà ella dalt. Però quin malalt es va a atrevir a posar-se baix d’aquesta tia amb el que pesa? Be, ni baix, ni dalt, ni al costat, estar a menys de 200 metres de distància d’ella és tot un perill. Ale, per a rematar vos deixe el video i algunes fotos a les que se la pot vore menjant pizza, hamburgueses i tot tipus de coses masticables.

Desde el lupanar de rica miel.

Idiomes per a tots

Ací teniu un fragment de "Los Longo-logo giroscaban entre los limazones, ¡cojones!", premi Novell en Mathak Aghar.

Longo-longo nangüe molongo lou perlou l'cul percul. Awende spirilongo, awende spi-spirilou. Fusu-fusu lonas farrass, rass de rass. Aakaa eekii aakaa ekikakeki, n'ou lifot lou prou.
Ijastrumo L'trosdebrro- Nangüe spirilou, spirilongo lou?
Tunostas Wedelkhapp- Lou.
IL- Lou-lou spirinas, n'guila rass?
TW- Lou rass tefas patàplaf.
IL- Xe, lou n'guila atnka riss-rass janofas.
TW- N'güenno, opro dma tefots Ithela Kaskesh, fusu-fusu riss-rass, lou-cou.
IL- Spirilou!?
TW- Spirilongui lou.
Awende spirilou falou riss-rass nofas sinovas. Nephada lachula deppdepp anfrassa lou n'jill ymec delobo obobo.

I ara crec que tot queda més clar.

EN DOS COLLONS

A japó acaben de descobrir a una persona que va sobreviure a les explosions nuclears de Hiroshima i Nagasaki. El tio es diu Tsutomu Yamaguchi i té 93 anys. Resulta que el tio es trobava a Hiroshima en viatge de negocis el 6 d’agost de 1945, el dia en que des de l’Enola Gay es va tirar la primera bomba atòmica. El tio Tsutomu va patir cremades greus i per açò va passar la nit a l’hospital, però al dia següent s’en tornà cap a casa, a Nagasaki. I clar, allí es trobava el 9 d’agost quan va caure l’altra bomba atòmica. Este home és el precursor del “a mi me daban dos”, i ahí el tenim, amb 93 anys “vivito y coleando.” Be, igual en lo de “coleando” me n’he passat un poc, perquè el tio s’ajuda d’un bastó per a caminar, encara que tampoc m’extranyaria considerant la vitalitat i els temes al que al.ludixen continuament alguns dels iaios d’aquell pais, fet que hem pogut comprovar al nostre viatge al pais nipó (jeje).

El fet d’haver superat una explosió atòmica, li dóna dret a rebre per part del govern una compensació que inclou exàmens mèdics i els costos del funeral. I a açò té dret, per estar en possessió del certificat que l’acredita com a supervivent de radiació “hibakusha”, o algo així. Si no, que Látigo Negro es guanye el jornal i faça la traducció correcta (a lo cantori).

Yamaguchi és la primera persona a la que se li reconeix la condició de doble supervivent, encara que extra-oficialment s’afirma que hi han més persones que estan a la mateixa situació.


Desde el lupanar de rica miel.

RE-MUERTE A...CARLOS FABRA

El tio Fabra, des de la diputació de Castelló, ha editat un llibre on es nega el cop militar de l´any 1936 a mans dels Nacionals, que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i acava amb el govern legítim de la República, d´un coronel anomenat José Luis Lapeña Carrasco (1929-2005), on s´afirma que la dictadura franquista va crear "un régimen de justicia, paz, orden y armonia para todos los españoles...Así, mientras "la conciencia religiosa" dio "razón y sentido a toda una generación de jóvenes" que fueron "a la muerte alegremente por su fe" (los franquistas), la "exaltación revolucionaria" produjo en el otro bando "un espíritu de lucha y una tenacidad dignos de mejor causa.

Amen.

House´s passant revista als revisionistes

HOMENATGE A...VICENT FERRER

Com tots sabeu, Vicent Ferrer és un esser humà excepcional. L´any 1952 va decidir anar a la India a fer més suportable el dolor i sofriment dels més dessafavorits, en base al sistema de castes hindú...i les autoritats indies el van expulsar al cap d´uns anys perque estava convertint-se en una "amenaça"..., la companyia de Jesús de la que formava part, no va recolzar-lo en eixos durs moments i després de tornar a la India, gràcies a les gestions de la familia Gandhi, va decidir penjar els habits i crear la fundació que porta el seu nom.

A través d´aquesta fundació més de 2700 pobles reben ajudes per a la millora de les seues condicions de vida i al voltant de 2,5 milions de persones tenen una existència més digna.

El que sempre m´ha sorprés d´ell ha sigut la lucidessa que ha demostrat per afrontar el problema de la fam més absoluta...no amb "caritat cristiana" sino donant peu a projectes on es reconeix la dignitat humana per principi, i es faciliten les eines per al dessenvolupament social i econòmic de les comunitats, intentant aconseguir de forma gradual "autonomia"...eixe és el seu miracle.

Ara, està entre la vida i la mort a causa d´una embolia i el seu futur és incert...però és innegable que els seus 89 anys de vida han permés a molts i molts "esser" i no només "sobreviure".

HO TÉ MERESCUT

S’en recordeu del gilipollas que va protagonitzar l’agressió a una menor ecuatoriana a l’octubre de 2007 al metro de Barcelona? Si, el del video que va recórrer totes les televisions durant setmanes. Doncs be, el tio ha sigut comdemnat a 8 mesos de presó, una multa de 360 € per una falta de maltracte, i a indemnitzar a la víctima amb 6.000 €. Ale, encara li passa poc a este subnormal de la pradera.

Aquesta ha sigut la sentència juicial però, com a este blog fem el que volem, propose que pensem la condemna més justa per a este hijo de la fiesta, i duguem a terme una condemna paral.lela. Com que el tio és un racista de merda, jo propose com a condemna penjar-lo de les orelles de la barra d’agafar-se al metro i que li done pel cul una colla de negres portats expresament en vol charter de l’Àfrica subsahariana. I clar, després que li facen un bukkake al damunt.

Desde el lupanar de rica miel.

ES GATO Y ARAÑA...CONFERÈNCIA EPISCOPAL

La Conferència Episcopal Espanyola ha possat en marxa un anunci, per a rebutjar la nova ( i la vella) llei que regula l´abortament. Ho ha fet d´una forma...com diria jo...CABRONA, comparant un "nen", amb un exemplar de lince protegit.

A més a més el tio Ratzinger, s´ha despenjat avui amb unes declaracions a l´Àfrica, on assegura que la SIDA, no es resol amb "condons"( soles en condons nooo!, però farien un gran paper)...aixó és lucidessa i el demés són tonteries!, sino amb un renaixement moral de la sexualitat...ahi queda!. Amen

Nomes afegiré un poema de Benedetti, que ho diu tot:

PAPAM HABEMUS

Tutor de los perdones

condonador de penas

condona las condenas

condena los condones.

House´s fent penitencia pels seus pecats.

FELICITATS

Després del post d’ahir i per a que no ens acuseu de que sempre estem pensant en ties, mamelles i culs (acusacions que clarament són certes) la entrada de hui no té res a vore en tot açò. Este post preten ser un homenatge a l’escriptor Francisco Ayala, que hui fa 103 anys, quasi res, és de 1906. Imagineu tot el que haurà vist i viscut el tio. Imagine que li quedaran pocs anys de vida, però per sort tenim la seua obra literària per a poder gaudir de totes les seues vivencies. El tio ha escrit moltísimes novel.les i assajos, ha creat alguna que altra revista i és membre de la Real Academia, entre altres coses. La seua vida ha transcorregut entre el nostre pais i diversos països d’Amèrica, on va tindre que exiliar-se després de la Guerra Civil. Ha estat, entre altres llocs, a Argentina, Puerto Rico, Brasil i Nova York.

No vaig a extendrem molt, perquè no sóc un expert en Francisco Ayala, de fet, sòls he llegit d’ell alguna novel.la curta. Però el cas és que a l’edat de 103 conserva una gran lucidesa, que es pot comprovar a les numeroses entrevistes que aquestos dies apareixen a la premsa amb motiu del seu aniversari.

I quin és el seu secret? Doncs el tio diu que és la mel (en pren tots els dies). Però preguntat per aquesta qüestió afirma també que algo té a vore el whisky. Estes paraules d’Ayala me reconforten, si la longevitat està relacionada amb el whisky, ja tenim algo guanyat, jeje.

Por cierto, el senyor Ayala té perfil a Facebook i jo ja m’he fet fan seu.


Desde el lupanar de rica miel.

CALCIOMERCATO: ÚLTIMS FITXATGES

Recentment la cadena americana TV One ha fet una llista de les dones negres més atractives del mon. A la llista figuren ties com la model Iman, la cantant Rihanna, o les actrius Grabielle Union i Kerry Washington. Però anem al que interessa, qui ha guanyat. Doncs la audiència de la cadena nord-americana ha triat per segon any consecutiu com a dona negra més atractiva a l’actriu Halle Berry. Dic jo que la més atractiva no sé si serà, però la elecció no está gens malament. Completen el podi la model Tyra Banks i la cantant Alicia Keys. Per ficar-li “peros” al llistat, dir que podriem incloure a la diosa de ébano, la model Naomi Campbell, que mal del tot tampoc està. En fi, que veient aquesta llista, el que és racista, que per definició és subnormal, a més és gilipollas.

S’haureu donat compte que no m’he referit a les dones negres com afroamericanes o dones de color. Que li donen a lo políticament correcte i a tots aquells que es rasguen les vestidures per tonteries d’aquest estil.

Por cierto, com a últim comentari, que no sé si ve a cuento, dir que el director de casting de La Sexta n’ha tornat a fer una de les seues. El tio ha fitxat per a la seua cadena a la presentadora Kira Miró, que s’incorporarà a l’equip del programa “La Tira”. Que me dieu, és un crack o no és un crack el tio. Li podiem dir “El José Manuel Llaneza de la televisió.”


Desde el lupanar de rica miel.

URBI ET ORBE

PROCESO DE BEATIFICACIÓN DE UNA NUEVA SANTA MUY MILAGROSA Y MADRILEÑA

El Exmo. y Rvmo. Sr. D. Antonio María Rouco Varela, está reuniendo pruebas para envíar a Roma.

1.- MILAGROSAMENTE llegó a ser presidenta de la CAM.
2.- MILAGROSAMENTE se salvó de un accidente de helicóptero.
3.- MILAGROSAMENTE salió ilesa de sanguinarios terroristas en Bombay.
4.- MILAGROSAMENTE saldrá limpia de una acusación de espionaje.

COLABORA EN SU BEATIFICACIÓN

Desde el lupanar de rica miel, de camí cap a l'infern.

A PROPÒSIT DE CLINT...

Comparteixo, paraula per paraula l´homenatge més que merescut a Clint Eastwood, com molt bé ha dit Lupin, l´últim dels clàssics...

I aprofitant el raonament Lupinià, diré...que l´art és de tant més qualitat quan menys "conceptual" és, a no ser que parlem de la conceptualitat sense concepte Kantiana, per tant tots aquells que pretenen jutjar les obres d´art des d´un punt de vista conceptual perverteixen el fonament estètic i amb més motiu visual del cinema i redueixen alló que és estrictament cinematogràfic a apunt costumbrista, en un exercici d´ignorància impròpi de persones alfabetitzades al S. XXI.

En quan a les filies polítiques del tio Clint, diré que el seu cinema destila més progressisme, que qualsevol dels mites cinematogràfics "conceptuals", i jutjar el seu cinema amb una òptica ètico-política és un exercici d´autodefinits per part dels objetors,...que no tenen ni !puta idea, ni de cinema, ni d´ètica!...

House´s èticament incorrecte

HOMENATGE A… CLINT EASTWOOD

Els homenatges a aquest blog estan molt cars, però un dels que teniem pendent és el del director i actor Clint Eastwood, l’últim dels classics. Fa temps que volia fer-ho, però el cas és que la causa per la qual vaig a dedicar-li unes frases (moltes menys de les que es mereix), no és un altra que un conat de discusió que he tingut hui. Al final de tot, ens piquem per qualsevol cosa. M’han definit al tio Eastwood com a un “derechito viejecito”, apel.lant a la seua edat i a la seua condició de suposat home conservador. Respecte a l’edat, cal dir que a l’aspecte físic es troba prou be per als 78 que té, i en quant a la edat cerebral, de segur que guanya a qualsevol persona més jove al Braintraining. En quant a la política es refereix, dic lo de suposat conservador perquè encara que el propi Clint haja sigut alcalde de la ciutat de Carmel pel partit republicà, el meu pensar és que hui per hui, el tio va prou per lliure. Al menys, és el que demostra a les seues pel.lícules.

Ja voldrien molts directors dels suposats progres (que es dediquen a fer pel.lícules que ni sa mare entén, amb la intenció de demostrar les seues bones intencions davant la vida i les persones), tindre la sensibilitat i la lucidesa per a tractar temes com la eutanasia, les relaciones intergeneracionals o, per a triar les bandes sonores, els colors, la situació de la càmera a les diferents escenes, etc. que té el senyor Eastwood. Al final, tot es mescla, cinema i política. Però a mi, la única cosa que m’interessa de Clint Eastwood són les seues pel.lícules.

Vaja per davant que encara no he vist les seues últimes dos pel.lícules, “Gran Torino” i “Changelling”, cal destacar que pelis com “Sin Perdón”, “Los puentes de Madison”, “Medianoche en el jardín del bien y del mal”, “Million Dollar Baby”, “Mystic River”, “Banderas de nuestros padres” o “Cartas desde Iwo Jima” són pel.lícules excepcionals.

Ale, ja m’he quedat a gust. No, se m'oblidava, aquest post va dedicat a Spike Lee, que va acusar de republicà i racista al bo de Clint.


Desde el lupanar de rica miel, desitjant (per pur egoisme) llarga vida a Clint Eastwood.

¿CHORREO? Nooooooooooo, que va!

Després de la jornada de Champions League d’ahir, he decidit comentar unes cosetes al respecte. Començarem pel Reial Madrid, però tranquils, hi haurà per a tots:

- Ai amic Boluda (que amb eixe cognom podries ser del poble) està clar que la llengua no té os! No sé si les declaracions del tio Boluda tenien la intenció d' intimidar als jugadors del Liverpool (por cierto, quasi ho aconsegueix, sòls li faltaren uns quants gols per a aconseguir-ho, jeje) o la de tranquilitzar a l’afició madridista. Pero, perquè no deixem que de les coses esportives parlen els que han de parlar, entrenadors i jugadors. Be, els jugadors millor que es callen, perquè per al que tenen que dir! Ah, i Mijatovic que es dedique a engordar per a morir i prou (per molt mal que li sente al nostre amic Mirko), perquè dic jo que alguna responsabilitat tindrà en la confecció del planter madridista, no?


- Ai Juande, que sobrevalorat que estàs des de que passares pel Sevilla! Sense oblidar-nos de que els jugadors del Reial Madrid no estagueren a l’altura del partit d’ahir, el que està clar és que no hi ha color entre Rafa Benítez i Juande Ramos, sòls cal mirar el plantejament que cadascú d’ells va fer. La pregunta és, quanta videos haurà vist Benitez del Reial Madrid d'aquesta temporada? De segur que tenia el partit més estudiat que Juande. El Liverpool va eixir a pel partit des del primer minut. En canvi, el Madrid, no sé a que va eixir. Tenint en compte que necesitava guanyar, en lloc d’eixir a per el partit, va eixir a vore-les vindre, supose que esperant que el Liverpool dominara i ells eixir a la contra. Al menys, això es despren de l’equip que va traure que, por cierto, penós. Sabent que l’equip anglès compta amb un dels centres del camp més poderosos (Gerard, Mascherano i cia), en lloc de buscar les bandes, l’equip es va dedicar a atacar al Liverpool pel centre. I clar, així és molt fácil fer la pressió, sempre es donaven accions de dos contra un, el que propiciava recuperacions de pilota molt ràpides.


- Ai, com deixant treballar a un bon entrenador arriben els resultats! Menció especial per al Vila-Real, el fet de que un equip d’una ciutat de menys de 60.000 habitants arribe a octaus de final de la Champions League, és una cosa a destacar. Està clar que compta amb molts jugadors excepcionals, Diego López (un dels millors porters del panorama futbolístic actual), Marcos Sena, Giuseppe Rossi i tants altres, però guanyar a casa del Panathinaikos no és cosa fácil, encara que l’equip Grec no siga un dels més forts d’Europa, a casa apreten molt amb l’ajuda dels seus aficionats.


- Ai Platini, a vore si com a directiu de la UEFA demostres la mateixa qualitat que com a jugador! Per a finalitzar, dedicarem unes paraules a Michel Platini, el president de la UEFA. Ahir es trobava presenciant a Atenes el partit del Vila-real. Per tant, va comprovar de primera ma, com els aficionats grecs encenien bengales, i no poques, i com feren la ma tot el que pugueren i més amb el laser als jugadors de l’equip castellonenc. Espere que açò acabe amb una sanció, que més enllà de ser econòmica, caldria que consistira en el tancament de l’estadi del Panthinaikos. Si volen jugar a Europa, cal que respecten unes normes i, si estan per civilitzar, doncs que no juguen i punto, com diria Cortés.


Desde el lupanar de rica miel.